×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dragar |
Freqüència total: 69 |
CTILC1 |
a Aristótil com un menja capellans i com un drac que s'havia de | dragar | totes les religions hagudes i per haver, ell li va posar la ma sobre | ho esborrà tot, llevat l'escuma de les meves hores passades, | dragà | tot-d'una tota impressió sòlida i seria, i no deixà a la memoria sinó les | suavitat i vaig anar empenyent a poc a poc, a pleret, a pleret... Però, | draga | 'm, terra! encara no havia badat dos travessos de dit el batent, va | es burlaven de Noè quan construïa l'arca. I el diluvi va venir, i els va | dragar | ... i les tenebres venien, venien... Misericòrdia, Senyor! Quants de | ferest en lloances, autor de meravelles?" "Estengueres ta destra, i els | dragà | la terra: dugueres en ta gràcia el poble aquest que rescatares, | de n'Àuria Maresa s'era negat; que si una morena colossal se li havia | dragat | les cames; que si un pop se l'enduia mar enfora i l'avi Mundet li donava | com si totes les fúries infernals haguessin envaït les cambrades per | dragar | -los tots! També podia succeir el contrari: com que és més eficaç, sovint, | arrabassar-lo fins i a tant que aquella boca horrible, després de | dragar | -se el macàbric festí, fou novament closa amb maons i morter. Aleshores la | però res més... La Catrina, encara aquella vegada, tingué el coratge de | dragar | -se el seu despit i la seva decepció sense protestar. Com deia ell, | , a devorar-lo... Perquè, no en dubti, a poc que es descuidi, se'l | dragaran | de viu en viu, sense mirament ni compassió de cap mena..." "—És dolorós | donar, de menjar! Força, i lo millor que trobava. A cada punt li feia | dragar | una cosa o altra... que l'arribava a enfitar, cregui... i ell, com si tal | se'n entornà a la cuyna, hont altra gent forana tampoch parava de | dragar | , y en la sala y cambra gran seguí la saturnal grollera, sota la | fa de les seues mentris es pas vist, mes un cop se'l descobri, com si se'l | dragués | la terra... Mirèu com ha pas tornat a la ermita després de la estamenya | desaparegué enmig d'un prat accidentat com si la terra l'hagués | dragat | . Els caçadors descobriren que havia caigut dintre d'una esquerda, en la | la Gàl·lia s'alliberà de la persecució cruelíssima. Cinc cents soldats | dragaven | la rada de Selèucia, que aleshores servia de port a Antioquia. Es | han de oir la veu de la Iglesia davant de l'enigma ferotge que amenaça | dragar | la civilització, que desgracía tantes families, que escandalitza a les | i execració. ¿Per què no s'obre la terra, com feu per Corè i Datàn, | dragant | -se'l viu l'infern? ¿Per què no baixa foc del cel, com damunt del capità | O millor dit, una desaparició. En l'escena que Satanàs crida: "Terra, | draga | 'm", la trapa de terra havia de baixar ràpidament, tal com és la llei, | el preocupava. Li treia la son pensar que ell podia cridar: "Terra, | draga | 'm", i que la terra no el dragués. Per a un Satanàs amb amor propi, i | son pensar que ell podia cridar: "Terra, draga'm", i que la terra no el | dragués | . Per a un Satanàs amb amor propi, i aquest n'era un, la situació podia | Als canals dits, no hi circulen les aigües, i cal anar-los netejant, | dragant | -los. Amb el temps es forma la separació del que ara denominem El Pas de | pels caballs, la máquina feta segons l' estil de les que serveixen per | dragar | y en fí la batadora de vapor que 's la mes moderna y la que 'n passa mes | i ara us les haureu d'entendre amb la guàrdia civil. Els carboners es | dragaren | la seua ira i el seu odi, i, atemorits, marxaren per sempre de les | Del mascle voraç Oh mar, poderejant i boja, que ho | dragues | tot: la vela escassa del gussi, cuca