×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dormitar |
Freqüència total: 44 |
CTILC1 |
estranyes, perquè vegeti entre els seus sants morts i vius; perquè | dormiti | recollida en ella mateixa i no li fugin ni els mals pensaments. Els | de la boca al voraviu del cristall. I Teresa, moguda per una voluntat que | dormita | sota la voluntat aparent, se l'acosta als llavis; els aplica al senyal, | amb les mans el ventre gris, que sobreeixia. El gat minúscul, que | dormitava | a sota, obria un ull verdós, negat de boira, i tornava a aclucar-lo | amb el meu ofici de rentadora. I un cop acabava la feina, m'agradava | dormitar | devora el foc a l'hivern i a la fresca de l'hort a l'estiu. Vet aquí que | temps de refer-se. Goisueta va apretar a córrer vers el ramat que | dormitava | a vint canes de l'acampament, va pegar un altre bot increïble i va | que ja en sabia sense haver-me'n adonat... ""Robar!"" L'instint que | dormita | en algun recó i ara salta de cop." "Marianna... roses de mel... Aurèlia | quants minuts, que el restituïen a la pau d'allí dins, amb els llibres | dormitant | als prestatges i amb tantes amables futeses que li entretenien la mirada, | al cor mateix d'un paisatge moribund sota el pleniluni. Rose semblava | dormitar | . Jo, mig abaltit també a estones, refeia en imaginació la cursa | que el van acollir, el primer, i encoratjar, mentre els mallorquins | dormitaven | . Sort, encara, que sempre hi ha algú que vetlla. A continuació vénen els | encara no ho havia dit mai. Va esser a un corredor fosc. El senyor, que | dormitava | devora el foc i semblava que no ens sentia, murmurà com en somnis: —Les | Sols deman a Déu que puguem acabar plegats. Feia un moment que el senyor | dormitava | a la butaca però no sé per què em vengué el dubte de si la seva son seria | Bufava un ventijol càlid, dolç i manyac que retornava. Els pastors | dormitaven | manyagament abaltits per un insospitat clima de primavera. Jo "Sangota" | un dia es retiraven, perseguits de prop, i travessaven uns aiguamolls on | dormitaven | caimans verdencs. Van arribar a la vorera d'un riu i el comandant Brown | del marit solcaven les profunditats, fent exercicis bèl·lics. Les gavines | dormitaven | aclofades damunt l'aigua, la qual reflectia, espill lluent i grisós, tots | i de begònies gegants, patis de flors, de lloros, de gats i de vells | dormitant | en gandules. En el meu hostal un jove amb ulleres negres grans feia | deure estaba encausat. Procuraren, això sí, despertar a quants i quants | dormitaven | a la sombra, sense gaudir per llur sommolència de la claror de la | com una resposta la parella. La intrusa El campaner | dormita | al caire de l'ampit. Les llargues cames pengen al buit. I ve la | de la virreina, el seu tercer marit, en Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, | dormitava | recolzant braços i testa sobre el blanc mantell. Els músics i els | com que aixuixí ho trobàrem, aixuixí ho deixarem. | Dormiten | botiguers mentre brunzen les mosques. Un àngel peresós | (Mira el cel)] Mireu. [(Tots miren el cel, menys Lucky que torna a | dormitar | . Pozzó se n'adona i estira la corda)] ¿Vols mirar el cel, porc? [ | Clara: Deixeu-la tranquil·la, Blanca de la Force. ¿Que no veieu que | dormitava | ? Sor Felicitat: Blanca de la Force... Sense dolenteria, sor | la pedra, lo que modernament s' entén per el método. ¿Quí sap si | dormitará | en el fons de l' ánima modèsta d' eixe Grupo?... J. J. Senent Madrid, | tal manera va arribâ á encegarse, veyent que, fins las aus que | dormitavan | dintre dels arbres, piulejant s'alçavan, y, per més | me:" "—¿Ets un infant, estranger, a tal punt, o el seny et | dormita | , o és que de grat t'abandones i trobes delit en les penes? | Sota una boira inútil, monòtona y obscena la gran ciutat | dormita | en aparent desmai. Soptadament les notes d'un rústec virolai | dispersa un estol de barbs qui en la gorga | dormiten | al sol, y fugen ab gràcil temensa. Nedant un tòtil ab | de testos enquadrat, les mans sobre el gaiato, l'avi cap-blanc | dormita | . Els pallers Com una professó de genis tutelars | Soportes la mainada, respectes la llocada, | dormites | vora el foc, convius ab tos col·legues, els plats de | baixar dues estacions després. Va arribar d'hora a la feina. El conserge | dormitava | . A les deu, el quefe la va cridar al despatx i li va dir que li havien | pare Ignace, cap cot, es recuperava de l'excés de vi, i Coco, per fi, | dormitava | , amb el cap sota l'ala. Vaig mirar la llar i em vaig imaginar Voltaire i | Finalment, el vellíssim Fontenelle, amb els seus noranta-vuit anys, | dormita | plàcidament, amb una beatitud admirable, la boca mig oberta, el cap | després d'haver portat material i operaris a alguna obra del veïnat devia | dormitar | esperant l'hora de plegar, perquè el vehicle s'estava cada dia allí | d'àliga prepotent que es llença sobre una desprotegida sargantana que | dormita | enmig de les roques pelades. La sargantana era el camarada Simó de la | Els tòtils Al rompent del dia, quan bruels i arniets | dormiten | i somnis obscens exciten cervells que els oblidaran, | til·lers i els freixes, curulla de remors que ultrapassen les portes on | dormita | l'estiu, l'instant irrepetible. Em reconec en l'absent: allò possible que | bé, no ho aconseguirà sinó adreçant-se a les tendències instintives que | dormiten | en l'ànima de cadascú, tot despertant-les, tot creant un desig, una | variacions de la vida que s'aquieta, tants somnis del dolor que | dormita | : oh, aquell que té el cor a lloure que cerqui la | pavimentada de llamborda o quitrà, que, a les hores fortes de la calor, | dormitava | amollant un baf irrespirable. La mare callava al seu dormitori, i, en les | ha poca gent i els que no seuen a les primeres files més aviat sembla que | dormitin | . —Espera'm aquí —fa ell—, veig algú que conec. Avança decidit fins a la | Déu converteix en pluja els pans i els peixos. Un calamar | dormita | sobre el cadàver d'una pipa. Els àngels es declaren | implicacions innominades; les formes i les presències demoníaques que | dormiten | perniciosament fins que, a l'instant fòbic, es desperten per una | la pena—. Que entri el secretari. El secretari de guàrdia, que devia | dormitar | a la cadira que flanquejava la porta de l'estança per fora, va entrar | imperial. Ho lamento de cor, majestat imperial. El secretari suplent | dormitava | assegut vora la porta, i es va disparar cap a la tauleta escriptori amb | això, es poden reproduir i, en el breu instant en què els embrions encara | dormiten | embolcallats dins la llavor, són lliures. El viatge comença tan bon punt |
|