Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més dies; després fou la idea de si la malalta hauria sucumbit a la seva	dolença	; de si diferències sorgides entre Carles i els veïns dificultarien la
plorant i abraçant-lo apassionadament. —Vés-te'n. Mal que es rompun de	dolença	ses meues entranyes, mal que s'hagués d'apagar sa meua vida, no vui
aquell moment sentí, per primera vegada, quin era el seu mal profund, la	dolència	de la qual el volia guarir sa mare, la follia que endevinaven els
les pessigolles, cosa no gaire difícil si hom té en compte l'especial	dolença	de la noia. Emperò, la Berta no tenia pessigolles, i si és que en tenia
té un tel escatós a la boca, i tanta resignada tristesa indica la seva	dolença	; us té la pepida, no falla... I d'aquesta palangana escatada, què? Al
però aleshores el motor va exterioritzar més marcadament la seva	dolença	. Tenia una ronquera gairebé humana que feia ofec; el xofer es girava de
naixença; prometre, prometença; escaure's, escaiença; doldre's,	dolença	; creure, creença; partir, partença; captenir-se, captinença. Amb un
flairós; nombre, nombrós; luxe, luxós; cura, curós; fretura; freturós;	dolença	, dolençós; parença, parençós; pressa, pressós; ufana, ufanós; mandra,
del nostre idioma i a la manera com hi reaccionen davant de llurs	dolències	els disàrtrics catalans, sense haver de recórrer al peu forçat dels
guarir, quan tan fàcilment podrien trobar remei o pal·liatiu a llurs	dolències	. I això, ja començant per l'escola on, indubtablement, rau i seria
auditiva, pot ajudar a l'establiment d'un diagnòstic precoç de la	dolència	sospitada. 64. El quart i darrer període, que no es pot tenir
banda, hauríem pogut reduir bon xic la nostra tasca fent omissió de	dolències	locutives que com la sordomudesa i l'audimutisme, es surten del marc d'un
de registrar així mateix, en breu comentari i orientació, aquelles	dolències	cada una de les quals requeriria una obreta per a ella sola. A.
algun verb per altre sinònim, etc., segons les particularitats de la	dolència	. La taquifàsia acompanya sovint a la taquimudesa com a efecte, o com a
La qual cosa obtinguda facilitarà poderosament la correcció de l'altra	dolència	, posat que ens la deixarà veure més netament reduïda a les seves
166. La copiosíssima bibliografia que existeix entorn d'aquesta	dolència	, revela la importància que hom li ha atribuït i l'interès que sempre ha
a l'admissió de la pertorbació respiratòria com a factor secundari de la	dolència	(cf. ©). El fet cert és que, en devenir pertorbada l'elocució
entre el caràcter d'obertura o tancament dels fonemes i la gravetat de la	dolència	. Una taquimudesa que se'ns ofereix primordialment en les consonants
tinguda com a causa predisposant! Que el temperament hi fa molt en la	dolència	, ressurt del fet que ella manifesta sovint atenuacions sensibles, com més
de la paraula següent al fonema en l'emissió del qual es fa visible la	dolència	. En aquest cas, la coordinació apareix evidentment establerta pel sol fet
©. Però, en tots els casos, per mica accentuada que sigui la	dolència	, constatarem ja defectes de pronunciació, explicables per la gradació de
literatura catalana en general i que ho hem de confessar amb un aire de	dolença	—car Catalunya és prou rica en llums i paisatges i valors morals per a
a altres casos de literatura, creiem suficient dir-ho amb aquell aire de	dolença	, en el cas concret del teatre, creiem necessari confessar-ho amb to de
abans de contractar-lo i també del tractament i investigació de les seves	dolences	en els enrolats. Hem parlat del confort com a causa de fatiga i minva de
gallina. És segur que l'home primitiu, en cercar alleujament de les seves	dolences	, seguia l'exemple dels animals, que ells mateixos busquen en la
