DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
doi M 28 oc.
doi SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb doi Freqüència total:  30 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

simpatitzava. A més, el mot d'unisexe li agradava. Era doiut. Doiut ve de doi, que vol dir disbarat. Si sols hi ha un sexe, ¿no vol dir que no n'
l'ensenyen ses monges no hi ha por que siguin uns descreguts. Dius uns dois! —Però en Miquelet i n'Aina, que ja han fet sa primera comunió, podrien
senyoretes no parlen més que de banyos de sol. ¿I què és aquest doi? Jo som vei i no havia sentit parlar de més banyos que es de la
no lligan. Els diaris devegades van de bèrbes y s' entretenen amb aquests doys, blayures, ó vivós. —Heu trobava jo, qu' era mala d' inventá una máquina
al teu costat, vora la seva maleta barata. Vols replicar: "No digui dois, dona, per què no ha de servir?" però calles. Ets incapaç de mentir per
per evitar-ho, però exclama:] Gabriel: I ara, què fas? No facis dois, dona! Rosa [(A don Bartomeu):] Som sa padrina de fons, comprèn?
comanat que et digués lo que sentia i per lo vist no me surten més que dois! Jaume [(Amargament):] Te faig oi, no és ver? [Pausa. Es
igual. Si tu no véns jo tampoc no hi vaig. —Hala! No diguis dois. Si vols que m'enfadi i em posi pitjor fas tots els possibles.
en Jaume els ha mormolat fluixet a l'orella de Maciana. —No diguis dois ni bestieses! Mira la guia i digue'm qui et recorda. —Segur que
ets? No m'escoltes? Què et passa? Maciana!Estic farta de sentir dois. M'estimaria més que en lloc de bandoler fossis un poeta com en Bartomeu
faria per enviar una nota a en Felip i citar-lo a cala Marbres. O era un doi que calia deixar córrer? Havia passat una nit espantosa. La culpa de tot
confirmà Tomeu. No me pots fer aquesta putada, Tomeu, no diguis dois. Na Kitty va fuita darrere tu. No ho has vist?, afirmava Vicenç
Son Dureta ha quedat per sempre a una cadira de rodes. —No diguis dois. D'ençà que el conec ja ha tengut tres atacs com aquest o més forts. Ets
seus èxits. I na Margalida me va dir que no me podries ajudar. Que era un doi fer-te perdre temps amb aquestes coses. Però com que tu me digueres «per
endimoniada per les pestes del mal: amb radioactivitat satànica. —Quins dois! Els rumors no m'interessen. A Vil·la Freud qualcú tira mal bocí. —Mal
presumia d'il·lustrat, i l'apotecari assegurà que mai no havia sentit un doi tan gros d'un home sanament constituït, la qual cosa era com titllar-lo
Maria Aguiló és la primera que romp aquell silenci feixuc. No digau dois, ma mareta, i tornau a ca nostra. Només hem anat a fer una volta. Madò
novícies amb es meu posat i amb sa meva experiència? Au, Coixa, no diguis dois! Ses parets escolten i per molt que no exclamaries mai en veu alta
sorpresa. Era un dissabte i tu t'havies barallat amb na Bàrbara per un doiot de gelosia falsa. Necessitaves estar tota sola. Ta mare havia anat a un
de repetides. Digues a ta mare que li he preparat un paquetet amb quatre doiets. Un passatger d'aquests tan pardals no se li va ocórrer altra cosa que
civil de São Paulo— i del Departament d'Operacions Internes (DOI) —un òrgan de l'exèrcit brasiler dissenyat per a la repressió més dura.
brasilera es va endur Miguel Sabat cap a les dependències del DOI. Entre els documents trobats el 1991 per la Comissió de Familiars dels
acaba caient en les trampes de la dialèctica, perdent el temps en dois, produeix paraules buides i arguments confusos i es preocupa més per les
sensatesa em causes més dolor. Ifigenia. —Ara diré dois, si és que t'he de fer content. Agamèmnon.(A
una criatura amb un gep. —Vol dir que hi ha d'haver morts. —No digueu dois. —Quins dois? —es va exaltar un—. O no saps que sa lluna nova duu
un gep. —Vol dir que hi ha d'haver morts. —No digueu dois. —Quins dois? —es va exaltar un—. O no saps que sa lluna nova duu desgràcies per als
? L'altre no sabia què respondre. —Jo crec que sí —va afirmar. —No faceu dois! —va implorar n'Antònia. —Que callis, beneita! —va expectorar en Mateu,
He somiat que s'al·lot se posarà bo si menja botifarrons. —Vaja quin doi —va contestar la vella. A Binissalom no sobrava res. Menjaven carn molt
que no he rigut mai com llavors per qualsevol beneitura, per qualsevol doi, per no res. No podré mai oblidar aquelles excursions amb el seu llaüt,
domen daines —dúctil demble—; dandis dèbils diuen dois; dròpols díscols doblen deutes: duros, dracmes,