Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

relació amb Escil·la, abans de ser transformada la bonica i esvelta	donzella	de l'aigua, per gelosies de Circe, en el monstre que habita a l'estret de
serà una perfecta bellesa masculina, i ens casarem, i etcètera." La	donzella	oficial s'endormiscava, i les aigües no s'enfurien, i res no ocorria en
a qui el seu pare donà bàrbara mort en una nit de festa mentre les	donzelles	, les seves amigues, ballaven a la plaça, i el poble, com Santa Maria
dels carrers oberts, i en la penombra dels portals s'oïen riures de	donzelles	. A Mila del Santo, les rialles que sonaven aquesta nit li infonien a
terra, no és convenient que tots els imitin. Ara bé: quan es tracta d'una	donzella	jove hi ha tres classes de besos en ús: el bes nominal, el bes palpitant
ara. I tampoc ningú ja no s'estranya —ni la rància	donzella	, cul refinat de sagristia— que l'Infant vagi nu
al fons de les alcoves; i al recambró de la higiene	donzelles	sospiroses s'emmirallen malgrat tot amb càlcul. Però els barons
l'amor, ni millor medicina que el matrimoni. Arriba una hora per a les	donzelles	, hora fatal, es fixa, donya Rosa?, en què l'organisme reclama els seus
En Víctor plega d'escriure, pressentint la tempestat espiritual de la	donzella	. Ernestina, poc a poc, va perdent la seva rigidesa; el cap li cau enrera
del Parc. Com qui engoleix una suau mixtura, la llunyana	donzella	aprèn ses faules. Neixen al llavi i moren les paraules
els versos i els sublima. L'atzar acara una nit el poeta i la	donzella	. Llur bes lingual llur abraçada estreta foren salut,
i plouran roses blanques i de sang i es posaran al pit de les	donzelles	. Passa brunzent damunt de la ciutat, que el corser sempre corre
pares i per tots els catalans, per l'honra de les	donzelles	i els sofriments dels esclaus, pel pa blanc donat als
d'homes, que en volen també d'infants, de mares i de	donzelles	i de vellets els més blancs. Als cabdills que
d'homes, que en volen també d'infants, de mares i de	donzelles	i de vellets els més blancs. Ai Castella castellana,
de Bathuel que dins la casa de Nacor habita, i altres	donzelles	, aplegant-se, van totes, amb càntirs argilencs, a dur
de la jove gentil i el vianant: el vianant qui beu, i la	donzella	que l'àmfora vermella li aboca suaument al seu davant
té la falda més tova i el saluet més dolç que la	donzella	. Ai de tu si t'és oberta la porta que vel·les ara!,
vaig cercar per calmar la dolor de ma ferida, i una	donzella	m'oferí sa vida rossa i ferventa com un dia clar. He provat, en
má d' en Lluís y los d' aquest se clavaren en lo front cremós de la	donzella	. Per las venas d' un y altre serpentejá una alenada fresca, enervadora.
home; víctima també de la seva timidesa i de les tendreses del seu cor de	donzella	; víctima dels prejudicis religiosos i socials, de l'egoisme dels seus
la riquesa. Quant a l'amor, si a penes havia tingut paraules amb una	donzella	honesta, què podia saber de l'amor? També vaig fer-me aquestes
moral; però sentia que no podia enamorar-me d'una joveneta, d'una	donzella	, la qual no m'hauria embriagat prou. Cercava, doncs, aquella com qui
amagant respectuosament darrera l'esquena el tros de pa que menjàvem. Les	donzelletes	ens miraven tot passant. Algunes ens somreien. N'hi havia de molt
de l'amo, que era el bell galant de la contrada, un valent festejador de	donzelles	. Sempre quatre o cinc anaven en doina per ell. A les masies veïnes, a les
partida de contrabandistes dirigida per un capità valent i enamorat d'una	donzella	llesta i ben plantada, rica i novel·lera, que ha estat robada pel seu
rica i novel·lera, que ha estat robada pel seu enamorat. El pare de la	donzella	ha avisat els carrabiners, els quals ixen al camp en persecució dels
S'acara el capità carrabiner amb el capità contrabandista. L'un demana la	donzella	, i l'altre li la nega. Declaració de guerra. Cadascú reunix els seus, i
el capità dels carrabiners ha de vèncer la batalla, perquè ja s'enduu la	donzella	. Però el cap contrabandista trau forces del cor, s'envalentona, és el
més de l'escopeta, del trabuc, del ganivet o de la pistola del quinze. La	donzella	robada i les dames acompanyants vestien vions de vius colors, mocadors de
va dignar-se viatjar amb Tobias i en salvà el casament amb la	donzella	que havia estat set cops emmaridada. "Rafael —li va dir—: saps
la nostra companya empastifada i, alçant el seu vas curull: —Jo —digué—,	donzella	meva, vella companya de lluita, ara em beuré aquest vas a la teva salut!
Una ferotge Verge guerrera, de coll ferm, mirada austera i inquieta de	donzella	; i a la mà sostenia, no pas l'infant diví, sinó una llarga i fornida
quan acabà el seu Faust. És veritat, diria jo, que la	donzella	—o la flor— es marceix, s'arruga, s'opaca, i que el rem vell brilla
la mà de marbre damunt l'espatlla. En la bellesa del rostre, mai cap	donzella	no se li és igualada. Era la resplendor d'un somni d'opi, una visió aeria
ànimes de l'altiva familia de la nuvia quan per set d'or permetíen a una	donzella	i a una filla tant cara, passar la llinda d'una estada talment agençada?
presó. La boniquesa d'Eleonora era la dels serafins; ella no era però una	donzella	sense art i ignocent com la curta vida que havía menada entre les flors.
força llunyana i inconeguda, a l'alegre cort del rei que jo servía, una	donzella	davant la bellesa de la qual el meu cor inconstant cedí tot-d'una— davant
vaig llegir-hi les vagues i curioses paraules que segueixen: "Era una	donzella	de raríssima gençor, i no pas menys amable que plena d'alegría. I mala
estudiós, auster i tenint ja una esposa en el seu Art: ella, una	donzella	d'una raríssima gençor, i no pas menys amable que plena d'alegría; tota
com pugui. El temps, amic i col·laborador Si diem, referint-nos a una	donzella	, que és fresca com una rosa, imatgem l'expressió d'una manera
de poar dins la receptivitat popular, Maragall, movent el joc d'unes	donzelles	o el diàleg d'uns mariners, és més nostre que Bach enlairant l'enorme
generació deixava fugir inútilment la vida, oblidant la dita d'aquella	donzella	que potser no sabia llegir ni escriure, però en la senzillesa de la qual
a milers i a milions, les mares sense fills, les mullers sense marit, les	donzelles	sense promès, vídues abans de casades, que treballen fins a perdre alè,
que passegen a posta de sol agafades per la cintura, el cap de la	donzella	desmaiat a l'espatlla del festejador, mentre a ponent el cel fogueja i
i l'estol de barques pescadores que mai no perden de vista la terra, com	donzella	poruga que no es gosa allunyar de l'empar de la mare, i les naus
corda de l'ovella, trista companya de la seva dissort. I tot caminant, la	donzella	mirava el gentil cavaller a l'incerta claror de l'hora. I el veia tan
la bèstia malfactora fos destruïda. Després acomodà dalt del cavall la	donzella	, que era com traspostada de tot el que havia passat i sofert en tan curta
jardins i en les parades de la Rambla, en els altars i en el pit de les	donzelles	, en els pitxers de cada casa i en l'escriptori de cada despatx i en el
ciutat s'oblida del crepuscle esblaimat i perdut sobre les teulades una	donzelleta	endolada ix d'un magatzem i s'esmuny lleugera entre la gent que omplí la

Pàgina 1 (de 54)

50 següents