×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb do |
Freqüència total: 3409 |
CTILC1 |
mica, en les nostres fàcils citacions. Cassandra "Se'm va concedir el | do | profètic, però ningú no creu el que anuncio", es desesperava Cassandra. | ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el | do | del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!", | tristeses i vessament de sang per als qui accepten sense mesura els seus | dons | . Ja convertit en un home jove d'esclatant bellesa —de carns tanmateix una | són també misèries", va envestir, sarcàstica, la meva àvia. "Déu n'hi | do | !", se li va esllavissar a la Ignasieta. "Però com vol que opini, si sóc | a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el | do | més gran del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la | tot i que em dol, perquè el sento profund i venerable: l'Egipte és un | do | del Nil." Ismene "Gràcies per haver-me vingut una vegada més a | la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en un | do | misteriós, que omplia, de moment, les seves ànsies. Tota la seva vida, | moro de set? L'aigua, com l'aire i el sol, és patrimoni de tothom: un | do | de Déu. I, això no obstant, de genolls us ho demano, pel meu Fillet, pels | Villon. Quin gran poeta! Sàtira, patetisme i tendresa s'hi alien amb un | do | únic de música, de gràcia. En tota la poesia francesa hi ha poques coses | blanquíssim, les espatlles rodones i esllavissades de Cinta. Ella té el | do | del moviment, del gest impossible d'imitar, de reproduir, d'entendre. Si | s'autoritzaven representacions teatrals en temps de rogatives, com si el | do | de la pluja sobre els camps pogués ser substituïda per l'astúcia dels | Però jo, estimat Erasme, jo no construiré mai res. Jo només tinc el | do | , taumaturg a la inversa, de convertir en fantasmes les més dures | Jeroni no hauria abandonat mai Luciènne, i potser ella hauria tingut el | do | de reconciliar-lo amb ell mateix. Potser Jeroni no s'equivocava, doncs, | tants d'errors. Si el temps, però, com en un miracle em concedís el | do | que li deman. Si tornés en aquella hora màgica, li restaria al costat | sempre imminent de l'enyor, i ésser l'un per a l'altre un | do | amorós del misteri —nit amb joia dels ulls, nit més enllà de la | mostrà què seria. El que però ja és, basta al meu cant i al meu | do | . És la certesa. Aquesta: saber, sense pes, en la vetlla | I sento com la muda mort dels homes s'emporta el meu | do | de paraules: esdevé pur silenci el meu dolor. Cançó | els misteris, els oracles, els enigmes, els | dons | , els privilegis, els èxtasis. Les cerimònies em desassosseguen: | contemplativa. Totes les hores d'un matí agraïria els | dons | d'un pi: l'implant de la soca que es llança a | Les nou. Rosaura Bella nit. Jovita Déu n'hi | dó | . Rosaura Quina pau guaridora! Ja només al fullam queda un poc de | d'aquest país tinguessin una mica més de barra, i no et pensis, Déu n'hi | dó | de la que se'n gasta, passarien coses meravelloses! Barcelona semblaria | No som digne, Senyor, del vostre hostatge ni meresc de la vostra filla el | do | . Deixau que als vostres peus resti com patge, però fidel a ma promesa | devoradora que li fa rajar l'amarga poesia —Picasso tindrà el mateix | do | — d'un univers dramàtic. Després de Goya, veiem d'altres pintors que, al | oncle senyalant el rellotge. —Llautó i prou; set pessetes i Déu n'hi | do | ! —El meu me'n costa quatre i encara gràcies —I l'oncle Joanet mostra un | del bestiar, de miracles i de cures obrades per persones afavorides d'un | do | celestial, adreçaven mirades tímides i paraules de tosca falagueria a | a mi essencial, i com si l'hagués de retrobar a l'arribada. Si tingués el | do | poètic, encara ara el record que en tinc em podria portar fructuosament a | tren, i un recorregut de quatre o cinc vegades la volta al món. Déu n'hi | do | ! En aquell temps —en 1915— el tren de Sarrià anava per sobre, | no era el mateix que ésser poeta. El poeta neix, va dir. La poesia és un | do | de Déu que no es compra ni es ven; els grans poetes són raríssims, perquè | o la glòria? No ho precisava pas la meva imaginació; eren tots tres | dons | ajuntats que se m'anunciaven sense nom ni forma. Un dia, de la manera més | atorgada sense cap mèrit de la meva part. No era una virtut meva, sinó un | do | , una gràcia. De qui? A qui m'havia de mostrar agraït? Les meves creences | excels s'anà pervertint? Jo era massa feble per a resistir aquell | do | del cel; però si he de dir la veritat, he de confessar que tota la culpa | que jo portava al cor, d'aconseguir la senzillesa, que és un art o un | do | de natura, com totes les excel·lències d'aquest món. Jo tenia propensió a | Déu. Jo era potser capaç, encara, de sofrir, però esdevenia insensible al | do | celestial de la joia pura. Se'm tancava la sola escletxa per on, enmig de | amb ells, els parlava amb familiaritat. Jo estava meravellat del seu | do | de gents. Amb uns parlava el francès; amb altres, l'italià; amb unes | en una esfera poètica. En realitat, vius la poesia que altres tenen el | do | d'escriure. I no hi ha cap lectura tan emotiva, tan excitant, àdhuc | viure com un poeta i com un artista, contemplativament. Jo sé que tinc el | do | d'evadir-me, que no em costa gens de perdre peu de la realitat i volar, | alguna porció desconeguda de l'ànima, i saps suportar humilment aquest | do | , no com un do, sinó com una feixuga càrrega, aleshores sense celebritat i | desconeguda de l'ànima, i saps suportar humilment aquest do, no com un | do | , sinó com una feixuga càrrega, aleshores sense celebritat i sense glòria, | amiga amb qui parlar de coses de poesia i de l'esperit em semblava un | do | del cel. Quan em posaré al costat dels jornalers, a l'hora de la vaga, | però quan el francès ha posat afecte a un home, ningú com ell no té el | do | de fer-li la vida agradable. Va fer les presentacions. Jo estava encisat. | m'he menyspreat. Ara no es tracta del talent, ni del caràcter, ni de cap | do | d'aquesta mena. Estimo el meu cos jove, sa, àgil, ben fet. Aquesta | de tot això que he acabat de descobrir en mi, que sento dintre meu com un | do | , com una facultat capaç d'eixamplar a l'infinit les meves puixances i de | les meves puixances i de donar la màxima puixança a tots els altres | dons | i facultats de l'home. ¿A qui ho explicaré? ¿qui ho comprendrà, si no ha | aquelles imatges coronant els cims de la vall i dominant-la tenien el | do | d'irritar-me, com m'irritaven fins al punt de fer-me blasfemar, de | tornant dintre la casa. Era tan fàcil, doncs? Demanar, donar, prendre el | do | . Vèncer aquella mena de vergonya, resistir aquell foc a les galtes, unes | M'ho vaig guardar per a una altra hora. En aquell moment m'abellia més el | do | de les dues dones sense cap altra barreja. ¡Que era bo aquell pa que | penes, dificultats i treballs, però el món m'ha ofert constantment el | do | de la seva bellesa. Bellesa és clemència. Resto aturat enmig del pont. | la conforta. Entra Lluïsa. Bescanvien unes quantes paraules. Lluïsa té el | do | de papallonejar entorn de les coses, de tocar-les més amb la mirada, si | Castigar-te! Tota idea de càstig em semblava bona, l'acollia com un | do | i una sàvia compensació del destí. I, això no obstant, pobre Cosme, ni a | No m'entens, encara. M'hi faries nosa. El que jo demano a Déu no és el | do | de la clemència, sinó que em fortifiqui en la meva convicció... Si m'ho |
|