Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ho ha vist ben vist, això. L'"amor cortès" es perfila amb unes notes	distintives	, sense precedents en la història de les relacions entre home i dona. D'un
és tota una altra cosa. El mot, així retallat, intercala una distància	distintiva	entre el qui el pronuncia i el conglomerat a què es refereix. "La gent
som així, i s'ha acabat. Hi ha hagut èpoques i zones en què aquells trets	distintius	, i d'altres, propis de la nostra família, van tenir encarnacions
repartides arreu, totes amb el ram de pi penjat a la llinda, que era el	distintiu	del gremi; allí bevien i tocaven la guitarra, especialment els dissabtes,
els signes de llur nissaga històrica; en aquest cas, llur europeisme	distintiu	. Mentalitat i art romànic, comerç mediterrani i poesia trobadoresca,
d'afegit de la família, com a testimoni de la caritat que és un dels	distintius	que decoren la modèstia del senyor Llibori, actual cap de la casa, com a
Dotzenes i dotzenes de peixos i de conquilles són coneguts per termes	distintius	, així com llurs característiques pròpies, llurs costums i les diferències
dels mateixos ocells. El sistema d'endevinació escull només alguns trets	distintius	, els dóna una significació arbitrària i es limita a set ocells, la tria
—o per boca dels seus representants qualificats— l'estatut	distintiu	d'una persona que naixerà al cap de poc i que estarà sotmesa a una
Aquesta mediació entre natura i cultura, que és una de les funcions	distintives	de l'operador totèmic, permet de comprendre el que hi pot haver de
sense que canviï semblantment l'esperit de les institucions, les marques	distintives	s'inverteixin i que, com en fotografia, el "positiu" pugui ésser de més
i preserven una part sagrada i n'utilitzen d'altres com a ornaments	distintius	. (Alviano.) L'animal totèmic es descompon, doncs, en part consumible,
específics. Els tikuna són igualment exclusius pel que fa a les parts	distintives	, però adopten envers la carn —per la qual cosa, animals específicament
que, com certes tribus australianes, assignen una funció màgico-econòmica	distintiva	als agrupaments totèmics i, per exemple, els bororo del Brasil central,
castes professionals que, per llur banda també, exerceixen una activitat	distintiva	i indispensable per a la vida i el benestar del grup sencer. No obstant
ens les havem pas amb una institució autònoma, definible per propietats	distintives	, i típica de certes regions del món i de certes formes de civilització,
Car hem demostrat que les prohibicions alimentàries no són pas un tret	distintiu	del totemisme: les trobem associades a d'altres sistemes que,
forma de realitats discretes, localitzades en el temps i en l'espai i	distintives	de gèneres de vida i de formes de civilització, no es confonen amb la
definitiu i immediat, sinó més aviat un mitjà d'accés a d'altres sistemes	distintius	que, a llur torn, repercuteixen sobre el primer. Al capdavall, si les
cromosòmiques cadascuna de les quals es reduiria a una periodicitat	distintiva	en la distribució de quatre termes en la cadena molecular, aleshores
diferencial. No obstant això, els textos rituals funden cada tria	distintiva	en un sistema de caràcters invariants que se suposa comú a totes les
tallats d'una manera característica que evocava un aspecte o un tret	distintiu	de l'animal o del fenomen natural que servia d'epònim. (La Flesche
científics, els quals redueix, com els noms propis, a simples sonoritats	distintives	. Si tingués raó, hom desembocaria en una paradoxa estranya: per al profà,
llatí i la botànica, /Brassica rapa\ es redueix a una sonoritat	distintiva	, però no sap de què; en absència de tota informació exterior, no podria
per al botànic, es tracta d'una cosa totalment diferent d'una sonoritat	distintiva	, ja que coneix alhora el sentit dels mots llatins i les regles de la
mite subratlla graciosament la diferència entre nom d'espècie i sonoritat	distintiva	. Per als navaho, una de les raons d'aquesta diferència consisteix en el
cadascun dels quals no és pas un signe, sinó el mitjà d'un signe: unitat	distintiva	que no podria ésser reemplaçada per una altra sense que canviés la
de cadascun tot allò que contribueix a la seva riquesa i originalitat	distintives	: car no serviria de res d'empunyar un martell per picar al costat del
si hom atribueix a aquest objecte una realitat contínua. Els caràcters	distintius	de la coneixença històrica no provenen de l'absència de codi, que és
un valor negatiu a allò que hom prenia, equivocadament, per un caràcter	distintiu	, com si aquesta diferència entre l'univers dels primitius i el nostre
que criï sense variació, per molt lleugers que fossin els seus caràcters	distintius	, ha tingut el seu prototipus salvatge. D'aquesta manera haurien d'haver
els dos extrems d'estructura. En tercer lloc, els caràcters que són més	distintius	de cada raça, com per exemple la barballera i la longitud del bec del
així el diagrama il·lustra els passos pels quals les petites diferències	distintives	de les varietats augmenten fins a ésser les diferències més àmplies
de les varietats augmenten fins a ésser les diferències més àmplies	distintives	de les espècies. Per continuar el mateix procés durant un major nombre de
La capacitat de migrar a través de la mar està limitada de manera més	distintiva	en els mamífers terrestres que potser en cap altre ésser orgànic. D'acord
que fos realment simultani arreu del món. Sense tenir cap evidència	distintiva	del contrari, podem com a mínim admetre com a probable que l'acció
el cine s'ha fet, sempre segons el model lingüístic, com a unitat	distintiva	, és a dir, que el cine no té significació per ell mateix, sinó que, com en
—ens diu després de reflexionar un moment. Duu al coll el mocador que és	distintiu	dels organitzadors i s'ha posat també una roba apta per a rebre
fins i tot si es descobrís que els llenguatges humans no ofereixen trets	distintius	—o, si es vol, que es pogués trobar en algun grup animal un tret que
de distingir-se'n: la manera de parlar —l'idioma— era un expedient "	distintiu	" de classe, com ho pogués ésser el luxe del vestit o la pertinença a un
de la seva llarga vida. Fidel a la filosofia escocesa del sentit comú,	distintiva	de la nostra vella escola, mai no desmentí la fermesa de les seves
en dubte, perquè són impersonals, invariables i universals, caràcters	distintius	d'allò que havem convingut d'anomenar veritat. En prefixar en aquesta
unir després, nacionalitats; és a dir, grups històrics dotats de marcat i	distintiu	caràcter propi. Segons la seva concepció, si alguna d'aquestes nacions es
d'una força màgica: l'ànima col·lectiva. Mentre que la personalitat	distintiva	de les regions i de les comarques es torna pàl·lida dins l'organització
temps anteriors a la guerra. Les dictadures d'avui tenen, però, caràcters	distintius	inconfusibles, que fan que hagin d'ésser considerades com un fenomen
l'energia, l'aptitud per dominar-se, i segons Graell té per nota	distintiva	la fixesa, la constància, la paciència, en oposició a la dispersió, la
del dret consuetudinari. La possessió d'un sentit jurídic propi,	distintiu	, es manifesta sovint en el fet que un poble trocejat per la historia, o
i de caràcter, basada en la "comunitat del destí", no pot ésser el tret	distintiu	de la nació. No hi ha cap formació social (el clan, la tribu, l'Estat,
i artistes de París". El caràcter tampoc no pot constituir un dels trets	distintius	de la nació. En els grups humans que viuen durant un temps prolongat en
de trets idèntics de caràcter que constitueixen llur particularitat	distintiva	respecte als membres dels altres grups. De la mateixa manera sorgeix un

Pàgina 1 (de 18)

50 següents