×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb dreçar |
Freqüència total: 864 |
CTILC1 |
| , "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va | dreçar | davant aquella vetusta i profunda sentència. "Tanmateix, la màgica | | porters, secretàries, jardiners, xofers, la guàrdia, etcètera, en | dreçar | -los com un fus, llauraran conformes sota el meu índex imperatiu, i Admet | | records, adquirien sobtadament una importància extraordinària i se li | dreçaven | al davant com muntanyes que amenacessin de soterrar-lo sota el seu pes; | | soferta. Mila ho sap molt bé; sap que entre ella i la seva mare s'ha | dreçat | un mur que res no aconseguirà abaixar. Ni l'una ni l'altra no poden | | impenetrable que regnava. Una figura, sorgida de sobte en l'ombra, es | dreçà | davant seu: era Quim Bisa, que, acostant-se-li, l'agafà del braç. Se | | dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es | dreçava | quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà escapar la pedra de les mans. | | cap al centre, ofereix ample camp d'esbarjo als infants: al bell mig es | dreça | l'estàtua d'un general, muntat a cavall, immobilitzats bèstia i | | I ací i allà, per totes bandes, serpegen les senderes. Cap al nord es | dreça | una alta serra. Durant l'hivern apareix gairebé sempre amb els cimals | | de saber de l'ama. Ell tampoc ara no digué res. Semblà només que es | dreçava | un xic, que respirava per primera vegada. No obstant això, no volgué | | ha ella que dorm a la seva cambreta. Les imatges del seu somni tornen a | dreçar | -se davant d'ell; en realitat no fou somni: fou un horrible malson entre | | i impetuós; bramen les aigües amb una nova fúria, i ones gegantines es | drecen | i es precipiten contra invisibles ribes. Un hòrrid fragor puja dels | | s'assembla a Randa; una altra, a Joan de Maro; altres i altres formes es | drecen | i dansen sense parar. Ell és una dèbil criatura i està sol, i no té més | | ! No em deixis, mare! On és Sileta? On és Sileta?" Però les figures es | drecen | de nou davant seu; el persegueixen, l'amenacen. "Mare! Tinc por! Tinc | | contra ells; gairebé s'afona. En un esforç sobrehumà torna a | dreçar | -se i a avançar; però noves onades, noves forces obscures es llancen | | Les aigües ressonen com en clams de triomf; figures sinistres tornen a | dreçar | -se en la fosquedat: el riu tot, la nit sencera, és un clam desfermat, i | | s'avançà; li tocà la mà i digué cridant, quasi plorant: —L'ha morta! Es | dreçà | en un impuls de sobtada indignació, gegantí, abrandat per la ira, i es | | lluna; però ell sentia veus pertot; veia gestos, figures que es | dreçaven | davant seu; sentia crits que ressonaven en la nit: com si en les | | Un enorme milicià de guix, pintat amb color de terra cotta, es | dreça | al mig de la Plaça de Catalunya, voltat de coloms. Circulen bastants | | dels anyells. A contrallum el sol daurava els perfils de llana. Es | dreçava | un enorme cirerer florit entre el sègol. El vent velava el cant llunyà | | però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es | drecen | , tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd d'or. 20 | | , hi ha "perill a la reraguarda". A la tarda, anem a Borderiol. Arreu es | drecen | falgueres tendres. Tenen la punta de les fulles encongida com les urpes | | els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de marge | drecen | la seda fina, miniada i lluent com una gran papallona. Parlem de la | | clar. Els grans cirerers florits són núvols de llum; els pollancres es | drecen | com flames d'un verd auri. Al matí vaig a Vilarmau; a la tarda llegeixo | | or líquid, de tonalitats diverses: or pàl·lid, or vell. Les fagedes es | drecen | verdes, verdes. No trobem gairebé cap maduixa. 