Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mi havia engendrat, li constava. És que aquestes petiteses no m'havien de	doldre	forçosament una mica? I em plou sobre mullat en presentar-se'm, arrogant
sense esforçar-se gaire? Parin orelles, els el revelaré, tot i que em	dol	, perquè el sento profund i venerable: l'Egipte és un do del Nil." Ismene
padrí voltava per la casa amb gest abatut i preocupat. A Mila, el fet li	dolia	pel seu padrí, li dolia pels seus pares; tal vegada també per Tiago de
amb gest abatut i preocupat. A Mila, el fet li dolia pel seu padrí, li	dolia	pels seus pares; tal vegada també per Tiago de Candaina, que l'havia
que és un bon noi... —Ho sé, padrí, i si hi ha res per què em	dol	és per ell, per qui és ell i pel que m'ha estimat. —I t'estima,
penses tal vegada que ets tu sola la qui pateixes? ¿Creus que a mi no em	dol	a l'ànima això que passa? Apa, apa, Mundeta, no ploris més. —Li passà
massa preocupada amb el seu amor per aturar-se amb aquella novetat. Se'n	dolgué	pel seu pare; estigué amb ell més afectuosa, a desgrat de la major
) i se l'endugué a casa. No li pegà fort, però, amb tot, com li	dolia	després! A penes havia caminat algunes passes; més encara: a penes havia
i havia àdhuc de deixar el llit i passejar per l'estança. El cap li	dolia	com si li volgués esclatar. Estava tan abaltida, tan alienada, que més
—Fes-ho, Mila. Ell no et dirà res. Es moriria abans de confessar que li	dol	haver fet el que va fer, però jo sé que li dol i que aquest pensament el
abans de confessar que li dol haver fet el que va fer, però jo sé que li	dol	i que aquest pensament el corseca. Quina alegria li donaries, Mila!
seu germà, quan decidí portar-la allí. N'havia tingut la idea, i ara es	dolia	de no haver-la executat, encara que hagués tingut per ella de renyir amb
d'haver sabut qui era. Estava malalta; tenia febre sovint; el cos li	dolia	tot i els seus peus eren una nafra viva. Però ella només pensava en el
Després, amb camions, van emportar-se-li moltes cargues de vi —el que més	dolia	al senyor Pauet era un cert vi ranci admirable—. Ha explicat que un dels
seu punt d'equilibri resideix en ell mateix, i no en un pla superior. Es	dol	dels perills de la protecció estatal de l'Església, però diu que el
Trobo a faltar els teus sermons dignes d'un síndic del Sant Ofici. Em	dol	pensar que no seràs aquí per Nadal. Saps que a en Ramon Casanova l'han
Esgota les seves forces en aquesta pressa i sembla que per primer cop li	dolgui	la vida que s'esquitlla com una aigua per entre els seus dits. Erasme li
contemporanis. He venut la meva ànima al preu de la veritat i no em	dol	. I Carolina assentí. No podem dubtar ni un sol moment que amb una
Boni aixecà els ulls a la figuera, com si ho fes a malgrat seu, com si li	dolgués	fer-ho. "Ja hi som", es digué el Narro, i estigué a punt d'
haver perspectiva més negra, misèria més gran, expressió, tampoc, que	dolgués	més, per l'avenir que amb ella li anunciaven. Un hom es podia veure ja
espiant-mos, plena de xerrameques i murmuracions, acollir el seu amor. Em	dol	sobretot de justificar-me davant vostè ara que ja m'és impossible
ètica pregona, sense cap lligam amb la realitat social del temps. Ens	doldria	que la síntesi precedent fos mal interpretada. Hem exposat les dues cares
I aquest brètol de Caín, dic... Eva. ¿Què t'ha fet, Caín? Em	dol	veure com el tractes... Adam. El tracto com es mereix!
