Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com estava, s'assegué al pedrís, arraulida en la nit freda d'hivern;	doblegà	el cap damunt els seus genolls i es posà a plorar silenciosament. En
les serres. La tramuntana es desfermà per damunt de les comes obscures;	doblegà	les branques dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va rabejar-se
la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li buidà un ull. S'havia	doblegat	sobre la terra, contra el marge de l'heretat, i no es movia. Es sentí una
les dues dones, retirà les pedres; extragueren el cos mutilat, que se'ls	doblegava	per totes les juntures; entre tots tres el portaren allí a l'embassament
davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia; les cames se li	doblegaven	. Es trobava amb ella Maria del Carme; l'amiga més íntima de Mila, que
Mila s'ha aixecat ja del llit; està feble i sent que les cames se li	dobleguen	, i que les parets de l'estança donen voltes al seu entorn, que el pis on
—Assassins! —repeteix. Sent el genoll que li colpeja els testicles i es	doblega	endavant, a punt de caure, a punt de desmaiar-se, però encara es redreça,
i tanca l'aigua. Diu: —Bé, ens exposarem. Deu punts són deu punts. Es	doblega	els baixos dels pantalons fins al tou de la cama i lentament, procurant
estiu tota cuca viu". A part d'això, els anys començaven a pesar-li i a	doblegar	-lo. Vogava amb un ritme lent, amb un lleu tremolor en els braços i,
de bevedors, ell oscil·lava suaument a l'extrem de la corda, que li	doblegava	el cap, mogut per la brisa, amb aquell rostre desencaixat que la nit
amollant-la sobre l'altre. Se sentí el cop contra els ossos, i el veié	doblegar	-se a poc a poc i caure. Una rialla triomfal el sotragà, una rialla
sostenir; no gosava fer un pas, segur que els genolls se li havien de	doblegar	. Estava sol; la nit era ampla i solitària, tota la terra era nit i
sobre el llit, plegà curosament les mànigues damunt l'esquena i el	doblegà	en dos plecs: llest per desar-lo. Una flaire de perfum fresc, olorós de
jo sóc, fet i fet, l'única criatura del país que treballa, que sua, que	doblega	l'espinada sobre els terrossos! [(Ha acabat de menjar la poma i se'n
Hi va haver crits, recriminacions, llàgrimes... Dr· Riera. [(	Doblegant	les entrecelles.)] I vostè creu obrar en consciència donant-se per
hi tindríem un os com un mànec d'escombra. I ni de petits no ens podríem	doblegar	. A l'estiu la llevadora va dir que em convenia molt aire lliure i banys
de petxines i d'ocells dissecats— encongits dintre una peça insuficient,	doblegant	-se com els contorsionistes per fer espai als quadrets, a les estampes,
feien fer pampallugues a tots els enllustrabotes d'Almeria que	doblegaven	l'espinada vora el monument de Colom i en les terrasses de la plaça de
la gana. Tothom que tenia la pell una mica gruixuda i una esquena fàcil a	doblegar	-se, podia rosegar alguna cosa. Tota la rapacitat troglodítica dels
l'assagista Miquel va trobar la forma de convertir-se en un refinat sense	doblegar	l'os del rosari. Aquella nit, Miquel havia de llegir un treball bastant
es retallaven les muntanyes d'un color verd negrós, i a primer terme es	doblegaven	els xiprers sota l'aire ventós i plujós. El cel enaiguat era d'un verd
envaïen totes les puixances de la meva ànima. I, tanmateix, no podia	doblegar	-me a fer la seva voluntat, ni realitzar la seva gran il·lusió. No podia!
Seré un escriptor i prou. Però seré un escriptor lliure que no es	doblegarà	davant de res ni de ningú. Potser no seré mai res. Res més sinó un
cosa que li fa por és el treball i tot ho accepta de la vida llevat de	doblegar	l'esquena? Si aquest home no és un malvat, si és enginyós, si és de mena
que per tot triunfarem, aquí habém trovat la mort: quant tot Espanya 's	doblega	Manresa aixeca son vol y escomet ab valentía nostre exércit victoriós.
amor fos cert, resistirías: si ton amor fos cert, ni fins ton pare podría	doblegar	te á sa influencia, que 'ls impulsos del cor cap home 'ls mana.
de la fàbrica amb un cigar pudent i rosegat en un cantó de la boca, sense	doblegar	-se mai, sense cansar-se... La mort l'havia trobat dempeus, als
una dona trista però forta, es conformà al rude destí dels Aguilera sense	doblegar	-se mai. M'havia fet prometre que no abandonaria el pare. Vaig complir la
no són per a fer història ni biografies, sempre que ens ha convingut	doblegar	el diàleg a favor nostre, hem sacrificat les característiques
aspirà amb delit, i els seus narius peluts expel·lien núvols de fum blau.	Doblegà	la cama dreta sota d'ell i s'acomodà a la manera oriental, i ara ja podia
al poble, més creixia aquesta absurda torbació. I, de sobte, se'm	doblegaren	els genolls: pel camí del poble, sota les oliveres, balancejant, encesa,
Déu vulgui que torni aviat... Vaig veure com s'allunyava, balancejant-se,	doblegant	la seva vella cintura amb postures de noia jove. L'alegria li donava ales
nostres mirades, com dos llampecs, es van encreuar; vaig sentir que se'm	doblegaven	els genolls, com si darrera les canyes hagués vist una tigressa. —Qui hi
s'havia tret el punyal. La vídua, glaçada d'horror, retrocedí, es	doblegà	i va córrer, tentinejant, a amagar-se dins l'església. Però allí, al
cap-al-tard, vora les fonts divines... I ta barra de plata fa	doblegâ	els olius, i pujant su 'l xiprer qu'era calmós, hí rius,
casos les abelles es col·loquen en les cel·les oposades i empenyen i	dobleguen	la cera dúctil i tèbia (cosa que tal com jo he comprovat, és fàcil de
recorden, i esperen, i romanen sobre les ruïnes de tot, i suporten sense	doblegar	-se en llur impalpable goteta l'edifici immens del record." Ara: crec que
i es donava cops, Sòcrates, que s'havia llevat per seure al llit, va	doblegar	la cama i se la fregà fort amb les mans. Tot fregant-se-la, digué:
i els tendons es relaxen o s'estiren fan que jo sigui capaç de	doblegar	els meus membres, i que per aquesta causa jo ara, havent-me doblegat
de doblegar els meus membres, i que per aquesta causa jo ara, havent-me	doblegat	així, em trobo assegut en aquest lloc. De la conversa que ara tinc amb
regionals o comarcals. L'autèntic esperit nacional, lluny de	doblegar	-se a l'acció de l'unitarisme, ha produït durant el segle XIX un
comunió. Cal ser pacients: capacitat d'aguantar, de patir, sense	doblegar	-se, sense dimitir, sense pactar. Ser pacient vol dir ser més fort que el
què jo he de respondre. Atenció i resposta no vol pas dir que ens hem de	doblegar	a la seva manera de pensar, ni que hàgim de dir que té sempre la raó. La
fàcil. No atreu gens, d'estimar un que saps que no t'estima. Ens costa de	doblegar	-nos submisament al precepte d'estimar aquell en qui no veiem cap gest que
de Zeus no és pas incommovible roca, sinó dèbil canya que tot vent	doblega	. Si sap què vol avui, ignora demà què pot voler, segons la passió de
pogueren abatre, es tornarà com herba nova, que el més petit alè de vent	doblega	. Abans això no vingui, tot just que ja no pugui, arbre esgotat, donar ni
primes que no poden els ulls endevinar per quin miracle no es trenquen o	dobleguen	. I en l'angle de l'escala, aquell punt de fatxendosa fantasia, que féu
tu viure." "Tota intercessió fou implorada. Cap escrúpol no impedí de	doblegar	els genolls, cap vergonya d'humiliar la testa, davant la més absurda, la
i de perseguir, d'empresonar i de torturar qui no vulgui ajupir la testa,	doblegar	el genoll o vinclar l'esquena. Demoníaca pensada! Envilir uns homes, a fi
una dona embolicada en un mantó obscur, parla amb altres comares; totes	dobleguen	el cap sobre els muscles i tenen les mans amagades. La llum que entra pel

Pàgina 1 (de 22)

50 següents