Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va	dreçar	davant aquella vetusta i profunda sentència. "Tanmateix, la màgica
porters, secretàries, jardiners, xofers, la guàrdia, etcètera, en	dreçar	-los com un fus, llauraran conformes sota el meu índex imperatiu, i Admet
records, adquirien sobtadament una importància extraordinària i se li	dreçaven	al davant com muntanyes que amenacessin de soterrar-lo sota el seu pes;
soferta. Mila ho sap molt bé; sap que entre ella i la seva mare s'ha	dreçat	un mur que res no aconseguirà abaixar. Ni l'una ni l'altra no poden
impenetrable que regnava. Una figura, sorgida de sobte en l'ombra, es	dreçà	davant seu: era Quim Bisa, que, acostant-se-li, l'agafà del braç. Se
dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es	dreçava	quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà escapar la pedra de les mans.
cap al centre, ofereix ample camp d'esbarjo als infants: al bell mig es	dreça	l'estàtua d'un general, muntat a cavall, immobilitzats bèstia i
I ací i allà, per totes bandes, serpegen les senderes. Cap al nord es	dreça	una alta serra. Durant l'hivern apareix gairebé sempre amb els cimals
de saber de l'ama. Ell tampoc ara no digué res. Semblà només que es	dreçava	un xic, que respirava per primera vegada. No obstant això, no volgué
ha ella que dorm a la seva cambreta. Les imatges del seu somni tornen a	dreçar	-se davant d'ell; en realitat no fou somni: fou un horrible malson entre
i impetuós; bramen les aigües amb una nova fúria, i ones gegantines es	drecen	i es precipiten contra invisibles ribes. Un hòrrid fragor puja dels
s'assembla a Randa; una altra, a Joan de Maro; altres i altres formes es	drecen	i dansen sense parar. Ell és una dèbil criatura i està sol, i no té més
! No em deixis, mare! On és Sileta? On és Sileta?" Però les figures es	drecen	de nou davant seu; el persegueixen, l'amenacen. "Mare! Tinc por! Tinc
contra ells; gairebé s'afona. En un esforç sobrehumà torna a	dreçar	-se i a avançar; però noves onades, noves forces obscures es llancen
Les aigües ressonen com en clams de triomf; figures sinistres tornen a	dreçar	-se en la fosquedat: el riu tot, la nit sencera, és un clam desfermat, i
s'avançà; li tocà la mà i digué cridant, quasi plorant: —L'ha morta! Es	dreçà	en un impuls de sobtada indignació, gegantí, abrandat per la ira, i es
lluna; però ell sentia veus pertot; veia gestos, figures que es	dreçaven	davant seu; sentia crits que ressonaven en la nit: com si en les
Un enorme milicià de guix, pintat amb color de terra cotta, es	dreça	al mig de la Plaça de Catalunya, voltat de coloms. Circulen bastants
dels anyells. A contrallum el sol daurava els perfils de llana. Es	dreçava	un enorme cirerer florit entre el sègol. El vent velava el cant llunyà
però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es	drecen	, tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd d'or. 20
, hi ha "perill a la reraguarda". A la tarda, anem a Borderiol. Arreu es	drecen	falgueres tendres. Tenen la punta de les fulles encongida com les urpes
els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de marge	drecen	la seda fina, miniada i lluent com una gran papallona. Parlem de la
clar. Els grans cirerers florits són núvols de llum; els pollancres es	drecen	com flames d'un verd auri. Al matí vaig a Vilarmau; a la tarda llegeixo
or líquid, de tonalitats diverses: or pàl·lid, or vell. Les fagedes es	drecen	verdes, verdes. No trobem gairebé cap maduixa. 22 juliol.
