DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dring I 21 oc.
dring M 365 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dring Freqüència total:  386 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el sol... Tanmateix, el text reportat al principi d'aquesta nota té un dring insinuant, que hauríem de prendre en compte. El plagiari, diu Pla, és un
febles d'anyell; notes ràpides d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes campanes (ai, només és el so de l'
al pujol, davant de casa. Corren carena enllà, entre densos bels i dring d'esquelles. Llur clamoreig té un no sé què de planyívol i catastròfic,
a Coll Ses Pregàries, entre el cant rítmic dels grills, enllaçat amb el dring d'unes esquelles llunyanes. 3 setembre. Bon temps. Fa
. No vénen. Fa una tarda d'or. Maduren les móres. Hi ha, lluny, un dring d'esquelles. 18 agost. Tradueixo el Ker: ja no hi tindré
de la Plana de Vic, amb el vell rellotge de gran pèndol de llautó i de dring lent i agradable) mentre a muntanya s'atarda la boira. Cap al tard torna
en el laberint d'aquella llengua dúctil i madurada, amb mots d'un nou dring que produïen una misteriosa voluptuositat. En el pròxim viatge la dida li
El contacte amb la realitat mediterrània, vell de mil·lennis, ha donat un dring diferent a la Catalunya litoral. La gent de la costa és oberta, amiga de
barroca, la seva afecció als costums i vida populars li donen un dring casolà, humaníssim. Després, l'Església catalana decau i s'ensopeix, de
Gremios. Aquesta sang renova Castella i li dóna un cert dring vital. A molts no els plau la invasió catalana; però té al costat els
Quin disbarat, tant d'estiu i tan lluny! Aquesta nit, que un dring ha esmicolat vidres de cel, i m'esgarrinxa fresc el
carreters. Jovita Hi ha les grans taulades. Marcó I el dring de diners. Hi ha els pessics en l'ombra. Jovita Dels vins
terra estranya. Ara s'hi torna ja a sentir de nou el dring llunyà de relles i d'aixades. Ara els ocells no temeran ja pus:
el pis de dalt es van sentir corredisses i els canonets de llum van fer dring, dring... Tots dos vam mirar el llum que ballava i quan els canonets van
de dalt es van sentir corredisses i els canonets de llum van fer dring, dring... Tots dos vam mirar el llum que ballava i quan els canonets van callar
hem arribat a Comarquinal; ja sóc a casa meva. Si sabessis quin dring tan dolç té aquesta paraula! I a quina casa he entrat! Prou la veuràs
de sabates ferrades de l'amo quan entra, quan surt, quan torna a entrar; drings de claus del rebost i dels armaris; glapits dels gossos que jeuen
el perfum. El ressò d'aquella veu clara el desvetllava de nits, com un dring cristal·lí que li suggeria l'evocació de tots els somriures, les
món, que és tan bell? La seva bellesa em crida, em fascina. Què és aquest dring festiu d'esquellerincs? ¡Quina música més dolça fan aquests picarols
pels carrers solt, fent brandar l'esquelleta que li penjava al coll. El dring avisava els veïns. —Ja està ací el porcell de sant Antoni!— I s'obrien
no es coneixien, i li ha semblat que ella els coneixia a penes. Ha sentit dring de copes, veus apagades, fregadís de sabates en pujar les escales. Al cap
de la seva mirada, que semblava sobrevolar el pas del temps. El dring de la campaneta suspesa sobre la porta del pati l'advertí que Mònica
, en Josep. Després, a baix, la veu dels meus, l'alegria del bateig, el dring de les copes... Em van pujar el fill i me'l van deixar als braços. Al meu
altar." És, però, en el seu do del llenguatge, en la riquesa i en el dring inconfusible de la seva "paraula viva", torrentada rumorosa que assaona
on érem i del paper ben diferent que cadascun de nosaltres hi tenia. El dring imperatiu d'un timbre elèctric va tornar-nos a la realitat. Pocs minuts
les mans, i caigué feixugament i es trencà a bocins; i de dins, amb un dring ferrallós, en rodolaren algunes eines de cirurgía dentaria, mesclades amb
la casa, i del blau d'aquell cel que ens abrigà del punt de néixer, i el dring d'aquell parlar, mel a l'orella, i la terra i la gent i l'esperit que ha
discordants ni inoportunes presències, perquè és de vagar el dia, el dring que porta el vent de la festa és tot altre que el que feia de prop. ¿Serà
imperi de demunt de la cònsola tocà ab sò cristallí tres hores; tres drinchs que s'esvahiren en el silenci del gran dormitori, com tantes llàgrimes
El llençol s'estaria quiet i es faria obirador, a l'ensems que el dring de les cadenes i la udoladissa dels tupins es sentiria de lluny.
