DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dolent A 6054 oc.
dolent M 252 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dolent Freqüència total:  6306 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

paper, segons unes rares però nècies lleis de pacients, inintel·ligibles, dolentes, corcades, efímeres marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un
diu, a milers. Des d'aquests incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i dolentes, no es cansen d'afinar les cordes vocals i les dels aparells. Per què són
molt relativa blanesa, allí on la Quimera amagava ben endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a penes el miratge d'un
que hi sóc força entesa, d'examinar l'arbre que produïa uns exemplars tan dolents." "De quines resultes van cremar els convents", es va mig esparpillar
"cap diferència no hem de discernir, en les converses, entre bons i dolents, entre convents i bordells. Sols una boca desdentegada ens parla de debò
interrogatius, perplexos. "Semblen contradictòries", vacil·lava, en un dolent rosalbacavà, la dottoressa sarda Sperata Perdasdefogu.
eixerit, bonic, mon petit chou, mon chou d'amour, un sol. I dolent, indòcil, millor, prova de salut, gràcies a Déu, fins els pediatres en
ensopeguis. He telefonat mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i car, no es pot viure. Una senyora, almenys, aviat no podrà viure.
cunyada. Quina manera de blasfemar! —És que tu l'irrites. No és dolent. Al cap d'un moment resultava que el Sagristà portava els pantalons
i en els quals els bons han d'aprendre a perseverar en la virtut, i els dolents, a corregir-se. Tino Costa tenia la rèplica als llavis, però callà. Home
el fus i la filosa, li venta un cop a la corona. —Heretge! Dolent! I s'apartava d'ell, enfadada, mentre ell se'n reia. La mare tornava a
. —Sí, ho sé; però no hi puc fer res, padrí. Tampoc Tino Costa no és dolent, diguin el que diguin. És més bo que molts no es pensen. I sento que
deixar veure el meu fill. —La seguí com una nena, dòcil i somrient—. Són dolents, Càndia. Volien matar-me. No em volien deixar veure el meu fill. Càndia
en l'amor amb què m'havia estimat. Estava tan sol, Senyor! Diuen que era dolent —dirà encara Mila al bon Déu—; diuen que era dolent, però jo sé que no ho
Senyor! Diuen que era dolent —dirà encara Mila al bon Déu—; diuen que era dolent, però jo sé que no ho era... I, sobretot, sé que m'estimava i sé que
els seus ancians i les seves dèbils criatures; sobre els bons i els dolents, segons la seva justícia i la seva misericòrdia.
satisfacció suplementària, consistent en l'alegria de comprovar que els dolents cremen en el foc impertorbable i sense fi, atiats i torturats pels
mundial. Els costums —¿qui els qualificaria, ara, de "bons" o de "dolents"?— s'han fet molt elàstics, i la part concedida a la llibertat sexual
alleujat. —Ara sé que bromegeu! —Des del principi —corrobora ell. —No sou dolents —fa l'home, magnànim—, però teniu una tendència al pessimisme... Per això
l'amor i el desig renaixen. Ara es veu que han passat una temporada molt dolenta, tan dolenta que ella ha decidit d'anar-se'n als antípodes. Tot això, ho
desig renaixen. Ara es veu que han passat una temporada molt dolenta, tan dolenta que ella ha decidit d'anar-se'n als antípodes. Tot això, ho explica la
els discos més d'última moda, el caviar més fresc i el whisky més dolent però més ben embotellat. Els xinesos han convertit els carrers de Papeete
Timi de totes les maneres i li arribà a dir: "Mira que aquest americà és dolent, i quan siguis sol dins de la seva barca et matarà i se't menjarà". Timi
per a dir prou! No significarem si aquesta predisposició és bona o dolenta. Moltes vegades és el mateix seny que comporta la decisió de no passar
desuet i ridícul. Quant als versos són clarament dolents. I doncs, creuré que això que m'angunia va tenir
i les nous són crustacis podrint-se, llefiscosos i dolents com les llàgrimes. Hi ha troncs que exsuden. Hi ha metall
de Miramar a S'Estaca: —¿Com és —li preguntà— que vas per aquest camí tan dolent havent-n'hi un de més curt i millor? El noi replicà que, si bé el camí
-n'hi un de més curt i millor? El noi replicà que, si bé el camí era dolent, ell el preferia perquè era més bonic. El príncep quedà seriós i no digué
perd. Collera, però, perseverava en ella i sabia per què. La societat és dolenta i murmuradora. El marquès no era beneit, però li convenia semblar-ho de
Volgué després repartir les joies i els vestits, no trobant res prou dolent per a Dona Maria Gradolí, que detestava perquè les seves filles eren
arribà a clavar un ventall de platallons —un veritable ventall de dona dolenta damunt un tapís que representava l'escut pairal. El llapis ple de
als seus coneixements històrics: —La Pompadour també va ser una dona dolenta i tenia títol... Més dolenta que sa meva neboda, perquè era
Pompadour també va ser una dona dolenta i tenia títol... Més dolenta que sa meva neboda, perquè era casada. De tard en tard, per afició a les
meu pròpiament dit; que tots els altres, tots, bons i dolents —grocs i negres, antípodes, gitanos— són, a tot
casos, quan jo mori, tots, tots, bons o dolents, sereu només els meus supervivents. Les soledats Quan
i al·lusiu. Faré llistes de bones coses i de dolentes, noms de noies: per exemple la Maribel que enguany
interès en veure'm. Merceneta. Alguna els n'hi ha feta. És més dolent vostè! Jo li tingués de fer la sentència! Pepe. [(Apropant-se
Per la teva i la dels altres. En la nostra família no hi ha pas ningú dolent; tots som honrats, tots tenim cor, però no ho sembla. Hem de juntar els
Merceneta. M'inquietes, noia. Tinc por que rumiïs alguna cosa dolenta; no sé el què... Ernestina. [(Fent un esforç per semblar
quan em recordava de la cara que havia fet en Pere, sentia la pena dolenta molt endins, com si al mig de la meva pau d'abans s'obrís una porteta que
de desig molt lletges: de panses, de cirera, de fetge... El desig més dolent de tots era el de cap de cabridet. Ella havia conegut una senyora que
ous, però no feien petits. La senyora Enriqueta deia que el mascle era dolent i que l'havíem de llençar. Qui sap d'on va venir, deia. I deia que potser
tingut el nen, la sorpresa! Altra vegada. Vaig tenir un embaràs molt dolent, malalta sempre com un gos. En Quimet de vegades em passava un dit per
treballar pels que dirigeixen la ciutat, pot ser més aviat bo que no pas dolent. Va mirar l'habitació buida de coloms i li vaig dir que pel terrat encara
amb els altres nens i ell va dir que ja els havia vistos, que tots eren dolents i el pegarien, i que no es volia quedar. La Julieta ja afluixava, i jo,
L'adroguer de sota ni em mirava i em penso que no era perquè fos dolent sinó perquè li feia por, amb tants milicians com havien vingut a casa. I
restaurant bar li permetia de viure i d'estalviar, tot i que l'època era dolenta, i que l'any vinent compraria la botiga del saboner que tenia al costat
podia viure com hauria hagut de viure sempre si les vides petites i dolentes l'haguessin deixada sola. I deia, les vides entreteixides es barallen i
peres... perquè no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa dolenta no me'l xuclés pel melic i no em deixés sense Antoni... I ens vam adormir
era lletgíssima i deforme, tenia la pell com estucada, amb un estuc dolent, d'una blancor de morta. La Marquesa pertanyia a la noblesa més autèntica

  Pàgina 1 (de 127) 50 següents »