Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes	dorm	, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. Clares vegades
que es valgui de la veu de la noia que triïs. Dedica't a la feina, menja i	dorm	el que estrictament et calgui i no negligeixis d'aturar-te a contemplar
amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, saltava,	dormia	i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més enllà. Però era fidel i
boca desdentegada ens parla de debò i a riallades, tant si vetllem com si	dormim	." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'apressi a formular cap judici
que s'esdevindran, ho conceptuo inevitable, tots dos sols en la cambra on	dormíem	l'abnegada Alcestis i jo. Qui sap on para l'ex-hoste nobilíssim, a
barroers sovint confonen. Penèlope Després de tornar-se a conèixer i de	dormir	, marit i muller, quan el palau era fosc i en silenci, varen conversar.
imatges i sorolls a distància, m'hi avorreixo i, després, al llit, per no	dormir	-hi. Gens, t'ho asseguro, ni amb barbitúrics, que et trasbalsen sense cap
o la guia d'una nimfa, o d'una conspícua deessa, va optar sensatament per	dormir	i, esgotada pels crits, somniava, contradictòria o confusa, com li havia
després del part de la nena, es passà tota una nit al teu capçal sense	dormir	. Ella es posà a plorar, però ja sabia que no podria. Es sentia decebuda
somnis, com la vella bruixa la princesa encantada al seu jardí, mentre	dormia	la bona padrina. Mila es despertà com atordida. La veu de mossèn Anselm
viatger fatigat a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi voldria	dormir	. Déu, que bella ets! Quina pau es vessa des de tu al meu cor!" Es
. En arribar a casa, Tino Costa es posà a llegir-les. Era ja tard: sa mare	dormia	, i a la casa regnava el silenci. Havia llegit algunes pàgines. De sobte,
a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia	dormir	sinó a la falda de la seva dida. La dida s'adorm, i l'infant se li
els porcs al camp i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a	dormir	a terra, vora la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia,
parell de dies. L'endemà Tino Costa s'aixecà molt de matinada —no havia	dormit	en tota la nit—, es calçà les espardenyes i, sense dir res als seus
protectora que, com la presència d'una mare a la vora del bressol on	dorm	el fill en una nit de guerra o d'amenaces, plana contínuament sobre la
En llegir-lo, la seva simple evocació el posava malalt, el privava de	dormir	a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els
brau. Finalment, la bona Beneta trobà la manera, i a la nit, mentre ell	dormia	i amb tota precaució, li passà el cordó i li introduí la bosseta al pit,
endinsant en les més tendres evocacions, en els records lluminosos que	dormien	oblidats en el seu fons com per sempre. Tino Costa remembrava una altra
li pegà i el tragué de casa. Tino Costa el tingué a la seva a menjar i a	dormir	, i allí, d'amagat, acudia a veure'l sa mare. El minyó, ja delicat,
records, amb aquella joveneta —el seu primer amor—, la memòria de la qual	dormia	en la seva ànima com el perfum d'una flor, i tal vegada amb algun més;
Aquella nit, Tino Costa se la passà de cap a cap sense	dormir	. De bon o de mal grat, havia hagut d'escoltar dels llavis del seu amic
vindran les calors", havien dit. Però això era abans. La corretjola	dormia	morta i invisible covant avarament en el repòs la meravella de les seves
es queda sola, records tristos de la infantesa del seu fill, records que	dormen	ara al fons d'aquesta felicitat que la commou, promptes, amb tot, a
neguitós i agitat, fins que un dia li digué que no es trobava bé. El poc	dormir	, la tensió a què sotmetia els seus nervis en l'esforç d'un treball
de Santa Maria passà com un alè de tristesa i d'opressions. Mila no pogué	dormir	. Hauria volgut veure el seu amat, però tampoc aquella nit no el pogué
tristesa fan aquestes coses! —És veritat: aquesta nit passada no he pogut	dormir	. —El mateix m'ha passat a mi; em recordava d'una altra desgràcia igual
de tots. Morir! Només això hauria desitjat: tancar els ulls com per	dormir	, i no despertar-se mai més. Però Munda del Roso no la maleí. S'havia
en direcció a casa Mila. Tenia el rostre demudat, amb senyals d'haver	dormit	poc, i caminava amb aire absent i preocupat. —Quin disgust que té el vell
què fa ara? —No he volgut entrar. He escoltat a la porta; m'ha semblat que	dormia	. Tampoc no sé com presentar-me davant d'ella, quina cara fer-li, què dir
cabanes en les quals s'amunteguen els pobres, i en les nits d'hivern	dormen	estretament abraçats pares i fills, germans i germanes; hi ha també
Ensopegà amb una dona, que, embolcallada amb un vell xal deteriorat,	dormia	vora un portal; balandrejà còmicament a punt de caure i amollà un renec.
d'ella, embolcallat amb un tros de manta no menys deteriorada que el xal,	dormia	un infant: eren els mateixos que li havien demanat caritat la nit
d'aquesta sala, al fons d'un breu passadís, hi ha la petita habitació on	dorm	Mila, i al costat d'aquesta, la de la vella Arcisa. La vella Arcisa és
exclusivament al servei —i a la vigilància— de Mila. Anselma, la nena,	dorm	en un departament més reduït, cap al recó, davant del de Mila i el de la
una habitació més ampla, però gairebé desamoblada. A baix, a l'estable,	dorm	Andreu, el criat, que té cura de les bèsties i s'aixeca cada nit a una
es manté solter. També allí a l'estable, en les temporades de la sega,	dormen	els segadors, que, durant el dia, omplen amb sos cants la solitud dels
-la. Mila s'aprima, i de dia en dia apareix més distreta, malalta. De nit	dorm	poc; a penes tasta el menjar; s'asseu a taula i espera que arribi el seu
tortures, una nit de suors i agonies. Se la passà gairebé sencera sense	dormir	. Resà molt, i més tard, agenollada sobre el sòl, anà preparant les seves
ara dos mossos, contractats temporalment per a la llaurada, però aquests	dormen	a l'estable amb Andreu, a la part oposada. No la poden sentir. També
Anselma estarà també adormida: no la sentirà. Ja assegurada que tots	dormen	, Mila fermarà la porta de la seva habitació; passarà amb molta cura el
i fora d'ella tot estava en repòs. Mila s'ha assegurat ja de que tots	dormen	; ha tancat la porta de la seva habitació i té oberta la finestra. (Potser
en tant per les masies captant, que demanaven a vegades per quedar-se a	dormir	a l'estable, i a les quals els gossos bordaven de lluny. Mila es deturà
a res l'aixada, sense ànim de fer res, i després es passava la nit sense	dormir	, presa d'un continu desassossec, sempre esperant. El retorn de cada
Ara hi tornarà. Reposarà en la seva pau sagrada sabent que la mare	dorm	—o tal vegada vetlla— allí molt a prop, amb la consciència de la seva
!, vigilant!... —No rigueu; és tan cert com ara és de nit. Ella no	dormia	; no pot ésser que dormís; fou com si l'hagués estat esperant. Després
No rigueu; és tan cert com ara és de nit. Ella no dormia; no pot ésser que	dormís	; fou com si l'hagués estat esperant. Després vaig sentir com li obria la
tot, i fou de saber que Sileta vivia amb sa mare a casa, que es quedava a	dormir	allí. Maria Àgueda li ho havia comunicat amb alegria; però a ell, no sols
el fons de la seva ànima, ell ho sap —ho sent—, hi ha Sileta, que	dorm	allí a la part del darrera de la casa, a la seva cambreta, amb el son
a quedar immòbil, sense vida. Però sap que allí hi ha ella que	dorm	a la seva cambreta. Les imatges del seu somni tornen a dreçar-se davant

Pàgina 1 (de 302)

50 següents