Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"El vell llibre de Pellegrini em basta", va rondinar l'honest	doctor	Robuster i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja sense cap mena de
Els genis del "fet divers" criminós —un Landru, un Al Capone, un	doctor	Petiot, els mateixos malvats de la literatura inflacionària dels
formes de comportament biològic, desviades però naturals. El	doctor	Marañón intentà explicar-ho en el cas de don Joan, i sens dubte algun
intentà explicar-ho en el cas de don Joan, i sens dubte algun altre	doctor	, psiquiatre o endocrinòleg, ha procedit igualment respecte al sadisme.
Era com un símbol terrible. Un altre dia, vora la clínica del	Dr.	Rabassa, hi havia uns cotxes aturats. Va passar una ambulància, la creu
per dinar. He llegit un article molt interessant de Ll. Powys sobre el	Dr.	Johnson, l'exuberant filòsof que refutava l'idealisme de Berkeley picant
primavera. Uns policies, al mig del carrer, parlaven amb uns senyors. El	doctor	Cortada ha sortit al balcó, alçat el coll de l'abric, amb la cara
lliris tigrats i roses d'una olor molt viva. 10 agost. El	doctor	Negrín ha estat dos dies a Barcelona i ha conferenciat amb Companys.
discrepàncies entre Barcelona i València. Sembla que el Govern del	Dr.	Negrín està disposat a prendre els serveis de transports a la CNT, encara
d'aigua en el silenci. El diari publica in extenso el discurs del	Dr.	Negrín a Ginebra. Parlant de la intervenció italiana, anuncia que
faldar del Montseny, capa densa i grisa. El diari publica el discurs del	doctor	Negrín al Parlament: ha dit que la guerra encara serà llarga. Però el
hi ha una barrera de núvols lletosos. Fa un aire fred, com a l'hivern. El	doctor	Negrín ha anunciat a un periodista estranger: Nos aprestamos
treballo prenent el sol càlid, en el silenci de desembre. Diu que el	doctor	Negrín, en una entrevista amb el corresponsal del Manchester
pàgina de sant Agustí sobre la beatitud (en l'excel·lent traducció del	doctor	Llovera). 9 desembre. Tinc una llarga conversa telefònica
pròleg de Jo i l'inconscient, de Jung (és un assaig del	doctor	Sarró). He pres llargament el sol, tebi, agradabilíssim, damunt l'herba.
fantasia, però molts concedien gran importància a l'acord anunciat pel	doctor	Negrín. Jo penso que la guerra pot molt ben acabar-se d'ací a uns tres
facilitar el que podríem dir-ne "sortida històrica" a la tenacitat del	doctor	Negrín... Però la pau, sens dubte, s'acosta. 17 novembre.
que comença a fer senyals de fibril·lació. —Protocain! —crida el	doctor	. Entre la gentada es produeix una mena de remolí que obliga tothom a
ha massa gent perquè pugui dreçar-lo, infermeres i ajudants, i el mateix	doctor	, desapareixen contínuament entre la massa de badocs. —Per què no els fan
infermers els va retirant cap un calaix que ha obert sota la taula. Els	doctors	, ara, ja es poden moure amb una mica més de llibertat; l'especialista en
s'obre a llur davant. Empentegen per tal d'incrustar-se en la massa de	doctor	i d'infermeres, dones de la neteja i practicants que s'apiloten en una
i l'escolar fruïa de la benevolència d'aquells majestuosos	Doctors	, repetidors d'antiquíssimes, del tot difuntes fórmules; i així Jeroni
i pastosa proclamar els drets de l'home, i et veia cenyint l'espasa de	Doctor	, disposat a complir al peu de la lletra el jurament que se t'exigia:
ràbia. La seva pell blanca i fràgil no resisteix les ventoses que el bon	doctor	aplica amb constància. Jeroni té l'esquena escorxada i cap mena d'energia
darrers temps? Quins projectes té ara? Per què acceptà el nomenament de	Doctor	Honoris Causa per la Universitat de San Diego en uns moments en què
Quo vadis? i després se m'havia encarnat en la figura del	doctor	Estanyol, el nostre llunyà professor de Dret Canònic. Després de
un noi que acabava la carrera i com a vacances s'havia contractat de	doctor	en una croisière de milionaris. Aquest xicot, gravat i esportiu,
algun exemple humà d'aquest redreçament, no vacil·laríem a escollir el	doctor	Gimbernat, fill de pagesos, renovador dels estudis quirúrgics a Espanya,
i sagrada. En aquesta època la teoria pactista, reelaborada pels	doctors	de l'Audiència i pels juristes de les corporacions públiques, havia
les anàlisis i medicaments a què estigué sotmès escrits en alemany. Els	doctors	indígenes s'admiraven, un poc cohibits, com una modista barata davant un
un vestit firmat per Paquin. Tot d'una de desembarcat, s'agreujava. Els	doctors	suïssos, consultats per telègraf, indicaven una intervenció quirúrgica.
