×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb distreure |
Freqüència total: 2609 |
CTILC1 |
artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us | distrauran | un moment dels vostres personals i intricats problemes i dels gravíssims | sinó una nanella d'una raça pura. Erígone devia jugar amb Maira, s'hi | distrauria | , l'aviciaria. Maira lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a | Magdalena Blasi, d'una màniga molt ampla. "Fullejar sants sempre m'ha | distret | ." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va rondinar l'honest doctor | i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi | distragués | . Cal·listo es disfressava d'óssa, Arctos, tant per amagar-se del seu pare | cerimonial i navegar amb astúcia per freus i traülls d'etiqueta, m'he de | distreure | , com un moix pel gener, amb Admet, que m'enganyarà amb mi mateixa, si sóc | "Uix, ara amb què em surts", va replicar la meva àvia. Però es | distreia | de seguida de la batussa. "Retira, de fesomia, a l'Erasme Caballé", | enraonin", anava joguinejant Hals amb la seva predilecta presa. "Que es | distreguin | , i entretant t'endreço. Veus? Ara toca als braços, i a continuació als | al galop, hala, hala! Una indecència. Miro de consolar-me o almenys de | distreure | 'm per un instant i, amb aquest propòsit, preparo el lluc per entendre a | de cap manera, però no em resigno a morir, acusada de còmplice, si em | distrec | , amb un parell d'insensats. Vella, estimo més que mai la vida. Vagi on | la seva mare. Una mesquina vanitat —potser millor una estupidesa— l'havia | distret | d'aquell desig. Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia | a treballar a les hortes dels encontorns, i al poble, oficials i soldats | distreien | els ocis voltant per les tavernes i corrent darrera les mosses. Entre | visita. D'allí portava les verdures per al consum diari i, de passada, es | distreia | . Amb el producte d'aquesta hisenda i alguns diners dels antics estalvis, | sempre desperts a llur principal preocupació sense res que els en pugui | distreure | . Tot això l'havia abatut de tal manera, que no hi havia ningú que, | compadida, s'acostava a la nena i l'enviava: —Vés una estona, Sileta; | distreu | -te. Ja en tindré cura jo. La nena mirava el pare com demanant-li el seu | meu! —es repetí—. Com podré?" Mila surt de nou a fora, com per | distreure | 's d'aquella idea que va afincant-se al seu cervell. Fora, el padrí, dret | i el mira un moment a través de la finestra. Però els seus pensaments es | distreuen | contínuament del pare: els seus pensaments tornen sempre a aquella idea. | dolorós esforç per retenir les paraules d'Anselma, però de seguida se'n | distreu | i roman mirant fix al seu davant, abstreta totalment. Anselma guarda | fins i tot gratuïta de l'acte de llegir. Hom llegeix, efectivament, per " | distreure | 's", per "divertir-se". La lectura literària s'intercala en el corrent | generacions de càndids lectors, que la formulació encantadora sol | distreure | de les raons formulades. En la llengua dels nostres veïns, Jorge Manrique | però, no deposa la seva ira, mastega: —No, no hi haurà citació. Ell es | distreu | de cara a l'especialista en cirurgia cranial, ara redreçat amb la massa | . Que no hagi d'esperar com jo. —Ets verge? —pregunta. —Sí. Els | distreu | una cridadissa que s'aixeca a l'altre cap de cua, on tot de persones | a destemps, una mirada, una paraula tenien un poder físic, concret. Si et | distreies | tot era possible, per la boca oberta podia entrar el dimoni. I si Jeroni | que ell no veia, ni gairebé enyorava ja, quan la gent barcelonina es | distreia | de la pesta groga que assolava Andalusia i no cessaven les diversions, | quina mena de feina volia dur a terme i res no l'en va desdir, ni l'en va | distreure | , ni el seu amic, a qui estimà i admirà, no tant com ell hauria volgut, | nues, esteses, com braços de forca, en el dia gris. S'esforçà per | distreure | 's; agafà l'aixada i se n'anà cap al caixer, a l'altra banda de l'era | pena de no veure els seus fills. Els tres anys que passà al sanatori es | distreia | fent jerseis per als seus nins, jerseis que no arribaren mai a ca seva | a pregar per tu, jo que no som creient... A poc a poc, la feina em va | distreure | , vaig conèixer gent diferent de la que normalment ens envoltava quan tu i | podia escoltar. El brogit de la ciutat ens arribava per la finestra i em | distreia | constantment. Mil renous diferents m'emportaven per les amples avingudes | la quilla amb un cascadeig d'escuma que em té presoner d'ulls. No em puc | distreure | de la profusió de brodats i calats monstruosos que es creen a cada | vapors que fan escala, o del tracte amb els blancs residents que es volen | distreure | una mica. Els gigolós de la majoria d'aquestes xicotes són els xofers de | que, gràcies al pas del protector americà o europeu, que ha vingut a | distreure | 's, augmentin una mica la sífilis i la blenorràgia en el país. Tot això, | per les formigues. Tahití, per mitjà del xinès i la goleta, vesteix, | distreu | , instrueix, civilitza i embruteix el maori de les illes. I les illes, per | veus femenines. Els homes, infantils fins a la mort, qualsevol cosa els | distreu | i tenen sempre a punt la rialla. Sortint de l'ofici religiós, acostumo a | Unes belles criatures limitades i inofensives amb les quals el Senyor | distrauria | els seus ocis incommensurables. La provatura d'Adam ens en va mig | s'enfurisma si sap que pinto. L'infeliç! Diu que això són cabòries que em | distreuen | de la feina. [(Sarcàstic.)] De la feina! [(Confidencial.)] | de peus.)] Eva. Paciència, fillet! Nara. [(Sense | distreure | 's del joc.)] Caín no dinarà avui, mare. És fora. Eva. Per ell | algú que en fos més responsable.) El pare el va saber | distreure | amb quatre frases, i l'Oliva va deixar anar la fusta. Quan, | intel·lectuals, no sé deixar que no vulguin dir res quan es | distreuen | , cansats d'empaquetar o d'escriure a màquina. Si ara | que ells em fan sentit dins el joc dels sentits que a mi em | distreuen | per bé que els tinc molt mal lligats. Vull creure que | pels silencis passats, i tenim pors dels altres, que ens | distreuen | de les nostres. Baixem per l'avinguda, i a cada arbre | a un camió militar, i va fer també de símbol fàcil. Va | distreure | el xòfer i el mecànic, i tots tres es van anar a | No. /Amèlia\ M'agrada més aquí. A tu potser et provarà: et | distreuràs | , i a les tardes podràs seure a la sorra i reposar, que ja et convé. | els anys i, què vols fer-hi! ¿Em vols creure? Fes el cor fort, | distreu | -te. [(Pausa.)] /Musclo\ Ja tornarem, sents, Amèlia? / | mostrar /Blancos y Negros\ que parlaven d'ella. Res, que la vaig | distreure | jo tot sol, fins que acabà sa festa. Després me digueren que havia estat | barrada la casa, però el gossot danès immens no es | distreu | . Li sento l'alè al clatell, m'esquitxa de bava i les | ho era el petit món femení del qual et conto. No em | distreguis | . Vull que l'heroïna coneguis i són tantes que les | el que estalviaria de llum ho perdria de feina. A mi, senyora Rosa, em | distreuen | certes converses. Rosa. És clar. Així que pots fer-nos algun | ni encaparrar-te; has de pendre bons aliments i eixir a passejar; riure i | distreure | 't. Ernestina. El que el metge recomana és per a mi impossible! | n'estava certa; el cor m'ho deia. Serà un consol per a tots... Figura't! | Distreuen | tant la mainada!... Et dirà tita com l'Adolfet... tita! Ai, Senyor!... la | explicar a la senyora Enriqueta. —Oi que no fa cap mal? Val més que es | distregui | assegut que no pas fent el boig amb la moto. I em va dir que anés amb |
|