Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de França. Per primera vegada Josep no hi tingué res a dir. ¿S'anava	domesticant	? En travessar el Roine, li vaig fer un adéu curt. "Roine, ja ets d'ahir
se m'estudia a distància, se'm posa en quarantena, es busca la manera de	domesticar	-me, d'apaivagar el meu furor, de reduir-me i convertir-me en un titella
de qualsevol canvi en les condicions de vida. Res no és més fàcil que	domesticar	un animal, i poques coses són més difícils que fer-lo criar lliurement en
d'aquella afirmació. Hom ha acceptat sovint que l'home ha escollit per a	domesticar	animals i plantes que tenen una extraordinària tendència inherent a
domèstiques; però, ¿com seria possible que un salvatge sabés quan	domesticà	un animal per primera vegada, si aquest variaria en les generacions
troncs originaris encara haurien d'existir en els països on van ésser	domesticats	en un principi, i haurien d'ésser encara desconeguts pels ornitòlegs —les
d'acceptar que un mínim de set o vuit espècies van ésser tan completament	domesticades	en èpoques remotes per homes semicivilitzats que eren molt prolífiques en
que hom hauria d'admetre no tan sols que l'home semicivilitzat reeixí a	domesticar	completament diverses espècies, sinó que, a més, fos per casualitat o
primer lloc, que la /C. livia\ —o colom roquer— ha pogut ésser	domesticada	a Europa i a l'Índia, i que concorda en els seus hàbits i en la majoria
amb màxima cura i han estat estimats per moltes persones. Han estat	domesticats	durant milers d'anys en diverses parts del món; el primer registre de
sol ha estat suficient en alguns casos; cap animal és més difícil de	domesticar	que la cria de conill de bosc; a penes hi ha un animal més dòcil que la
està construïda sobre un proverbi banal; ajuda't, treballa sol a	domesticar	la matèria, el cel t'ajudarà, Nemo, havent reconegut la teva
en guàrdia contra la rutina i contra la màgia, contra la temptació de	domesticar	res de la seva força. Sense dir qui és, ni revelar el misteri inefable,
Qué mena de bestia deu ser aquest jo nostre? Es una bestia que hi ha que	domesticar	. Ensenyar-li a que faci lo que degui fer. Ensenyar-li a callar i observar.
termes són confusos, el "dintre" té tendència a assimilar el "fora" i	domesticar	-lo. ¿Quan arribem a "fora", després de saltar del Corail i
en mig del bullici expansiu dels altres. Eugènia va comprendre que calia	domesticar	-lo o renunciar a la minsa distracció dels diumenges. S'enfurismà contra
en evidència? Temia d'armar soroll; trasbalsar les dues famílies. I bé,	domesticar	-lo, civilitzar-lo, ¿no seria per al cas, una acció pietosa? L'empenyé
que segurament hi havia d'aprofitable. Després de maldar molta estona	domesticant	colors, pinzells i tela —oh, la resistència passiva que la matèria i els
descarregar bots de vi o de mistela. Era el carreter de confiança, el que	domesticava	els matxos nous que mai havien anat a vares, el que corregia els vicis
de l'Eixample?... ¿Com va ser que el seu esperit salvatgí va deixar-se	domesticar	, engabiar-se en un diari polit i moderat com /La Veu de
no n'hi ha cap més en tota l'amplada del món. Ja no es tracta d'anar	domesticant	amb més o menys esforç una terra ingrata i esquerpa i fer-la vitar a
són com l'ànima del paisatge, el fan vitar, l'humanitzen, l'amoixen i el	domestiquen	. Un arbre en mig del bosc és un arbre que no es veu; la seva
que arribà perdut al carrer, de petit petit, i que a casa recolliren i	domesticaren	, i jugant jo a disfressar-me, la bestiola em prengué una còfia, que era
mala passada, perquè aquell xicotet era d'esperit salvatgí i difícil de	domesticar	. Quan podia s'allunyava del brogit de la ciutat, anant-se'n pels camins
teves joies sorolloses i buides; de les teves multituds, que no has pogut	domesticar	, cridaneres i brutals; dels teus festeigs de poble xic i pretensiós; de
