Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
drecera F 577 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb drecera Freqüència total:  577 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

terres en tots els seus més petits accidents: els seus turons, les seves dreceres amagades, els seus camins, els seus barrancs, boscs i fontanars. El
seu seguiment, l'havia fet avançar desviant-se contínuament, creuant per dreceres, internant-se pels bardissars. Així, sense adonar-se'n, s'havia anat
blancs; al fons de la vall, Les Agudes blavoses. En tornar, passem per la drecera, que travessa unes castanyeredes joves, esveltes, amb el fullatge tacat
dels garrofers— pren irisacions daurades a les branques dels pins, m'obre dreceres d'esperança i m'apropa a tu. He vengut molt abans de l'hora en què
me'n vaig de quatre grapes com el rebesavi, per la drecera dels contrabandistes fins a la ratlla negra de la mort. Salto
la barca que fa olor de bosc sagrat i sap d'esma les dreceres i els camins de llibertat: Catalunya, pàtria nostra,
i ben lliure al grat del vent, que així ens diria sempre la drecera i fóra un sant guiatge per la gent. Tantost es remouria
poble en un altre; fan remingols que s'empelten a les dreceres del bosc. Té la sang a flor de galta un marge en l'obac eixut,
i una mica precipitada: ironia és aquella actitud que renuncia a la drecera, que deixa d'expressar-se directament per a dir el mateix a través d'un
l'essència d'una ironia que, per tal d'assolir la veritat, defuig tota drecera. Sense una prèvia distinció entre els diferents tipus possibles d'ironia
la ironia i l'expressió irònica tenen per al català. En desviar-nos de la drecera, en rodejar les coses per a contemplar-ne llurs límits evidents, llurs
venen els fadrins al ball de la masia, per totes les dreceres i camins. —Totes anit tendreu festejador, garrides
Llibori. Travessa el portal dels Muntanyola i se'n va cap a casa cercant dreceres. No sols troba Teresa sinó que té la sort de poder emportar-se-la a la
'l carrer del Hospital y, trencant pe'l passatge de Bernardino, aná fent dressera cap al carrer de Montserrat ahont vivía. Caminava procurant salvar ab
aquell indret solitari no passava gairebé ningú, fora l'obrer que feia drecera en plegar del treball, la dona amb un feix d'herba al cap. Quan pujava de
sota la blanca capa de neu ribassos i parets, carreres i fites, dreceres i senderons. Però els Reis no necessiten camins terrenals per a vindre al
mentre la gent puja, desfeta la primitiva formació, pel camí i per les dreceres. Els pendonistes, els muls de les primes i els prohoms fan un grup més
potser perquè antigament, quan es traginava a ungla de ferradura, per dreceres i camins dolents, per sant Pau de juny es feia una fira que interessava
saber si muca o no, tanquen el tracte i retornen al poble per camins i dreceres. —Enguany tenim millor bou que mai!— I què us direm dels casats? Sota el
els passos; sol, sense guia, mig perdut, recerco la drecera que mena on aquests límits confinen amb la llum; o si un
i un turment no menor que els que ens espanten), seguim una drecera i fem-nos lliures, tots dos, i els nostres fills, del que ens
instint infal·lible, amb la seva primigènia vista d'àguila, trencava per dreceres segures i arribava senzillament, sense fatiga, al cim de l'esforç —més
deixa á cada banda un ròssec... S'acaten en la dressera esbeltes canyes verdes. Croquis d'ivern (Records)
L'endemà, En Martí va carregar la mula amb l'albarda i la sàrria i arriar dreceres avall, tot content d'anar a la fira. El temps era d'abril. Les neus de
camina que caminaràs, se'n va cap al bosc." "Mes, com no en coneixia les dreceres, aviat se va esgarriar i perdre. Tota desconsolada, s'asseu davant d'un
