DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dormir M 74 oc.
dormir V 14293 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dormir Freqüència total:  14367 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. Clares vegades
que es valgui de la veu de la noia que triïs. Dedica't a la feina, menja i dorm el que estrictament et calgui i no negligeixis d'aturar-te a contemplar
amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més enllà. Però era fidel i
boca desdentegada ens parla de debò i a riallades, tant si vetllem com si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'apressi a formular cap judici
que s'esdevindran, ho conceptuo inevitable, tots dos sols en la cambra on dormíem l'abnegada Alcestis i jo. Qui sap on para l'ex-hoste nobilíssim, a
barroers sovint confonen. Penèlope Després de tornar-se a conèixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en silenci, varen conversar.
imatges i sorolls a distància, m'hi avorreixo i, després, al llit, per no dormir-hi. Gens, t'ho asseguro, ni amb barbitúrics, que et trasbalsen sense cap
o la guia d'una nimfa, o d'una conspícua deessa, va optar sensatament per dormir i, esgotada pels crits, somniava, contradictòria o confusa, com li havia
després del part de la nena, es passà tota una nit al teu capçal sense dormir. Ella es posà a plorar, però ja sabia que no podria. Es sentia decebuda
somnis, com la vella bruixa la princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila es despertà com atordida. La veu de mossèn Anselm
viatger fatigat a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina pau es vessa des de tu al meu cor!" Es
. En arribar a casa, Tino Costa es posà a llegir-les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci. Havia llegit algunes pàgines. De sobte,
a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia dormir sinó a la falda de la seva dida. La dida s'adorm, i l'infant se li
els porcs al camp i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia,
parell de dies. L'endemà Tino Costa s'aixecà molt de matinada —no havia dormit en tota la nit—, es calçà les espardenyes i, sense dir res als seus
protectora que, com la presència d'una mare a la vora del bressol on dorm el fill en una nit de guerra o d'amenaces, plana contínuament sobre la
En llegir-lo, la seva simple evocació el posava malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els
brau. Finalment, la bona Beneta trobà la manera, i a la nit, mentre ell dormia i amb tota precaució, li passà el cordó i li introduí la bosseta al pit,
endinsant en les més tendres evocacions, en els records lluminosos que dormien oblidats en el seu fons com per sempre. Tino Costa remembrava una altra
li pegà i el tragué de casa. Tino Costa el tingué a la seva a menjar i a dormir, i allí, d'amagat, acudia a veure'l sa mare. El minyó, ja delicat,
records, amb aquella joveneta —el seu primer amor—, la memòria de la qual dormia en la seva ànima com el perfum d'una flor, i tal vegada amb algun més;
/(Endechas)\. Aquella nit, Tino Costa se la passà de cap a cap sense dormir. De bon o de mal grat, havia hagut d'escoltar dels llavis del seu amic
vindran les calors", havien dit. Però això era abans. La corretjola dormia morta i invisible covant avarament en el repòs la meravella de les seves
es queda sola, records tristos de la infantesa del seu fill, records que dormen ara al fons d'aquesta felicitat que la commou, promptes, amb tot, a
neguitós i agitat, fins que un dia li digué que no es trobava bé. El poc dormir, la tensió a què sotmetia els seus nervis en l'esforç d'un treball
de Santa Maria passà com un alè de tristesa i d'opressions. Mila no pogué dormir. Hauria volgut veure el seu amat, però tampoc aquella nit no el pogué
tristesa fan aquestes coses! —És veritat: aquesta nit passada no he pogut dormir. —El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra desgràcia igual
de tots. Morir! Només això hauria desitjat: tancar els ulls com per dormir, i no despertar-se mai més. Però Munda del Roso no la maleí. S'havia
en direcció a casa Mila. Tenia el rostre demudat, amb senyals d'haver dormit poc, i caminava amb aire absent i preocupat. —Quin disgust que té el vell
què fa ara? —No he volgut entrar. He escoltat a la porta; m'ha semblat que dormia. Tampoc no sé com presentar-me davant d'ella, quina cara fer-li, què dir
cabanes en les quals s'amunteguen els pobres, i en les nits d'hivern dormen estretament abraçats pares i fills, germans i germanes; hi ha també
Ensopegà amb una dona, que, embolcallada amb un vell xal deteriorat, dormia vora un portal; balandrejà còmicament a punt de caure i amollà un renec.
d'ella, embolcallat amb un tros de manta no menys deteriorada que el xal, dormia un infant: eren els mateixos que li havien demanat caritat la nit
d'aquesta sala, al fons d'un breu passadís, hi ha la petita habitació on dorm Mila, i al costat d'aquesta, la de la vella Arcisa. La vella Arcisa és
exclusivament al servei —i a la vigilància— de Mila. Anselma, la nena, dorm en un departament més reduït, cap al recó, davant del de Mila i el de la
una habitació més ampla, però gairebé desamoblada. A baix, a l'estable, dorm Andreu, el criat, que té cura de les bèsties i s'aixeca cada nit a una
es manté solter. També allí a l'estable, en les temporades de la sega, dormen els segadors, que, durant el dia, omplen amb sos cants la solitud dels
-la. Mila s'aprima, i de dia en dia apareix més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s'asseu a taula i espera que arribi el seu
tortures, una nit de suors i agonies. Se la passà gairebé sencera sense dormir. Resà molt, i més tard, agenollada sobre el sòl, anà preparant les seves
ara dos mossos, contractats temporalment per a la llaurada, però aquests dormen a l'estable amb Andreu, a la part oposada. No la poden sentir. També
Anselma estarà també adormida: no la sentirà. Ja assegurada que tots dormen, Mila fermarà la porta de la seva habitació; passarà amb molta cura el
i fora d'ella tot estava en repòs. Mila s'ha assegurat ja de que tots dormen; ha tancat la porta de la seva habitació i té oberta la finestra. (Potser
en tant per les masies captant, que demanaven a vegades per quedar-se a dormir a l'estable, i a les quals els gossos bordaven de lluny. Mila es deturà
a res l'aixada, sense ànim de fer res, i després es passava la nit sense dormir, presa d'un continu desassossec, sempre esperant. El retorn de cada
Ara hi tornarà. Reposarà en la seva pau sagrada sabent que la mare dorm —o tal vegada vetlla— allí molt a prop, amb la consciència de la seva
!, vigilant!... —No rigueu; és tan cert com ara és de nit. Ella no dormia; no pot ésser que dormís; fou com si l'hagués estat esperant. Després
No rigueu; és tan cert com ara és de nit. Ella no dormia; no pot ésser que dormís; fou com si l'hagués estat esperant. Després vaig sentir com li obria la
tot, i fou de saber que Sileta vivia amb sa mare a casa, que es quedava a dormir allí. Maria Àgueda li ho havia comunicat amb alegria; però a ell, no sols
el fons de la seva ànima, ell ho sap —ho sent—, hi ha Sileta, que dorm allí a la part del darrera de la casa, a la seva cambreta, amb el son
a quedar immòbil, sense vida. Però sap que allí hi ha ella que dorm a la seva cambreta. Les imatges del seu somni tornen a dreçar-se davant

  Pàgina 1 (de 288) 50 següents »