vent, de la neu i de la pluja. I es disposava, ben segur d'haver-los	domesticat	a força de no témer-los, a franquejar-s'hi i a perdonar-los els greuges
com l'home adust, l'intel·lectual malhumorat i menyspreador, s'anava	domesticant	dins aquella màgica atmosfera, càlida i pàl·lida, de seguretat i de
El conec? —No. Vindrà dijous. Dur de pelar, esquerp, amargat. Però ja el	domesticarem	! Es un cor d'or, però ha patit molt. Estic cert que us avindreu
diuen que la llama és la primera mare de l'Univers i que fou ella la que	domesticà	l'home perquè aquest donés un sentit a l'existència. També asseguren que
de Bagà: —És sabut que ningú, ningú (sóc el primer!) no havia pogut	domesticar	una vicunya. Veieu? Compreneu? És el destí! Els indis, per esquilar les
pastors estableixen com a unitat de valor els animals que han pogut	domesticar	i que han convertit en un preciós element de vida. Aquests grups humans,
llur manca. La castració és d'ús comú des de temps immemorial per tal de	domesticar	els animals, i transformar-los de braus en mansos, i també perquè llur
persones era citar uns eixelebrats que es dedicaven a fer calcomanies i a	domesticar	dromedaris tancats dins una mena de sostremort. A mi, influït per
s'anava omplint de gent; el servei de la casa estava a punt, perfectament	domesticat	per Manuel Azaña, i quan a dos quarts de cinc vàrem veure entrar els
capitalista, ben entès). Una sociologia que no vol ja comprendre sinó "	domesticar	". És ociós dir que ens trobem davant les repercussions del fet que la
En efecte, ¿com vingué als homes la idea que els animals podien ésser	domesticats	i les plantes conreades? Imagineu aquells homes que erraven pel món
palpar i preparar un poc d'absolut, sempre que a cop del nostre treball	domestiquem	una mica més de determinisme, conquerim una mica més de veritat,
dels objectius fonamentals de la tècnica moderna, que l'home cada dia va	domesticant	amb més coratge i precisió. És propi de l'home imaginar realitzacions
aquest tipus de societat consumista és tan hàbil i potent que és capaç de	domesticar	, i fins i tot de comercialitzar, la protesta que es fa contra ella. Fins
en la formació dels joves monjos: no es tracta d'habituar o de "	domesticar	" els joves en funció de l'obediència per tal que esdevingui fàcil el
el camí de Jesús cap a la creu). Tractant-los així, Jesús no pretén pas	domesticar	-los l'apassionament i l'ambició i fer-ne una gent quieta i aturada, sinó
grans del cristianisme (i fins a un cert punt de tota religió) és el de	domesticar	la culpa donant-li un sentit i una sortida. El canvi de valors Vivim una
de les comunitats civilitzades modernes, que devien sotmetre'ls i	domesticar	-los. Veiem doncs que el terme "autòcton", i els seus equivalents, es
els espanyols van arribar a les terres peruanes van trobar aquest animal	domesticat	pels indígenes que l'utilitzaven per al transport. Una llama pot
d'aquells animals. Més tard, es va unir ecològicament al ren. El va	domesticar	i el va seguir des de l'Àsia a Europa i des de la part meridional
a la cursa per les estepes i les planúries d'Àsia i d'Europa, va ésser	domesticat	per l'home a les estepes asiàtiques. Aquest animal es va convertir en
a l'home i no l'home a ell. Fa uns quinze mil anys que el gos va ésser	domesticat	a Sibèria, en fa uns 6.800 que es troba, per primera vegada, a
Ponsetí, a principis de segle, el dóna com comú a Menorca, on se'l	domesticava	i mantenia a galliners. En Moll ja el dóna com a rar. Avui no se'l veu mai
endemisme més recent. Molt importants a la garriga balear són dos arbres	domesticats	per l'home: l'olivera Olea europaea i el garrover (Ceratonia siliqua). De
el foc i adreçar-lo per uns arenys previsibles. El bosc havia estat	domesticat	, la selva primitiva havia pogut ésser reduïda per l'home gràcies a les

Pàgina 1 (de 5)

50 següents