Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en què Erasme es volia sostenir, es repeteix ara a gran escala i en una	diversitat	d'encarnacions prou torbadora. Seria, tanmateix, erroni, a més d'injust,
poques hores que he estat a Alger he tingut temps d'apreciar una mica la	diversitat	de tipus musulmans que respiren aquests aires. Des del musulmà pobre al
els meus ulls, la terra vivia per mi —com un rostre dins la	diversitat	de l'amorós pensament; entre la serra, que porta cap enllà, a
olor. —Parles massa llengües, /mon cher\. El teu vici és la	diversitat	. —El meu vici... o els meus vicis. És cert. Tinc l'ànima oberta a massa
recompondre-la, desfer l'equívoc, sempre a l'aguait, d'una irreparable	diversitat	. Les descripcions de la continuïtat, del seny i de la mesura implicaven
i la flora de les cames i els turmells, i algun genoll distret, amb la	diversitat	de les mitges de gassa, duien al pensament la imatge d'un bar amb sodes
Tot això Guillem ho veia amb una certa malenconia; la profusió i la	diversitat	acumulades en el seu carnet eròtic, que un altre minyó hauria considerat
exòtica com perquè mai no s'havia interessat per les riqueses i la	diversitat	del món vegetal, mentre que els indígenes tenien una tal curiositat com a
fins i tot heteròclita i arbitrària, salvaguarda la riquesa i la	diversitat	de l'inventari; en decidir que cal tenir-ho tot en compte facilita la
complexos (Freeman). No obstant això, tenint en compte la riquesa i la	diversitat	del material brut, alguns elements del qual només, entre tants de
o com un monstre, caníbal àvid de carn i de sang humanes, ¿a quina	diversitat	d'interpretacions no cal disposar-se quan es tracta d'éssers tan
que acompleix gràcies a la noció d'oposició binària s'ha de pagar amb una	diversitat	de natura, insidiosament reconstituïda en profit de cada oposició:
ofereix el mitjà de conciliar aquesta oposició equilibrada entre la	diversitat	i la unitat. Però si els grups socials són considerats menys sota l'angle
ordre sociològic, aleshores es pot preveure que el punt de vista de la	diversitat	podrà més que el de la unitat. Cada grup social tendirà a formar sistema,
la imaginació dels homes i de la qual han intentat d'escapar cercant una	diversitat	real en l'ordre de la natura, únic model objectiu en el qual —a manca de
espècies naturals. Efectivament, només hi ha dos models veritables de la	diversitat	concreta: l'un, en el pla de la natura, és el de la diversitat de les
de la diversitat concreta: l'un, en el pla de la natura, és el de la	diversitat	de les espècies; l'altre, en el pla de la cultura, és ofert per la
de les espècies; l'altre, en el pla de la cultura, és ofert per la	diversitat	de les funcions. Situat entre aquests dos models veritables, el que
però si la primera perspectiva preval —com és el cas quan el model de	diversitat	escollit és el model natural—, la semblança pot més que la diferència:
quan hom se situa en l'altra perspectiva i adopta un model cultural de la	diversitat	, la diferència, que correspon a l'aspecte cultural, pot més que la
poden ésser, doncs, homogènies quant a l'estructura. Essent real la	diversitat	de les funcions, la complementarietat s'estableix en aquest nivell i la
no, qui afaitaria el barber? No és pas el mateix, doncs, d'introduir una	diversitat	—socialment— constituent al si d'una sola espècie natural: l'espècie
espècie natural: l'espècie humana, o de projectar en el pla social la	diversitat	—naturalment— constituïda per les espècies vegetals i animals. Les
aquest darrer en "signe". D'aquesta manera l'esperit passa de la	diversitat	empírica a la simplicitat conceptual i, més tard, de la simplicitat
de passar —i fins i tot hi obliga— de la unitat d'una multiplicitat a la	diversitat	d'una unitat. Tal com hem demostrat en un altre lloc (6,
