Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mica, en les nostres fàcils citacions. Cassandra "Se'm va concedir el	do	profètic, però ningú no creu el que anuncio", es desesperava Cassandra.
ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el	do	del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!",
tristeses i vessament de sang per als qui accepten sense mesura els seus	dons	. Ja convertit en un home jove d'esclatant bellesa —de carns tanmateix una
són també misèries", va envestir, sarcàstica, la meva àvia. "Déu n'hi	do	!", se li va esllavissar a la Ignasieta. "Però com vol que opini, si sóc
a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el	do	més gran del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la
tot i que em dol, perquè el sento profund i venerable: l'Egipte és un	do	del Nil." Ismene "Gràcies per haver-me vingut una vegada més a
la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en un	do	misteriós, que omplia, de moment, les seves ànsies. Tota la seva vida,
moro de set? L'aigua, com l'aire i el sol, és patrimoni de tothom: un	do	de Déu. I, això no obstant, de genolls us ho demano, pel meu Fillet, pels
Villon. Quin gran poeta! Sàtira, patetisme i tendresa s'hi alien amb un	do	únic de música, de gràcia. En tota la poesia francesa hi ha poques coses
blanquíssim, les espatlles rodones i esllavissades de Cinta. Ella té el	do	del moviment, del gest impossible d'imitar, de reproduir, d'entendre. Si
s'autoritzaven representacions teatrals en temps de rogatives, com si el	do	de la pluja sobre els camps pogués ser substituïda per l'astúcia dels
Però jo, estimat Erasme, jo no construiré mai res. Jo només tinc el	do	, taumaturg a la inversa, de convertir en fantasmes les més dures
Jeroni no hauria abandonat mai Luciènne, i potser ella hauria tingut el	do	de reconciliar-lo amb ell mateix. Potser Jeroni no s'equivocava, doncs,
tants d'errors. Si el temps, però, com en un miracle em concedís el	do	que li deman. Si tornés en aquella hora màgica, li restaria al costat
sempre imminent de l'enyor, i ésser l'un per a l'altre un	do	amorós del misteri —nit amb joia dels ulls, nit més enllà de la
mostrà què seria. El que però ja és, basta al meu cant i al meu	do	. És la certesa. Aquesta: saber, sense pes, en la vetlla
I sento com la muda mort dels homes s'emporta el meu	do	de paraules: esdevé pur silenci el meu dolor. Cançó
els misteris, els oracles, els enigmes, els	dons	, els privilegis, els èxtasis. Les cerimònies em desassosseguen:
contemplativa. Totes les hores d'un matí agraïria els	dons	d'un pi: l'implant de la soca que es llança a
Les nou. Rosaura Bella nit. Jovita Déu n'hi	dó	. Rosaura Quina pau guaridora! Ja només al fullam queda un poc de
d'aquest país tinguessin una mica més de barra, i no et pensis, Déu n'hi	dó	de la que se'n gasta, passarien coses meravelloses! Barcelona semblaria
No som digne, Senyor, del vostre hostatge ni meresc de la vostra filla el	do	. Deixau que als vostres peus resti com patge, però fidel a ma promesa
devoradora que li fa rajar l'amarga poesia —Picasso tindrà el mateix	do	— d'un univers dramàtic. Després de Goya, veiem d'altres pintors que, al
oncle senyalant el rellotge. —Llautó i prou; set pessetes i Déu n'hi	do	! —El meu me'n costa quatre i encara gràcies —I l'oncle Joanet mostra un
del bestiar, de miracles i de cures obrades per persones afavorides d'un	do	celestial, adreçaven mirades tímides i paraules de tosca falagueria a
a mi essencial, i com si l'hagués de retrobar a l'arribada. Si tingués el	do	poètic, encara ara el record que en tinc em podria portar fructuosament a
