Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i s'enfonsà en un dolç	divagar	. En el silenci suavíssim que regnava a l'habitació el seu pensament
i de seguida, es sentí trist pels seus pensaments, per aquell dolç	divagar	en què havia anat enfonsant-se la seva ànima, en què havia anat
de boira, i a mig aire unes masses grises, esfilagarsades, ascendeixen,	divaguen	solemnement, mentre brama l'aigua a la Riera. Mai no havia vist un
pel passat al qual no podríem —encara que volguéssim— renunciar. Ja veus,	divag	, em reneg a explicar-te fil per randa el que he fet durant aquest
un crim, contestava que no. Amb això donava ocasió perquè Dona Obdúlia	divagàs	a damunt les seves perfeccions físiques: —No serà perquè no en pugues
invisible —funàmbul d'horitzons onejats— voga, vaga,	divaga	ran l'abís encoixinat de flames i gebre.
És una mica veritat. Potser hauria de dir, amb més exactitud, que he "	divagat	" sobre gairebé tot. I encara, em queden tantíssimes coses per escriure!
m'interessen a mi, les innombrables coses sobre les quals he pensat —o he	divagat	— i que m'agradaria, o m'agradarà, més endavant, de retrobar escrites, i
per evocar un moviment incident: el de la bola que rebota, del gos que	divaga	, del cavall que s'aparta de la línia recta per evitar un obstacle. I
les robes del meu llit; les he llançades al carrer i he fugit de casa per	divagar	al ras, excitat, una nit d'hivern. Així els meus cabells, que mantinc a
el meu sentimentalisme no em podia portar sinó allí. El meu etern	divagar	, el meu somniar etern, sense acció de cap mena, m'havien de portar al
el més mínim esforç d'intel·ligència i que em permetia de rumiar i	divagar	a cor què vols tot complint la meva obligació. Les hores transcorregudes
llum pera ma vista, ja encegada y compendrer si estich ab clá criteri, ó	divaga	ma pensa esbojarrada. Reféu lo cuadro vil, que á ma presencia s' ha
meus drets i reclamar els teus deures, se'm tornava impossible. A moments	divagava	: el que em semblava més urgent i extraordinàriament més simple
la tria del més assaonat. Després d'encendre'l va interrompre Lluís, que	divagava	sobre un viatge per la zona austral. Es va aixecar. —Hauríem de parlar
tarda terrible, anguniosa... Quantes preguntes et deus fer!... No vull	divagar	més. Seré lleial, verídic. Hi ha una pregunta que he de respondre de
país on costums tolerants trobaran acceptable la teva decisió..." Mònica	divagava	. Veia, a l'altra banda de l'Atlàntic, una terra acollidora, pintada amb
jove havia tingut la dèria d'escriure un llibre; feia els meus somnis,	divagava	. Després d'haver rellegit aquesta carta interminable tinc la sensació
estiguin connectades per alguns membres de condició intermèdia. Potser	divago	en afegir que, si les obreres més petites haguessin estat les més útils
També confesso que no veia el final i tenia por d'entretenir-me, i	divagar	, en algun racó on, fins i tot, podia fer llarga estada. Vaig iniciar
consta de 103 estrofes i en la darrera, el poeta, després de	divagar	sobre la immoralitat dels nostres dies amb un to exaltadament
pel cos cap a les coses que no es mantenen idèntiques a elles mateixes,	divaga	, es torba i té vertigen com si estigués embriagada, perquè són així les
que reïx a trobar-se sola en ella mateixa i li ho permeten, i ja no	divaga	més, i enfront d'aquelles coses es manté sempre idèntica a ella mateixa,
homes bons, sinó les dels homes vils, les ànimes que es veuen forçades a	divagar	entorn d'aquests llocs, expiant així la mala criança de la seva vida
d'aquests llocs, expiant així la mala criança de la seva vida anterior. I	divaguen	fins que, per mor del corpori que les acompanya, resten altra vegada
