Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de G. Welter. Llibre agut, concís, assenyala les profundes	divergències	que separen l'actual bolxevisme rus del marxisme. L'autor creu en un
ens fornirien un testimoniatge directe, de la màxima autoritat, sobre la	divergència	entre flamencs i italians respecte d'açò. Miquel Àngel censura la pintura
en simple pretext. Unitat en la insignificança I ¡quina opulent	divergència	de maneres i de propòsits, entre els pintors del segle XVII!
d'una manera força satisfaent per a l'esperit, la curiosa dosificació de	divergències	i d'homologies que caracteritza l'estructura social de les cinc nacions
com tampoc no ho està l'orientació de cadascuna i el seu angle de	divergència	en relació amb el tronc; però aquests aspectes romanen lligats,
naturalment nombrosos aspectes del pensament filosòfic, però malgrat la	divergència	de punts de vista i d'opinions, les animà un gran sentit de l'humor.
sobre els problemes epistemològics de la Física atòmica, i les nostres	divergències	es posen de manifest potser més clarament que mai en un número recent de
formes de vida menys perfeccionades, i condueix a allò que he anomenat	divergència	de caràcter. En el capítol següent discutiré les complexes i poc
de les obertures de l'estèrnum són molt variables; com ho són el grau de	divergència	i la mida relativa dels dos braços de la fúrcula. L'amplada proporcional
i hom no podrà evitar al·lusions a la "lluita per l'existència", a la "	divergència	de caràcter" i a d'altres qüestions que seran discutides més endavant.
les espècies del mateix gènere. Però quan passarem a discutir el principi	divergència	de caràcter, com jo l'anomeno, veurem com pot ésser explicat això, i com
d'individus. Acció lenta. Extinció causada per la selecció natural.	Divergència	de caràcter, en relació amb la diversitat d'habitants de qualsevol àrea
i amb la naturalització. Acció de la selecció natural, mitjançant la	divergència	de caràcter i l'extinció, sobre els descendents d'un progenitor comú. Com
els mots d'un escriptor agrònom) "com per una pesta mortífera".	Divergència	de caràcters El principi que he designat amb aquesta expressió és de
produccions de l'home, l'acció d'allò que pot ésser anomenat principi de	divergència	, ocasionant diferències, de primer amb prou feines apreciables, però
ara com tendeix a obrar aquest principi del gran benefici derivat de la	divergència	de caràcters, combinat amb els principis de selecció natural i
I ací apareix la importància del principi de benefici derivat de la	divergència	de caràcter; perquè aquest porta generalment a les variacions més
ha produït la varietat a, la qual, en virtut del principi de	divergència	, difereix més d'A que no pas la varietat a. Hom suposa
d'I; i, com que aquests dos darrers gèneres, per la continuada	divergència	de caràcter i per l'herència d'un progenitor diferent, diferiran
l'extinció en la història del món. La selecció natural, també, mena a la	divergència	de caràcter; com més éssers vivents siguin admesos a la mateixa àrea, més
propis països. La selecció natural, com acabem de remarcar, mena a la	divergència	de caràcter i a una gran extinció de les formes de vida intermèdies i
i per l'acció complexa de la selecció natural, que comporta extinció i	divergència	de caràcters, com hem vist i il·lustrat al diagrama. Les afinitats de
antic i comú. Segons el principi de la tendència continuada a la	divergència	de caràcter, que fou il·lustrat abans per aquest diagrama, la forma més
difereixen més de les formes existents. No hem d'admetre tanmateix que la	divergència	de caràcter sigui una contingència necessària; depèn exclusivament del
abans. I aquest ordre, a causa dels efectes continuats d'extinció i de	divergència	de caràcter, ha quedat dividit en diverses subfamílies i famílies,
connecten per generació. Podem comprendre, per la contínua tendència a la	divergència	de caràcter, per què, com més antiga és la forma, més difereix
la mateixa família o d'un grup superior pel principi de multiplicació i	divergència	gradual del caràcter de les espècies que descendeixen d'un progenitor
per l'existència i que de manera gairebé inevitable indueix extinció i	divergència	de caràcter en molts dels descendents d'una espècie-mare dominant—
modificació per selecció natural i amb les contingències d'extinció i de	divergència	de caràcter. En considerar aquesta opinió de la classificació, hauríem de
de la selecció natural, amb les seves contingències d'extinció i de	divergència	de caràcter. Segons aquests mateixos principis veiem com és possible que
i en conseqüència a la selecció natural, que comporta la	divergència	de caràcters i l'extinció de les formes menys millorades.
referim més amunt a tres models caracteritzats de diferents escoles. Les	divergències	fonamentals són detectables ja en el nivell dels fundadors. Per una
impedir que el nucli català assimilés oportunament —i naturalment— les	divergències	aragoneses i murcianes, cal proclamar que, en canvi, reeixia en una altra
un veredicte "burgès" —una superioritat "burgesa"— per a les seves	divergències	intestines. Durant dos segles i mig llargs els "ciutadans honrats" van
els factors heterogenis que, per una raó o altra, hagi d'abraçar. Les	divergències	de matís enriqueixen la idea de "personalitat": les disparitats
d'estil. Però la "germanor", així mateix, quedava refredada per la	divergència	de trajectòries que caracteritza, a partir d'un cert moment, els tres
Catalans haguessin disposat d'una denominació supraregional, aquelles	divergències	de problemàtica políticosocial interna no haurien tingut tant de relleu.
diversos pobles de la Monarquia, no suprimiran ni tan sols atenuaran la	divergència	. Centre i perifèria han esclerosat les respectives posicions. El centre
a la primera d'aquestes, podem observar com els termes fonamentals de la	divergència	s'han de reportar precisament a la manera de concebre aquella unitat de
en la Història testimoniatge que ell n'assumeix les dades, s'adona d'una	divergència	tràgica entre el que fa i el que veu; sota els seus ulls, el món civil
Suposo aquest estudiant suficientment informat per no estranyar-se de les	divergències	d'aproximació que es reuneixen, a vegades indegudament, sota el nom
va tornar-me a abraçar amb més afecte. Comprenent que pels descosits i la	divergència	de botons que li notava a la roba, era senyal de que vivia sol, em va dir:
d'establir relacions a nivell adult. És molt més positiva una relació de	divergència	a nivell madur, que una relació d'entesa lligada a nivell d'immaduresa.
econòmics i socials, en lloc de representants de partits; 3) les	divergències	sorgides a l'entorn del sistema electoral (majoritari o proporcional);
amb les quals tanquem aquest capítol: "L'any 1848 vam tenir	divergències	amb Marx (sobre la qüestió eslava. A. N.); i he de dir que més
—Difícil deu ser, perque les coses van per altre camí. Doncs cada dia les	divergencies	se fan més profundes, i l'art nostre presenta un conjunt més heterogeni.
que sabien lladrar com els gossos grossos. II On s'accentua la	divergència	de caràcters entre l'amo i el gos En complir un any i mig, en
a consumar-los. "Cal confessar —afegeix Balmes en explicar les	divergències	dels dos partits catalans constitucionals en dreta i esquerra— que
d'humanitat." "Des d'aleshores —diu Balmes, assenyalant el punt de la	divergència	dels partits, com el qui posa el dit a la llaga— va començar la deserció
oblidades del tot o mig esborrades les tares del seu caràcter i les	divergències	dels darrers temps d'estudiant, fresques només les anècdotes gracioses,

Pàgina 1 (de 14)

50 següents