×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dolenteria |
Freqüència total: 201 |
CTILC1 |
es fan valer més la raó. Convèncer els dolents que es desdiguin de les | dolenteries | , amb paraules simples, com a un amic; i donar lliçons de claredat a les | l'home dolent ha mort el pobre infant, es dóna en chinook per: la | dolenteria | de l'home ha mort la pobresa de l'infant; i, per dir que una dona | de passar la nit al ras. Ell havia rigut, enigmàticament; potser amb | dolenteria | . No havia fet un pas. "Dormirem aquí", va dir-me, i va fer | dir? —Va, anem! O si no... —Si no, què?... Reia amb | dolenteria | . ¿Volia castigar-me per tots els greuges que jo li hagués fet, o | davant d'ella, la mirava fixament als ulls amb impertinència, si no amb | dolenteria | , com si fos ella la que imposés aquella incomprensible reclusió. —Què | d'un altre mal. Adéu, Filebe, vés-te'n, abandona'm als meus somnis de | dolenteria | . Orestes. —Et mataran. Electra. —Aquí tenim un | respondre jo. ¿I no et sembla, féu ell, que si fos convocat un concurs de | dolenteria | , també foren poquíssims els qui es revelarien entre els primers? Sembla | enteniment i virtut ¿no es diu que és bona? i d'una altra amb niciesa i | dolenteria | ¿no es diu que és malvada? I això que es diu ¿és veritat? Ho és, | sort no seria per als malvats quedar alliberats del cos i, ensems de llur | dolenteria | , amb la mort de l'ànima! Ara, en canvi, ja que ens sembla que és immortal | àdhuc del bé i del mal: per exemple, no es pot ser bo sense alguna | dolenteria | ; però quan l'home es deixa agafar per la peresa de la dolenteria, fins i | alguna dolenteria; però quan l'home es deixa agafar per la peresa de la | dolenteria | , fins i tot és la bondat que li és amagada ineluctablement. Clarament es | físicament, i la de l'home dolent, que àdhuc exteriorment mostra la seva | dolenteria | . Les dues descripcions tenen detalls pintorescos, que ara ens fan | Si no és admirat com abans per la seva ardidesa, serà temut per la | dolenteria | . Desgraciat qui ama la glòria tan sense mesura, que tant li és la bona | que li causaria, per exemple, un geòleg explicant els terratrèmols per la | dolenteria | humana. Hi ha concepcions idealistes que, per la mestria amb què han | dit una cosa tan cruel. Devia ésser algú que imitava la vostra veu per | dolenteria | o per facècia. El reverend respongué, glacial, amb el to d'Alonso: —Heu | prefectes, superiores i assistentes; les impertinències dels burgesos, la | dolenteria | de la canalla, l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar | son esperit sobre totes les coses que la voltaven i no podia creure en la | dolenteria | sinó quan aquesta es presentava a son pas, nua, simple, agressiva, | de l'egoisme; la seva activitat es podria traduir ara en virtut, adés en | dolenteria | , tant se val; el nostre home mai no es deturaria a escatir-ho. Un exemple: | desperts i controlar si les nostres idees paradoxals son vernitzades de | dolenteries | filosòfiques. No podem més i els ulls s'acluquen. Una lassitud domina els | brúfol i l'elefant són bons per menjar, i aquest últim dóna el vori. Llur | dolenteria | té, doncs, un costat bo, que encoratja els caçadors indígenes. Per això | despitades: —No sé què hi troba Quelot en aquesta mossa. I cercaven amb | dolenteria | tortes raons. Anneta era l'única que estimava Laia. Fina. Bonica. Quinze | ha d'ésser més fort que allò que és ferit; no és, però, més forta la | dolenteria | que la virtut: no pot, doncs, ésser ferit el savi. La injúria contra els | uns deliberadament, altres potser empesos per un atzar o enduts per la | dolenteria | d'altri; altres hem estat febles a perseverar en els bons propòsits i hem | fa moltes provatures per reformar un caràcter indecís, però decantat a la | dolenteria | ; un cop és ja desesperat, assaja els suprems recursos. Ningú no arriba | és difícil, atenesos; sinó que el que és molt més difícil és d'evitar la | dolenteria | , car ella és més ràpida que la mort. I així, jo que sóc vell i lent, | en canvi els meus acusadors que són forts i àgils, pel més ràpid, per la | dolenteria | . I així ara jo sortiré d'aquí declarat per vosaltres digne de mort, ells | de la tempesta, li anà dient: —No, filla, no ets culpable tu. ¿Quina | dolenteria | pot haver-hi en fer el que has fet? Tu, al contrari, vas endolcir el meu | els homes tal com són; als bons amb llur bondat, als dolents amb llur | dolenteria | . Així ho fa el gran escriptor realista Dickens i així ho farà ell. | puel·la juga amb la fal·lera imaginària del vell sense atribuir-li una | dolenteria | que gairebé mai ja no pot tenir. ¿Com ho faria, doncs, la desventurada | envoltat d'enemics... Ara al seu entorn començava de destriar la | dolenteria | i l'egoisme, àdhuc de la tia se sentia despegat. Cada vegada li feien | tot el que feien em semblava bé, tot m'agradava, no els sabia veure la | dolenteria | enlloc, i, està clar, si jo els veia bons no els podia pas pintar | entrant a la joventut, es va tornar esvalotat, pròdig, malcreient, tot | dolenteria | . A l'últim son pare el va desheretar, però, ablanint-se a l'hora de la | o d'una herbeta humil. Només reacciono contra la perversitat, contra la | dolenteria | . Aleshores àdhuc fóra capaç de matar. Enric féu una pausa i Elvira no | boig, bogeria; manyac, manyagueria; rebec, rebequeria, dolent, | dolenteria | ; beneit, beneiteria; sorrut, sorruderia; tossut, tossuderia; gasiu, | de l'època experimental de la Psicologia, afirmava que la bondat i la | dolenteria | eren qualitats que actuaven d'una faisó constant en cada individu, i | filòsofs, etc.) en una prova mental aparentment inofensiva: "Les | dolenteries | de Joanet", que vàrem començar a assajar amb els nens d'Athens (Ohio, U. | no devem endinsar-nos ara, es redueix a fer classificar, per ordre de | dolenteria | a bondat, set variants de la conducta que el petit Joanet segueix per a | papallones que volen i els ocells com canten! Veus? Ells no en fan, de | dolenteries | , estan contents! —Millor! No vull veure res! —¿Que no et recordes de la | passat, i deixar-la plantada? Ah, no! Això si que no!... Si tal | dolenteria | es proposava, es veurien les cares... Potser sí, que s'havia afigurat que | tothom va poder oir: —I tu, galifardeu, alerta; que si tornes a fer una | dolenteria | així, sabràs qui sóc jo... El galifardeu li adreçà, amb sos ulls | de la teva educació infernal? ¿Què s'han fet els rígids principis de | dolenteria | amb què vas ser pujada? L'Averneta es mirava tristament el seu pare i no | diu, per posar exemples que demanen la mesura qualitativa: "La | dolenteria | d'un assassinat, a quants robatoris equival? Si la pietat de John Wesley | eixam de mainada resta astorada davant del desastrós resultat de la seva | dolenteria | . La benjamina de la colla, amb la seva nina als braços, mira | Balmes, "no pot haver-hi benestar col·lectiu quan es recolza en la | dolenteria | i el crim, perquè mai el fi no justifica els mitjans." L'Andreu tantost | un greu inconvenient, car toparíeu amb els mateixos vicis i amb idèntica | dolenteria | , que pel fet del canvi, no es pot esvair. Per a reeixir cal primer crear | Suposeu que mirant el món i veient com és ple de misèria, de vellesa, de | dolenteria | , i dolor, i com és insegur el seu propi esdevenidor, es veu conduït a la | més difícil, ciutadans, evitar la mort, sinó molt més difícil evitar la | dolenteria | , qui corre més de pressa que la mort. Per això, jo que soc vell i vaig tan | vigorosos i poden córrer més, s'han deixat atrapar per la més ràpida, la | dolenteria | . Jo ara me n'aniré carregat amb la vostra pena de mort, però ells, | tenebres; i aquest és el quart dels drets que senyalo. IV. La | dolenteria | cerca les tenebres; la dolenteria de molta gent viciosa i degenerada | dels drets que senyalo. IV. La dolenteria cerca les tenebres; la | dolenteria | de molta gent viciosa i degenerada cerca el Cine, no per les pel·lícules, |
|