franc. Feia allò que els homes en dieu nedar i guardar la túnica. Volia i	dolia	. En realitat —i ara et descobreixo tot el meu pensament d'aleshores—
per això em fa por i l'odio una mica. Sóc injust i em	dol	. Encara més interior, una altra veu em diu que aquest gran tort
Ens havíem acostumat tant a veure-la entre nosaltres, que em	dol	de saber que se'n va per sempre. /Amèlia\ Saps, Xela, a casa la
Vam barrejar vòmits al sol i et dic que l'únic que no em	dol	és d'haver vomitat. Tu jutja, i no t'empesquis que
i gallejant.)] Val més que no el retreguis el bateig. Ja sé que varen	doldre	't les despeses. El meu fill! No hi ha res que em faci més tristesa que un
A casa ningú més l'hauria tinguda, Merceneta. Merceneta. I et	dol	quan te clava aquella agulleta al braç, Ernestina? Ernestina.
l'Ernestina ha sigut sempre afable, expressiu, llefiscós... Encara no li	dol	una ungla, ja el tenim trasbalsat i compungit. Rosa. Jesús,
si està dormida.)] Respira molt acompassat. Senyal que res li	dol	, oi, Víctor? Víctor. [(Amb inquietud.)] Segurament; però
com polseguera de flors que troba la terra molla i li	dol	de s'enfangar; queda dins l'aire i no es posa. Terres tristes
en complir-se vint anys del naixement de llur fill Bernat, el Comte es	dol	que aquell dia s'ompli el seu cor de tristesa.] [S'estranyen molt d'això
abandonava son reialme d'or. Mudar de servitud no li	dolia	, mes enyorava el lloc de sa naixença, i, seguint a
bona perquè és bona; si és filla de pecat perquè se	dolga	dels camins que deixa, i en el vostre respecte inesperat
m'interesses gaire, com vols atreure el món? Cau la fulla: se'n	dol	sa companyona; però passa un instant, i la segona el
no fóra indiscret d'afirmar, en termes de poble, que volen i	dolen	. Constitueixen el pont, la zona de transició entre dos estats
la història de l'art: un instant entre tants, vàlid, complet. Volen i	dolen	: hi ha, en ells, la primera acció d'acostament a la realitat nua i
d'imbricar-se en el corrent contrari. Tots dos són els qui "volen i	dolen	", i en veritat estan més a prop del que es deduiria de les paraules
a donar-me aquest disgust. —No havia pensat res, jo. —Tant és. Em	dol	que tu i tot vulguis fer-me pagar cara la malifeta d'haver-me introduït a
que hem parlat sols —confessa Laura. —Per què ments? Si no pot ser! —es	dol	Teresa, com en un desvari. —Estimant-vos, us hauria estat la mort no
a dalt. El despatx de l'entresol era obert des del 1884 i m'ha	dolgut	molt deixar-lo; tenia un caràcter extraordinari (algú deia que semblava
fos aquest el seu esperit..." Estic content: jo que tenia por que els	doldria	! 1951 5 de març És curiós que hagi estat un pur
part s'ho ben mereixia— havia tractat aquell pobre minyó. Sempre m'ha	dolgut	no haver conegut més en Cambó, però la veritat és que, aquell dia, el
i no pas com ara, que els mantenim com una tradició i perquè ens	dol	que es perdin, però que tan sovint ens hem d'adonar que només responen a
petits replecs d'una certa brusquedat encara no domesticada, i com si li	dolguessin	els símptomes de començar-ne a ésser. Cases petites amb signes incomplets
jo no sé res! I Déu sap que jo no sé res. I no crec que Li pugui	doldre	que a mi em faci falta saber —dins la manera com ho pot saber aquell qui
ésser" meu i la realitat en la qual "sóc". No crec que a Déu li pugui	doldre	que —sobretot després d'aquests darrers anys, en els quals he pensat tant
i polidesa que desitjava fa temps. Per una altra, no puc negar que em	dol	una mica, mica. Tot el que siguin canvis em dol, més o menys. Canvis dins
no puc negar que em dol una mica, mica. Tot el que siguin canvis em	dol	, més o menys. Canvis dins de casa o al despatx, canvis a la ciutat,

Pàgina 1 (de 37)

50 següents