×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb donar |
Freqüència total: 137304 |
CTILC1 |
li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n | donaven | , va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, | va enfadar Clotho. "Estisores. És també acceptat. I, sobretot, a mi em | dóna | la gana de plaure'm més." Themis Encara que als seus orígens era un tità | que una adequada cirrosi et malmetés l'entranya d'un cop." La víctima li | donava | la raó i proferia sense pausa orgulloses jactàncies contra l'amo del | , en aquest cas, germà de Coronis—, a punt de casar-se amb Dia, va | donar | al seu futur sogre Dioneu la paraula de lliurar-li esplèndids presents de | em correspon a mi el dret d'utilitzar-los. Jove, no juguis amb nosaltres. | Dóna | -me'ls i t'acompanyarem, agullonat pel fibló de les nostres riotes | i immòbil, es limitava a calcular quins guanys trauria del provecte i | donava | una subtil i exacta corda al temps. A la fi, a les dotze en punt d'un | de mi, n'abuseu, perquè, en resum, no hi ha hagut sessió, no us he | donat | cap feina." "Vostè ho ha triat així", puntualitzava, amb una amenaça | assentir la senyora Marigó. "Que Déu l'hagi perdonada, que tant se me'n | dóna | ", enllestia la senyora Magdalena Blasi, mentre la seva amiga, per | la Conxita Pentinadora, quan baixava del cementiri de Sinera i | donava | un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a estireganyar de bona | dibuixant no l'ha mutilada. Ens en felicitem, pel plaer estètic que ens | dóna | la contemplació d'aquesta esplèndida figura de noia, tota sencera. Només | primer home, Tàntal, i un fill, tan nou nat, que no vàrem tenir temps de | donar | -li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la pobra | quan jo em decanto tothora a no despendre— i d'ell una filla, que ens va | donar | un nét preciós. O almenys m'ho sembla, però cal perdonar l'apassionada | es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per | donar | senyoria a la nit, la sola ombra del cim intacte esglaiava tothom. Hi ha | El balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre del pis per | donar | més llum a la planta, i enrajolaren el trespol al nivell del carrer. El | i Tino Costa s'estalvià l'enuig de les preguntes. Saludà el barquer, li | donà | una moneda i s'allunyà cap al poble. Els carrers eren gairebé | arribada del fill. "Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom que li | donava | d'infant—. Fill meu, Tinet." Tino Costa la mirà, i veié que el rostre de | una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, bo i | donant | fortes espolsades de mà. Els nois s'havien escapat tot rient. El de la | canvis sobtats que es produïen en la seva vida, s'havia dedicat a caçar. | Donaven | aquell dia una batuda pels aiguamolls, i, com Candi es mostrés frisós per | Era un dels homes més salvatges de Santa Maria, i jove encara, havia | donat | ja proves en manta ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a penes | laboraren i juntes llançaren a volar llurs somnis, sinó que en Mila es | donaven | sempre amb més vehemència, i a vegades sor Àgueda la mirava aterrida i | el seu pare deixà, per un cas rar, les seves terres d'Argona i vingué a | donar | la seva aprovació al prometatge. Tampoc ell, malgrat la seva severitat i | a les seves terres. Endebades Mila es resistí. Tiago el de Candaina no es | donà | mai per vençut: suportà la indiferència; podríem dir i tot els seus | sentir. Darrera d'ell hi havia, però, la mà amagada que el sostenia i li | donava | coratge, i aquesta mà era el padrí de Mila, i era també sa mare, | tot a cor què vols. L'any passat compraren la finca del Menut. Diu que en | donaren | quatre roves d'or: més de quatre i més de deu en deu tenir. Tiago, fill | : la coneixerem. —Diuen que és molt bonica. —I és bona i senzilla: no es | dóna | de menys de parlar amb els pobres, com fan algunes. —I això que, a rics, | —Veu? No fa res. Més tard tornaren pels conreus, mentre el vell Candaina | donava | als pastors les darreres ordres i corria per aconseguir-los. Els pastors, | Aquells dies totes les mirades estaven posades en Mila: les amigues li | donaven | l'enhorabona, l'envoltaven a totes hores i a totes hores li parlaven | contractar-se, en efecte, una de les millors companyies del país: es | donaven | , en general, obres clàssiques, i Mila podia escoltar els versos de Lope o | per un sol dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya | donat | el seu caràcter, el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'hereu dels | rígid dintre el seu vestit de les festes i la seva camisa emmidonada; | donava | ordres als criats —sempre breument i, si possible, amb senyes—; sempre | baixa, s'hi instal·là amb la seva filla i es dedicà a l'ensenyament i a | donar | lliçons de solfeig i de violí. En aquesta activitat l'ajudava aleshores | i de violí. En aquesta activitat l'ajudava aleshores la noia, encara que, | donada | l'afició a la música que regnava a Santa Maria, gairebé sobraven tots | sentia tocar fins a altes hores. Quan la seva filla el deixà, després de | donar | -li ell la benedicció, l'ancià es buscà una vella serventa i continuà en | un foc agradable. L'ancià, després d'haver-lo escoltat, s'esforçà per | donar | -li ajuda. No obstant això, des de la cima on vivia, en l'atmosfera d'aire | camí fàcil i clar, i tot al teu entorn apareixerà ennoblit. A pocs els és | donat | gaudir d'aquesta felicitat; la majoria, corrent tota la vida darrera de | amor, la seva educació, els seus entusiasmes foren les úniques coses que | donaren | sentit a la meva vida, i per ella vaig renunciar a casar-me de nou. | darrera aspiració. Ella no va tenir mai altres desigs que els meus; es | donava | , a més a més, la casualitat que Santa Maria es trobava més a prop del | en veu alta (així solia fer-ho en els seus moments d'exaltació), com per | donar | més força a la seva promesa—. Passi el que passi, he de tornar-hi; tornaré | semblant? Arriba a la nit, i al matí ja està la Mila com si li haguessin | donat | una metzina. I l'altra? La veu al matí; parla amb ella una estona, i dos | per ell Tiago? —És ben cert. No hi ha fadrina a Santa Maria que no hagués | donat | un ull per aconseguir-lo; i ella el deixa així, com no res. I per qui | anaven comentant; era cert que no hi havia fadrina al poble que no hagués | donat | un ull de la cara per atrapar l'hereu de can Candaina. Però ella és la | apartava els ulls de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, | donant | cop d'ala aquí i allà, mossegant les reixes amb el bec, buscant | vetllada amb motiu d'alguna festa, Mila, en les representacions que es | donaven | , figurava sempre la primera, ja per a recitar, ja per a representar. | el casament amb Tiago de Candaina, que tant l'havia il·lusionada i que ja | donava | per fet, pogués desfer-se, li robava la son i la tranquil·litat. Era una | vida, i el seu pare vingué expressament de les seves terres d'Argona per | donar | la seva aprovació i participar també en l'alegria. Ara la seva mare | perdré. Set anys transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i li | donen | per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra | de memòria. Era la història de la Catarineta a qui el seu pare | donà | bàrbara mort en una nit de festa mentre les donzelles, les seves amigues, | les dues candeles rituals a Santa Maria ni s'agenollà davant l'altar per | donar | les gràcies a la Verge i resar per la sort futura del seu fill. Ella | casa pairal. Endebades s'intentà després, per part de la família d'ella, | donar | explicacions al marit, convèncer-lo de la innocència de l'esposa i de | Maria. Una tarda d'aquelles succeí amb el vell Costa un cas insòlit que | donà | molt a pensar. Ell assegurà, i molts ho asseguraren amb ell, que quan |
|