 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb doldre |
Freqüència total: 1738 |
CTILC1 |
| mi havia engendrat, li constava. És que aquestes petiteses no m'havien de | doldre | forçosament una mica? I em plou sobre mullat en presentar-se'm, arrogant | | sense esforçar-se gaire? Parin orelles, els el revelaré, tot i que em | dol | , perquè el sento profund i venerable: l'Egipte és un do del Nil." Ismene | | padrí voltava per la casa amb gest abatut i preocupat. A Mila, el fet li | dolia | pel seu padrí, li dolia pels seus pares; tal vegada també per Tiago de | | amb gest abatut i preocupat. A Mila, el fet li dolia pel seu padrí, li | dolia | pels seus pares; tal vegada també per Tiago de Candaina, que l'havia | | que és un bon noi... —Ho sé, padrí, i si hi ha res per què em | dol | és per ell, per qui és ell i pel que m'ha estimat. —I t'estima, | | penses tal vegada que ets tu sola la qui pateixes? ¿Creus que a mi no em | dol | a l'ànima això que passa? Apa, apa, Mundeta, no ploris més. —Li passà | | massa preocupada amb el seu amor per aturar-se amb aquella novetat. Se'n | dolgué | pel seu pare; estigué amb ell més afectuosa, a desgrat de la major | | ) i se l'endugué a casa. No li pegà fort, però, amb tot, com li | dolia | després! A penes havia caminat algunes passes; més encara: a penes havia | | i havia àdhuc de deixar el llit i passejar per l'estança. El cap li | dolia | com si li volgués esclatar. Estava tan abaltida, tan alienada, que més | | —Fes-ho, Mila. Ell no et dirà res. Es moriria abans de confessar que li | dol | haver fet el que va fer, però jo sé que li dol i que aquest pensament el | | abans de confessar que li dol haver fet el que va fer, però jo sé que li | dol | i que aquest pensament el corseca. Quina alegria li donaries, Mila! | | seu germà, quan decidí portar-la allí. N'havia tingut la idea, i ara es | dolia | de no haver-la executat, encara que hagués tingut per ella de renyir amb | | d'haver sabut qui era. Estava malalta; tenia febre sovint; el cos li | dolia | tot i els seus peus eren una nafra viva. Però ella només pensava en el | | Després, amb camions, van emportar-se-li moltes cargues de vi —el que més | dolia | al senyor Pauet era un cert vi ranci admirable—. Ha explicat que un dels | | seu punt d'equilibri resideix en ell mateix, i no en un pla superior. Es | dol | dels perills de la protecció estatal de l'Església, però diu que el | | Trobo a faltar els teus sermons dignes d'un síndic del Sant Ofici. Em | dol | pensar que no seràs aquí per Nadal. Saps que a en Ramon Casanova l'han | | Esgota les seves forces en aquesta pressa i sembla que per primer cop li | dolgui | la vida que s'esquitlla com una aigua per entre els seus dits. Erasme li | | contemporanis. He venut la meva ànima al preu de la veritat i no em | dol | . I Carolina assentí. No podem dubtar ni un sol moment que amb una | | Boni aixecà els ulls a la figuera, com si ho fes a malgrat seu, com si li | dolgués | fer-ho. "Ja hi som", es digué el Narro, i estigué a punt d' | | haver perspectiva més negra, misèria més gran, expressió, tampoc, que | dolgués | més, per l'avenir que amb ella li anunciaven. Un hom es podia veure ja | | espiant-mos, plena de xerrameques i murmuracions, acollir el seu amor. Em | dol | sobretot de justificar-me davant vostè ara que ja m'és impossible | | ètica pregona, sense cap lligam amb la realitat social del temps. Ens | doldria | que la síntesi precedent fos mal interpretada. Hem exposat les dues cares | | I aquest brètol de Caín, dic... Eva. ¿Què t'ha fet, Caín? Em | dol | veure com el tractes... Adam. El tracto com es mereix! | | franc. Feia allò que els homes en dieu nedar i guardar la túnica. Volia i | dolia | . En realitat —i ara et descobreixo tot el meu pensament d'aleshores— | | per això em fa por i l'odio una mica. Sóc injust i em | dol | . Encara més interior, una altra veu em diu que aquest gran tort | | Ens havíem acostumat tant a veure-la entre nosaltres, que em | dol | de saber que se'n va per sempre. /Amèlia\ Saps, Xela, a casa la | | Vam barrejar vòmits al sol i et dic que l'únic que no em | dol | és d'haver vomitat. Tu jutja, i no t'empesquis que | | i gallejant.)] Val més que no el retreguis el bateig. Ja sé que varen | doldre | 't les despeses. El meu fill! No hi ha res que em faci més tristesa que un | | A casa ningú més l'hauria tinguda, Merceneta. Merceneta. I et | dol | quan te clava aquella agulleta al braç, Ernestina? Ernestina. | | l'Ernestina ha sigut sempre afable, expressiu, llefiscós... Encara no li | dol | una ungla, ja el tenim trasbalsat i compungit. Rosa. Jesús, | | si està dormida.)] Respira molt acompassat. Senyal que res li | dol | , oi, Víctor? Víctor. [(Amb inquietud.)] Segurament; però | | com polseguera de flors que troba la terra molla i li | dol | de s'enfangar; queda dins l'aire i no es posa. Terres tristes | | en complir-se vint anys del naixement de llur fill Bernat, el Comte es | dol | que aquell dia s'ompli el seu cor de tristesa.] [S'estranyen molt d'això | | abandonava son reialme d'or. Mudar de servitud no li | dolia | , mes enyorava el lloc de sa naixença, i, seguint a | | bona perquè és bona; si és filla de pecat perquè se | dolga | dels camins que deixa, i en el vostre respecte inesperat | | m'interesses gaire, com vols atreure el món? Cau la fulla: se'n | dol | sa companyona; però passa un instant, i la segona el | | no fóra indiscret d'afirmar, en termes de poble, que volen i | dolen | . Constitueixen el pont, la zona de transició entre dos estats | | la història de l'art: un instant entre tants, vàlid, complet. Volen i | dolen | : hi ha, en ells, la primera acció d'acostament a la realitat nua i | | d'imbricar-se en el corrent contrari. Tots dos són els qui "volen i | dolen | ", i en veritat estan més a prop del que es deduiria de les paraules | | a donar-me aquest disgust. —No havia pensat res, jo. —Tant és. Em | dol | que tu i tot vulguis fer-me pagar cara la malifeta d'haver-me introduït a | | que hem parlat sols —confessa Laura. —Per què ments? Si no pot ser! —es | dol | Teresa, com en un desvari. —Estimant-vos, us hauria estat la mort no | | a dalt. El despatx de l'entresol era obert des del 1884 i m'ha | dolgut | molt deixar-lo; tenia un caràcter extraordinari (algú deia que semblava | | fos aquest el seu esperit..." Estic content: jo que tenia por que els | doldria | ! 1951 5 de març És curiós que hagi estat un pur | | part s'ho ben mereixia— havia tractat aquell pobre minyó. Sempre m'ha | dolgut | no haver conegut més en Cambó, però la veritat és que, aquell dia, el | | i no pas com ara, que els mantenim com una tradició i perquè ens | dol | que es perdin, però que tan sovint ens hem d'adonar que només responen a | | petits replecs d'una certa brusquedat encara no domesticada, i com si li | dolguessin | els símptomes de començar-ne a ésser. Cases petites amb signes incomplets | | jo no sé res! I Déu sap que jo no sé res. I no crec que Li pugui | doldre | que a mi em faci falta saber —dins la manera com ho pot saber aquell qui | | ésser" meu i la realitat en la qual "sóc". No crec que a Déu li pugui | doldre | que —sobretot després d'aquests darrers anys, en els quals he pensat tant | | i polidesa que desitjava fa temps. Per una altra, no puc negar que em | dol | una mica, mica. Tot el que siguin canvis em dol, més o menys. Canvis dins | | no puc negar que em dol una mica, mica. Tot el que siguin canvis em | dol | , més o menys. Canvis dins de casa o al despatx, canvis a la ciutat, |
|