matinera; la nau | els portalans del Palau qui ja el vetllaven; ja se'l | draga | un corredor, ja es troba al peu de l'escala; ja | uns queyen a les llanxes; altres a l'aygua, que s'obría dolçament y se'ls | dragava | . Unes barques s'allunyaven plenes, sobrexintse de gent penjada als | Em trauràs la pensió si vols, però et maleeixo! Que la tinguis que | dragar | un dia tota, l'aigua que ens robes! Roseta. Calleu, Nanga! | Mon senyor, salveu-vos: l'oceà sobreeixint de ses riberes, no | draga | més impetuós la platja que Laertes, en cap dels motinaires, ajup la | a l'aire lliure. Hermes. ...i les entranyes calentes que jo | dragava | ! Càrion. Quin còlic sembla que regira les teves, ara! | ! Vil! ja no hi era, no hi era y no es que l'Infern se 'l haja | dragat | , no; monstres tan horrorosos com ell ni 'ls vol l'Infern en sas covas; | bè com á ell li sembla. Roig. (Deu vulga que del Infern se 'l | dragui | avuy la caverna.) Agu· ¿Que dius baix, Roig, que no 't sento? | los veig que desapareixen com si un pou se 'ls engolís ò be se 'ls | dragués | la terra!... [(Tots van á mirar altre cop)] Agu· Alguna astucia | Nor· Oh! Com un llamp caygut del Cel no 'm fa cendra, ò ja no se m'ha | dragat | la terra qu'ara trepitxo. Agu· Calla, desditxat, qué fas? ¿Vols | á mi m'horroritza lo pensá en la mortandat dels que anava aquella timba | dragant | se, com fa l'Infern quan als seus condempnats crida. Bru· Oh! Deu | que la terra d'improvís s'ha obert com un xaragay y ha comensat á | dragar | se, entre horrends crits llastimers, cavalls, armas y guerrers sense pará | aquí hi ha 'l mar que abaix udola. Si deu no mes un pas, l'ona vehina se | draga | al vostre fill. Com· ¿Donchs no haig de darlo? [(Quant Norbert | avansar, pus lo papa caminava ja enderrera, no cessava aquest de fer | dragar | al emperador lo número ab que era conegut en lo mòn. —Tossut ets: la | La familia's posà dol; ella, esclava del ¿què diràn?, tingué de | dragar | son dolor en silenci. Feya més d'un any qu'estava delicadota, prima, | La Mayola no distava de la vila més d' una llegua, qu' aquell tronch se | dragava | descansadament en mitj' hora. —"Es una broca d' acer" —deya en Boy, | pobres y protegía als desvalguts. De tant en tant desaparexía com si se'l | dragués | la terra, y allavors reposava disfrutant de ses immenses riqueses en | ò a la criada qu'arraulida a un recó de la era estossegava'l fum qu'havía | dragat | y gemegava dolorosament. Ens miravan compassius sense rès fer. En Pep | que'm vaig llensar com una criatura;— ¡que no hi hagi terra que's | dragui | semblant bestia! Emprò fés el cor fort, fill, y buscarèm la torna, que no | y incomprensible de la Coralí, a qui talment semblava que s'hagués | dragat | la terra, tot, tot contribuhía a obrir portells en la meva fe, que cada | y cua Lo General y la Marquesa no's poden veure ni | dragar | ... No es pas d'avuy sa antipatía, que vé de fa molts | a lliure gust. Lo General y la Marquesa no's poden veure ni | dragar | ; tot lo que un vol, ho exigeix l'altre de sa benigna | los dos vehins no's poden veure, no's poden veure ni | dragar | ! Lo General, quan surt de casa, tomba a l'esquerra poch a poch; | y balladors y cobla y foch, tot d' un plegat se 'ls va | dragar | la terra sense deixar 'n senyal, entre cridoria horrible y | com un tresor benehit. Y l'aresta despullada, per las formigas | dragada | , de la Espiga, què'n restà? Què'n restà? Un altra | pastor, avisat per la cridoria, no hi corregués furiós; y quant | dragava | lo Llop ab més delit y bruolava entre despulls | l' occeá salvatge No 's tira sobre platjes pedregoses Ni ab més forsa se | draga | les planures, Que Laertes irat ara aquí arriba Atuhint als soldats que 'l |
|