mamelluda, i dos ajudants que ho presenciaven tot amb els braços plegats,	drecen	de nou el tendal sota les ordres meticuloses del ginecòleg impacient que,
El ginecòleg té dificultats amb el tendal, hi ha massa gent perquè pugui	dreçar	-lo, infermeres i ajudants, i el mateix doctor, desapareixen contínuament
-ho i podreu —replica el guàrdia. Va fins al racó de l'altra banda, on es	dreça	el lavabo, i en torna amb una escombra i una galleda, li dóna
que l'obliga a replegar-se. —Què passa? El guàrdia ha obert la porta, es	dreça	amb la porra a la mà. —Aquest... aquest... —balbuceja la dona sense poder
rialla i, en girar-se, tots dos poden veure l'individu del cigar que es	dreça	al llindar, flanquejat per dos homes d'uniforme. —Molt bé —fa—. Aquesta
terra vermellosa que es barreja amb una triple veta de mineral blanc, es	drecen	tot de matolls escarransits que inicien el bosc. —Aquí mateix? —diu ell.
contempla esmaperdut una llarga sarment que té a les mans. En sentir-los,	dreça	el cap, els interroga: —Què n'he de fer, d'això? —Planteu-la
la distància, el travessen en diagonal, cap a darrera una paret que es	dreça	prop d'on els homes feien gimnàstica, segueixen fins a una portalada gran
soldat impecable, armat fins a les dents i amb la baioneta calada, que es	dreça	en una espècie de posella excavada a la paret; s'atura. —On aneu? Ell
—Els seus ulls es passegen entre la muntera de papers i la porta que es	dreça	tot just un pam enllà—. No podré —diu. —Potser ell passaria —fa la dona
com un pòlip, ardent i remorosa entre perllongades aspiracions que el	drecen	en l'amplària dels líquids barrejats i que renova, immensa i devoradora
algun lloc rellisca una pedra que baixa precipitadament pel camí, i tots	drecen	l'orella, la noia amb la mà a la butxaca, disposada a treure's la
espessa d'herbes altes que després es va eixamplant. Al final, on es	dreça	una paret de terra, molt sobtada, es repengen tres o quatre construccions
un moment contra la llisa estructura de la carn blanca i, a la fi, es	dreça	amb els ulls oberts que el fiten cegament. Ell somriu. —Per què no ets al
sobre les carenes i pels vessants; aquí, sobre l'altura, els arbres es	dreçaven	enmig d'una vasta quietud, immòbils, fantasmals. En el silenci profund,
es perdien i tornaven a sorgir. Al davant d'ell, a l'esquerra, es	dreçà	la silueta de la torre, alçada sobre les roques. Poc després, Jaume
emplenar-li l'ànima una amargor infinita. Darrera d'ell, vora el camí, es	dreçava	un arbre; a poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà
aritmètica molt complicada. Amb un aire de stands d'exposició, es	drecen	tots dintre el gust més pur i més vulgar de la moral dinàmica i de
de cocoters, i enllà, a nou milles de Papeete, miraculós fantasma, es	dreça	la blava silueta de l'illa de Morea; harmonia de penya-segats, de puntes
a València, els menestrals perseveraren en llurs obradors i a poc a poc	dreçaren	una vida econòmica modesta. Així passaren de moda les denominacions de
Adam. Ah! Algú de nosaltres ha mancat a la llei. [(	Dreçant	-se majestuós, pròpiament bíblic.)] Preparem-nos! Penedim-nos! Ve't
encercla, i un crit imperiós, com l'or maligne d'una serp se'ns	dreça	inesperat, i ens força a amagar el cap a la falda
sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em	dreça	, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i
suavitat abans d'un occident més secret, oh cant líric que es	dreça	a l'extrem abrupte del somni, veu i món acabant junts sobre el
I és així, senzillament, com amb puresa de cor	drecem	els magnes pressupostos. Vacances pagades He decidit
mur més ombriu de l'estança. Xiprer mal apariat, es	dreça	encara travessat per quasi vint-i-dos milers de dies.

Pàgina 1 (de 17)

50 següents