DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dit A 17116 oc.
dit M 10809 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dit Freqüència total:  27925 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens
camps, ocells, un riu amable. I m'acompanyarà almenys, fins que uns dits piadosos em tanquin els ulls per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà
les facècies i plagasitats dels infants del poble. El noi tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat, trist record d'una de les facècies més
i ja és sabut que al qui maneja or sempre li queda alguna pols entre els dits. Alguna saviesa, doncs, se li degué encomanar, a força de manejar saviesa
! Pobre! Si no m'aguanten el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit gros. En una altra ocasió, Mila hauria tal vegada rigut davant les
miraculoses. Segons ella, Candaina havia de portar penjada al coll la dita bosseta un cert nombre de dies si volia alliberar-se del malefici, car li
en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular; les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta tarda es trobava en un estat
fit sobre aquella mà: la tenia lleugerament doblegada cap endintre, i el dit que li quedà enganxat a causa de l'antiga cremada, es veia clarament a la
es reféu estremit. —Sí —contestà a la fi, com en un sospir. —Té un dit enganxat; vaig adonar-me'n fa alguns dies. Vaig dir-li a la germana
mal i sentí una coïssor de foc sobre el front. Es palpà i notà als seus dits el contacte calent i viscós de la sang. S'incorporà; estava al peu de
saber què dir; s'estava amb la vista baixa, i continuava passant els dits per la vora de les tovalles. —Manuel —pronuncià per fi sense aixecar els
i que nosaltres celebràrem festa? Et dic, Candaina, que no vas tenir un dit de senderi de parlar com parlares i davant de qui parlares; que
tant en tant, Mila s'aixecava i passejava un xic per l'estança; amb els dits es feia cap enrera un rínxol de cabell que li queia sobre el front,
... I ell, Déu meu, quin home! És un home, Sileta, i amb això està dit tot. No t'hi pensis més. No hi trobaràs riqueses, allí; però hi trobaràs
íntima torbació que l'agitava. El seu nerviosisme creixia, i no posava un dit que no signifiqués un error o una inhabilitat. A despit de tot, Tino
i truca a la porta. Ho fa, de primer, molt suaument, amb els nusos dels dits, i espera. Dins el pit es sent bategar el cor com un repicar de martells,
la gola... —Sileta, germana meva... Dolça Sileta... Sileta... Els dits escorcollaven febrosament el pany, forcejaven. Tornava a cridar-la,
després, a poc a poc, amb temor, palpà el rostre d'ella amb la punta dels dits, amb gest lent i suau... —Sileta... I s'aixecà, com impel·lit per un
amb el cor oprimit. Maria Àgueda girà el cap amb lentitud. Es posà el dit damunt dels llavis i reclamà silenci: —Xst... Càndia del Noro avançà
d'esclau, com material primitiu de diner". Serà la moneda pròpiament dita, el diner autèntic, sota la seva espècie metàl·lica i de metall preciós,
hi haurà, sens dubte, una diferència decisiva, als ulls —i als dits— de l'avariciós. La cobdícia, la seva cobdícia, en surt frustrada en
cobdiciosos d'avui dia, ja ni tan sols tenen el recurs de passejar els dits sobre els bitllets, si no és en quantitats de consum domèstic. Els xecs,
La convivència ens obliga a suportar —a perdonar: a tolerar— els dits i els fets del veí: la seva ira, la seva brutícia, la seva insolència, la
de les conductes que atempten contra el Dret natural: a l'entelèquia dita Dret natural. Però els Codis no registren les probables brutalitats dels
mateix origen. No s'enganyava el tètric i avorrit Eclesiasta. Tot està ja dit, tot està ja pensat. ¿Qui serà capaç d'escriure un vers "inèdit"?
que no era inclinat als optimismes idiotes, ho puntualitzà: "Tot està ja dit; però, com que ningú no escolta, cal tornar-ho a dir." La tediosa
de les acàcies, de l'àlber, de la morera s'arriben a posar ben bé dos dits de neu. Vora la finestra s'allarguen les branques del cedre com les potes
L'Albert ha recollit, en un rec de casa el Guarda, un bocí de glaç de dos dits i mig de gruix. El sol, però, és bastant càlid. El Pirineu és força nevat,
abric; però pel camí encara he alçat amb el bastó llenques de glaç de dos dits de gruix, que cruixien com vidre. És curiosa, en aquest país, la
A la tarda vaig a Cubells. Veig llenques de glaç de prop de tres dits de gruix. El cim de les Agudes és ben nevat: diríeu una muntanya alpina.
sis, set... El cardiòleg, que s'ha rentat a la pica del fons, s'eixuga els dits en la bata d'una de les infermeres, una noia grassona que després es treu
del ginecòleg impacient que, sense esperar, ja torna a ficar els dits al trau de la malalta. —Quin sapastre! —sospira ell. El cardiòleg ha
els badocs més immediats abans que el metge no l'aturi amb la punta del dit. Al cap tot progressa satisfactòriament, també. Un ajudant maniobra un
fa una calor immensa, l'ambient ja és irrespirable, els metges tenen els dits humits i relliscosos, els instruments contínuament els cauen a terra i
al peu de l'escala, des d'on el contempla fitament, amb la mà alçada i un dit que l'apunta: —Què significa aquesta falta de respecte? El mira, mira els
cirurgia cranial. —I per què no vós? Amb un gest violent, es desfà dels dits de l'home uniformat i l'altre cirurgià amaga el cap, però el cardiòleg no
i se li eixuga a la sina com si fos una mena de drap. —Se'ls quedarà als dits —comenta ell. Un dels homes se li adreça, tot el cap projectat endavant,
Amb un gest violent i decidit, arrabassa el drap i el rebrega entre els dits mentre la sobtada revelació es confirma: aquells són els seus llavis, els
poden ser matèria de comerç les armes curtes i llargues sempre que el dit comerç sigui practicat entre els membres autoritzats dels ordenadors
que ell mateix va fer, de més jovenet: "Un estima l'altre." Hi passa els dits, acariciant els menuts solcs de les lletres dibuixades en un mur que
uns papers de la butxaca, els consulta, ressegueix unes línies amb els dits. —No —fa—. Aquí no consta la presència de cap home. Dues noies i un
Ell butxaqueja, convençut que no trobarà res, però sota els seus dits sent la presència d'una cartolina plegada en quatre, la treu, la
aprofita la seva distracció i, amb un gest viu i ràpid, li pica els dits amb tota la força del seu puny. Un moment després, ha saltat enrera, amb
del seu puny. Un moment després, ha saltat enrera, amb l'arma entre els dits. —Mans enlaire! —ordena. El policia obeeix a poc a poc, com amb recança,
freda. Ell li guia la mà cap al pit. —Escolta —diu. La noia reposa els dits en la camisa xopa de suor, els desplaça fins que sent els batecs del cor
el cap gairebé li roda i ha de repenjar-se contra la paret, on els seus dits sorprenen una substància viscosa que s'esmuny cap a una mena de canal
en un altre racó, a aixecar les pesades tapes que se li escapen dels dits i percudeixen en el silenci amb un esclafit tètric i precursor de
—mormola—. Mireu. Abans d'adonar-se'n, es troba amb la peça entre els dits, obligat a examinar-la. La contempla per tots dos costats, incomprensiu i
—Sacseja un fragment de nervi entortolligat que se li ha enganxat als dits—. Vull que ho continuï essent —acaba en el precís moment que un gran
. No saps si han portat la mare? Ella alça la mà fins al pit, amb tots els dits separats, com si volgués exhibir la perfecta manicura de les ungles. —La

  Pàgina 1 (de 559) 50 següents »