×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb dormida |
Freqüència total: 175 |
CTILC1 |
| ha bona voluntat en els agònics, la pau només es troba en les | dormides | , potser entre megalòmans lluu la glòria. Aquí baix | | sa fe infinita. Quan el Jutge Major sortí de casa després d'una | dormida | de cent dies, buidà tres copes, empunyà l'espasa sota | | Quan vaig ser al peu del balcó el jove em va dir, entra, que farem una | dormideta | . Em vaig tornar de mil colors i me'n vaig entornar enrabiada, sobretot | | irritat. Et trobessis tan malament com jo!... Deixa'm fer una bona | dormida | , i demà veurem. Vaig adonar-me que era massa cruel. Em naixia una pietat | | i destorbs que bona llum per a llegir. Però Josep, amb les seves | dormides | sota els arbres, em deixava prou lleures per a donar-me al plaer de la | | de tocar aigua i de jeure al sol. En haver menjat, Josep feia una gran | dormida | , jo em posava a llegir i ell estava content, perquè així li vigilava la | | que s'arroenta a la boca del cau, tot just eixit de l'hivernal | dormida | ? ¿Com inflama l'orgull el pit d'aquella roca, vanament assaltada per la | | de la roca i de l'arbre, que han passat l'hivern en el seu cor d'una | dormida | . L'ocell retroba de sobte la veu perduda i la cançó oblidada. Fuig | | la primavera i les seves clares rialles deixondien el món de l'hivernal | dormida | ? I ara ja fulles grogues, i la tardor que espera tanda; i darrera, | | delit, us el dóna, etc., etc.... Haguérem, naturalment, de fer-hi la | dormideta | de consuetud. Sempre és una delícia dormir la sesta a l'ombra d'uns | | pescar algún saborós llobarro o vulgar barat. A la tarde, feta una llarga | dormida | , se n'anava al casino, en el que, després d'haver-hi regirat els diaris i | | lluents que sembla que se'ns clavin a la mirada; després d'aquella gran | dormida | dels arbres sense fulles i dels rostolls pelats; veureu que ara és el | | la vall de Vallmanya i entrar a la de Llec. L'endemà, després d'una forta | dormida | , a les quatre de matinada eixim tots dos de la farga, fent un bon tros de | | tarda, a les muntanyes de Seeonee, quan Compare Llop s'alçà de la seva | dormida | diurna, es gratà, féu un badall i estirà les seves potes, l'una darrera | | i ben begut i encara es pensa que l'he d'esperar fins que hagi fet la | dormida | ! Veiam: ¿on dius que s'ha ajaçat? Només que fóssim deu dels nostres, | | perquè la fam no t'enganyés. Un cop sadoll, per ta | dormida | cerca, pregon, un bon recés, perquè un malvat que no | | fet encara a la vella facècia de l'ocell de fusta, que el distreia de la | dormida | . A la xemeneia de pedra grisa el foc era encès, i el gat s'hi atansava | | i la buidor dels seus dins començava a ésser-li reposadora com una llarga | dormida | . Al quart dia tornà a la feina. La seva cadira estava arrambada a la | | tan abundós i ben amanit i, finalment, en aquelles regalades i llargues | dormides | , blanament aplanat sobre els tres matalassos del seu llit monumental. Tan | | Aquí estaré mig bé i no és fàcil que ningú vingui a trencar-me la | dormida | . Penetrà dins el porxet i s'ajagué de cames al damunt d'un dels pedrissos | | El Liró cap a aquell temps havia tancat els ulls, i s'engegava cap a una | dormideta | , però, essent pessigat pel Capeller, es va desvetllar altra vegada amb un | | vora, amb el sol·lícit afany de consolar-lo. Ningú per plànyer la llarga | dormida | . Ningú per amortallar la despulla sucosa. Ell, sol. Se li havia estroncat | | capa de terra al damunt com si li estengués els llençols del llit de la | dormida | eterna, perquè aquesta, i cap altra, és la significació veritable que té | | Castella, Catalunya obre els ulls a la llum, sortint definitivament de la | dormida | durant la qual li hem controlat les convulsions vitals de l'esclat | | —féu aquest, malhumorat perquè li trencaven el son al millor moment de la | dormida | . —Acabo de sentir una conversa dels dos cristians que em sembla que et | | ni la pujada al tren de Martorell ni l'arribada a Barcelona. Penso que la | dormida | la deguí fer a la falda de l'oncle Sadurní. L'endemà, quan em vaig | | diversa que separa els efectes de l'haixix dels fenòmens de la son. En la | dormida | , aquest viatge venturós de totes les nits, hi ha quelcom de positivament | | tornar de nit i de seguida ens encauàrem per poder, a la fi, fer una bona | dormida | ; car Kat té raó; tot plegat no seria tan insuportable a la guerra si hom | | veurem que aquestes eren les finalitats d'aquella altrament inexplicable | dormida | de Jesús, mentre la barca bransolejava enmig del tràngol i estava en gran | | més feliç de l'existència terrenal. Quina temporada de meravella! Quines | dormides | més llargues, quins coixins més tous, quines grasses matinades i quins | | la qual cremava un bon foc, el cansament, varen disposar-los a fer una | dormida | esplèndida. No feia dos segons que s'havien desitjat la bona nit i ja el | | es bellugà tan d'hora per preparar el meu desdejuni que per bé que la | dormida | a la finestra no hagués pas durat una hora, vaig flairar el fum de la | | Pocket pregonà ordres sumàries que tots fossin menats a dins per a una | dormideta | . Així vaig fer un segon descobriment en aquella primera avinentesa, i fou | | benvolgut minyó. —Per dormir? —vaig preguntar-li. —Sí. I per a una | dormida | llarga i tranquil·la —va respondre,— perquè la mar m'ha trasbalsat i m'ha | | el bon rector Martí Tamorer amb el plany del profeta Jeremías. D'aquesta | dormida | secular se'n sentí sobtat una bella tarda d'un dia d'estiu de l'any | | de pa xopades amb vi calent, per a entrar en reacció i fer una bona | dormida | , car no és cas l'endemà d'haver de matinejar. Quan es celebraven a | | ensopegada, caiguda, estada, pedregada, gebrada, gelada, ploguda, suada, | dormida | , crescuda; pensada, errada, xerrada, badada; guisat, sofregit, | | amb cafè de malta. Vuit. Sopa de pa, puré de verdura, suc de fruita. La | dormida | després del dinar és molt convenient, perquè l'infant si no parteix les | | tot l'organisme, els pulmons, manxa incansable que no s'atura ni en la | dormida | profunda del cloroformitzat, la temperatura, les glàndules... tot | | apagant de mica en mica, i ben aviat començava la desfilada per a la | dormida | general. Àdhuc en les grans masies pairals passava el mateix. S'hi | | blanet i per l'ombrejat i per lo fresc. ¡No sap res, qui no ha pegat una | dormideta | bona, baix d'una figuera, després de tindre lo llom calent per lo | | en un tronc, fent l'adormit per manca de res millor a fer, perquè una | dormida | allí amb el fred que feia no era gens convincent. Hi havia, tanmateix, | | cap. I la nit era ben avançada quan deixaren Joan sol perquè fes la bona | dormida | que li calia per a tenir l'endemà el vigor necessari per a tornar a | | ombres que s'esmunyen cap a la ratlla de França. Aviat ens adormim, i la | dormida | serà llarga. Els sants dels retaules ens vetllen el son. Dilluns, | | cinc llaguts, mig enfonsats en la sorra que fa mirallets, protegeixen la | dormida | dels pidolaires i dels sardinalers transhumants. I sempre el mar, el | | instint dreturer li desvetllà arterament la sospita del perill, les seves | dormides | no eren ja, com les de consuetud, plàcides i retornadores, sinó | | que compensava el fet d'haver-lo trobat a la meva cambra fent una | dormida | imperdonable. La presència de la banda produí a la dispesa la pressió | | sensació de ridícul." "De vegades hom pensa: ""Ah, si nevés!, quina | dormida | no faries! Quina manera d'agafar el son! Quin dolç i benèfic silenci no | | per la llum i el sol de la canícula. És el moment de les rústiques | dormides | d'havent dinat, a sota la figuera, amb la sonsònia de les abelles volant | | coixins i traspuntins que els havien servit a bord per a fer-los blana la | dormida | , eren venuts als matalassers. Treta la fibra, i rentada, en feien |
|