×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb doblegar |
Freqüència total: 1100 |
CTILC1 |
com estava, s'assegué al pedrís, arraulida en la nit freda d'hivern; | doblegà | el cap damunt els seus genolls i es posà a plorar silenciosament. En | les serres. La tramuntana es desfermà per damunt de les comes obscures; | doblegà | les branques dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va rabejar-se | la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li buidà un ull. S'havia | doblegat | sobre la terra, contra el marge de l'heretat, i no es movia. Es sentí una | les dues dones, retirà les pedres; extragueren el cos mutilat, que se'ls | doblegava | per totes les juntures; entre tots tres el portaren allí a l'embassament | davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia; les cames se li | doblegaven | . Es trobava amb ella Maria del Carme; l'amiga més íntima de Mila, que | Mila s'ha aixecat ja del llit; està feble i sent que les cames se li | dobleguen | , i que les parets de l'estança donen voltes al seu entorn, que el pis on | —Assassins! —repeteix. Sent el genoll que li colpeja els testicles i es | doblega | endavant, a punt de caure, a punt de desmaiar-se, però encara es redreça, | i tanca l'aigua. Diu: —Bé, ens exposarem. Deu punts són deu punts. Es | doblega | els baixos dels pantalons fins al tou de la cama i lentament, procurant | estiu tota cuca viu". A part d'això, els anys començaven a pesar-li i a | doblegar | -lo. Vogava amb un ritme lent, amb un lleu tremolor en els braços i, | de bevedors, ell oscil·lava suaument a l'extrem de la corda, que li | doblegava | el cap, mogut per la brisa, amb aquell rostre desencaixat que la nit | amollant-la sobre l'altre. Se sentí el cop contra els ossos, i el veié | doblegar | -se a poc a poc i caure. Una rialla triomfal el sotragà, una rialla | sostenir; no gosava fer un pas, segur que els genolls se li havien de | doblegar | . Estava sol; la nit era ampla i solitària, tota la terra era nit i | sobre el llit, plegà curosament les mànigues damunt l'esquena i el | doblegà | en dos plecs: llest per desar-lo. Una flaire de perfum fresc, olorós de | jo sóc, fet i fet, l'única criatura del país que treballa, que sua, que | doblega | l'espinada sobre els terrossos! [(Ha acabat de menjar la poma i se'n | Hi va haver crits, recriminacions, llàgrimes... Dr· Riera. [( | Doblegant | les entrecelles.)] I vostè creu obrar en consciència donant-se per | hi tindríem un os com un mànec d'escombra. I ni de petits no ens podríem | doblegar | . A l'estiu la llevadora va dir que em convenia molt aire lliure i banys | de petxines i d'ocells dissecats— encongits dintre una peça insuficient, | doblegant | -se com els contorsionistes per fer espai als quadrets, a les estampes, | feien fer pampallugues a tots els enllustrabotes d'Almeria que | doblegaven | l'espinada vora el monument de Colom i en les terrasses de la plaça de | la gana. Tothom que tenia la pell una mica gruixuda i una esquena fàcil a | doblegar | -se, podia rosegar alguna cosa. Tota la rapacitat troglodítica dels | l'assagista Miquel va trobar la forma de convertir-se en un refinat sense | doblegar | l'os del rosari. Aquella nit, Miquel havia de llegir un treball bastant | es retallaven les muntanyes d'un color verd negrós, i a primer terme es | doblegaven | els xiprers sota l'aire ventós i plujós. El cel enaiguat era d'un verd | envaïen totes les puixances de la meva ànima. I, tanmateix, no podia | doblegar | -me a fer la seva voluntat, ni realitzar la seva gran il·lusió. No podia! | Seré un escriptor i prou. Però seré un escriptor lliure que no es | doblegarà | davant de res ni de ningú. Potser no seré mai res. Res més sinó un | cosa que li fa por és el treball i tot ho accepta de la vida llevat de | doblegar | l'esquena? Si aquest home no és un malvat, si és enginyós, si és de mena | que per tot triunfarem, aquí habém trovat la mort: quant tot Espanya 's | doblega | Manresa aixeca son vol y escomet ab valentía nostre exércit victoriós. | amor fos cert, resistirías: si ton amor fos cert, ni fins ton pare podría | doblegar | te á sa influencia, que 'ls impulsos del cor cap home 'ls mana. | de la fàbrica amb un cigar pudent i rosegat en un cantó de la boca, sense | doblegar | -se mai, sense cansar-se... La mort l'havia trobat dempeus, als | una dona trista però forta, es conformà al rude destí dels Aguilera sense | doblegar | -se mai. M'havia fet prometre que no abandonaria el pare. Vaig complir la | no són per a fer història ni biografies, sempre que ens ha convingut | doblegar | el diàleg a favor nostre, hem sacrificat les característiques | aspirà amb delit, i els seus narius peluts expel·lien núvols de fum blau. | Doblegà | la cama dreta sota d'ell i s'acomodà a la manera oriental, i ara ja podia | al poble, més creixia aquesta absurda torbació. I, de sobte, se'm | doblegaren | els genolls: pel camí del poble, sota les oliveres, balancejant, encesa, | Déu vulgui que torni aviat... Vaig veure com s'allunyava, balancejant-se, | doblegant | la seva vella cintura amb postures de noia jove. L'alegria li donava ales | nostres mirades, com dos llampecs, es van encreuar; vaig sentir que se'm | doblegaven | els genolls, com si darrera les canyes hagués vist una tigressa. —Qui hi | s'havia tret el punyal. La vídua, glaçada d'horror, retrocedí, es | doblegà | i va córrer, tentinejant, a amagar-se dins l'església. Però allí, al | cap-al-tard, vora les fonts divines... I ta barra de plata fa | doblegâ | els olius, i pujant su 'l xiprer qu'era calmós, hí rius, | casos les abelles es col·loquen en les cel·les oposades i empenyen i | dobleguen | la cera dúctil i tèbia (cosa que tal com jo he comprovat, és fàcil de | recorden, i esperen, i romanen sobre les ruïnes de tot, i suporten sense | doblegar | -se en llur impalpable goteta l'edifici immens del record." Ara: crec que | i es donava cops, Sòcrates, que s'havia llevat per seure al llit, va | doblegar | la cama i se la fregà fort amb les mans. Tot fregant-se-la, digué: | i els tendons es relaxen o s'estiren fan que jo sigui capaç de | doblegar | els meus membres, i que per aquesta causa jo ara, havent-me doblegat | de doblegar els meus membres, i que per aquesta causa jo ara, havent-me | doblegat | així, em trobo assegut en aquest lloc. De la conversa que ara tinc amb | regionals o comarcals. L'autèntic esperit nacional, lluny de | doblegar | -se a l'acció de l'unitarisme, ha produït durant el segle XIX un | comunió. Cal ser pacients: capacitat d'aguantar, de patir, sense | doblegar | -se, sense dimitir, sense pactar. Ser pacient vol dir ser més fort que el | què jo he de respondre. Atenció i resposta no vol pas dir que ens hem de | doblegar | a la seva manera de pensar, ni que hàgim de dir que té sempre la raó. La | fàcil. No atreu gens, d'estimar un que saps que no t'estima. Ens costa de | doblegar | -nos submisament al precepte d'estimar aquell en qui no veiem cap gest que | de Zeus no és pas incommovible roca, sinó dèbil canya que tot vent | doblega | . Si sap què vol avui, ignora demà què pot voler, segons la passió de | pogueren abatre, es tornarà com herba nova, que el més petit alè de vent | doblega | . Abans això no vingui, tot just que ja no pugui, arbre esgotat, donar ni | primes que no poden els ulls endevinar per quin miracle no es trenquen o | dobleguen | . I en l'angle de l'escala, aquell punt de fatxendosa fantasia, que féu | tu viure." "Tota intercessió fou implorada. Cap escrúpol no impedí de | doblegar | els genolls, cap vergonya d'humiliar la testa, davant la més absurda, la | i de perseguir, d'empresonar i de torturar qui no vulgui ajupir la testa, | doblegar | el genoll o vinclar l'esquena. Demoníaca pensada! Envilir uns homes, a fi | una dona embolicada en un mantó obscur, parla amb altres comares; totes | dobleguen | el cap sobre els muscles i tenen les mans amagades. La llum que entra pel |
|