la santa calma del fossar. La ressonància greu i apagada dels ansats i el dring de les cadenes el posaren alerta, de bell antuvi, i després, ple de
ara les veig petites i lluny, lluny: sols fixant-m'hi molt sento el dring de l'esquellot quan el tic-tac del meu pols no m'ho destorba. Allà
. A en Roc, amb tot i dur bona son, el desvetllava el més petit soroll: un dring d'esquella, el mastegar acompassat de l'euga, els roncs seguits d'algun
i sonora d'en Joan sorollava les teranyines de la quietud, i movia un dring de vidres i porcellana sota el llum encès. Darrera la cortina, la cua
i l'oscil·lació mandrosa dels pensaments. Tocaren dos quarts de vuit i el dring s'afinava com si el cel fos una campana de vidre. VI Juliol,
se'n va a l'estació i demana un bitllet fins a Vilassar. VII Un dring seguit —com d'una bola d'argent sobre un vidre— sona a la cambra tancada.
privat del moviment, que és el seu respir, se li ferí la fermesa del dring com a una gola envellida se li aprima la veu. En Joan es grata els ulls i
rellotge de la saleta, posa l'oïda a l'aguait, que no tardarà a sonar un dring més seguit i vindrà la cambrera a dir que hi ha el senyoret Joan. Abans
deixar-la exactament en el mateix lloc. Després, li fa aixecar el cap el dring imaginari dels penjarolls de vidre del llum. És un llum de tres braços
de mar. Damunt la cònsola el mirall sembla reflectir la vibració d'un dring del rellotge. És el dring de dos quarts de vuit. La Caterina, torna a la
el mirall sembla reflectir la vibració d'un dring del rellotge. És el dring de dos quarts de vuit. La Caterina, torna a la realitat de les petites
i en mig de la Rambla anava creixent l'onada remorosa de la gent vora els drings dels tramvies. En Manel passejava amunt i avall per la vorera. La porta
l'ullet, i que a vegades, en passar per davant de la cuina, sentia el dring d'una trencadissa i d'un sospir. Aquest sospir eixia, com d'una fondària,
No sentia el plany somort d'un tany d'arbre arrencat per una mà, ni el dring elèctric que es desfà en el ventall de claror que estén un automòbil que
clau donava un tomb, i com en treure-la del pany, queia a terra, fent un dring sobre la rajola. Li semblà sentir el lleuger esbufec d'una persona que
que la prenia es comunicava a un test de geranis, i el test feia un dring somort en el ferro de la barana. Ell, mentrestant, estava dret en mig de
és que la sala, suara tan bulliciosa, restava muda com un sepulcre. Ni un dring de vaixella, ni un piu de conversa... S'arribava a sentir el quasi
arribava a descobrir-lo; però el gos sempre mut. El bo era que oïen el dring de l'anella del collar i una percussió acompassada i seguida en el fustam
d'aram a les branques dels roures, amb la qual cosa el so assolí un dring més contundent; i la lectura, cal suposar-ho, esdevingué més fàcil de
que becarrejaven engrunes pels junts de les llambordes de la cuina; el dring sonor d'un tràmec o d'un tallant rebotits al recó de les eines per algú

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »