Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

simpatitzava. A més, el mot d'unisexe li agradava. Era doiut. Doiut ve de	doi	, que vol dir disbarat. Si sols hi ha un sexe, ¿no vol dir que no n'
l'ensenyen ses monges no hi ha por que siguin uns descreguts. Dius uns	dois	! —Però en Miquelet i n'Aina, que ja han fet sa primera comunió, podrien
senyoretes no parlen més que de banyos de sol. ¿I què és aquest	doi	? Jo som vei i no havia sentit parlar de més banyos que es de la
no lligan. Els diaris devegades van de bèrbes y s' entretenen amb aquests	doys	, blayures, ó vivós. —Heu trobava jo, qu' era mala d' inventá una máquina
al teu costat, vora la seva maleta barata. Vols replicar: "No digui	dois	, dona, per què no ha de servir?" però calles. Ets incapaç de mentir per
per evitar-ho, però exclama:] Gabriel: I ara, què fas? No facis	dois	, dona! Rosa [(A don Bartomeu):] Som sa padrina de fons, comprèn?
comanat que et digués lo que sentia i per lo vist no me surten més que	dois	! Jaume [(Amargament):] Te faig oi, no és ver? [Pausa. Es
igual. Si tu no véns jo tampoc no hi vaig. —Hala! No diguis	dois	. Si vols que m'enfadi i em posi pitjor fas tots els possibles.
en Jaume els ha mormolat fluixet a l'orella de Maciana. —No diguis	dois	ni bestieses! Mira la guia i digue'm qui et recorda. —Segur que
ets? No m'escoltes? Què et passa? Maciana! —Estic farta de sentir	dois	. M'estimaria més que en lloc de bandoler fossis un poeta com en Bartomeu
faria per enviar una nota a en Felip i citar-lo a cala Marbres. O era un	doi	que calia deixar córrer? Havia passat una nit espantosa. La culpa de tot
confirmà Tomeu. No me pots fer aquesta putada, Tomeu, no diguis	dois	. Na Kitty va fuita darrere tu. No ho has vist?, afirmava Vicenç
Son Dureta ha quedat per sempre a una cadira de rodes. —No diguis	dois	. D'ençà que el conec ja ha tengut tres atacs com aquest o més forts. Ets
seus èxits. I na Margalida me va dir que no me podries ajudar. Que era un	doi	fer-te perdre temps amb aquestes coses. Però com que tu me digueres «per
endimoniada per les pestes del mal: amb radioactivitat satànica. —Quins	dois	! Els rumors no m'interessen. A Vil·la Freud qualcú tira mal bocí. —Mal
presumia d'il·lustrat, i l'apotecari assegurà que mai no havia sentit un	doi	tan gros d'un home sanament constituït, la qual cosa era com titllar-lo
Maria Aguiló és la primera que romp aquell silenci feixuc. No digau	dois	, ma mareta, i tornau a ca nostra. Només hem anat a fer una volta. Madò
novícies amb es meu posat i amb sa meva experiència? Au, Coixa, no diguis	dois	! Ses parets escolten i per molt que no exclamaries mai en veu alta
sorpresa. Era un dissabte i tu t'havies barallat amb na Bàrbara per un	doiot	de gelosia falsa. Necessitaves estar tota sola. Ta mare havia anat a un
de repetides. Digues a ta mare que li he preparat un paquetet amb quatre	doiets	. Un passatger d'aquests tan pardals no se li va ocórrer altra cosa que
civil de São Paulo— i del Departament d'Operacions Internes (	DOI	) —un òrgan de l'exèrcit brasiler dissenyat per a la repressió més dura.
brasilera es va endur Miguel Sabat cap a les dependències del	DOI	. Entre els documents trobats el 1991 per la Comissió de Familiars dels
acaba caient en les trampes de la dialèctica, perdent el temps en	dois	, produeix paraules buides i arguments confusos i es preocupa més per les
sensatesa em causes més dolor. Ifigenia. —Ara diré	dois	, si és que t'he de fer content. Agamèmnon. —(A
una criatura amb un gep. —Vol dir que hi ha d'haver morts. —No digueu	dois	. —Quins dois? —es va exaltar un—. O no saps que sa lluna nova duu
un gep. —Vol dir que hi ha d'haver morts. —No digueu dois. —Quins	dois	? —es va exaltar un—. O no saps que sa lluna nova duu desgràcies per als
? L'altre no sabia què respondre. —Jo crec que sí —va afirmar. —No faceu	dois	! —va implorar n'Antònia. —Que callis, beneita! —va expectorar en Mateu,
He somiat que s'al·lot se posarà bo si menja botifarrons. —Vaja quin	doi	—va contestar la vella. A Binissalom no sobrava res. Menjaven carn molt
que no he rigut mai com llavors per qualsevol beneitura, per qualsevol	doi	, per no res. No podré mai oblidar aquelles excursions amb el seu llaüt,
domen daines —dúctil demble—; dandis dèbils diuen	dois	; dròpols díscols doblen deutes: duros, dracmes,