Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
dos C 61 oc.
dos F 1 oc.
dos FP 27 oc.
dos M 324 oc.
dos NUM 118932 oc.
dos SIG 4 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dos Freqüència total:  119349 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Curetes Pel que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més antigues, dos, en el seu començ joves i ben plantats. Per les escenes pintades a la
armaven, amb una entrenada i de cor apresa combinació de l'entrexoc dels dos escuts i de les dues espases, impedien que Cronos sentís els plors i les
i de cor apresa combinació de l'entrexoc dels dos escuts i de les dues espases, impedien que Cronos sentís els plors i les rebequeries de Zeus,
un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els
un heroi t'alliberarà", comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots dos, junt amb Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava
amb unes llargues urpes i les devoren de viu en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen unes altres, els estranys noms
Caelaeno, va imposar la seva autoritat sobre el grup, fins sobre les dues més antigues. La darrera que esmentarem, Podargé, es va unir a Zèfir,
Varen engendrar Hydré, que plovia fort quan sovint actuava, i els dos gossos Cèrber i Orthros, aquest en aparença tan inofensiu. I l'hidra de
indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del Ca, n'hi ha dues, la major, amb Sírius, i la més petita, amb Proció. I penso de sobte en
enllà del firmament? Ens varen dir que eres invencible, però vet aquí que dos et varen matar, un germà i una germana, l'una o l'altre, o potser plegats.
lamentades amargament per Zeus, que havia aprovat el regal. Sí, tots dos varen plorar com persones per la pèrdua de l'estimadíssim company del
al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu. Ara, entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau, cada cop
xano prou de quin pinré tu langues", es mofava el desvergonyit. "Tots dos ens camelem." El vell senyor s'envermellia. "Vine amb mi, criatura.
concedia Pulcre. "Bé, al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I aquí la llegenda es comença a
—i us parlo sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És
té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel, que es diverteix amb el sofriment de les
ocell profètic. El jacint és la seva flor, el llorer el seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus amors. Tot just caminava i ja va
a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una superbiosa i agra disputa, dos dards d'efectes contraris, l'un d'or, de punta molt afilada, l'altre de
un d'or, de punta molt afilada, l'altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La
amb esclat, una tercera alternativa, o les que calguin, després de dos mil mil·lenaris, leri-leri, d'evolució? Bah! S'hauran de tallar, tal
la senyora Magdalena Blasi. "L'una en va sortir guanyadora, i les altres dues no varen pair l'afront, és lògic." "Doncs com ho havia de resoldre?",
de la mort de l'home que ella sempre va estimar, una mort que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina
però Hècuba sabia igualment que Cassandra —o Casandra, en grec trobem les dues grafies— moriria aviat de mort violenta, predita per l'aorbat Polimèstor.
la pobra grossa bèstia i la va matar. La gesta acomplerta, va dividir en dues meitats l'enorme esquelet de la desgraciada viuda i amb elles va crear el
veure, durant uns quants moments, el seu antic aspecte. Preparats? Una, dues, tres, up!" I el prestidigitador canviava en un instant el seu cap pel
va confessar, al fons de l'escena, el noi Estengre a Saurimonda, tots dos de tronc com a empresaris de l'espectacle. "Jo tampoc", hi convenia
aclarir Pulcre Trompel·li. "Ah!", no comprenien les senyores. I totes dues esguardaven amb una certa curiositat la figura en estrafolari moviment.
vol, elegants, ràpides, gràcils. Com que són una encertada mescla de les dues races més conegudes, la rústica i la urbana, l'artista les devia
succeir, i de segur que s'esdevindran, ho conceptuo inevitable, tots dos sols en la cambra on dormíem l'abnegada Alcestis i jo. Qui sap on para
no gens entrebancada, persuasiva. Posseeix el caduceu, una vareta d'or i dos barrets, de viatger i de pastor, que no m'entretindré a descriure. És
aquest punt hi toques", va aprovar la meva àvia. I, per una vegada totes dues d'acord, s'enduien, maternals, el noi, mentre Pulcre s'ennuegava de
amb fredor l'enorme i contradictòria complexitat del qui va néixer dos cops. Les llegendes que a ell es refereixen es trenen i es destrenen,
promoguts a súbdits, es repartia, en aquest punt i en molts d'altres, en dues faccions, la d'Alfaranja en l'acerba qüestió aclaparadorament
la d'Alfaranja en l'acerba qüestió aclaparadorament majoritària. Tots dos camps, d'una mentalitat igual, amb una exactitud matemàtica, però
premien, els esclafaven, els destrossaven i escanyaven el sacerdot i els dos escolanets, fills seus." "Que bé!", s'extasiava la senyora Tecleta
d'esmentar mai a la fidel companya. Aquesta i l'home, per fortuna tots dos amb un gran sentit de l'estalvi, s'avenien en el llarg plany i en els
"sympósion" —o "simpòsium", assuaujant-lo a la nostrada, amb dues is llatines i amb accent i tot—, s'esguardaven els uns als altres,
canvia d'actitud, es ferirà amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o ni que malmeti només l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El to i
matrona, amb un eficaç allunyament escènic. La noia i el noi, tots dos, li queien al damunt amb les eines amanides. "No em mateu, sóc la vostra
disposada a transigir, la matrona al noi, sens dubte el més feble dels dos germans. "Es refereix a les Erínies", aclaria, amatent, Pulcre
"He estudiat molt bé el vol de les àguiles i he aconseguit de construir dos parells d'ales, l'un per a mi i l'altre per a tu. He intentat de reproduir
gairebé només per ella viu i andareja, Edip en fulmina contra els seus dos fills mascles, a estones tan menyspreables. La de Tiestes afecta tota
novetats. Minos, Pasífae, Androgeu, aquella desgràcia del Minotaure i les dues noies, Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els altres i em limitaré a
qui he agafat, el presoner, igual a una arna, en una meva closa mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva vergonya, i encara tal vegada els mitògrafs o
Santa Maria, passada l'església, alguns carrers més endintre, vivia ell. Dos carrers més enllà, en un que s'endinsava en pronunciat pendent, al fons,
una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu davant: una mica més envellida, una
atuït des de molt temps per una malaltia incurable, vivia amb els seus dos fills i una vella criada. La família de Lino i la de Tino Costa havien
mort de la mare, les relacions havien continuat en el mateix to entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia defensat Candi contra la
amb una mà... —se'n burlava el de la ferreria. —Ni amb una mà ni amb dues —saltà un altre. —Prova-ho, home, prova-ho, si ets valent!
per a no tornar-li a pegar. S'esdevingué això quan portaven a penes dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al món. Pensant

  Pàgina 1 (de 2387) 50 següents »