si no la més adequada a la sublimació del nostre esperit, i que seria	divagar	, si les circumstàncies no muden, allunyar-se d'ella. Per a Catalunya,
Cayguda en un cantó del sofà, els ulls entelats pel plor, l'esguart	divagant	per les buydors de l'ombra qu'anava invadint la sala, seguía la pobra
ara el cel, ara les roques immenses, grises, enasprades. Oh! Que dolç és	divagar	aquí i en tal positura! Que esplèndit deu ésser, en una nit estelada,
pel misteri que espargeix la teva claror velada! Ara, amb la vista	divagant	per la immensitat del cel i de la terra, em plau anar recordant totes les
el temps! I no trobeu que perdre'l és el millor que hi ha per fer feina?	Divagar	, vagar, enllestir teories, enderrocar-les, tot ço que es fa per passar
manca mitja hora perquè arribi el meu amic. Cal que em prepari. No	divagaré	més. Ara ja puc assumir l'aire d'una persona que realment n'espera una
que permetía la fusió de totes aqueixes coses... VIII Si	divaguém	perduts, dins la realitat del món, es que hem perdut l'altura en que
siga com vulga, l'artista ha d'acudir a la realitat. Però, si es perillós	divagar	en la fantasía, tant o més ho es, pèrdres en la realitat. Fàcilment
virior per a remuntar-me a l'antiga recerca de les coses divines. Quan	divagava	esmaperdut per tan ombrosa selva panteixant sempre entre visions
l'aigua que cau de la canal de la mina al fons d'un viver. ¿Com és que	divagant	el meu esperit per entre sons i imatges tan terrenalment concretes anava
del vent, per tal que la inflés sempre del gràtil als peixons, deixava	divagar	el meu pensament sobre l'esperit científic d'origen mil·lenari que rau en
perdre mai l'ombra dels arbres. Heus aquí el paratge per on em plavia	divagar	en els temps d'aqueixa tercera meditació sense altra companyia que el
Tot això és literatura, bombolla de sabó. Sense el pern de la fe l'home	divagarà	sempre desconhortat en les tenebres d'un relativisme agnòstic. L'absolut
l'estudiant, no l'instrueix; més et valdrà dedicar-te a pocs autors que	divagar	per molts. Quaranta mil llibres es cremaren a Alexandria. Lloï un altre
les anades i vingudes, acostumades en gran part dels homes que sempre	divaguen	per les cases, els teatres i els mercats, oferint-se als afers d'altri i
"Per Hèrcules, que no ho sé, però veuré a alguns, faré quelcom."	Divaguen	sense cap propòsit, cercant ocupacions, no acomplint mai les que s'havien
les llunyanes fronteres dels seus dominis. Deixava que el seu esguard	divagués	d'ací d'allà a la recerca d'indrets evocadors de gestes i facècies
de /La Veu de Catalunya\, el títol de la qual no recordo, on	divagava	i teoritzava sobre tota mena de temes, car, com als clàssics, res d'humà
, a l'hereu Margalef! —cridà algú. Ell s'acostà a la porta, la forcejà,	divagà	pel replà; per la porta barrada, de ferro, com tot l'ull de l'escala,
atenyo el pas de Fet, entro a Ager... i mentre dura aquesta jornada vaig	divagant	com si estigués tocat. Quina cosa més estranya, torno a dir! Veieu aquest
dels homes no arribarien a entendre mai, talment que la somera era com si	divagués	per aquest món seu imaginari, en plena ataràxia que li hauria
li concedia el destí les seves mans restaren balbes, el seu pensament va	divagar	perdut. ¿Què has fet del tresor de la teva filantropia, desventurat
a pols, la Icària. Hores mortes de jeure als cois, a les màrfegues, de	divagar	al voltant de les taules, de fer-se mala sang. Diuen que a la vall del riu
que a Icària encara serem més feliços que quan ens vam casar... Enraona,	divaga	, es posa a caminar a grans gambades, excitat i, tot d'una, en un rapte d'
tan primmirat val més entrar en un convent o quedar-se a casa. Hom pot	divagar	sobre els orígens de la moral de fora dels afers estant. Fer-ho des de

Pàgina 1 (de 7)

50 següents