tren, i un recorregut de quatre o cinc vegades la volta al món. Déu n'hi	do	! En aquell temps —en 1915— el tren de Sarrià anava per sobre,
no era el mateix que ésser poeta. El poeta neix, va dir. La poesia és un	do	de Déu que no es compra ni es ven; els grans poetes són raríssims, perquè
o la glòria? No ho precisava pas la meva imaginació; eren tots tres	dons	ajuntats que se m'anunciaven sense nom ni forma. Un dia, de la manera més
atorgada sense cap mèrit de la meva part. No era una virtut meva, sinó un	do	, una gràcia. De qui? A qui m'havia de mostrar agraït? Les meves creences
excels s'anà pervertint? Jo era massa feble per a resistir aquell	do	del cel; però si he de dir la veritat, he de confessar que tota la culpa
que jo portava al cor, d'aconseguir la senzillesa, que és un art o un	do	de natura, com totes les excel·lències d'aquest món. Jo tenia propensió a
Déu. Jo era potser capaç, encara, de sofrir, però esdevenia insensible al	do	celestial de la joia pura. Se'm tancava la sola escletxa per on, enmig de
amb ells, els parlava amb familiaritat. Jo estava meravellat del seu	do	de gents. Amb uns parlava el francès; amb altres, l'italià; amb unes
en una esfera poètica. En realitat, vius la poesia que altres tenen el	do	d'escriure. I no hi ha cap lectura tan emotiva, tan excitant, àdhuc
viure com un poeta i com un artista, contemplativament. Jo sé que tinc el	do	d'evadir-me, que no em costa gens de perdre peu de la realitat i volar,
alguna porció desconeguda de l'ànima, i saps suportar humilment aquest	do	, no com un do, sinó com una feixuga càrrega, aleshores sense celebritat i
desconeguda de l'ànima, i saps suportar humilment aquest do, no com un	do	, sinó com una feixuga càrrega, aleshores sense celebritat i sense glòria,
amiga amb qui parlar de coses de poesia i de l'esperit em semblava un	do	del cel. Quan em posaré al costat dels jornalers, a l'hora de la vaga,
però quan el francès ha posat afecte a un home, ningú com ell no té el	do	de fer-li la vida agradable. Va fer les presentacions. Jo estava encisat.
m'he menyspreat. Ara no es tracta del talent, ni del caràcter, ni de cap	do	d'aquesta mena. Estimo el meu cos jove, sa, àgil, ben fet. Aquesta
de tot això que he acabat de descobrir en mi, que sento dintre meu com un	do	, com una facultat capaç d'eixamplar a l'infinit les meves puixances i de
les meves puixances i de donar la màxima puixança a tots els altres	dons	i facultats de l'home. ¿A qui ho explicaré? ¿qui ho comprendrà, si no ha
aquelles imatges coronant els cims de la vall i dominant-la tenien el	do	d'irritar-me, com m'irritaven fins al punt de fer-me blasfemar, de
tornant dintre la casa. Era tan fàcil, doncs? Demanar, donar, prendre el	do	. Vèncer aquella mena de vergonya, resistir aquell foc a les galtes, unes
M'ho vaig guardar per a una altra hora. En aquell moment m'abellia més el	do	de les dues dones sense cap altra barreja. ¡Que era bo aquell pa que
penes, dificultats i treballs, però el món m'ha ofert constantment el	do	de la seva bellesa. Bellesa és clemència. Resto aturat enmig del pont.
la conforta. Entra Lluïsa. Bescanvien unes quantes paraules. Lluïsa té el	do	de papallonejar entorn de les coses, de tocar-les més amb la mirada, si
Castigar-te! Tota idea de càstig em semblava bona, l'acollia com un	do	i una sàvia compensació del destí. I, això no obstant, pobre Cosme, ni a
No m'entens, encara. M'hi faries nosa. El que jo demano a Déu no és el	do	de la clemència, sinó que em fortifiqui en la meva convicció... Si m'ho

Pàgina 1 (de 69)

50 següents