convicció tal que entre ells vindran a parlar així: "És probable que una drecera ens condueixi a terme, en aquesta recerca, amb l'ajut de la raó, perquè
sap on, empès de la tramuntana. Cal tornar a la terra baixa. Cercant la drecera, el primer que ens sobta en eixir del recinte murallat són els porcs que
del métode que ell preconitzava, també ho és que ell sabia el cami i la dressera i anava pel món amb la ciència al braç com el que porta un cistell d'ous,
els mangos, els cartipaços i els llibres jo no sé per quines dreceres m'anaven a parar a la butxaca. Tot lo que's perdia allí a estudi ho
ben bé on té la mà dreta, pot enlluernar a la parròquia i dur-la per la drecera que condueixi a un balanç lícit. Per exemple, jo vareig inventar vàries
en tingui coratge pugui seguir-lo. Tot el món li és camí, tot el món li és drecera. La fosca es destria davant del seu pas a mesura que avança. Els mals
s'endinsi sota terra de sobte, a fi de travessar un cap de muntanya i fer drecera. Ell té tota la confiança en l'home i el seu enginy, i sap que cap mal no
qui se li han destriat de bona hora els camins d'aquest món, i no agafa drecera aparent que faci marrada, ni corriol que sembli convidar a plaent passeig
la catedral i els barcos. És un camí curt i segur i s'hi pot anar per la drecera, perquè el mar sempre ho és de drecera. Un sen và, doncs, a una riba
i segur i s'hi pot anar per la drecera, perquè el mar sempre ho és de drecera. Un sen và, doncs, a una riba, crida un barquer i aneu cap a Palma
portalada, esbandint-se en braços i reguerons, per camins, prats i dreceres fins al poble veí i a les masies escampades dels voltants. La fàbrica
la llarga extensió de la baxada de Toro, que resseguía, aleshores, com dressera selvatge, 'l cayre mateix del acinglat desmont per hont se descapdella la
és una de les coses que no pot descriure ningú. Tenen llurs camins i dreceres, llurs costes i pendents, tot plegat a quinze, vint o trenta metres
i albirs de la ruta que de son objecte, i estalviador de pujades i dreceres. Ella sortia una gràcia que a ell tenia privilegi d'enfurismar-lo. I era
seves evolucions i circumvolucions, sense deixar-la un pas, ni per fer drecera, de por de perdre-la. La marxa sobre la pista pot durar, com hem vist,
i de la mare per un camí ample, i anava dient que camí ample sempre és drecera. Ja hi arribarà. Una pedra de molí li feia de cadira. Els altres si volen
i més relliscosa que sabó. Quan un senyor barceloní caminava per aquelles dreceres després d'haver plogut, a les pujades tocava moltes vegades de mans i
d'Ordal. A les cinc del matí deixava el carro i emprenia a peu la drecera que portava al poble, i serien les set quan entrava a ca l'adroguer de la
Teix. La Quica i la Victori tresquen al davant, camí del poble, per una drecera embardissada i lluminosa de voliaines. Don Bep i jo les seguim xano-xano
la sesta, un cop ja ha dinat... No ens cal arribar al poble. A mitja drecera ens toca recular. La Victori i la Quica, acomboiades del Gori i de
per córrer prop d'ella. Havia descobert tot sol, com de flaire, la drecera del grau per la vora del cingle. Amb la excusa de fer-li el retrat, hi
d'un home. I es féu de nit. Joan Antoni tornava de Ciurana per la mateixa drecera del grau per la qual hi havia anat. El capellà li havia pacificat
tornava a la masia, decidit a pensar-hi. En parlaria a la seva mare... La dressera passava pel peu de la font. Després pujava la carena, i pel costat del
i des del Pallaresa al Cardoner, no és gens perdedora per a ell. Camins, dreceres, corriols, balmes, cavorques, cabanes, pallisses, horts, galliners,
a la Seu, on feien trisagi i sermó, vet aquí que, per tal de seguir la drecera, se m'acut passar per l'Avenue de France. Dimoni, mai que ho

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »