×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb divorciar |
Freqüència total: 240 |
CTILC1 |
què te'n parlava —continuà Bobby—; és que m'han fet saber que Conxa es | divorcia | . Sí, sí, i per això em va estranyar molt veure-la a casa teva, perquè | Sis anys de sacrifici suportant aquesta vida. No pot aguantar més i es | divorcia | . I torna a cantar la musa. Torna a fer literatura. Literatura bona. | i a barallar-se, gairebé malgrat ells mateixos. Havien acordat de | divorciar | -se tranquil·lament, raonadament, sense fer-se recriminacions; però la | i aquella sensitiva que s'anomenava Joaneta, digué amb un to que semblava | divorciar | -se del sentit de ses últimes paraules: —Quan penso en lo que havem patit | dat alguna vaga idea (i em temo que em cal afegir esperança) que Joe es | divorciava | d'ella a favor dels Lords de l'Almirallat o bé del Tresor. —Feta i | d'un banquer pot sortir de nits, pot beure, pot fumar, pot casar-se, pot | divorciar | -se, pot fugir amb un gangster i, en el fons ésser una bona xicota, | de la llei de divorci. La gent, en proporció inexplicable es volia | divorciar | . Acudien al Palau de Justícia persones que ni tan sols havien sol·licitat | sol·licitat el divorci per la legislació anterior, amb la pretensió de | divorciar | -se. L'Oficina Jurídica inicià i àdhuc tramità divorcis. La | i ja fa sis mesos que no viu amb ells... L'han vist amb dones... —Això de | divorciar | -se no està bé —trenca Aloma que té un dia agressiu.— Qui té fills no pot | vingut per a pregar-vos, val més dir-vos-ho d'un cop, que em | divorcieu | . No; no em digueu res! No feu cap gest, feu-me el favor! Comprenc | hauríeu de dir-me. Però el fet és aquest: com a capità del vaixell, podeu | divorciar | -me. I això és el que vinc a demanar-vos: que ho feu! —Però | Un prec ben serè. Veieu? Estic perfectament serena, tranquil·la. Vull | divorciar | -me. di-vor-ciar-me. Ho teniu entès? —Perfectament, senyora. Molt bé. Però | serè. Veieu? Estic perfectament serena, tranquil·la. Vull divorciar-me. | di-vor-ciar | -me. Ho teniu entès? —Perfectament, senyora. Molt bé. Però si no m'hi | sinó que es tracta d'una necessitat imperiosa, absoluta. Si no puc | divorciar | -me, jo també baixaré a la primera escala que faci el vaixell; i no torno. | m'heu demanat una entrevista i fins ara l'únic que m'heu dit és que us | divorciï | . Per la meva banda, us he de pregar... de pregar, enteneu bé?, que vulgueu | res... També els puc veure després. Però, de moment, digueu-me. Vós voleu | divorciar | -vos. Molt bé. Però, i el vostre marit? —Ja us ho he dit. | és ridícul? —No. Que vós ho creieu ridícul. —Que us digueu... —Que vulgui | divorciar | -me perquè el meu marit em diu Anneta i no Anna! —Francament, ridícul, | —¿I no creieu que no puc fer res més que el que vull fer? Que he de | divorciar | -me de seguida? —A l'acte. —¿I que he d'abandonar-lo per | saber el que em passa. —Ho sé i no ho sé. Sé que la vostra muller vol | divorciar | -se, per una raó molt vaga. Que ni la conducta vostra ni la d'ella no han | per a molts i per a mi mateixa, com la de voler separar-me, | divorciar | -me d'Artur! La sola idea de tornar als seus braços m'horripila. ¿No va ser | et mous, i ací ets i ací segueixes, a complir el teu rol, i apa! a | divorciar | -te..."? I què més? Seria ridícul tractar Anna d'aquesta manera. Anna, que | La conversa va ser un ai! Cosa de minuts. Em venia a demanar que la | divorciés | . Era ella, com hauràs intuït. Em va dir que tenia absoluta necessitat que | ella, com hauràs intuït. Em va dir que tenia absoluta necessitat que la | divorciés | a l'acte. El seu marit anava amb ella en el vaixell. Era un ric | no es tractava sinó d'un cas de bogeria o de snobisme. —Però, tu la vas | divorciar | ? —I tant! No faltava més! Contra tothom. Potser no podia fer-ho, però | efectivitat, prova definitiva, evidència, que té tota la raó per a | divorciar | -se. —No... sí, en realitat... I