×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dolent |
Freqüència total: 6306 |
CTILC1 |
paper, segons unes rares però nècies lleis de pacients, inintel·ligibles, | dolentes | , corcades, efímeres marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un | diu, a milers. Des d'aquests incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i | dolentes | , no es cansen d'afinar les cordes vocals i les dels aparells. Per què són | molt relativa blanesa, allí on la Quimera amagava ben endins, com la més | dolenta | nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a penes el miratge d'un | que hi sóc força entesa, d'examinar l'arbre que produïa uns exemplars tan | dolents | ." "De quines resultes van cremar els convents", es va mig esparpillar | "cap diferència no hem de discernir, en les converses, entre bons i | dolents | , entre convents i bordells. Sols una boca desdentegada ens parla de debò | interrogatius, perplexos. "Semblen contradictòries", vacil·lava, en un | dolent | rosalbacavà, la dottoressa sarda Sperata Perdasdefogu. | eixerit, bonic, mon petit chou, mon chou d'amour, un sol. I | dolent | , indòcil, millor, prova de salut, gràcies a Déu, fins els pediatres en | ensopeguis. He telefonat mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot | dolent | i car, no es pot viure. Una senyora, almenys, aviat no podrà viure. | cunyada. Quina manera de blasfemar! —És que tu l'irrites. No és | dolent | . Al cap d'un moment resultava que el Sagristà portava els pantalons | i en els quals els bons han d'aprendre a perseverar en la virtut, i els | dolents | , a corregir-se. Tino Costa tenia la rèplica als llavis, però callà. Home | el fus i la filosa, li venta un cop a la corona. —Heretge! | Dolent | ! I s'apartava d'ell, enfadada, mentre ell se'n reia. La mare tornava a | . —Sí, ho sé; però no hi puc fer res, padrí. Tampoc Tino Costa no és | dolent | , diguin el que diguin. És més bo que molts no es pensen. I sento que | deixar veure el meu fill. —La seguí com una nena, dòcil i somrient—. Són | dolents | , Càndia. Volien matar-me. No em volien deixar veure el meu fill. Càndia | en l'amor amb què m'havia estimat. Estava tan sol, Senyor! Diuen que era | dolent | —dirà encara Mila al bon Déu—; diuen que era dolent, però jo sé que no ho | Senyor! Diuen que era dolent —dirà encara Mila al bon Déu—; diuen que era | dolent | , però jo sé que no ho era... I, sobretot, sé que m'estimava i sé que | els seus ancians i les seves dèbils criatures; sobre els bons i els | dolents | , segons la seva justícia i la seva misericòrdia. | satisfacció suplementària, consistent en l'alegria de comprovar que els | dolents | cremen en el foc impertorbable i sense fi, atiats i torturats pels | mundial. Els costums —¿qui els qualificaria, ara, de "bons" o de " | dolents | "?— s'han fet molt elàstics, i la part concedida a la llibertat sexual | alleujat. —Ara sé que bromegeu! —Des del principi —corrobora ell. —No sou | dolents | —fa l'home, magnànim—, però teniu una tendència al pessimisme... Per això | l'amor i el desig renaixen. Ara es veu que han passat una temporada molt | dolenta | , tan dolenta que ella ha decidit d'anar-se'n als antípodes. Tot això, ho | desig renaixen. Ara es veu que han passat una temporada molt dolenta, tan | dolenta | que ella ha decidit d'anar-se'n als antípodes. Tot això, ho explica la | els discos més d'última moda, el caviar més fresc i el whisky més | dolent | però més ben embotellat. Els xinesos han convertit els carrers de Papeete | Timi de totes les maneres i li arribà a dir: "Mira que aquest americà és | dolent | , i quan siguis sol dins de la seva barca et matarà i se't menjarà". Timi | per a dir prou! No significarem si aquesta predisposició és bona o | dolenta | . Moltes vegades és el mateix seny que comporta la decisió