22 juliol. | | mamelluda, i dos ajudants que ho presenciaven tot amb els braços plegats, | drecen | de nou el tendal sota les ordres meticuloses del ginecòleg impacient que, | | El ginecòleg té dificultats amb el tendal, hi ha massa gent perquè pugui | dreçar | -lo, infermeres i ajudants, i el mateix doctor, desapareixen contínuament | | -ho i podreu —replica el guàrdia. Va fins al racó de l'altra banda, on es | dreça | el lavabo, i en torna amb una escombra i una galleda, li dóna | | que l'obliga a replegar-se. —Què passa? El guàrdia ha obert la porta, es | dreça | amb la porra a la mà. —Aquest... aquest... —balbuceja la dona sense poder | | rialla i, en girar-se, tots dos poden veure l'individu del cigar que es | dreça | al llindar, flanquejat per dos homes d'uniforme. —Molt bé —fa—. Aquesta | | terra vermellosa que es barreja amb una triple veta de mineral blanc, es | drecen | tot de matolls escarransits que inicien el bosc. —Aquí mateix? —diu ell. | | contempla esmaperdut una llarga sarment que té a les mans. En sentir-los, | dreça | el cap, els interroga: —Què n'he de fer, d'això? —Planteu-la | | la distància, el travessen en diagonal, cap a darrera una paret que es | dreça | prop d'on els homes feien gimnàstica, segueixen fins a una portalada gran | | soldat impecable, armat fins a les dents i amb la baioneta calada, que es | dreça | en una espècie de posella excavada a la paret; s'atura. —On aneu? Ell | | —Els seus ulls es passegen entre la muntera de papers i la porta que es | dreça | tot just un pam enllà—. No podré —diu. —Potser ell passaria —fa la dona | | com un pòlip, ardent i remorosa entre perllongades aspiracions que el | drecen | en l'amplària dels líquids barrejats i que renova, immensa i devoradora | | algun lloc rellisca una pedra que baixa precipitadament pel camí, i tots | drecen | l'orella, la noia amb la mà a la butxaca, disposada a treure's la | | espessa d'herbes altes que després es va eixamplant. Al final, on es | dreça | una paret de terra, molt sobtada, es repengen tres o quatre construccions | | un moment contra la llisa estructura de la carn blanca i, a la fi, es | dreça | amb els ulls oberts que el fiten cegament. Ell somriu. —Per què no ets al | | sobre les carenes i pels vessants; aquí, sobre l'altura, els arbres es | dreçaven | enmig d'una vasta quietud, immòbils, fantasmals. En el silenci profund, | | es perdien i tornaven a sorgir. Al davant d'ell, a l'esquerra, es | dreçà | la silueta de la torre, alçada sobre les roques. Poc després, Jaume | | emplenar-li l'ànima una amargor infinita. Darrera d'ell, vora el camí, es | dreçava | un arbre; a poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà | | aritmètica molt complicada. Amb un aire de stands d'exposició, es | drecen | tots dintre el gust més pur i més vulgar de la moral dinàmica i de | | de cocoters, i enllà, a nou milles de Papeete, miraculós fantasma, es | dreça | la blava silueta de l'illa de Morea; harmonia de penya-segats, de puntes | | a València, els menestrals perseveraren en llurs obradors i a poc a poc | dreçaren | una vida econòmica modesta. Així passaren de moda les denominacions de | | Adam. Ah! Algú de nosaltres ha mancat a la llei. [( | Dreçant | -se majestuós, pròpiament bíblic.)] Preparem-nos! Penedim-nos! Ve't | | encercla, i un crit imperiós, com l'or maligne d'una serp se'ns | dreça | inesperat, i ens força a amagar el cap a la falda | | sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em | dreça | , feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i | | suavitat abans d'un occident més secret, oh cant líric que es | dreça | a l'extrem abrupte del somni, veu i món acabant junts sobre el | | I és així, senzillament, com amb puresa de cor | drecem | els magnes pressupostos. Vacances pagades He decidit | | mur més ombriu de l'estança. Xiprer mal apariat, es | dreça | encara travessat per quasi vint-i-dos milers de dies. |
|