Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Sabien que un caràcter, no és dolent ni bo; que és fort o feble, i que la	dolentia	o la bondat depenen, no tant del caràcter, com de la seva utilització.
"He vist una nena petita que plorava", digué la Lluna. "Plorava per la	dolentia	d'aquest món. La nina més bonica del món li havia estat dada. Oh! Era
en el seu lloc expressat, del miracle obtingut pel sant bisbe en la seva	dolentia	de la cama. Sabem, també, que el rei En Ferran el Catòlic n'era fervorós
perversitat de la naturalesa, la més endurida impietat, la més inflexible	dolentía	? ¡Quina prova de com pot anar terriblement enllà un cor corromput en la
més aviat perquè d'aquesta manera hagués de sofrir un altre càstic per la	dolentía	dels seus enemics. Perquè amb el propòsit d'escarnir-ne la set, havíen,
l'home, ¿era destinat a ser decebut? Quan el pronuncià, ¿conegué que la	dolentía	de l'home, per la redempció del qual finava, malversaría tots els seus
Els problemes i els conflictes que per la nostra limitació, negligència o	dolentia	hem creat els homes, els hem de resoldre nosaltres mateixos, sense
sinó error. Desenganya't, Joan, el cotxer no fa trabucar el cotxe per	dolentia	, sinó per imperícia. Per això, sens dubte, llegia tant i procurava
a la muntanya enduits per la seva mala dèria, pel seu egoisme, per la	dolentia	de les seves malifetes; però jo sé ben cert que no és així i d'una manera
i lluent de suor com el d'un poltre, dinava, el comparés, amb la meva	dolentia	petita com els ulls d'una rata, amb un llit de matrimoni". "De la taula
tremola de l'amor serenament, ni les angoixes ni les	dolenties	torben la pietat de l'horitzon que el Senyor de Booz
El creure que jo t'am, això no fa morir, Vicent. Mes, si per	dolentía	tu no em volguessis per aimía, jo en tiraré gran
d' aquell per qui vendrá s' escándol! S' ignorancia es molta; pero sa	dolentía	sobrepuja, y ningú se creu responsable de s' increment qu' ha prés es mal
que no vas per bon camí. I jo no crec que el teu cor hagi aplegat tanta	dolentía	que no vegi que és lo que ha de fer per seguir el bon nom de la casa i els
dia no una ciutát, sinò cáda hómo del mon s'admirará de véure sa méua	dolentia	tota sencéra! Tapárla ára qui sa caritát cubrex sa multitút des delictes
però jo no em vaig convertir. És a dir, em vaig convertir a la	dolentia	. Vostè no té idea del que representa dur una dona com Na Xima a una
Pantaló Som venecià. Duc la bondat d'un cor sempre jove i la	dolentia	d'un cor sempre vell. Som mercader de llàgrimes i de rialles. Avar de
Infeliç! Put! Si te donàs una besada, la galta et quedaria mústia. La	dolentia	crema! Teodor: M'espantes i tenc fred. Mira el cel: s'ha omplit
home dolent. Guàrdia: Tu et confesses dolent? Reu: La	dolentia	és un camí opcional davant tots els camins de l'estètica.
Això que dius és una immoralitat. Reu: Bé i què?	Dolentia	i immoralitat no són incompatibles. Guàrdia: Del que us diré no
amb punts i comes quin era el mòbil de la teva agressivitat: la	dolentia	. Reu: Sí, reconec que ho vaig dir. Ho vaig dir per tal d'acabar
mentida? Mai no m'has de dir mentides. Reu: Jo no som dolent. La	dolentia	pura, no existeix. Així com la llenya atia el foc, una circumstància
determinada de l'individu dins del context social, provoca la	dolentia	. Jutge: Ui, ui, ui, com t'emboliques! [(Adreçant-se a la
d' els llibres per poch cristiá, y per essê causa y motiu de moltes	dolentíes	à n' aquest mon de misèries. Has de sebre, ydô, tú, porqueret, que fas el
el bé, o es fa amb el cos o no s'arriba a fer. En canvi, la	dolentia	sol esser cosa que es congria en el pensament. "És per això —aclaria,
mirat, no passa de ser una raresa més de les seves. És ella la que duu	dolentia	, i no el senyoret, que és tot un sant. T'assegur que és ben ella, pensi
ses virtuts, á motejar tot quant l' enalteix d' ilusions, beneytura ó	dolentía	. Acaramullar belles paraules per afrontar nobles tendencies y tota
d' elles ab gent avesada á pensar mal, y que casi sempre judica segons la	dolentía	del seu cor. Prenguent sempre per la part qui crema lo qu' un li confía,
pot anar plegada ab tota virtut; mes la riquesa egoista es una vertadera	dolentía	. Qui tenga molt, está obligat á donar molt; no hi ha remey de fugir de
per justa en tota ocasió, no fa més que desfressar de zel la seua propia	dolentía	. Fa por veure aquest defecte tan escampat per tot. Conversa ab vint
conservant la teua dignitat devant los dolents, no aplaudint les seues	dolentíes	, ni mercadetjant los seus favors, ni allunyant te de la religió y del
via. Car no hi ha en boca d'ells sinceritat: llur cor, ordit de	dolenties	; la gola llur és un sepulcre obert, llurs llengües
No t'indignis del pròsper en sa via, de l'home que maquina	dolenties	. Deixa la ira, deposa el furor, no t'arboris per tal
llurs famílies. Els dreturers ho veuen i s'alegren, i tota	dolentia	clou sa boca. ¿Qui és el savi que observa aquestes coses
bons sentiments. Mai a ningú no atribuïa iniquitat ni	dolentia	: sempre excusava un tarannà dient: «Ningú no pot
adoptar nins. L'opinió dels bisbes et semblava un retard mental i una	dolentia	radical. Com sempre, l'Església s'hi lluïa i mostrava el llautó d'una
a l'altre costat del paradís: on hi havia el dolor i els cucs i la	dolentia	i les rates i les pudors pestilents que cap perfum francès no és capaç de
que vénen d'enfora i fan engronsar el pailebot, somrius recordant la	dolentia	que muntares quan Maria Teresa, òrfena de mare i filla única, que es