Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us	distrauran	un moment dels vostres personals i intricats problemes i dels gravíssims
sinó una nanella d'una raça pura. Erígone devia jugar amb Maira, s'hi	distrauria	, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a
Magdalena Blasi, d'una màniga molt ampla. "Fullejar sants sempre m'ha	distret	." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va rondinar l'honest doctor
i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi	distragués	. Cal·listo es disfressava d'óssa, Arctos, tant per amagar-se del seu pare
cerimonial i navegar amb astúcia per freus i traülls d'etiqueta, m'he de	distreure	, com un moix pel gener, amb Admet, que m'enganyarà amb mi mateixa, si sóc
"Uix, ara amb què em surts", va replicar la meva àvia. Però es	distreia	de seguida de la batussa. "Retira, de fesomia, a l'Erasme Caballé",
enraonin", anava joguinejant Hals amb la seva predilecta presa. "Que es	distreguin	, i entretant t'endreço. Veus? Ara toca als braços, i a continuació als
al galop, hala, hala! Una indecència. Miro de consolar-me o almenys de	distreure	'm per un instant i, amb aquest propòsit, preparo el lluc per entendre a
de cap manera, però no em resigno a morir, acusada de còmplice, si em	distrec	, amb un parell d'insensats. Vella, estimo més que mai la vida. Vagi on
la seva mare. Una mesquina vanitat —potser millor una estupidesa— l'havia	distret	d'aquell desig. Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia
a treballar a les hortes dels encontorns, i al poble, oficials i soldats	distreien	els ocis voltant per les tavernes i corrent darrera les mosses. Entre
visita. D'allí portava les verdures per al consum diari i, de passada, es	distreia	. Amb el producte d'aquesta hisenda i alguns diners dels antics estalvis,
sempre desperts a llur principal preocupació sense res que els en pugui	distreure	. Tot això l'havia abatut de tal manera, que no hi havia ningú que,
compadida, s'acostava a la nena i l'enviava: —Vés una estona, Sileta;	distreu	-te. Ja en tindré cura jo. La nena mirava el pare com demanant-li el seu
meu! —es repetí—. Com podré?" Mila surt de nou a fora, com per	distreure	's d'aquella idea que va afincant-se al seu cervell. Fora, el padrí, dret
i el mira un moment a través de la finestra. Però els seus pensaments es	distreuen	contínuament del pare: els seus pensaments tornen sempre a aquella idea.
dolorós esforç per retenir les paraules d'Anselma, però de seguida se'n	distreu	i roman mirant fix al seu davant, abstreta totalment. Anselma guarda
fins i tot gratuïta de l'acte de llegir. Hom llegeix, efectivament, per "	distreure	's", per "divertir-se". La lectura literària s'intercala en el corrent
generacions de càndids lectors, que la formulació encantadora sol	distreure	de les raons formulades. En la llengua dels nostres veïns, Jorge Manrique
però, no deposa la seva ira, mastega: —No, no hi haurà citació. Ell es	distreu	de cara a l'especialista en cirurgia cranial, ara redreçat amb la massa
. Que no hagi d'esperar com jo. —Ets verge? —pregunta. —Sí. Els	distreu	una cridadissa que s'aixeca a l'altre cap de cua, on tot de persones
a destemps, una mirada, una paraula tenien un poder físic, concret. Si et	distreies	tot era possible, per la boca oberta podia entrar el dimoni. I si Jeroni
que ell no veia, ni gairebé enyorava ja, quan la gent barcelonina es	distreia	de la pesta groga que assolava Andalusia i no cessaven les diversions,
quina mena de feina volia dur a terme i res no l'en va desdir, ni l'en va	distreure	, ni el seu amic, a qui estimà i admirà, no tant com ell hauria volgut,
nues, esteses, com braços de forca, en el dia gris. S'esforçà per	distreure	's; agafà l'aixada i se n'anà cap al caixer, a l'altra banda de l'era
pena de no veure els seus fills. Els tres anys que passà al sanatori es	distreia	fent jerseis per als seus nins, jerseis que no arribaren mai a ca seva
a pregar per tu, jo que no som creient... A poc a poc, la feina em va	distreure	, vaig conèixer gent diferent de la que normalment ens envoltava quan tu i
podia escoltar. El brogit de la ciutat ens arribava per la finestra i em	distreia	constantment. Mil renous diferents m'emportaven per les amples avingudes
la quilla amb un cascadeig d'escuma que em té presoner d'ulls. No em puc	distreure	de la profusió de brodats i calats monstruosos que es creen a cada
vapors que fan escala, o del tracte amb els blancs residents que es volen	distreure	una mica. Els gigolós de la majoria d'aquestes xicotes són els xofers de
que, gràcies al pas del protector americà o europeu, que ha vingut a	distreure	's, augmentin una mica la sífilis i la blenorràgia en el país. Tot això,
per les formigues. Tahití, per mitjà del xinès i la goleta, vesteix,	distreu	, instrueix, civilitza i embruteix el maori de les illes. I les illes, per
veus femenines. Els homes, infantils fins a la mort, qualsevol cosa els	distreu	i tenen sempre a punt la rialla. Sortint de l'ofici religiós, acostumo a
Unes belles criatures limitades i inofensives amb les quals el Senyor	distrauria	els seus ocis incommensurables. La provatura d'Adam ens en va mig
s'enfurisma si sap que pinto. L'infeliç! Diu que això són cabòries que em	distreuen	de la feina. [(Sarcàstic.)] De la feina! [(Confidencial.)]
de peus.)] Eva. Paciència, fillet! Nara. [(Sense	distreure	's del joc.)] Caín no dinarà avui, mare. És fora. Eva. Per ell
algú que en fos més responsable.) El pare el va saber	distreure	amb quatre frases, i l'Oliva va deixar anar la fusta. Quan,
intel·lectuals, no sé deixar que no vulguin dir res quan es	distreuen	, cansats d'empaquetar o d'escriure a màquina. Si ara
que ells em fan sentit dins el joc dels sentits que a mi em	distreuen	per bé que els tinc molt mal lligats. Vull creure que
pels silencis passats, i tenim pors dels altres, que ens	distreuen	de les nostres. Baixem per l'avinguda, i a cada arbre
a un camió militar, i va fer també de símbol fàcil. Va	distreure	el xòfer i el mecànic, i tots tres es van anar a
No. /Amèlia\ M'agrada més aquí. A tu potser et provarà: et	distreuràs	, i a les tardes podràs seure a la sorra i reposar, que ja et convé.
els anys i, què vols fer-hi! ¿Em vols creure? Fes el cor fort,	distreu	-te. [(Pausa.)] /Musclo\ Ja tornarem, sents, Amèlia? /
mostrar /Blancos y Negros\ que parlaven d'ella. Res, que la vaig	distreure	jo tot sol, fins que acabà sa festa. Després me digueren que havia estat
barrada la casa, però el gossot danès immens no es	distreu	. Li sento l'alè al clatell, m'esquitxa de bava i les
ho era el petit món femení del qual et conto. No em	distreguis	. Vull que l'heroïna coneguis i són tantes que les
el que estalviaria de llum ho perdria de feina. A mi, senyora Rosa, em	distreuen	certes converses. Rosa. És clar. Així que pots fer-nos algun
ni encaparrar-te; has de pendre bons aliments i eixir a passejar; riure i	distreure	't. Ernestina. El que el metge recomana és per a mi impossible!
n'estava certa; el cor m'ho deia. Serà un consol per a tots... Figura't!	Distreuen	tant la mainada!... Et dirà tita com l'Adolfet... tita! Ai, Senyor!... la
explicar a la senyora Enriqueta. —Oi que no fa cap mal? Val més que es	distregui	assegut que no pas fent el boig amb la moto. I em va dir que anés amb

Pàgina 1 (de 53)

50 següents