DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
distret A 1465 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb distret Freqüència total:  1465 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que les tenebres, ben avingudes i barrejades, engendressin, com per distret miracle, una parella lluminosa, l'Èter i Hèmera. De tota aquesta mescla i
conducta ha estat sempre decent", improvisava la bellíssima matrona, distreta, el cap a una altra banda, davant un receptiu grup imaginari, tan
posats. S'hauria dit que vivia sempre en un somni, allunyada de tot i distreta, i fins, a vegades, com malalta. No obstant això, Mila del Santo estava
la noia, també dempeus, s'estava al seu costat, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una capsa i venia entre el
una altra vegada encara, interrogativa, i era semblant a un infantó que, distret, hagués anat internant-se per una espessa selva, mentre la nit davallava
tot era inútil. El rostre d'ell tenia una gravetat dolorosa. Se'l veia distret i agitat. Havia saltat del carro i s'avançà devers l'entrada. —Escolta'm,
T'he vist, Tino Costa. T'he vist i t'he observat. Tots els artistes sou distrets, perquè he de dir-te que et considero un artista, més que un artista: un
El vell prosseguí: —Però tornant al que et deia, tots els artistes sou distrets. Enfonsats sempre i obcecats amb les vostres cavil·lacions, us creieu que
a descansar; encenia un cigarret, i entre les espirals del fum, amb aire distret contemplava la imatge. Al seu entorn l'atmosfera, dins l'estança callada,
ser un accident, oi? —Sí, és un record d'infant —contestà ell amb aire distret. —Un record d'infant? —preguntà la monja encara. Tino Costa no contestà;
mentre ella cantava mostrant el seu cos gairebé nu. Ho feia en un to distret, i la seva cançó parlava gairebé sempre d'un país de somni on hi havia,
llanguir i compadir-la. Mila s'aprima, i de dia en dia apareix més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s'asseu a taula i
plor: —Mila! Ella va girar-se lentament, sense immutar-se, amb aquell gest distret que se li havia fet habitual, amb un esforç dolorós de pensament.
Però abans has d'obeir-me. M'escoltes, Mila? Mila el mirà amb el seu aire distret, en el qual requeia sempre a cada moment, aquell aire que tant havia
ni es commovia, i en els seus ulls es pintava la mateixa expressió distreta i absent d'altres dies. Els mesos de repòs al llit l'havien millorada
passejar. Caminàveu a l'atzar, reposadament, sense prejudicis. Era molt distret. —Ja m'ho imagino. —/Flâner\ és passejar, però passejar d'una
sol ardent de primeres hores de la tarda i humiteja amb una remor dèbil i distreta les copes dels pins que s'espesseixen pels vessants de la muntanya on
eixordadors interrompen un moment l'orador i ell, que ha escoltat distret, cercant l'ordenança amb els ulls, ho aprofita per a dir al seu veí més
paper—. Mireu, mireu! —canta gairebé alegrement. Ell pega llambregades distretes que només veuen els colors dels plecs atapeïts de lletra menuda; blancs,
i els compradors que xafardegen i palpen les mercaderies sota els ulls distrets dels venedors, pugen cap a la banda dels moneders, obligats per un gros
segona vegada es mostrarà doblement afligida i quan el seu amant estigui distret se li apoderarà del llavi inferior i l'hi agafarà entre les dents de
l'habitació. Sorprèn un gest més preocupat que es perllonga en una mirada distreta, i després les cames es mouen, l'esquerra munta la dreta amb un moviment
un llençol i que s'apressessin a pagar-l'hi. L'havien escoltat amb aire distret, però en silenci, i no li tornaren contesta, però el deixaren marxar
hauria contestat al seu pare amb aquella frase que Jeroni havia llançat distret mentre s'aixecava de taula, decidit, però, a no continuar el diàleg, a no
i per res del món no m'hauria perdut tal espectacle. El recordo sempre distret, indiferent, burleta. Hauria jurat que mai no s'aturaria a pensar en el
els caps oberts, estesos pels parcs, mutilats per la metralla... Helena distreta, llunyana, llegint els fets d'una guerra que també la malferia, esperant
encarregat a cas florista de més a prop, cridaria sa seva atenció, tan distreta, cap a sa meva persona. Sé que el subterfugi era pobre, però llavors sa
llavava, alenava entre l'aigua, amb el cap amerat. Tu cantaves, distreta, amb un bri entre les dents, dempeus en el cantó. Crònica
Caminàvem els dos aquell dia d'agost. Tu duies un gesmil, distreta, en una mà. Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
pares i sense pantalons; amb els dits llargs, robant una cua de sardina distreta, o una mandarina, o un cacauet. I tot això en un espai limitadíssim,
del baf. No reia gaire, i semblava que ho fes distreta, i es trigava a descobrir que tenia una altra rialla, fonda
molt personalitzat i poc amic dels altres cossos, mai distret de les fronteres i distàncies. En Vilagut trigava a decidir-se,
sota cada any que va venint per recobrir l'edat distreta, el blanc atònit i el verd aspre, i aquell ventet menut pels
to: —Ah —digué sense pensar el que deia—, perquè els anys el feien ja ser distret, però no creguin que tot fos poesia. Ell mateix m'ho confessà:
i llunes, la tenebra sempre imperfeta. I jo, distret o consirós, cedia al pes del temps, m'hi decantava
C. Calafell, Hamburg. Cançó idiota Any de distrets Any trenta-vuit Havien prohibit la platja i ens
Ni elles no s'ho esperaven Any trenta-vuit Any de distrets Vaig fer l'amor Vaig tenir platja Les barquetes van
de viure Quin rosat embull d'entrecuix Any de distrets Any trenta-vuit Tempestiva viro Vèiem amic
petó. Et semblarà mentida, però és tal com dic. La misèria ens ha tornat distrets i egoistes. Quan deixo de treballar ja ningú em plany; i és quan més
Ai, Senyor! Feia molts dies que no havia passat una estona així distreta. Pepe. Estic sempre a la disposició de vostè. Rosa. No
en el riu un matí. Però avui, —quina nit encalmada— ja el meu cor no és distret ni dorment. Ah, sê oculta, secreta, l'amada de Jesús, en el clos d'un
a caminar. S'havia quedat unes quantes veces a la mà i quan estava més distreta me les va tirar a l'esquena pel coll de la brusa. Em va fer aturar davant
rascar paper. I en Cintet em va dir que en Quimet quan tornaria faria el distret i que estava segur que tornaria tard. El paper costava molt de
al mig del cervell com un borinot. De vegades la senyora em parlava i jo, distreta, com si tal cosa, no li contestava, i ella em deia, que no em sent?
deien coloms de corbata de setí. I va dir, si en Quimet no estigués tan distret amb les coses que passen, sabria que hi ha coloms que en comptes de tenir
a dintre per l'escletxa de terra, empès pel vent o xuclat pel buit i distrets amb l'ocell i retornant-lo, van arribar a Cartagena sense patir. D'una
un rem i a les vores de l'aigua es feia bromera. I pujava pudor d'oliva. I distreta així, de vegades pensava que després de tots aquells anys en Quimet era
sense resultat, perquè, primer de tot, no s'havia preparat mai, abúlic i distret com era; i en segon lloc, no havia tingut cap interès per guanyar-les. A
de Falset s'havia llevat a quarts de nou, i quan s'estava dins del bany distret amb l'espectacle d'un cos que hauria fet un mal paper en un camp de
seu germà sempre retreu la sang blava— són una mica tranquils o una mica distrets... o vaja, ja m'entén... —Però, si el meu germà no troba aquesta persona?

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »