Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

eren gairebé del tot blancs. L'expressió del seu rostre era greu, potser	dolorosa	, però serena. S'hi havien imprès, en efecte, tots els combats, les
i tal vegada repetint l'acte acomplert molts anys abans en una altra hora	dolorosa	, hauria tret sa filla per sempre de la casa paterna, o l'hauria escanyada
secret i la criada. Elles foren els únics testimonis del fet. El part fou	dolorós	: Maria Àgueda gemegà hores i hores, suada, allargada sobre el llit, amb
aquesta nit! Déu, com et necessitava! La seva veu sonava com mai, gairebé	dolorosa	, per l'excés de felicitat. I la va tornar a estrènyer amb força. Tornaren
d'ell mateix, refrenà l'impuls de la seva ànima; prengué la resolució més	dolorosa	i la més heroica de la seva vida. Tino Costa, ja tard, tornà ara a la
impossible predir-ho. Hi havia encara un altre record semblant, molt més	dolorós	per a ella si era possible, i del qual sentia que no podria ja
penes sentia les petjades de la filla a l'escala, la mirada en el rostre	dolorós	se li il·luminava, i a vegades era tanta la seva alegria en veure-la
eren gairebé transparents. Aquesta tarda es trobava en un estat de	dolorosa	incertitud; esvanit l'entusiasme del treball, el record de Mila havia
cautelosos. El cor li palpitava dintre el pit agitadament, amb un fort i	dolorós	palpitar. Tino Costa, embolcallat amb una vella bata, s'estava en aquella
Mila... Ella el mirà astorada, amb una sorpresa infantil als ulls, en una	dolorosa	suspensió de tots els seus sentits, com si no acabés de comprendre, com
al punt de què tot era inútil. El rostre d'ell tenia una gravetat	dolorosa	. Se'l veia distret i agitat. Havia saltat del carro i s'avançà devers
en la seva actitud més aviat silenciosa però correcta, en la gravetat	dolorosa	amb què s'estava allí, en la conducta singular respecte al difunt,
esquerra sota l'orella. Tino Costa estigué un moment irresolut, en un	dolorós	atordiment. Després, amb un gest lent i mecànic, agafà el capell caigut a
menys que abans. També ell està vell i el seu rostre s'ha tornat més	dolorós	. Viu en un continu estat d'irritació, de profund disgust. L'obstinació
a l'esquerra... "Sempre a l'esquerra", repeteix Mila mentalment, amb un	dolorós	esforç per retenir les paraules d'Anselma, però de seguida se'n distreu i
roba. Mila ja no pot més. S'atura i mira endarrera; després, en un esforç	dolorós	, torna a caminar. Porta el seu mocador negre del cap nuat sota la barbeta
amb aquell gest distret que se li havia fet habitual, amb un esforç	dolorós	de pensament. —Mila!... Mileta!... Sóc jo, sóc ton padrí!... El plor
les fibres; el bategar del seu cor es feia més espaiat, però més fort,	dolorós	; la sang li martellejava els polsos amb més força, i la suor li corria
i mai no se'n desfeia sense que li obrissin en les carns esquinços	dolorosos	; les pedres s'oposaven al seu pas, l'abatien. Tota la naturalesa semblava
un suplement de vida. Uns voldran escapar, amb el llibre, de la urgència	dolorosa	amb què els assalta la vida; d'altres li demanaran un contacte més ampli
nostra temporalitat. Cada cop que consultem el rellotge, rebem un impacte	dolorós	. Sovint no ens n'adonem tan sols: es tracta d'una impressió —com ara
esquerpa, avantatges higiènics i tot. La ira provoca desballestaments	dolorosos	: una certa dosi de vehemència, de susceptibilitat excitable, serà un
l'altre repeteixi el cop baix, que el de l'uniforme li etzibi un objecte	dolorós	contra la closca que sembla rebentar, que l'home a qui acaba de partir el
i s'escura la gorja. —Sobretot si es té en compte que les tinc llargues i	doloroses	. Ell es limita a moure el cap, els ulls fits en les mans que s'encreuen i
que ningú no se n'adonés, però a les nits llarguíssimes els somnis eren	dolorosos	i el despertaven a una claríssima consciència. Es despertava moll de fred
llit, i descansaré —es deia. Però els llençols s'arrugaven i el llit era	dolorós	i la claror del nou dia el trobava amarat de suor i de cansament. —Demà
a les Torres. Els primers dies de la convalescència l'espera tenia una	dolorosa	impaciència. El trot d'un cavall, una porta que s'obria el feia saltar
senzilla frase li produí una emoció nova, estranyament plaent, gairebé	dolorosa	de tan plaent, gairebé tan agradable com la carícia dels seus dits
aquest llibre que s'havia convertit en la seva Bíblia, escrivia amb	dolorosa	contrarietat: Viuré amb els morts, car la vida s'acaba, rera el
vida més alta, més poderosa que aquesta ràpida, fràgil,	dolorosa	vida. I si li era impossible usar el vell llenguatge de la
destinava a les seves Memòries—, si no fos per aquest pesant, agre,	dolorós	plaer, per què hauria continuat vivint, quan tot ja estava tan ben
i, en el cas millor, calia sotmetre's a un tractament molest i	dolorós	, que els espantava quasi tant com la ràbia mateix. El gos havia pujat de
es féu un silenci i, de seguida, se sentiren uns grinyols aguts,	dolorosos	, esquinçadors, que pujaven en l'aire clar. Maria Rosa, de la masia
mirant-lo, amb aquella mirada seva, quasi humana, terriblement humana i	dolorosa	, terriblement trista en aquell moment; aquella mirada, ai!, no
el menava. Respirava afanyosament, i la tensió esdevenia de més en més	dolorosa	. Relliscà en un toll i pegà amb violència contra terra. Maleí entre
la seva ànima, i l'horror de la sang, que l'omplia tot, el tenia en una	dolorosa	irresolució. Tingué la idea de córrer cap a casa. Allí, a la calaixera,
animosa fins al riu, com en un dels molts deures de la vida, agradable o	dolorós	—tant se valia, però deure a la fi—. Besava la nora, amb aquella rudesa
els llavis; tenia un rostre impassible i sever i una expressió tan	dolorosa	que mirant-la venien ganes de plorar. En l'endemig, la filla havia tornat
No es queixava mai; s'abandonava dòcil i submisa. L'expressió trista i	dolorosa	del seu rostre s'havia accentuat més. El pensament de la filla, de les
La vella les escoltava en silenci i les mirava amb els seus ulls	dolorosos	i immòbils, cada dia més enfonsats dins les conques, més dolorosos. A la
ulls dolorosos i immòbils, cada dia més enfonsats dins les conques, més	dolorosos	. A la nit, els fills, després de plegar del treball, anaven també a
immobilitat de màscara; però en el fons de la mirada, fixa en el buit i	dolorosa	, Joana va percebre quelcom com una lleu guspira, tan aviat encesa com
en aquell ésser es reflectia en els seus ulls. Eren uns ulls angoixats,	dolorosos	; de tant en tant, es posaven en els presents, giraven com amb una muda
dona li produïen a flor de pell una enrampada calenta, suau i un punt	dolorosa	. Els llavis se li entreobrien sense voler i sentí desigs de besar-la, ara
la teua cintura en la penombra. Jo respectava el teu silenci	dolorós	. Músiques populars pujaven per les cuixes. S'obrien
que enteneu a mitges i que a mi em fa l'efecte de la manera de parlar	dolorosa	dels muts. Els àrabs que fan més impressió són els de barba blanca,
de tant en tant, pel meu cervell s'han filtrat les serpentines roges i	doloroses	que vénen d'un país remot que és el meu país, tan apartat, tan desconegut
mare? Rosa. Bé, com vols que estigui? Ja ho diu el metge:	dolorós	, molt dolorós, extremadament dolorós; però, passat, passat!
Bé, com vols que estigui? Ja ho diu el metge: dolorós, molt	dolorós	, extremadament dolorós; però, passat, passat! Merceneta. En
que estigui? Ja ho diu el metge: dolorós, molt dolorós, extremadament	dolorós	; però, passat, passat! Merceneta. En Víctor es neguitejava en

Pàgina 1 (de 60)

50 següents