Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
druida AI 1 oc.
druida M 75 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb druida Freqüència total:  76 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del botiguer, del betes-i-fils, del clero, dels Senyors Esteves! Si els druides t'haguessin tingut, t'haurien sacrificat, en holocausto familiar,
bé pot ésser compresa la diada del "Ninou". Segons aquesta versió, els druides, que per molt temps dominaren una part de les Gàl·lies, observaven el
i que rendeixen més profit a l'home. Sota aquest arbre es reunien els druides de l'antiga Gàl·lia per celebrar llur ritu. L'alzina és el símbol de la
"pentagrama" o "Pentalfa" pels pitagòrics, com "peu de bruixa" pels druides i, durant l'Edat Mitjana, com "creu de follet" (símbol màgic). Era també
es formen per la superposició de dos quadrats, havent sorgit de la creu druida. La trobem ja a Creta i a l'art islàmic. A més de les estrelles
d'aquell llenguatge permaneixen encara en la llengua anglesa actual. Els druides constituïen la seva classe alta. En l'any 325 abans de Jesucrist
pobles que ells anaven a conquerir. I intenta, naturalment, defensar els druides, els antics pobles de la Gàl·lia, dels quals apunta que posseïen una
i de llurs esclaus grecs. Però sabem per Juli Cèsar que els estudis dels druides duraven vint anys i consistien a aprendre de memòria poemes relatius a la
la saviesa grega alguns orígens estrangers, entre els quals hi havia els druides de la Gàl·lia. Altres textos indiquen que el pensament dels druides
els druides de la Gàl·lia. Altres textos indiquen que el pensament dels druides s'emparentava amb el dels pitagòrics. I Simone Weil en treu aquesta
Tot això desaparegué quan els romans van exterminar la totalitat dels druides, ells que només eren un grapat d'aventurers reunits per la necessitat, i
Però nosaltres no podem dir ni tan sols allò que Simone Weil ha dit dels druides. Amb més fortuna que nosaltres, la destrucció dels druides no ha pogut
ha dit dels druides. Amb més fortuna que nosaltres, la destrucció dels druides no ha pogut evitar que es filtressin algunes referències que permeten
hem de creure malgrat tot que, a l'igual que ocorria amb els druides, també els ilergetes posseïen una civilització, una cultura d'alta
molt semblant a com són ara, i en llurs penombres hi celebraren els druides les cerimònies màgiques que els permetien de sentir-se en contacte amb la
Lo dia sisé de cada lluna era un dia importantíssim pera 'ls druidas: en ell cullían lo vesch, aquella panacea universal del poble
que, per son modo de viure fou objecte de grans ceremonies entre els druides, com encare ho es de supersticions avuy per suposades virtuts curatives.
que 'ls bisbes de la Galia alsaren la fé de Cristo damunt la alsina dels Druidas, de la que no destruiren pas totas las brancas, aixís com los nous poetas
se refugiaren en la Bretanya, y de aquí, unit ab la preponderancia de sos Druidas y de sos succesors los Monjos, l' esperit eminenment cristiá qu' encara
principalment Pomeras, Arsos, Muixeras, etc.. Pr.. Aqueixa planta los druidas la tenian per sagrada y la tallavan una vegada al any ab gran ceremonia,
que l'envolta. La participació activa és la via per a anar més enllà dels druides i les tribus. No pretenc afirmar el fet religiós únicament com un fet
girat de cara a ells amb els seus ulls blaus, ferms i serens com els d'un druida del bosc sagrat de Carnac. —Ací dins, la cuina. Una petita cuina, però
cansant-nos. Tenim un foc fet de carbó que fa molts anys algun druida va encendre i jo, buscant dellà les pedres de l'erm,
El bosc salvatge. Les alzines centenàries. Remembrances dels druides. La celístia de maig. La posta de les Cabrelles. L'eixarmada.
que a greus riuades —talment les barbes nevades dels druides d'antany— florien pels troncs fins a rossegar. Verd d'eterna primavera
però l'historiador dubtava, i no hi ha res pitjor que'l dubte. Els druides no havien vingut tant avall, els cíclopes les haurien posades més grosses
de boix es l' esturment. II. Si respectava 'l druida lo roure centenari perque la faula un dia
petits punts blancs, immòbils i letàrgics. Diuen que antigament els druides es reunien en aquest pujol i hi feien els seus rituals màgics, d'on
(Mons Bardorum). En qualsevol cas, en aquest mont dels druides sempre m'he trobat especialment còmode; ha estat el meu refugi, on he
el senglar fosc, fortor semental. Qui l'interpreta, qui l'enarbora, és el druida, casta sacerdotal. A Elsenor vaig menjar bistec de senglar, torrat al
en aqueixa llenguassa de bàrbars. Llur cosmogonia dels encantadors, dels druides folls i dels cavallers de la Taula Rodona sempre m'ha fet venir destret.
molt bé i així ho van testimoniar. «Segons vosaltres [fa referència als druides], les ombres no assoleixen les estances silencioses de l'Ereb ni els
Cèsar, sempre al corrent de la manera de fer dels gals, digué que els druides ensenyaven que «les ànimes no moren, sinó que després de la mort passen
gran Pitàgores havia dit el mateix. No és la ingenuïtat el que porta els druides a ensenyar aquesta doctrina, recalquen els autors de l'antiguitat
nivell. Aquests mateixos autors no escatimen elogis sobre la ciència dels druides, sacerdots i guies dels pobles celtes. «Els druides ensenyen moltes
sobre la ciència dels druides, sacerdots i guies dels pobles celtes. «Els druides ensenyen moltes coses» (Pomponi Mela). «També discuteixen molt sobre els
de la nova religió. Així doncs, malgrat que coneixem el paper dels druides en la societat cèltica, ho ignorem gairebé tot sobre la seva doctrina.
Cèsar explica amb tota claredat aquesta prohibició de l'escriptura: els druides no volen que la seva doctrina sigui divulgada a qualsevol i, a més,
druídica estava, doncs, perfectament viva. Malauradament, com que els druides varen desaparèixer amb l'arribada dels missioners cristians, tot i que
hi ha persones, la major part de les vegades de bona fe, que pretenen ser druides i afirmen haver tingut coneixement de la tradició per via oral, afirmació
Aquí és on es manifesten tal vegada els últims vestigis d'allò que els druides, sacerdots i inspiradors de la societat cèltica, «mestres de saviesa»,
opinió que probablement compartien tots els grecs i romans: el nom dels druides provindria del nom del roure en grec, drus. A dir veritat, no
el nom dels seus sacerdots dellà del seu territori, però l'associació del druida i el roure ha semblat tan evident que s'ha convertit en un tòpic fer del
i el roure ha semblat tan evident que s'ha convertit en un tòpic fer del druida un «home del roure». Certament, en nombroses tradicions antigues, el
la informació que ens dóna Plini està ben matisada. Diu exactament: «Els druides no realitzaran cap ritu sense la presència d'una branca d'aquest arbre,
d'una branca d'aquest arbre, de manera que sembla possible que els druides prenguin el seu nom del grec» (Història natural,
és impossible. El terme que empra Cèsar és la forma llatina druides, de la tercera declinació, la qual cosa suposa per al singular el genitiu
i el nominatiu druis. D'aquí que la forma druides només pugui procedir d'un antic cèltic druwides, que es
i el llatí videre, «veure, saber». Literalment els druides són, doncs, «molt vidents» o, sense cap contradicció, «molt savis». Això
«molt savis». Això no impedeix en absolut la relació evident que els druides sembla ser que tenen amb el roure, i amb tots els arbres en general, i

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »