DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dolor A 1 oc.
dolor M 1 oc.
dolor MF 10882 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dolor Freqüència total:  10884 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les entranyes de Gea, quan la pobra encara es ressentia dels parts. Els dolors i la freqüentíssima desconsideració del marit varen irritar a la fi la
del Styx, del torrent del foc, del riu dels gemecs i del corrent dels dolors. A través d'aquest, d'una riba a l'altra, el vell i repulsiu Caront
si una modesta fortuna t'acompanya com si has de suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra, els solcs dels rems i de la barca
i cruel, que es diverteix amb el sofriment de les seves víctimes, amb el dolor dels cossos i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a
agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els nois s'havien escapat tot
aquest, li llançà un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes de dolor. Els altres celebraren la facècia, amb fortes rialles. Tino no rigué:
no es veiessin ofesos cada dia per un nou espectacle de crueltat o de dolor, on trobés més que fos una mica de pau i pogués respirar d'una vegada
de quin mal pateixes. La malícia de la resposta no l'immutava. —Sento un dolor aquí a l'espatlla, a fe de Déu. No em trobo gens bé. —¿Ja has
s'aixecà amb els ulls llampeguejants. Els animals llançaven udols de dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i regaven el sòl amb llur sang.
de les víctimes; maldaven entre ells per contemplar més de prop llur mut dolor i gaudir per darrera vegada de l'espectacle de llur misèria. Es tancaven
padrí no s'aguantava pas més; si aquell tenia reuma, aquest ranquejava de dolor. Però avui l'ànim de Mila era lluny d'aquests sentiments. Transcorregué
-la. —I, creu-me, no li diguis res. Domina com jo el teu dolor i deixa anar l'aigua pel riu. Ja saps com és Mila: és un àngel, però quan
La vida de Maria Àgueda a causa d'això havia estat un continu camí de dolor. A penes ell es retirava, els fantasmes de la seva consciència, la imatge
amb Mila, Maria Àgueda sentí un íntim contentament que superà en ella el dolor que li causaven les enraonies de la gent. Ja de temps, i malgrat la
Després d'aquella tràgica nit Mila del Santo sentí més pregonament el dolor de l'absència d'ell. La solitud que l'envoltava se li féu gairebé
que formava com el nòdul de la seva vida, el turmentava gairebé com un dolor físic. La nit s'havia anat convertint a poc a poc en una d'aquelles en
romandre així, amb la mirada perduda en el buit, sense sentiment, sense dolor i sense pietat, però també sense ira. Tenia el rostre lívid, com de
transmutat (parlava tremolant) Mila pensava per primera vegada en el dolor del seu pare, i per ell sentia una pena profunda, més profunda per tal
no es sentia culpable, i encara que en el fons la turmentés vivament el dolor d'haver-lo ofès, la seva consciència, respecte al fet, estava
seus sentiments es trobava plenament justificada. Però, Mila comprenia el dolor del seu pare; patia pel dolor del seu pare; per això, quan ell li pegà
justificada. Però, Mila comprenia el dolor del seu pare; patia pel dolor del seu pare; per això, quan ell li pegà —perquè li pegà—, ell li pegava
damunt de la infinita desolació que la vista de les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades havien imprès en les seves faccions.
increïble, blanca, afinada, gairebé immaterial, amb la seva expressió de dolor tranquil i la muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia imprès un
confusió en què estava enfonsada d'ençà de la partença d'ell, atuïda pel dolor, no hi havia reparat. No obstant, ara, en sentir el seu padrí, se li
tampoc la presència del seu pare allí a la vora, ni la consciència del dolor que ha de causar-li. El seu cor palpita ja lluny d'aquelles terres, i
a l'altre com estabornits, sense saber ja què fer, impressionats tots pel dolor de l'amo. Ell a penes parlava; donava les seves ordres breument, i
que, faltant a la seva promesa, l'havia deixada sola a la ciutat; tot el dolor de la vida que menà després; l'arrossegar el seu cos malalt entre el vici
obra, dipositarà tota la nostàlgia, tota la tendresa insatisfeta i el dolor; tota la immensa i definitiva desolació del seu cor. Treballarà, veurà
seves mans, amb el cor palpitant. En canvi, ara el seu treball era ple de dolor i d'inseguretat: el nerviosisme li alterava el pols, el pensament li
tancat i sense llum, com en una última súplica, retratat en ell tot el dolor i tota la desesperació de la seva ànima. Ell sent com els braços
caigué, i en apuntalar la mà a terra, la posà sobre una argelaga; el dolor li féu llançar un gemec; però s'aixecà amb la mà eriçada de punxes i
sigui admissible— de magnes i interminables inclemències, una situació de dolor permanent, el càstig per excel·lència, terminant i aspre. L'"infern",
de nació: nacionisme. Els catalans de la "Decadència" sentien el dolor o la inquietud de saber-se postergats quan encara es creien amb forces
sembla rebentar, que l'home a qui acaba de partir el nas oblidi el seu dolor per martellejar-li la cara. Aleshores les cames li cedeixen, tot el cos
Tot seguit clava la boca en la seva, sense ànsia potser, però amb dolor, tancant en el seu bes el xiscle que ell provoca en la profunditat de les
de la vida el va fer absolutament incapaç de comprendre cap mena de dolor. Va ser injust amb Jeroni, el seu fill, i no va poder sentir ni la més
el buit on s'havia incrustat l'eix de la campana. Impossible recordar el dolor de les vergassades sobre la meva pell. Present, en canvi, el desig de
diuen, que elles saben, perquè ell és més vell en la consciència i el dolor. El pare i la dida s'admiren de la seva docilitat. El pare està satisfet,
preparava un nou sarau, sentia més i més la feixugor de les cames, i un dolor vibrant a les orelles i els polsos, i premia les dents i tenia por de
paraules de malaverany. Les paraules tenien un poder concret, creaven el dolor, la mort, la misèria. La paraula no sols designava la cosa, que
Sabia que odiava el somriure satisfet que intenta amagar la misèria, i el dolor que xiscla amb evidència. Però, pobre Jeroni Campdepadrós, poeta lúcid,
de les paraules, la carícia del moviment d'una frase, la bellesa del dolor, el goig del creixement, del contacte, de la possessió de tants tresors
Salinas, soldat perfecte, admirat de tothom per la seva resistència al dolor, car oïa onze Misses seguides agenollat, i quan volia castigar un dels
devia tornar sovint enderiat a aquells temps que no havien deixat altre dolor que la consciència d'irremissible pèrdua, i els devia comparar amb altres
i de la desafortunada intervenció de Campoverde, ens diu, amb gran dolor del seu cor: "Berga és una mala terra puix que a no trepitjar aigua
que puja cames amunt fins a ofegar-lo, però fa veure que no se n'adona. Un dolor conegut del qual no en vol dir el nom l'obliga, per fi, a ficar-se al
Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set lladres que calma el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi, ous amb rom,
humanitat li produïa, però desitjava que tanta misèria, tant dolor, tant abús del fort contra el feble disminuís. Per això estimava i
l'exercici dels nostres sentits en les dues úniques vessants de plaer i dolor, és només una forma de projecció d'aquest dolor allò que ens fa témer la
vessants de plaer i dolor, és només una forma de projecció d'aquest dolor allò que ens fa témer la mort, és només una forma de projecció d'aquest

  Pàgina 1 (de 218) 50 següents »