DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
divorciar V 240 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb divorciar Freqüència total:  240 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

què te'n parlava —continuà Bobby—; és que m'han fet saber que Conxa es divorcia. Sí, sí, i per això em va estranyar molt veure-la a casa teva, perquè
Sis anys de sacrifici suportant aquesta vida. No pot aguantar més i es divorcia. I torna a cantar la musa. Torna a fer literatura. Literatura bona.
i a barallar-se, gairebé malgrat ells mateixos. Havien acordat de divorciar-se tranquil·lament, raonadament, sense fer-se recriminacions; però la
i aquella sensitiva que s'anomenava Joaneta, digué amb un to que semblava divorciar-se del sentit de ses últimes paraules: —Quan penso en lo que havem patit
dat alguna vaga idea (i em temo que em cal afegir esperança) que Joe es divorciava d'ella a favor dels Lords de l'Almirallat o bé del Tresor. —Feta i
d'un banquer pot sortir de nits, pot beure, pot fumar, pot casar-se, pot divorciar-se, pot fugir amb un gangster i, en el fons ésser una bona xicota,
de la llei de divorci. La gent, en proporció inexplicable es volia divorciar. Acudien al Palau de Justícia persones que ni tan sols havien sol·licitat
sol·licitat el divorci per la legislació anterior, amb la pretensió de divorciar-se. L'Oficina Jurídica inicià i àdhuc tramità divorcis. La
i ja fa sis mesos que no viu amb ells... L'han vist amb dones... —Això de divorciar-se no està bé —trenca Aloma que té un dia agressiu.— Qui té fills no pot
vingut per a pregar-vos, val més dir-vos-ho d'un cop, que em divorcieu. No; no em digueu res! No feu cap gest, feu-me el favor! Comprenc
hauríeu de dir-me. Però el fet és aquest: com a capità del vaixell, podeu divorciar-me. I això és el que vinc a demanar-vos: que ho feu! —Però
Un prec ben serè. Veieu? Estic perfectament serena, tranquil·la. Vull divorciar-me. di-vor-ciar-me. Ho teniu entès? —Perfectament, senyora. Molt bé. Però
serè. Veieu? Estic perfectament serena, tranquil·la. Vull divorciar-me. di-vor-ciar-me. Ho teniu entès? —Perfectament, senyora. Molt bé. Però si no m'hi
sinó que es tracta d'una necessitat imperiosa, absoluta. Si no puc divorciar-me, jo també baixaré a la primera escala que faci el vaixell; i no torno.
m'heu demanat una entrevista i fins ara l'únic que m'heu dit és que us divorciï. Per la meva banda, us he de pregar... de pregar, enteneu bé?, que vulgueu
res... També els puc veure després. Però, de moment, digueu-me. Vós voleu divorciar-vos. Molt bé. Però, i el vostre marit? —Ja us ho he dit.
és ridícul? —No. Que vós ho creieu ridícul. —Que us digueu... —Que vulgui divorciar-me perquè el meu marit em diu Anneta i no Anna! —Francament, ridícul,
—¿I no creieu que no puc fer res més que el que vull fer? Que he de divorciar-me de seguida? —A l'acte. —¿I que he d'abandonar-lo per
saber el que em passa. —Ho sé i no ho sé. Sé que la vostra muller vol divorciar-se, per una raó molt vaga. Que ni la conducta vostra ni la d'ella no han
per a molts i per a mi mateixa, com la de voler separar-me, divorciar-me d'Artur! La sola idea de tornar als seus braços m'horripila. ¿No va ser
et mous, i ací ets i ací segueixes, a complir el teu rol, i apa! a divorciar-te..."? I què més? Seria ridícul tractar Anna d'aquesta manera. Anna, que
La conversa va ser un ai! Cosa de minuts. Em venia a demanar que la divorciés. Era ella, com hauràs intuït. Em va dir que tenia absoluta necessitat que
ella, com hauràs intuït. Em va dir que tenia absoluta necessitat que la divorciés a l'acte. El seu marit anava amb ella en el vaixell. Era un ric
no es tractava sinó d'un cas de bogeria o de snobisme. —Però, tu la vas divorciar? —I tant! No faltava més! Contra tothom. Potser no podia fer-ho, però
efectivitat, prova definitiva, evidència, que té tota la raó per a divorciar-se. —No... sí, en realitat... I ella, com és? —Si és
