Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Domus restringeixi la seva al·lusió al clos de l'Orde	Dominicà	: són en tant que catalans, que els frares de Sant Domènec reben el mot
Tomista i Escotista, campava encara la càtedra Suarista, l'esperit	dominicà	tornava pels furs de les seves Quaestiones quodlibetales,
de sant Francesc a través de la difusió dels menorets. Franciscans i	dominicans	estengueren la bona nova de la pobresa i la humilitat, els uns, i de
de Cordelles els jesuïtes combateren l'escolasticisme tancat dels	dominicans	i feren gala d'un suarisme eclèctic, que no defugia la incorporació de
pobra ciutat, qui noble esser solia". I mestre Joan Rei, frare	dominicà	, sentenciava des de la trona que "los homens de Mallorca no amaven
entre els habitadors de aquella". Recordem les paraules del frare	dominicà	Joan Rei i les del cavaller Joan Dameto que es queixava que no existís la
per exemple, en la bigarrada aventura del lul·lisme. La fòbia dels	dominicans	a les idees i als seguidors de Ramon Llull va tenir moments de rude
i que Joan I era piadosíssim concepcionista, va emparar un altre famós	dominicà	de València, fra Joan Montsó, que la Sorbona perseguia per
potents i actives fins al XIX, i potser més que cap altra, la	dominicana	. No hi ha variant de congregació que no tingui convent obert en terres
Genaro Estrada, de Federico Gómez de Orozco, de Pedro Henríquez Ureña, el	dominicà	mexicanitzat; s'especialitzava en recerques bibliogràfiques. L'any
una petita edició in-octavo del /Directorium Inquisitorum\ del	dominicà	Eimeric de Girona; i hi havíen passatges a Pomponi Mela, a propòsit dels
seria introduït el Rosari a Catalunya, amb la primera fundació dels	Dominicans	a Barcelona. Durant molt temps, però, la devoció rosariana fou una de
rebre molta ajuda per la gran autoritat que en aquells temps donaren als	Dominicans	llurs funcions d'inquisidors. Els segles XVIIè i XVIIIè
tardí en saberne d'ajudar misses de capellá y de frare. Les misses á la	dominicana	eran les que mes m'agradavan, per unes certes rúbriques diferentes, com
de sota'l manto de la Mare de Deu del Roser? Entre aquell estol de frares	dominicans	, n'hi havia dos que jo m'estimava molt, y ells m'estimavan també á mi, ab
volgueren donarse'l gust de celebrar ofici solemne segons lo ritu	dominicá	, fent- se potser la il·lusió de que encara eran al convent, ó de que
de que encara eran al convent, ó de que aviat podrian tornarhi. Era tan	dominicá	l'ambient que allí s'hi respirava, que en poch temps lo Col·legi d'Ocaña
somnis, ¡n'hi capdellava y n'hi descapdellava! Era l'organista un frare	dominicá	exclaustrat, lo P. Agustí Solá, qui tenía bella traça en escriure llibres
i ocupa una recolzada de la murada del nord-est. És un antic convent de	Dominicans	—Domini Canes— desamortitzat que es va esclovellant de
del Col·legi del Bisbe o Seminari Conciliar i les altres institucions	dominicanes	, encara que no amb les topades ni l'espectacularitat a què incitaven el
reportatge: reportatge de la vida d'uns catalans emigrats a la República	Dominicana	, el primer, dels primers temps de la guerra, el segon. Però la vivacitat
seva lira: ell no havia de deixar-se perdre l'ocasió de glossar-la en la	dominica	de "Laetare" (IV de Quaresma), en què el
són: Domenico Pinelli, cardenal bisbe d'Òstia; fra Girolamo Bernerio,	dominicà	d'Àscoli, cardenal bisbe de Porto; Paolo Sfrondato, nebot del papa
jatsia que altres hagen tret en lengua catalana"), és el	dominicà	fra Antoni Canals, en traduir l'any 1395 les històries de Valeri
als dits, perseguint i afinant un pensament amb les paraules justes. El	dominicà	eloqüent no sembla que escrigui, diríem que perora, probablement dicta.
i, planyent-nos-en, hem hagut d'esborrar de la llista de mèrits del	dominicà	de València una plana que li feia tanta honor. Però l'autor, si sentís
a l'Orient, Tamerlà era com qui diu a les portes de l'Índia. L'eloqüent	dominicà	gira els ulls al seu entorn i, com un profeta que sent venir temps de
tothom ho admet, sobretot després de les excavacions fetes per l'Escola	dominicana	sota la direcció del P. Vincent. En la sinagoga del segle III
d'estil occità i amb decoració gòtica. Les esglésies franciscanes i	dominicanes	no tenen les estructures complicades de l'època anterior, perquè no són
destinat a cloure el cicle instaurat a l'època dels franciscans i	dominicans	havia d'arribar amb la mentalitat de la Contrareforma. Els jesuïtes,
La Congregació de l'Esperança feia set processons a l'any; tres en les	domíniques	, de septuagèsima, sexagèsima i cinquagèsima, abans de Quaresma, i les
l'exposició dels "bultos" es feia probablement al convent dels	Dominicans	. És molt possible que els tals "bultos de sant Esteve" fossin
Pere, 2 a l'Hospici, 1 a les Beates, 1 a les	Dominiques	, 1 a Sant Lluc, 2 a les Butinyanes, 1 a les
Dia de la Commemoració dels difunts. Matines. Pma.	Doma.	Atvs. Mats. Dia de la Concepció Primeres vespres. Matines
octubre, si entra. 4 octubre, si entra. 29 octubre.	Dominica	8a·. 1a·. 2a·. 1 novembre. Dominica novembre. 2a· o
entra. 29 octubre. Dominica 8a·. 1a·. 2a·. 1 novembre.	Dominica	novembre. 2a· o post 8a· B. M. V.. 8 desembre.
26 desembre. 27 desembre. Festes movibles	Dona.	Rem.. Feria 2a·. Feria 3a·. Dona. in albis.
movibles Dona. Rem.. Feria 2a·. Feria 3a·.	Dona.	in albis. Ascensió. Pentecostès. Feria 2a·. Feria
S. S. 4 m.. Corpus. Oració d'ànimes 1a·	Dominica	octubre. 23 abril. Excepció. Nit de Nadal. En les entrades al
el mi natural. Aquesta campana es toca tots els diumenges i en les	dominiques	, a dos quarts de nou del matí, en fer la primera senyal per a convocar
i còm ressona joliua per l'encontrada curullant de plaer al nostre cor!	Dominiques	En la petita esglesia que al carrer de les Hortes tenen les religioses
les Clarisses, les Carmelites descalces de Santa Teresa i les	Dominiques	de Montsió, les quals delectaven l'oïda amb cantúries de "mel i mató",
de les prèdiques religioses, aquestes es dividien en homilies,	dominiques	, "plàtiques", panegírics, oracions fúnebres i sermons pròpiament dits,
peces oratòries que es predicaven en les funcions solemnes. Entendrem per	dominica	la peroració que es fa els diumenges, a l'ofici diví, i en la qual
La publicació de la butlla era efectuada amb tota solemnitat en la	dominica	segona de gener, o sigui en la infraoctava dels Reis. El dia abans hom
Pasqua cristiana y quedava l'alba vestida durant vuyt díes, d'aquí que la	dominica	primera següent al día de la Resurrecció fos dita /in albis
VI; en l'altra, les efígies de tots els sants i Pares Generals de l'Ordre	Dominicana	, i en la darrera, reis i emperadors. Totes les altres dependències
per unanimitat Prior General de l'Ordre, al mateix temps que de l'Ordre	Dominicà	ho esdevenia l'altre capitost de l'Escolàstica N'Hervaeus Natalis. Tres
d'una obra catalana de caire apocalíptic, censura feta amb el Mestre	dominicà	Pere de Palude. Bibl. Vat. lat. 11906 (Miscel·l. Arm.
i 1277, foren prohibides a Canterbury per l'Arquebisbe	dominicà	Robert Kilwardby el 18 de març de 1277, condemna

Pàgina 1 (de 9)

50 següents