de no passar | desuet i ridícul. Quant als versos són clarament | dolents | . I doncs, creuré que això que m'angunia va tenir | i les nous són crustacis podrint-se, llefiscosos i | dolents | com les llàgrimes. Hi ha troncs que exsuden. Hi ha metall | de Miramar a S'Estaca: —¿Com és —li preguntà— que vas per aquest camí tan | dolent | havent-n'hi un de més curt i millor? El noi replicà que, si bé el camí | -n'hi un de més curt i millor? El noi replicà que, si bé el camí era | dolent | , ell el preferia perquè era més bonic. El príncep quedà seriós i no digué | perd. Collera, però, perseverava en ella i sabia per què. La societat és | dolenta | i murmuradora. El marquès no era beneit, però li convenia semblar-ho de | Volgué després repartir les joies i els vestits, no trobant res prou | dolent | per a Dona Maria Gradolí, que detestava perquè les seves filles eren | arribà a clavar un ventall de platallons —un veritable ventall de dona | dolenta | — damunt un tapís que representava l'escut pairal. El llapis ple de | als seus coneixements històrics: —La Pompadour també va ser una dona | dolenta | i tenia títol... Més dolenta que sa meva neboda, perquè era | Pompadour també va ser una dona dolenta i tenia títol... Més | dolenta | que sa meva neboda, perquè era casada. De tard en tard, per afició a les | meu pròpiament dit; que tots els altres, tots, bons i | dolents | —grocs i negres, antípodes, gitanos— són, a tot | casos, quan jo mori, tots, tots, bons o | dolents | , sereu només els meus supervivents. Les soledats Quan | i al·lusiu. Faré llistes de bones coses i de | dolentes | , noms de noies: per exemple la Maribel que enguany | interès en veure'm. Merceneta. Alguna els n'hi ha feta. És més | dolent | vostè! Jo li tingués de fer la sentència! Pepe. [(Apropant-se | Per la teva i la dels altres. En la nostra família no hi ha pas ningú | dolent | ; tots som honrats, tots tenim cor, però no ho sembla. Hem de juntar els | Merceneta. M'inquietes, noia. Tinc por que rumiïs alguna cosa | dolenta | ; no sé el què... Ernestina. [(Fent un esforç per semblar | quan em recordava de la cara que havia fet en Pere, sentia la pena | dolenta | molt endins, com si al mig de la meva pau d'abans s'obrís una porteta que | de desig molt lletges: de panses, de cirera, de fetge... El desig més | dolent | de tots era el de cap de cabridet. Ella havia conegut una senyora que | ous, però no feien petits. La senyora Enriqueta deia que el mascle era | dolent | i que l'havíem de llençar. Qui sap d'on va venir, deia. I deia que potser | tingut el nen, la sorpresa! Altra vegada. Vaig tenir un embaràs molt | dolent | , malalta sempre com un gos. En Quimet de vegades em passava un dit per | treballar pels que dirigeixen la ciutat, pot ser més aviat bo que no pas | dolent | . Va mirar l'habitació buida de coloms i li vaig dir que pel terrat encara | amb els altres nens i ell va dir que ja els havia vistos, que tots eren | dolents | i el pegarien, i que no es volia quedar. La Julieta ja afluixava, i jo, | L'adroguer de sota ni em mirava i em penso que no era perquè fos | dolent | sinó perquè li feia por, amb tants milicians com havien vingut a casa. I | restaurant bar li permetia de viure i d'estalviar, tot i que l'època era | dolenta | , i que l'any vinent compraria la botiga del saboner que tenia al costat | podia viure com hauria hagut de viure sempre si les vides petites i | dolentes | l'haguessin deixada sola. I deia, les vides entreteixides es barallen i | peres... perquè no s'escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa | dolenta | no me'l xuclés pel melic i no em deixés sense Antoni... I ens vam adormir | era lletgíssima i deforme, tenia la pell com estucada, amb un estuc | dolent | , d'una blancor de morta. La Marquesa pertanyia a la noblesa més autèntica |
|