ella, com és? —Si és | preveure a temps, que vaig deixar de banda... —Us penediu d'haver-vos | divorciat | ? —Oh, no, això mai. Penedir-me'n? Artur... horror! No existeix | era natural... —No; potser no, que no ho era. Perquè la simple decisió de | divorciar | -me hauria hagut de correspondre a una reflexió; i quan em vaig decidir a | seguir-lo! Si tingués personalitat, l'hauria d'haver seguit, en lloc de | divorciar | -me. Quina comèdia el que va venir després! Quina farsa, el judici i la | xic excèntrica, que estimava les arts, que tenia iot propi i que s'havia | divorciat | dues vegades. ¡Els dies de la Mediterrània i de l'Àfrica, eren tan | a abundor de prohoms venerables. De cada promoció política n'envelleixen, | divorciant | -se de les següents, multitud de figures subalternes, però en resten els | nobles, perquè siguin simultanis amb motius de profit material. I que | divorciar | de l'actuació política la carrera personal, seria cosa absurda, car es | antiquíssima i venerable Jurisprudència romana de la qual s'ha volgut | divorciar | . Comparis els resultats de la institució d'hereus en cosa certa, el tenor | tots els fisiòlegs, dels neuro-patòlegs i de gran nombre dels que no han | divorciat | l'ànima del cos—, hem de suposar que res, absolutament res, no apareix a | dels sentits, posa en l'esperit la deu i la regla de la veritat, i | divorcia | el subjecte de l'objecte. I Kant corona l'obra del Renaixement, perquè, a | elles amb elles —almenys com a estudis especialitzats—, no calia que es | divorciessin | de la filosofia, que, en lloc d'estendre's, es reduïa a allò que servia | lo mateix; y la pruija diferenciadora dels gramàtichs, portada al punt de | divorciar | expressament abdues llengues, fins en allò que per parentiu ètnich tenen | i degradar-se. És un perill immens per als esposos La facultat de | divorciar | -se és per als esposos un immens perill. El divorci, lluny de contenir la | ans les afalaga i les invita a la infidelitat. La sola possibilitat de | divorciar | -se és suficient per a encendre les més abjectes passions. I quan la | cedí la seva muller a Hortensi. Hom no es casava sinó per l'esperança de | divorciar | -se. El divorci es considerava com un fruit del matrimoni. Aquesta | declara indesitjables. Pobra Espanya! Un poble pacta amb la mort quan es | divorcia | de la seva història. El testimoni d'un protestant Volem cloure aquest | primer permet la poligàmia i dóna grans facilitats per al divorci; per a | divorciar | -se, l'home en té prou amb la pronunciació d'una fórmula, mentre que la | la violencia de les concupiscencies humanes. Lo cel i la terra no poden | divorciar | -se; i si la repressió de les concupiscencies, si la seva recta direcció, | hi hauria avui dificultats insuperables, car els homes de ciència s'han | divorciat | del llatinisme; però en el sector estricte de la teologia, la dificultat | al postulat de psicologia pedagògica sobre els mals resultats de | divorciar | el pensament del llenguatge natural. Una teologia catalana sense | de la realitat: situació humana i reflexió cristiana s'han | divorciat | . La situació crítica de la nostra teologia prové en general d'una | nacionalista. Cal proclamar el dret al divorci i no l'obligació de | divorciar | -se. Correspon a les nacionalitats demostrar llur maduresa. No hi ha nació | no havia sabut alliberar-se dels castellanismes, però s'havia | divorciat | molt de la llengua col·loquial. Però com que els primers renaixentistes | es refugia en la llei que ell mateix vol encarnar. La carn es | divorcia | de l'esperit i esdevé un mer cos. Després de Caín, la sexualitat empeny | creadora del darrer cim ens trobem en la línia de demarcació que | divorcia | dues entitats estètiques, dues realitats polítiques, dues psicologies | no som prou sincers a confessar les febleses del nostre esperit que ens | divorcia | tan profundament de la febre actual. La nostra curta experiència acaba de |
|