que Na Pilar Gradolí era la més lletja i beneita de les germanes, el jove	doctor	es limità a produir una vaga rialla de conill. Sortosament la dama
la sagacitat clínica dels mestres francesos i eren tots germanòfils. El	doctor	Ferran amb les seves vacunes reproduïa en petit els desastres de Koch amb
no li agreixo l'estrebada. Per cert, va dir el	doctor	Boada, que és el metge vostre i el meu, que a un
Perelló Merceneta, Sra· Valentí Pepe, Sr· Lluelles	Doctor	Riera, Sr· Mantua Amic, Sr· Ventallobs] Acte primer
així dessidiós? Què li passa? Rosa. [(Sospirant.)] Ah,	doctor	! Cada casa és un món! Dr· Riera. Doncs, mirin: totes les meves
Si ell em falla, estem perduts. Rosa. Es farà el que vostè mani,	doctor	. Ah, sí!, el que vostè mani. Dr· Riera. Qui ho farà? Hem de
Impetuosament.)] Mai, senyora Rosa! No puc; ja ho sap vostè! [(El	doctor	clava l'esguard més fixament en la faç d'en Víctor.)] Tot el que jo
seria més perjudicial que beneficiós! Rosa. Vaja, home! Escolti,	doctor	... Res: figuri's... si tot està oblidat! Ara vaig a dir-li el que passa
molt. Hum, Víctor! No crec gaire en l'odi entre vostès. Víctor.	Doctor	, la sospita ha fet nàixer certs rubors que abans no existien. Se'ns
[(Desconhortadament.)] Sempre ho he cregut així! És cert,	doctor	, que la creu en perill de mort? Dr· Riera. En perill de seguir
amb Víctor, qui a penes troba energies per allargar-li la mà. El	doctor	Riera fa acció de retirar-se. La senyora Rosa, que l'ha estat espiant des
Em sento més abandonada!... Rosa. [(Retornant d'acompanyar el	doctor	, amb aires de tràfec.)] Apa, Merceneta, apa! Què hi fas aquí com un
La mare, rai! Merceneta. La va renyar molt l'altre dia el	doctor	Riera. Li'n va dir de seques i de verdes. Ernestina. I què va
mamà! —Sí que té, sí; vosaltres no el veieu com jo el veig! Demana el	Dr.	Claramunt, vol veure el doctor Claramunt de totes passades, es vol
no el veieu com jo el veig! Demana el Dr. Claramunt, vol veure el	doctor	Claramunt de totes passades, es vol confessar. —Mamà, això és absurd,
mamà, no ens posem d'aquesta manera. —Fes-me aquest favor, ves a cercar el	doctor	Claramunt: el trobaràs a casa seva. Digues-li de què es tracta. El doctor
doctor Claramunt: el trobaràs a casa seva. Digues-li de què es tracta. El	doctor	Claramunt el coneix... —Està bé, mamà... està bé... però això,
havia, ja des de molts anys, dues persones transcendentals: l'una era el	doctor	Josep Claramunt, canonge penitencier de la Catedral; l'altre era don
penitencier de la Catedral; l'altre era don Ignasi Serramalera i Puntí,	doctor	en medicina, catedràtic de la Facultat, acadèmic, director i conseller

Pàgina 1 (de 227)

50 següents