Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al	dit	, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens
camps, ocells, un riu amable. I m'acompanyarà almenys, fins que uns	dits	piadosos em tanquin els ulls per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà
les facècies i plagasitats dels infants del poble. El noi tenia encara un	dit	de la mà dreta inutilitzat, trist record d'una de les facècies més
i ja és sabut que al qui maneja or sempre li queda alguna pols entre els	dits	. Alguna saviesa, doncs, se li degué encomanar, a força de manejar saviesa
! Pobre! Si no m'aguanten el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el	dit	gros. En una altra ocasió, Mila hauria tal vegada rigut davant les
miraculoses. Segons ella, Candaina havia de portar penjada al coll la	dita	bosseta un cert nombre de dies si volia alliberar-se del malefici, car li
en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular; les seves mans, de	dits	gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta tarda es trobava en un estat
fit sobre aquella mà: la tenia lleugerament doblegada cap endintre, i el	dit	que li quedà enganxat a causa de l'antiga cremada, es veia clarament a la
es reféu estremit. —Sí —contestà a la fi, com en un sospir. —Té un	dit	enganxat; vaig adonar-me'n fa alguns dies. Vaig dir-li a la germana
mal i sentí una coïssor de foc sobre el front. Es palpà i notà als seus	dits	el contacte calent i viscós de la sang. S'incorporà; estava al peu de
saber què dir; s'estava amb la vista baixa, i continuava passant els	dits	per la vora de les tovalles. —Manuel —pronuncià per fi sense aixecar els
i que nosaltres celebràrem festa? Et dic, Candaina, que no vas tenir un	dit	de senderi de parlar com parlares i davant de qui parlares; que
tant en tant, Mila s'aixecava i passejava un xic per l'estança; amb els	dits	es feia cap enrera un rínxol de cabell que li queia sobre el front,
... I ell, Déu meu, quin home! És un home, Sileta, i amb això està	dit	tot. No t'hi pensis més. No hi trobaràs riqueses, allí; però hi trobaràs
íntima torbació que l'agitava. El seu nerviosisme creixia, i no posava un	dit	que no signifiqués un error o una inhabilitat. A despit de tot, Tino
i truca a la porta. Ho fa, de primer, molt suaument, amb els nusos dels	dits	, i espera. Dins el pit es sent bategar el cor com un repicar de martells,
la gola... —Sileta, germana meva... Dolça Sileta... Sileta... Els	dits	escorcollaven febrosament el pany, forcejaven. Tornava a cridar-la,
després, a poc a poc, amb temor, palpà el rostre d'ella amb la punta dels	dits	, amb gest lent i suau... —Sileta... I s'aixecà, com impel·lit per un
amb el cor oprimit. Maria Àgueda girà el cap amb lentitud. Es posà el	dit	damunt dels llavis i reclamà silenci: —Xst... Càndia del Noro avançà
d'esclau, com material primitiu de diner". Serà la moneda pròpiament	dita	, el diner autèntic, sota la seva espècie metàl·lica i de metall preciós,
hi haurà, sens dubte, una diferència decisiva, als ulls —i als	dits	— de l'avariciós. La cobdícia, la seva cobdícia, en surt frustrada en
cobdiciosos d'avui dia, ja ni tan sols tenen el recurs de passejar els	dits	sobre els bitllets, si no és en quantitats de consum domèstic. Els xecs,
La convivència ens obliga a suportar —a perdonar: a tolerar— els	dits	i els fets del veí: la seva ira, la seva brutícia, la seva insolència, la
de les conductes que atempten contra el Dret natural: a l'entelèquia	dita	Dret natural. Però els Codis no registren les probables brutalitats dels
mateix origen. No s'enganyava el tètric i avorrit Eclesiasta. Tot està ja	dit	, tot està ja pensat. ¿Qui serà capaç d'escriure un vers "inèdit"?
que no era inclinat als optimismes idiotes, ho puntualitzà: "Tot està ja	dit	; però, com que ningú no escolta, cal tornar-ho a dir." La tediosa
de les acàcies, de l'àlber, de la morera s'arriben a posar ben bé dos	dits	de neu. Vora la finestra s'allarguen les branques del cedre com les potes
L'Albert ha recollit, en un rec de casa el Guarda, un bocí de glaç de dos	dits	i mig de gruix. El sol, però, és bastant càlid. El Pirineu és força nevat,
abric; però pel camí encara he alçat amb el bastó llenques de glaç de dos	dits	de gruix, que cruixien com vidre. És curiosa, en aquest país, la
A la tarda vaig a Cubells. Veig llenques de glaç de prop de tres	dits	de gruix. El cim de les Agudes és ben nevat: diríeu una muntanya alpina.
sis, set... El cardiòleg, que s'ha rentat a la pica del fons, s'eixuga els	dits	en la bata d'una de les infermeres, una noia grassona que després es treu
del ginecòleg impacient que, sense esperar, ja torna a ficar els	dits	al trau de la malalta. —Quin sapastre! —sospira ell. El cardiòleg ha
els badocs més immediats abans que el metge no l'aturi amb la punta del	dit	. Al cap tot progressa satisfactòriament, també. Un ajudant maniobra un
fa una calor immensa, l'ambient ja és irrespirable, els metges tenen els	dits	humits i relliscosos, els instruments contínuament els cauen a terra i
al peu de l'escala, des d'on el contempla fitament, amb la mà alçada i un	dit	que l'apunta: —Què significa aquesta falta de respecte? El mira, mira els
cirurgia cranial. —I per què no vós? Amb un gest violent, es desfà dels	dits	de l'home uniformat i l'altre cirurgià amaga el cap, però el cardiòleg no
i se li eixuga a la sina com si fos una mena de drap. —Se'ls quedarà als	dits	—comenta ell. Un dels homes se li adreça, tot el cap projectat endavant,
Amb un gest violent i decidit, arrabassa el drap i el rebrega entre els	dits	mentre la sobtada revelació es confirma: aquells són els seus llavis, els
poden ser matèria de comerç les armes curtes i llargues sempre que el	dit	comerç sigui practicat entre els membres autoritzats dels ordenadors
que ell mateix va fer, de més jovenet: "Un estima l'altre." Hi passa els	dits	, acariciant els menuts solcs de les lletres dibuixades en un mur que
uns papers de la butxaca, els consulta, ressegueix unes línies amb els	dits	. —No —fa—. Aquí no consta la presència de cap home. Dues noies i un
Ell butxaqueja, convençut que no trobarà res, però sota els seus	dits	sent la presència d'una cartolina plegada en quatre, la treu, la
aprofita la seva distracció i, amb un gest viu i ràpid, li pica els	dits	amb tota la força del seu puny. Un moment després, ha saltat enrera, amb
del seu puny. Un moment després, ha saltat enrera, amb l'arma entre els	dits	. —Mans enlaire! —ordena. El policia obeeix a poc a poc, com amb recança,
freda. Ell li guia la mà cap al pit. —Escolta —diu. La noia reposa els	dits	en la camisa xopa de suor, els desplaça fins que sent els batecs del cor
el cap gairebé li roda i ha de repenjar-se contra la paret, on els seus	dits	sorprenen una substància viscosa que s'esmuny cap a una mena de canal
en un altre racó, a aixecar les pesades tapes que se li escapen dels	dits	i percudeixen en el silenci amb un esclafit tètric i precursor de
—mormola—. Mireu. Abans d'adonar-se'n, es troba amb la peça entre els	dits	, obligat a examinar-la. La contempla per tots dos costats, incomprensiu i
—Sacseja un fragment de nervi entortolligat que se li ha enganxat als	dits	—. Vull que ho continuï essent —acaba en el precís moment que un gran
. No saps si han portat la mare? Ella alça la mà fins al pit, amb tots els	dits	separats, com si volgués exhibir la perfecta manicura de les ungles. —La

Pàgina 1 (de 542)

50 següents