Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
dret A 10062 oc.
dret AV 315 oc.
dret M 25407 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dret Freqüència total:  35784 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

han lliscat de mà en mà, una volta sencera, i de nou em correspon a mi el dret d'utilitzar-los. Jove, no juguis amb nosaltres. Dóna-me'ls i
Una pitonissa La dona, de cara grossa i inexpressiva, va avançar la cama dreta i va proferir: "A zer illargi gaua! Ondo lo egin da?" "Oso ederki"
damunt el pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor
"No s'hi val!", s'indignava el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que aquella desgràcia amb tanta educació demanava. I per què no
sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens
noble i seriosa, en el seu origen, que la dels sàtirs. Agafes amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa.
de deu anys de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com per mèrits i a dreta llei li pertocava, sinó bo, tibant de pell fins a esclatar, amb una
històrica a extingir en aquest període postconciliar. "No s'amoïni. El dret civil i penal familiar és complicadíssim, però jo en sóc un especialista.
complaença tan sabuda, però des d'un silenciós desdeny em refusa el dret a la vana il·lusió de salvar-me amb ell, al preu de caure sota
era el fill d'una unió més antiga i més noble. Va ordir contra els meus drets tota mena d'intrigues i no va parar fins que se'm declarava bastard, amb
i plagasitats dels infants del poble. El noi tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat, trist record d'una de les facècies més salvatges de què, ja
no rigué: s'havia acostat; s'aixecà amb un terròs de fang endurit a la mà dreta, i el llançà contra Randa amb tanta força, que, colpint-lo a l'orella, el
una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella noia, la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en un do misteriós,
, com solien, cap al tard; ja no espera, en fer-se nit, Tiago de Candaina, dreta vora la porta com tantes voltes l'esperà. Ara, Mila del Santo, si baixa a
al balcó, i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les
acompanyà fins a la porta: —Vés-te'n a casa dels teus pares —li digué, dret a un costat de la porta. Ella sortí amb lentitud. Antoni Costa tancà
la seva angoixa es preguntà si, després d'allò que havia passat, tenia el dret d'anar a ajudar el seu pare, i li semblà que Déu li ho prohibia. Passat
no respongué, no es mogué d'allí: estava a la mateixa vora del moll, dret cap a la part d'estribord. Hissaven ja les veles ràpidament. La barca
ara sentia una necessitat imperiosa, irresistible, de trobar-se amb ella. Dret a la finestra, Tino Costa mirava amunt i avall del carrer. L'última cançó
—¿I no diu res Déu —saltava Candaina— del qui, vivint amb l'esquena dreta, ha anat perdent la hisenda i la vergonya? ¿Déu no diu res del qui entra
la còlera se li hagués esvaït en el gest de llançar la pedra. Romangué dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls espurnejants. "No sé quin sant o
a vós—, aquests, com em costa perdonar-los! Em sembla com si no tingués dret a fer-ho, com si jo no tingués res a veure amb aquell innocent, que era jo
el bastó. Mira que voler-me pegar! Un tros de vell que no pot tenir-se dret del reuma! I em volia pegar! Pobre! Si no m'aguanten el desfaig. Per
el seu cap —el posà sens dubte amb intenció— descansava sobre el meu braç dret... Vaig apartar-li el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir
No arribà a despertar-se: quedà amb el cap decantat sobre el costat dret, tal com jo l'havia deixada: com un infant. Vaig mirar-la un instant i
Però Munda del Roso no la maleí. S'havia posat a un costat de la porta, dreta com una estàtua, embolcallada amb els seus vestits negres, que quedaven
i en aixecar els ulls retrocedí ple d'esverament. Maria Àgueda era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es dreçava
també ells bo i agitant els braços en gestos violents. Maria Àgueda, dreta al portal, sentia una sensació d'ofec; li semblava que li mancava aire.
del Roso aixecà els ulls devers ell, plorosa, suplicant. Ell continuà dret a l'habitació de Mila. Entrà sense dir res i es plantà vora el llit.
ciri. La seva mirada es fixà de sobte en un detall de mort —en la seva mà dreta—, i s'estigué un llarg instant amb l'esguard fit sobre aquella mà: la
aquesta o aquella, tant se val. Ella ja trobarà qui l'acompanyarà." Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu cos, la dona repetí la pregunta:
les branques allà al darrera d'ells, a l'albereda. Les figures borroses, dretes a llurs portals, tremolaven. Sota un fanal un borratxo perorava no sabia
sentir res de l'exterior; sense veure res. Després hi havia sa mare, dreta davant d'ell, vestida de negre, amb els ulls eixuts en el rostre sense
presoner de les parets, dels sorolls, de la nit... el lament de la dona, dreta enmig de l'habitació com una fantasma, nua, flaca i cadavèrica, el fereix
l'hivern crema incessantment el foc, alimentat amb troncs d'olivera. A mà dreta d'aquesta sala, al fons d'un breu passadís, hi ha la petita habitació on
d'aquella idea que va afincant-se al seu cervell. Fora, el padrí, dret davant de la finestra, està mirant a l'exterior. Té un aire reflexiu,
la veié allunyar-se plorant i estenent els bracets cap a ell. L'ancià, dret a la vora del riu, els saludà amb la mà, mentre s'allunyaven amb la
havia donat a vegades amples rodeigs, ja per a evitar un pastor que, dret o assegut en un penyal, guardava els seus ramats, ja, al contrari per a
Rimbaud /(Ophélie)\. En el suau capvespre hivernal, drets al balcó, Quim Bisa i Sileta conversaven. El sol del ponent daurava els
en l'atmosfera.) Vestia de blanc, i el seu vestit gairebé resplendia. Dreta allí, prop d'ell, severa, el mirava, el mirava amb els ulls freds,
i es plantà allí, panteixant, esperant-los. Els altres, davant la figura dreta contra el marge alt, gairebé espectral sota la vaga resplendor de la
sense mare, ni pare, ni germans que la plorin. Només Quim Bisa s'estava dret al peu del llit, més blanc que la cera, sense deixar de mirar-la. I l'
llegenda. Tanmateix passaren els dies; la vida vingué reclamant els seus drets; els qui no es consolaren moriren, i com els tendres rebrots sobre les
en principi, la burgesa després, qualsevol dona finalment, adquireixen el dret d'estimar, contra vents i marees, sí. Però, dones al capdavall dins una
del bonapartisme podria haver estat perfectament un altre. I estem en el dret de suposar que aquella mateixa conjuntura històrica, assumida des del
"humanistes" que es malfien del "progrés". Però, en general, tenim dret a unes esperances més somrients. La societat del futur no conservarà
però, s'hi indigni o no, "objectivament" l'altre és indignant, i té dret a indignar-se de l'altre... El que resta per esbrinar és si la virtut
jo no em veig amb cor de censurar. Els qui han sofert "ací", ¿no tenen dret a una compensació "allà"? Tenen dret a una compensació, de més a més, a
qui han sofert "ací", ¿no tenen dret a una compensació "allà"? Tenen dret a una compensació, de més a més, a costa de l'individu "particular" que
els seus punts de vista doctrinals i els judicis inherents, com el dret que té a sustentar-los, i tot això, a costa del que fos i dins

  Pàgina 1 (de 716) 50 següents »