×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dominar |
Freqüència total: 8597 |
CTILC1 |
però més tardà Eros es va encarregar de bona fe del matrimoni, va | dominar | de moment, per persuasió, la doble violència, tan rude, amb la qual | solter, perquè l'endevinem molt tranquil. L'absorbeix el seu ofici, que | dominarà | . Estranya meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem | que culpable; estimava el seu germà, i també sabia que ell no es | dominaria | , i el pressentiment del que veia acostar-se fatalment li partia l'ànima. | Sabent-lo tractar, era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et | domines | , Mundeta? Ell és bo i t'estima, creu-me a mi. ¿Per què no | amb el seu cor, que l'hi empenyia amb una força gairebé material. Es | dominà | , amb tot, vencent el seu desig, i se'n tornà. Ella no l'havia vist. | les tristeses i els desenganys inherents a tota vida apassionada; però, | dominant | -los, s'havia estès ja sobre les seves faccions una serenitat de | a punt de fer-lo trossos; però com que és fill del diable, aconseguí | dominar | la fera. Quan arribaren els caçadors el veieren tot ple de sang, lluitant | vehemència del seu caràcter, li pregava que continués. Llavors la nena, | dominant | la seva pena, escoltava la cançó fins a l'última estrofa. Era un sinistre | en una por contínua; però se sentia impotent contra aquella força que la | dominava | , que la llançava cap al foraster. Ell per la seva part, havia deixat de | empestava de males olors. Era aficionat a les lletres —encara que en ell | dominava | l'afició al vi—; componia versos detestables i sentia una admiració | i, aparentment, sense cap motiu que els justifiqués. El sentiment que | dominava | en ells era d'una misteriosa, d'una aclaparadora sensació de | Ella li cercà la cara en l'ombra; l'acaricià dolçament, esforçant-se per | dominar | el seu plor. —No tinguis por, Candiet. No et faran res: Randa no té res | dia estava embriagat, cosa no estranya, car també el vici de beure el | dominava | , però Tino Costa sabia que era capaç d'haver-ho comès igualment estant | del Santo s'acostà a sa cunyada. —Per què la fas plorar? Per què no et | domines | ? ¿Et penses tal vegada que ets tu sola la qui pateixes? ¿Creus que a mi no | espatlla, bo i consolant-la. —I, creu-me, no li diguis res. | Domina | com jo el teu dolor i deixa anar l'aigua pel riu. Ja saps com és Mila: és | tocat en altres dies, quan tal vegada per amistat envers ell es deixà | dominar | per aquella afecció. Tino Costa, mirant la guitarra a través del fum del | que l'angoixa, sempre present al fons del seu esperit, anava a poc a poc | dominant | -lo; com el créixer d'una nuvolada en un cel serè, així en l'ànima de Tino | amb que ell la tractava, però no féu res, car l'obsessió del seu amor la | dominava | i la feia oblidar de tot. Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de | però dues d'elles no els varen trobar. Ja abans que el foc fos | dominat | , alguns camperols, que havien acudit els primers, havien aconseguit, | tot ell tremola i es consumeix d'ansietat. Podrà, en aquestes condicions, | dominar | -se? No ho vol pensar. "Serà —es diu— l'últim record que conservaré d' | sentia talment commogut per la tristesa d'ella, que a penes si aconseguia | dominar | el seu sentiment, i per a assolir-ho es veia obligat a desviar | Volgué aixecar-se, agafar una arma i sortir al carrer. S'alçà, però es | dominà | a l'instant. "Per a què?" —es digué—, i tornà a asseure's | que a voltes sentia gairebé que la raó se li escapava i que, incapaç de | dominar | els seus pensaments, es precipitava en un vertigen de folles imaginacions | havia sotmès els seus nervis es sentia tot ell tremolar. Era incapaç de | dominar | aquella íntima i desagradosa excitació que seguia en ell a cada | Santo es sentia ja guanyat per l'emoció, ja vençut. No obstant això, es | dominà | , i li parlà gairebé amb duresa: —Vas obrar com un marrec sense | Ella, malgrat el que li deia, continuava movent el cap negativament, | dominada | ja per la idea d'anar directament a trobar ell amb el seu padrí; sense | molt poc; a penes s'havia deixat veure. Havia saludat Sileta breument, | dominant | l'emoció que experimentava davant la noia. La trobà encara més fina, més | veure Sileta, sentir-la parlar, estar en companyia seva, no obstant, va | dominar | -se els desigs, digué a sa mare que no tenia gana, i deixà que sopessin | venes, els polsos, sembla que li vulguin esclatar... Sí, sí... Ell sabrà | dominar | -se; ésser per a ella el germà que sempre sabé ésser. Però la necessita: | enganxa al paladar i per les seves mans passa un continu tremolor: no pot | dominar | el tremolor de les seves mans. Beu, i vessa gairebé la meitat del licor, | Sileta... La cridà dues, tres vegades, cada una amb veu més alterada, més | dominat | per l'excitació, més ansiós; i els seus ulls dintre l'ombra tenien quasi | només continuava agafada al braç del seu padrí, que feia esforços per | dominar | l'emoció que li muntava a la gola. El vell Santo no pronunciava un mot i | perquè, sense ser allò que se'n diu un pròdig, no em considero massa | dominat | per la concupiscència dels béns materials. Però crec que el fet pot | continuava el tiroteig. Van alguns tramvies. La impressió és que la FAI | domina | , que és fortíssima i que la lluita ha estat molt més dura que el | ha camions, carros, cavalls, algun bou, treballant a la plana immensa que | domina | la cassola guixenca on hi ha Vic, voltat de camps verds. Canta una | alt i amb ulls blaus— i em diuen que els moros són com infants i cal | dominar | -los amb el fuet. Mire mi arma: i m'ensenya un fuet de | per terra. —I tots vindran a reclamar! —afegeix amb un udol que | domina | les rialles. —I on són, tots aquests altres? —pregunta la tercera veu amb | i, darrera el seu company, s'endinsa cap a la cornisa estreta que | domina | les fosses on treballen els homes. L'altre l'adverteix: —Naturalment, | tot el seguici travessa la sala. Se senten timbres que aconsegueixen de | dominar | l'aldarull i instantàniament els altaveus van emmudint, deixant darrera | i tot —afegeix la noia amb un sospir que l'eixampla— l'arrianisme va | dominar | a la cort fins als temps de Teodosi el Gran, que va negar-los el dret de | replà. L'home es treu un xiulet de la butxaca, fa un toc estrident que | domina | la remor de marea alta, i les tres dones, a l'uníson, tanquen les | veurem com s'entusiasma amb textos francesos i anglesos, i arriba a | dominar | , amb rapidesa, l'ús d'aquestes llengües. Els textos que podia haver | meitat de les Índies. Jo hauria fet un bon soldat si no m'hagués deixat | dominar | per la peresa i la vanitat. El bon soldat de nou anys, llavors, escoltava | a 1803 quan cau malalt i se'n torna a les Torres de Padrós, són | dominats | per la presència de Cinta. El noi queda subjugat per aquella madrastra | sinó aquella rara visió de destí perdut, d'inutilitat absoluta, que | dominà | tota la seva vida, encara que sigui evident un to de paròdia: Per a ser | està a punt d'aconseguir-ho, una força, que ell no pot preveure ni | dominar | , el torna al punt de partida, neix cada vegada de nou per córrer a | amb precaució procurant no irritar-lo. En la còlera violenta que el | dominava | , no admetia consols. És veritat que a mi, que jo recordi, no m'havia ofès | allí. Per fi, la cosa es girà en bé; la naturalesa forta de Quelo | dominà | el mal; la ferida es cicatritzà, i Quelo de Coca, el Valent, va millorar | poc que fos, de l'aurèola de l'ex-bandit. Borra es voltava d'ells, els | dominava | i els animava tot sovint amb la idea de formar una partida i anar-se'n a | com a amic que era de l'ombra i de la traïció. En els primers moments el | dominà | la por i estigué àdhuc temptat de fugir. La indignació del poble, però, |
|