DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dreçar V 814 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dreçar Freqüència total:  814 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i profunda sentència. "Tanmateix, la màgica
porters, secretàries, jardiners, xofers, la guàrdia, etcètera, en dreçar-los com un fus, llauraran conformes sota el meu índex imperatiu, i Admet
records, adquirien sobtadament una importància extraordinària i se li dreçaven al davant com muntanyes que amenacessin de soterrar-lo sota el seu pes;
soferta. Mila ho sap molt bé; sap que entre ella i la seva mare s'ha dreçat un mur que res no aconseguirà abaixar. Ni l'una ni l'altra no poden
impenetrable que regnava. Una figura, sorgida de sobte en l'ombra, es dreçà davant seu: era Quim Bisa, que, acostant-se-li, l'agafà del braç. Se
dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà escapar la pedra de les mans.
cap al centre, ofereix ample camp d'esbarjo als infants: al bell mig es dreça l'estàtua d'un general, muntat a cavall, immobilitzats bèstia i
I ací i allà, per totes bandes, serpegen les senderes. Cap al nord es dreça una alta serra. Durant l'hivern apareix gairebé sempre amb els cimals
de saber de l'ama. Ell tampoc ara no digué res. Semblà només que es dreçava un xic, que respirava per primera vegada. No obstant això, no volgué
ha ella que dorm a la seva cambreta. Les imatges del seu somni tornen a dreçar-se davant d'ell; en realitat no fou somni: fou un horrible malson entre
i impetuós; bramen les aigües amb una nova fúria, i ones gegantines es drecen i es precipiten contra invisibles ribes. Un hòrrid fragor puja dels
s'assembla a Randa; una altra, a Joan de Maro; altres i altres formes es drecen i dansen sense parar. Ell és una dèbil criatura i està sol, i no té més
! No em deixis, mare! On és Sileta? On és Sileta?" Però les figures es drecen de nou davant seu; el persegueixen, l'amenacen. "Mare! Tinc por! Tinc
contra ells; gairebé s'afona. En un esforç sobrehumà torna a dreçar-se i a avançar; però noves onades, noves forces obscures es llancen
Les aigües ressonen com en clams de triomf; figures sinistres tornen a dreçar-se en la fosquedat: el riu tot, la nit sencera, és un clam desfermat, i
s'avançà; li tocà la mà i digué cridant, quasi plorant: —L'ha morta! Es dreçà en un impuls de sobtada indignació, gegantí, abrandat per la ira, i es
lluna; però ell sentia veus pertot; veia gestos, figures que es dreçaven davant seu; sentia crits que ressonaven en la nit: com si en les
Un enorme milicià de guix, pintat amb color de terra cotta, es dreça al mig de la Plaça de Catalunya, voltat de coloms. Circulen bastants
dels anyells. A contrallum el sol daurava els perfils de llana. Es dreçava un enorme cirerer florit entre el sègol. El vent velava el cant llunyà
però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es drecen, tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd d'or. 20
, hi ha "perill a la reraguarda". A la tarda, anem a Borderiol. Arreu es drecen falgueres tendres. Tenen la punta de les fulles encongida com les urpes
els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de marge drecen la seda fina, miniada i lluent com una gran papallona. Parlem de la
clar. Els grans cirerers florits són núvols de llum; els pollancres es drecen com flames d'un verd auri. Al matí vaig a Vilarmau; a la tarda llegeixo
or líquid, de tonalitats diverses: or pàl·lid, or vell. Les fagedes es drecen verdes, verdes. No trobem gairebé cap maduixa. 22 juliol.
mamelluda, i dos ajudants que ho presenciaven tot amb els braços plegats, drecen de nou el tendal sota les ordres meticuloses del ginecòleg impacient que,
El ginecòleg té dificultats amb el tendal, hi ha massa gent perquè pugui dreçar-lo, infermeres i ajudants, i el mateix doctor, desapareixen contínuament
-ho i podreu —replica el guàrdia. Va fins al racó de l'altra banda, on es dreça el lavabo, i en torna amb una escombra i una galleda, li dóna
que l'obliga a replegar-se. —Què passa? El guàrdia ha obert la porta, es dreça amb la porra a la mà. —Aquest... aquest... —balbuceja la dona sense poder
rialla i, en girar-se, tots dos poden veure l'individu del cigar que es dreça al llindar, flanquejat per dos homes d'uniforme. —Molt bé —fa—. Aquesta
terra vermellosa que es barreja amb una triple veta de mineral blanc, es drecen tot de matolls escarransits que inicien el bosc. —Aquí mateix? —diu ell.
contempla esmaperdut una llarga sarment que té a les mans. En sentir-los, dreça el cap, els interroga: —Què n'he de fer, d'això? —Planteu-la
la distància, el travessen en diagonal, cap a darrera una paret que es dreça prop d'on els homes feien gimnàstica, segueixen fins a una portalada gran
soldat impecable, armat fins a les dents i amb la baioneta calada, que es dreça en una espècie de posella excavada a la paret; s'atura. —On aneu? Ell
—Els seus ulls es passegen entre la muntera de papers i la porta que es dreça tot just un pam enllà—. No podré —diu. —Potser ell passaria —fa la dona
com un pòlip, ardent i remorosa entre perllongades aspiracions que el drecen en l'amplària dels líquids barrejats i que renova, immensa i devoradora
algun lloc rellisca una pedra que baixa precipitadament pel camí, i tots drecen l'orella, la noia amb la mà a la butxaca, disposada a treure's la
espessa d'herbes altes que després es va eixamplant. Al final, on es dreça una paret de terra, molt sobtada, es repengen tres o quatre construccions
un moment contra la llisa estructura de la carn blanca i, a la fi, es dreça amb els ulls oberts que el fiten cegament. Ell somriu. —Per què no ets al
sobre les carenes i pels vessants; aquí, sobre l'altura, els arbres es dreçaven enmig d'una vasta quietud, immòbils, fantasmals. En el silenci profund,
es perdien i tornaven a sorgir. Al davant d'ell, a l'esquerra, es dreçà la silueta de la torre, alçada sobre les roques. Poc després, Jaume
emplenar-li l'ànima una amargor infinita. Darrera d'ell, vora el camí, es dreçava un arbre; a poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà
aritmètica molt complicada. Amb un aire de stands d'exposició, es drecen tots dintre el gust més pur i més vulgar de la moral dinàmica i de
de cocoters, i enllà, a nou milles de Papeete, miraculós fantasma, es dreça la blava silueta de l'illa de Morea; harmonia de penya-segats, de puntes
a València, els menestrals perseveraren en llurs obradors i a poc a poc dreçaren una vida econòmica modesta. Així passaren de moda les denominacions de
Adam. Ah! Algú de nosaltres ha mancat a la llei. [(Dreçant-se majestuós, pròpiament bíblic.)] Preparem-nos! Penedim-nos! Ve't
encercla, i un crit imperiós, com l'or maligne d'una serp se'ns dreça inesperat, i ens força a amagar el cap a la falda
sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i
suavitat abans d'un occident més secret, oh cant líric que es dreça a l'extrem abrupte del somni, veu i món acabant junts sobre el
I és així, senzillament, com amb puresa de cor drecem els magnes pressupostos. Vacances pagades He decidit
mur més ombriu de l'estança. Xiprer mal apariat, es dreça encara travessat per quasi vint-i-dos milers de dies.

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »