DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
do L 135 oc.
do SIG 142 oc.
do 1 M 2542 oc.
do 2 M 289 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb do Freqüència total:  3108 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mica, en les nostres fàcils citacions. Cassandra "Se'm va concedir el do profètic, però ningú no creu el que anuncio", es desesperava Cassandra.
ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!",
tristeses i vessament de sang per als qui accepten sense mesura els seus dons. Ja convertit en un home jove d'esclatant bellesa —de carns tanmateix una
són també misèries", va envestir, sarcàstica, la meva àvia. "Déu n'hi do!", se li va esllavissar a la Ignasieta. "Però com vol que opini, si sóc
a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més gran del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la
tot i que em dol, perquè el sento profund i venerable: l'Egipte és un do del Nil." Ismene "Gràcies per haver-me vingut una vegada més a
la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en un do misteriós, que omplia, de moment, les seves ànsies. Tota la seva vida,
moro de set? L'aigua, com l'aire i el sol, és patrimoni de tothom: un do de Déu. I, això no obstant, de genolls us ho demano, pel meu Fillet, pels
Villon. Quin gran poeta! Sàtira, patetisme i tendresa s'hi alien amb un do únic de música, de gràcia. En tota la poesia francesa hi ha poques coses
blanquíssim, les espatlles rodones i esllavissades de Cinta. Ella té el do del moviment, del gest impossible d'imitar, de reproduir, d'entendre. Si
s'autoritzaven representacions teatrals en temps de rogatives, com si el do de la pluja sobre els camps pogués ser substituïda per l'astúcia dels
Però jo, estimat Erasme, jo no construiré mai res. Jo només tinc el do, taumaturg a la inversa, de convertir en fantasmes les més dures
Jeroni no hauria abandonat mai Luciènne, i potser ella hauria tingut el do de reconciliar-lo amb ell mateix. Potser Jeroni no s'equivocava, doncs,
tants d'errors. Si el temps, però, com en un miracle em concedís el do que li deman. Si tornés en aquella hora màgica, li restaria al costat
sempre imminent de l'enyor, i ésser l'un per a l'altre un do amorós del misteri —nit amb joia dels ulls, nit més enllà de la
mostrà què seria. El que però ja és, basta al meu cant i al meu do. És la certesa. Aquesta: saber, sense pes, en la vetlla
I sento com la muda mort dels homes s'emporta el meu do de paraules: esdevé pur silenci el meu dolor. Cançó
els misteris, els oracles, els enigmes, els dons, els privilegis, els èxtasis. Les cerimònies em desassosseguen:
contemplativa. Totes les hores d'un matí agraïria els dons d'un pi: l'implant de la soca que es llança a
Les nou. Rosaura Bella nit. Jovita Déu n'hi . Rosaura Quina pau guaridora! Ja només al fullam queda un poc de
d'aquest país tinguessin una mica més de barra, i no et pensis, Déu n'hi de la que se'n gasta, passarien coses meravelloses! Barcelona semblaria
No som digne, Senyor, del vostre hostatge ni meresc de la vostra filla el do. Deixau que als vostres peus resti com patge, però fidel a ma promesa
devoradora que li fa rajar l'amarga poesia —Picasso tindrà el mateix do— d'un univers dramàtic. Després de Goya, veiem d'altres pintors que, al
oncle senyalant el rellotge. —Llautó i prou; set pessetes i Déu n'hi do! —El meu me'n costa quatre i encara gràcies —I l'oncle Joanet mostra un
del bestiar, de miracles i de cures obrades per persones afavorides d'un do celestial, adreçaven mirades tímides i paraules de tosca falagueria a
a mi essencial, i com si l'hagués de retrobar a l'arribada. Si tingués el do poètic, encara ara el record que en tinc em podria portar fructuosament a
tren, i un recorregut de quatre o cinc vegades la volta al món. Déu n'hi do! En aquell temps —en 1915— el tren de Sarrià anava per sobre,
no era el mateix que ésser poeta. El poeta neix, va dir. La poesia és un do de Déu que no es compra ni es ven; els grans poetes són raríssims, perquè
o la glòria? No ho precisava pas la meva imaginació; eren tots tres dons ajuntats que se m'anunciaven sense nom ni forma. Un dia, de la manera més
atorgada sense cap mèrit de la meva part. No era una virtut meva, sinó un do, una gràcia. De qui? A qui m'havia de mostrar agraït? Les meves creences
excels s'anà pervertint? Jo era massa feble per a resistir aquell do del cel; però si he de dir la veritat, he de confessar que tota la culpa
que jo portava al cor, d'aconseguir la senzillesa, que és un art o un do de natura, com totes les excel·lències d'aquest món. Jo tenia propensió a
Déu. Jo era potser capaç, encara, de sofrir, però esdevenia insensible al do celestial de la joia pura. Se'm tancava la sola escletxa per on, enmig de
amb ells, els parlava amb familiaritat. Jo estava meravellat del seu do de gents. Amb uns parlava el francès; amb altres, l'italià; amb unes
en una esfera poètica. En realitat, vius la poesia que altres tenen el do d'escriure. I no hi ha cap lectura tan emotiva, tan excitant, àdhuc
viure com un poeta i com un artista, contemplativament. Jo sé que tinc el do d'evadir-me, que no em costa gens de perdre peu de la realitat i volar,
alguna porció desconeguda de l'ànima, i saps suportar humilment aquest do, no com un do, sinó com una feixuga càrrega, aleshores sense celebritat i
desconeguda de l'ànima, i saps suportar humilment aquest do, no com un do, sinó com una feixuga càrrega, aleshores sense celebritat i sense glòria,
amiga amb qui parlar de coses de poesia i de l'esperit em semblava un do del cel. Quan em posaré al costat dels jornalers, a l'hora de la vaga,
però quan el francès ha posat afecte a un home, ningú com ell no té el do de fer-li la vida agradable. Va fer les presentacions. Jo estava encisat.
m'he menyspreat. Ara no es tracta del talent, ni del caràcter, ni de cap do d'aquesta mena. Estimo el meu cos jove, sa, àgil, ben fet. Aquesta
de tot això que he acabat de descobrir en mi, que sento dintre meu com un do, com una facultat capaç d'eixamplar a l'infinit les meves puixances i de
les meves puixances i de donar la màxima puixança a tots els altres dons i facultats de l'home. ¿A qui ho explicaré? ¿qui ho comprendrà, si no ha
aquelles imatges coronant els cims de la vall i dominant-la tenien el do d'irritar-me, com m'irritaven fins al punt de fer-me blasfemar, de
tornant dintre la casa. Era tan fàcil, doncs? Demanar, donar, prendre el do. Vèncer aquella mena de vergonya, resistir aquell foc a les galtes, unes
M'ho vaig guardar per a una altra hora. En aquell moment m'abellia més el do de les dues dones sense cap altra barreja. ¡Que era bo aquell pa que
penes, dificultats i treballs, però el món m'ha ofert constantment el do de la seva bellesa. Bellesa és clemència. Resto aturat enmig del pont.
la conforta. Entra Lluïsa. Bescanvien unes quantes paraules. Lluïsa té el do de papallonejar entorn de les coses, de tocar-les més amb la mirada, si
Castigar-te! Tota idea de càstig em semblava bona, l'acollia com un do i una sàvia compensació del destí. I, això no obstant, pobre Cosme, ni a
No m'entens, encara. M'hi faries nosa. El que jo demano a Déu no és el do de la clemència, sinó que em fortifiqui en la meva convicció... Si m'ho

  Pàgina 1 (de 63) 50 següents »