en general"), que no pas per la seva objectivitat presumptiva: la	diversitat	de les espècies proporciona a l'home la imatge més intuïtiva de què
d'una codificació objectiva. És colpidor, en efecte, que, per explicar la	diversitat	de les espècies, la biologia moderna s'orienti cap a esquemes que
quasi dos milions d'espècies vivents havien d'ésser interpretats, en llur	diversitat	anatòmica, fisiològica i etològica, en funció de fórmules cromosòmiques
i ss..) Tenim ja, doncs, un sistema amb dos eixos, l'un reservat a les	diversitats	, l'altre a les similituds: L'acció analítica que permet de passar de les
a través de la multiplicitat, la multiplicitat a través de la unitat, la	diversitat	a través de la identitat i la identitat a través de la diversitat. Dotat
la diversitat a través de la identitat i la identitat a través de la	diversitat	. Dotat d'una extensió teòricament il·limitada en el seu nivell mitjà, es
una equivalència entre les parts del cos sense tenir en compte la	diversitat	dels ordres i de les famílies, de vegades fins i tot dels regnes, i que
punta —per raó de la seva concretesa, que és igualment donada—, l'última	diversitat	dels éssers individuals i col·lectius dels quals hom ha pretès que eren
Es reivindica, per anticipació, una unitat que s'endevina al cor de la	diversitat	. També des d'aquest punt de vista la dinàmica de les denominacions
Ara, aquesta proliferació de noms encara és acrescuda pel nombre i la	diversitat	de les prohibicions que s'hi refereixen. Aquestes prohibicions s'apliquen
en el sentit de la major generalitat i de l'abstracció més avançada, cap	diversitat	no li impedirà d'aplicar un esquema per l'acció del qual el real sofrirà
baix, el sistema tampoc no coneix límit extern, ja que reïx a tractar la	diversitat	qualitativa de les espècies naturals com la matèria simbòlica d'un ordre,
car les coses i els éssers naturals no presenten el model estàtic d'una	diversitat	igualment estàtica entre grups humans: s'ordenen com a gènesi d'una
a la primera etapa d'una gestió que en comporta d'altres: més enllà de la	diversitat	empírica de les societats humanes, l'anàlisi etnogràfica vol atènyer tot
mancada. En ambdós casos hom deixa escapar la riquesa prodigiosa i la	diversitat	dels usos, de les creences i dels costums; hom oblida que, als seus
humà. És fàcil d'explicar, quan no de justificar, aquesta opció: la	diversitat	de les formes socials que l'etnologia copsa exposades en l'espai,
totes són iguals, però que la terra on es crien els posa una aparença de	diversitat	, així com el mar sembla diferent segons la terra que l'envolta. T'hi
com en una rigorosa somasètica, abocant-me per primera vegada a la	diversitat	del món. Vaig davallar al menjador, a peu pla del carrer. Els catalans em
la de mi mateix. Experiència de poeta, de sentir-se en una infinita	diversitat	de moments nous. Sentir-me a mi, conèixer la meva capacitat de reacció,
dels dies ordinaris i banals. Cert que en poc temps he conegut una gran	diversitat	de sensacions, de volers, de reaccions, de pensaments i d'actes nous.
llegir de ben jovenet tots els llibres perquè et familiaritzessis amb la	diversitat	de les opinions humanes? ¿No et vaig fer recórrer cent Estats perquè
complex de tots els fenòmens físics, mostra una analogia amb la vida, la	diversitat	de la qual va més enllà de les possibilitats de l'anàlisi científica. Des
de triar la distinció entre l'objecte i el subjecte el que permet la gran	diversitat	dels fenòmens de consciència i la riquesa de la vida humana. L'actitud
van llançar els armaments, i a les muntanyes (car tals	diversitats	delicioses, valls i pujols, les té del Cel la Terra)
de l'estiu, com ho demostra la natural extensió de la vostra lletra, la	diversitat	d'impressions que s'hi pot llegir i la facilitat de la vostra escriptura.

Pàgina 1 (de 87)

50 següents