preveure a temps, que vaig deixar de banda... —Us penediu d'haver-vos divorciat? —Oh, no, això mai. Penedir-me'n? Artur... horror! No existeix
era natural... —No; potser no, que no ho era. Perquè la simple decisió de divorciar-me hauria hagut de correspondre a una reflexió; i quan em vaig decidir a
seguir-lo! Si tingués personalitat, l'hauria d'haver seguit, en lloc de divorciar-me. Quina comèdia el que va venir després! Quina farsa, el judici i la
xic excèntrica, que estimava les arts, que tenia iot propi i que s'havia divorciat dues vegades. ¡Els dies de la Mediterrània i de l'Àfrica, eren tan
a abundor de prohoms venerables. De cada promoció política n'envelleixen, divorciant-se de les següents, multitud de figures subalternes, però en resten els
nobles, perquè siguin simultanis amb motius de profit material. I que divorciar de l'actuació política la carrera personal, seria cosa absurda, car es
antiquíssima i venerable Jurisprudència romana de la qual s'ha volgut divorciar. Comparis els resultats de la institució d'hereus en cosa certa, el tenor
tots els fisiòlegs, dels neuro-patòlegs i de gran nombre dels que no han divorciat l'ànima del cos—, hem de suposar que res, absolutament res, no apareix a
dels sentits, posa en l'esperit la deu i la regla de la veritat, i divorcia el subjecte de l'objecte. I Kant corona l'obra del Renaixement, perquè, a
elles amb elles —almenys com a estudis especialitzats—, no calia que es divorciessin de la filosofia, que, en lloc d'estendre's, es reduïa a allò que servia
lo mateix; y la pruija diferenciadora dels gramàtichs, portada al punt de divorciar expressament abdues llengues, fins en allò que per parentiu ètnich tenen
i degradar-se. És un perill immens per als esposos La facultat de divorciar-se és per als esposos un immens perill. El divorci, lluny de contenir la
ans les afalaga i les invita a la infidelitat. La sola possibilitat de divorciar-se és suficient per a encendre les més abjectes passions. I quan la
cedí la seva muller a Hortensi. Hom no es casava sinó per l'esperança de divorciar-se. El divorci es considerava com un fruit del matrimoni. Aquesta
declara indesitjables. Pobra Espanya! Un poble pacta amb la mort quan es divorcia de la seva història. El testimoni d'un protestant Volem cloure aquest
primer permet la poligàmia i dóna grans facilitats per al divorci; per a divorciar-se, l'home en té prou amb la pronunciació d'una fórmula, mentre que la
la violencia de les concupiscencies humanes. Lo cel i la terra no poden divorciar-se; i si la repressió de les concupiscencies, si la seva recta direcció,
hi hauria avui dificultats insuperables, car els homes de ciència s'han divorciat del llatinisme; però en el sector estricte de la teologia, la dificultat
al postulat de psicologia pedagògica sobre els mals resultats de divorciar el pensament del llenguatge natural. Una teologia catalana sense
de la realitat: situació humana i reflexió cristiana s'han divorciat. La situació crítica de la nostra teologia prové en general d'una
nacionalista. Cal proclamar el dret al divorci i no l'obligació de divorciar-se. Correspon a les nacionalitats demostrar llur maduresa. No hi ha nació
no havia sabut alliberar-se dels castellanismes, però s'havia divorciat molt de la llengua col·loquial. Però com que els primers renaixentistes
es refugia en la llei que ell mateix vol encarnar. La carn es divorcia de l'esperit i esdevé un mer cos. Després de Caín, la sexualitat empeny
creadora del darrer cim ens trobem en la línia de demarcació que divorcia dues entitats estètiques, dues realitats polítiques, dues psicologies
no som prou sincers a confessar les febleses del nostre esperit que ens divorcia tan profundament de la febre actual. La nostra curta experiència acaba de

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »