×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dol |
Freqüència total: 2778 |
CTILC1 |
Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria | dol | i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes festes mesclades | Els del modern baiard rodat funerari sortien amb el taüt, i rera cap | dol | . El sacerdot es retirava. Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia | i tu t'estàs tota sola aquí, com una jove vídua, com si portessis | dol | , plantada davant la porta. Som al bon temps: totes les noies esperen les | saber-se a Santa Maria la del seu fill. Ara Sileta vestia de negre per un | dol | doble. S'havia fet una mica més alta; l'oval delicat de la seva cara, | d'aquesta silenciosa promesa? Tino Costa la torna a veure, vestida de | dol | , asseguda a la vora d'un camí, esperant. Un dia l'esculpirà així, en un | Tinet... S'assegué sobre la pedra, embolcallada dins els seus vestits de | dol | , sola en la nit, amb el rostre sense sang, vora el cadàver del fill, | es veia també Tiago, ja més asserenat, i Quim Bisa, sever, vestit de | dol | . També el germanastre de Candaina figurava al dol: anava greu, amb la | Bisa, sever, vestit de dol. També el germanastre de Candaina figurava al | dol | : anava greu, amb la seva gravetat de sempre, exagerada, vestit amb la | d'humanitat contínuament renovada, amb les seves festes i els seus | dols | , avança lentament. A penes si en ella queda ja record dels personatges de | càrrega d'humanitat sempre renovada, amb les seves festes i els seus | dols | . Sinó que el vigilant ja no es detura cada nit plantat davant la vella | alemanys en qüestió, responsables —sens dubte— d'immenses quantitats de | dol | infligides a les famílies franceses al llarg d'uns anys tenebrosos, van | de roba. Se n'ha tornat a l'hospital. —Ja saben que és prohibit posar-se | dol | , en aquests casos? —No s'hi ha vestit —assegura la dona. La veu més | Hi assistí el barri en ple i molta gent de fora del barri. Al cap del | dol | , entremig dels fills de la difunta, pogué veure's aquell dia Miquel de la | veure's aquell dia Miquel de la Rutlla. Anava amb el seu vestit nou de | dol | , fet a corre-cuita, i caminava greu, amb un aire de falsa aflicció, sota | de l'herència com per l'ocasió d'estrenar un vestit i de figurar en el | dol | al costat dels cunyats. Per primera vegada en la seva vida se sentia | mon pensar mirà lo temps present. Ausias March. Et casares de | dol | , com de dol vares rebre, al poble, la primera Comunió. De dol | mirà lo temps present. Ausias March. Et casares de dol, com de | dol | vares rebre, al poble, la primera Comunió. De dol sempre, | dol, com de dol vares rebre, al poble, la primera Comunió. De | dol | sempre, el dol sobre el teu cos en els dies solemnes. | al poble, la primera Comunió. De dol sempre, el | dol | sobre el teu cos en els dies solemnes. Sempre de dol, les cames | el dol sobre el teu cos en els dies solemnes. Sempre de | dol | , les cames llargues d'adolescent que creixia de pressa i sense | "No féu res, no féu res, i ell en va salvar molts". De | dol | sempre, de dol per a tota la vida. Crim "Com jo viu | res, no féu res, i ell en va salvar molts". De dol sempre, de | dol | per a tota la vida. Crim "Com jo viu clar aquest tan | en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de | dol | . S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles. Un | cant e planc e plor. Guillem de Bergadà Les famílies de | dol | per a tota la vida. La guerra, la postguerra... Recorde aquella | Oh, coses de la guerra! Qui va a saber això! Les famílies de | dol | per a tota la vida. La guerra, la postguerra... Vítol | el salm perdura, i tocaràs mare en el salm. Contra el | dol | , contra la injustícia, contra la brutedat i la tristesa, | catalans i castellans en el comerç amb Amèrica. Afigurem-nos, doncs, el | dol | que provocà a Catalunya —encara que el comerç, com hem dit, hi fos | ben vell. Potser no ho era. Quant al negre, no crec que fos per | dol | : era un misser, i aleshores anaven negres la gent de | un ull! Encara no fa quatre anys que morí, i ella ja s'ha llevat es | dol | i com si tal cosa. Dos senyors d'edat ressuscitaven cròniques | ella que el dia de la seva mort Dona Maria Antònia Bearn es posàs | dol | . I dintre de l'opulència se sentia una malanada. També en aquests | Eixia fresca i jovenívola malgrat els cabells grisos i el vestit de | dol | que no s'havia llevat des de la mort del seu marit. Na Remei entrava i | A Barcelona, la Violeta recorria febrilment les botigues i es comprava un | dol | apoteòsic. A Palma, dins un saló de ca la baronessa —saló de rebre | Em plau aquest plugim i aquell rellent, la nit que passa com un | dol | lleuger. Així, d'esquena al fang, de cara al cel | massa que l'hem plorat el nostre fill! En totes les famílies n'hi ha de | dols | d'aquesta mena, i cap família es perd. El que és que a casa això | nosaltres, encara que no ho sembli. El principal d'en Víctor presidia el | dol | , tot enlevitat i amb barret de copa. Tota la dependència hi era; la | encar de sobrant. Poseu-me casulla negra per tots els | dols | que us vindran. Santa Eulàlia beneïda, volgueu-me | i el llit desfet contra la paret i tot desordenat. Em vaig posar de | dol | com vaig poder, perquè per en Quimet respectava el dol, així com no el | Em vaig posar de dol com vaig poder, perquè per en Quimet respectava el | dol | , així com no el vaig respectar pel meu pare, amb l'excusa que tot estava | pel meu pare, amb l'excusa que tot estava massa capgirat per pensar en | dols | i coses d'aquestes. I anava pels carrers, bruts i tristos de dies, foscos | vola, Colometa... Amb la cara com una taca blanca damunt del negre del | dol | ... amunt, Colometa, que darrera teu hi ha tota la pena del món, desfes-te | els caps dels dits treballen la bèstia. Un poble de | dol | , tot d'ossos i sang, i en sa gran mirada, | una americana tenyida de negre, una americana aprofitada, perquè ell duia | dol | del seu avi. Feia sis mesos que el va veure estirat amb un uniforme | Si he perdut el tracte de la terra, on tot és lluita, tempestat i | dol | , m'heu donat els aucells de l'alta serra per confidents de la cançó i el | El nou bes de ta boca amorosida, no pot minvar la malvestat i el | dol | : Oh filla meva, que en ma negra vida, eres l'única estrella de consol! | i es decanta per sempre de Micol, que, sofocant l'irredimible | dol | , va ser la viuda d'un marit vivent. Resfa No plou; i | fins a Jerusalem. Tant que ha sofrit, i encara no sap el | dol | suprem! David els fills de Resfa i de Merob entrega; i el dia | els reialmes obscurs de la feresa, monstres que resisteixin el | dol | i la fixesa dels ulls d'aquella mare, terriblement eixuts. Pels | abandonats de tot consol, no senten mai un crit de | dol | esqueixar el vel de les tenebres. Just a la vora, l'esplendor | el sol i cap estel vol sortir: tot el cel anit duu | dol | de la lluna que morí. Glosses I. /Una | de primavera Les gelades d'aquest jorn els camps de | dol | han omplit, tot és fredor a l'entorn del pelegrí dins |
|