ha enfollit el poble. Tothom es veu garfit per mals estrambòtics, per	dolences	misterioses. L'embriac de la cantonada dels flequers, que veié l'Albí
el Morralla, ánima de la expedició, de embarcar per sa	dolencia	, li parlá a son gran amic tío Patilla, vell mariner de nòstra
viuen fora i venen a clíniques i hospitals per a èsser tractats en ses	dolencies	. La població calculada per a Barcelona en 1916 era de
Hipòcrates ja deia "que l'alegría és favorable a totes les	dolencies	". Galeno assegura haver vist que molts malalts es curaven més,
—i amb més confiansa recorre's a ella— en aquells cassos en els que una	dolencia	física o moral d'alguna importancia ens ha deixat sense alegría, vejem
uns símptomes, aliviant-ne altres i curant en menys o més temps moltes	dolencies	. 2òn· Hi ha una serie d'agents terapèutics difícils de
quan les complicacións amenacen á l'individu que ha comportat la	dolencia	; quan la sordera ha fet sa feyna y no's pot recular, se recorden de que
que fa que tots los membres de una familia'ls vejám atacats de la mateixa	dolencia	; y les vegetacións adenoides, les hipertrofies amigdalars, (palatines y
mentres no síen destruhides ó llevats, y allarguen indifinidament la	dolencia	de que son complicació y conseqüencia. Les otorrees amb lesións
a sos fills, puix les dents al posar cureu la forta	dolència	... Per això les mares gironines quan veien sofrir llurs fillets de la
aquest cotó es guardava per aplicar-lo als malalts de qualsevol greu	dolència	, i molt especialment per a la sordera i el mal d'orelles. Car Sant Narcís
febres tífiques que, en el transcórrer dels temps i aplegades amb altres	dolences	provinents de la mateixa causa, podriem qualificar-les del tribut que el
sigui la primera en sufrir-ne les conseqüències; no. Ens referim a altres	dolences	, a malalties d'altres aparells quals relacions etiològiques amb l'aigua
profilàctica evita greus transtorns a l'humanitat ensems que aminora les	dolences	dels sofrents. Havem procurat emprar el testimoniatge de reconegudes
hi ha una fase de hiperclorhídria i després en els finals de la	dolença	hipo i anaclorhídria. Urrutia creu que no existeix cap forma de
els preceptes higiènics; així no caurem sota el jou d'aqueixa espantosa	dolència	. 94. Hi ha nens que, malauradament, nasqueren ja
carregada una mica de romanços i preocupada sempre per les seves	dolences	intestinals. Feia tot just un any que havia mort Maria Antònia quan Ramon
bracet d'un company de classe, fill de murcians i condecorat de secretes	dolences	, que saturava l'esperit amb la literatura de Felipe Trigo, o de Joaquín
a triomfar; la malaltia, fent d'esquer a l'amant; el pare, a remolc de la	dolença	filial... Però si, com no dubto, sou atents als matisos, en descobrireu
representació feia just un any de la mort de Magdalena Béjard. La seva	dolença	, aquell dia, s'havia accentuat terriblement; va fer cridar la seva
i mentre esperen l'arribada del metge, o per guarir aquelles petites	dolences	en què es pot prescindir de l'assistència del facultatiu. Tot seguit
equivaldria, en el text esmentat, a l'oració: "Aquestes	dolences	son rai per a mi (motiu: /perquè mon cor no sab ni sospitar ha
d'aquesta bona dona, i com a ella ens quedaran guarides les nostres	dolències	. Què feren els Sants. I Al peu del Sagrari hem d'aprendre
I Jesús ens diu i repeteix tot el contrari, per recordar-nos que les	dolències	corporals acaben en aquest món, i tot el que acaba és de curta durada. En
en aquest món, i tot el que acaba és de curta durada. En canvi, les	dolències	de l'ànima poden continuar per tota una eternitat. Demanem, doncs, la

Pàgina 1 (de 5)

50 següents