×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dubte |
Freqüència total: 16449 |
CTILC1 |
vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens | dubte | tota descripció del que hi hagi arreu de més horrible. Amb ella i amb | Marsyas: qui ens aclarirà d'un cop, i quan, en rosalbacavà, els nostres | dubtes | sobre aquestes enutjoses subtileses?— era un jove frigi que estava | més conegudes, la rústica i la urbana, l'artista les devia realitzar sens | dubte | de memòria. Tres vasos varen ser descoberts, reproduint el tema, en el | que li ha quedat enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens | dubte | humit a trenc d'alba, li falla o li rellisca, temem molt que esquinçarà | la dottoressa sarda Sperata Perdasdefogu. "Tanmateix, tot el | dubte | prové d'una sola paraula." I l'amollava en el convencional llenguatge | gosses", amenaçava, però disposada a transigir, la matrona al noi, sens | dubte | el més feble dels dos germans. "Es refereix a les Erínies", aclaria, | el paper ben poc lluït de Minos i no se sent disposat a amoïnar-se pel | dubte | de l'engany, ni d'un bri: a córrer, en aquest enutjós assumpte, ni una | Pensà en la separació rodona i decidida, i aquesta hauria estat sense | dubte | la resolució que hauria adoptat, si no hi hagués hagut la petita Mila | infinita tristesa per la seva victòria. Tino Costa, aquella nit, en els | dubtes | en què es debatia, pensà d'anar a veure el vell Baldà, el professor, son | I això no obstant, ara Quim Bisa, ell mateix escandalitzat sens | dubte | —també ell— per la seva última fugida, havia acudit a veure'l només el | i a poc a poc s'anà absorbint en aquella evocació que en aquesta nit de | dubte | i de terrible solitud li encomanava una sensació consoladora i trista | podia descendir fins a ell: li era impossible arribar al fons dels seus | dubtes | . Així, l'ancià li llançà el consell enmig de les seves tribulacions, i | descobrí la casa i veié sa mare a la finestra. A sa mare, no hi havia | dubte | , ja li havien portat la nova, i estava esperant-la indignada. A Mila, la | i tot d'elogiar-la, però també ell, com les velles, alimentava els seus | dubtes | sobre la bondat d'aquella vocació, donades les circumstàncies en què el | amb el seu fill al braç. Totes les cadires eren ocupades, ja que, sens | dubte | perquè notessin menys la seva presència, hi havia anat quan tots ja eren | seu desig de veure-la creixia encara més amb la seva decisió i amb el seu | dubte | de si la trobaria; el seu desig es feia violent i arravatador, com un | allí, a la vora de l'aigua, guardant-la —entre ells es trobaven sens | dubte | Randa i Joan de Maro—, i ai del qui s'hi acosti per apagar la set, així | aquella ocasió, més en rebé del seu padrí; i podia assegurar-se sense cap | dubte | que el dia que es formalitzà el prometatge fou el dia per ell més feliç. | també? La intenció del padrí era clara, i Mila no deixà de notar-ho. Sens | dubte | ho tenien parlat amb la mare. Qui sap si després, amb aquella excusa, no | fi s'adormí; va quedar en una dolça actitud, i el seu cap —el posà sens | dubte | amb intenció— descansava sobre el meu braç dret... Vaig apartar-li el cap | en va dins la seva ànima; allà al fons del seu ésser es lligaren als | dubtes | que l'havien assaltat al moment en què es trobà amb ella, i foren com la | vehement de girar-se contra sa mare; però no sabia quin pensament —sens | dubte | una inspiració de Déu— l'havia privat de fer-ho, i no solament de fer-ho | Àgueda l'error en què viu respecte al seu fill. Per a ella a penes hi ha | dubte | que ell la fa responsable en part de les ferides que els infants | mai no pogué escatir el que havia succeït entre els dos nens; coses, sens | dubte | , de marrecs, que en el fons no tenien cap importància. El fet cert fou | Però ella pensava en el seu secret: a Maria Àgueda no li cabia cap | dubte | , en efecte, que Sileta estava —o, si més no, havia estat— enamorada del | precís de veure'l, dir-li una paraula i tornar. Necessito sortir d'aquest | dubte | , perquè així no puc viure. Procurarem que no ens vegi ningú. Faci-ho; li | vèncer pel sentiment. A la casa no es sentia ja el més petit soroll: sens | dubte | la mare s'havia ja ficat al llit. Mila sortí de bell nou al balcó, | i, de sobte, enmig de l'ansietat que l'abrusava, va assaltar-lo un | dubte | . "I si no vingués?" —es digué—. Havia volgut no esperar-la, | " —es digué—. Havia volgut no esperar-la, i en aquest instant, davant el | dubte | que acabava de sorgir en ell, experimentà un malestar tan viu, que hagué | manetes; tremolava de fred. Deliberadament la seva mare l'havia sens | dubte | deixat com anava, mig despullat, perquè tremolés de fred, perquè plorés i | instintivament, gairebé amb rudesa. Ella es retirà sense insistir; sens | dubte | estava ja acostumada a semblants mudances. Començà a despullar-se. Ell, | arribat per fi a comprendre-ho. D'una manera o altra, a penes hi ha | dubte | que els fets haurien desembocat en el mateix. Si era així, el padrí, si | així molt aviat del domini de tots. La darrera nit, la darrera dels seus | dubtes | , fou per a Mila una nit terrible de tortures, una nit de suors i agonies. | Quan se n'adonin, sortiran en busca d'ella. Ells s'adreçaran sens | dubte | a Argona. "Déu m'ajudarà. Quan arribin allí jo seré lluny." La | somniava que estava ja en la seva companyia, explicant-li tots els seus | dubtes | i patiments, passada aquesta llarga i fosca nit, ja en el refugi de la | es sapigué la nova hi hagué una alegria general. Arcisa plorà (plorà sens | dubte | més per l'alegria d'ell, que endevinava, que per l'alegria d'haver-la | més la sentia, com més la mirava, es sentia més angoixat. Li quedava un | dubte | , i li ho digué: —Escolta'm, Mila. Abans d'anar-nos-en, | com d'un damnat. En canvi, a Sileta, com li costava de renunciar-hi! Sens | dubte | , la seva situació li feia encara més desitjable la seva companyia, el | Havia viscut? Començava a viure? Tingué un moment, un últim moment de | dubte | terrible. A quin abisme es precipitava la seva ànima? Es remuntava? | resolució més gran, més tranquil·la, més segura. Ara no quedava temor, ni | dubte | , ni vacil·lació: tot en ella respirava pau, i fins l'ambient, a l'entorn | aquest empitjorament de la malaltia... Però es guarirà. No hi ha cap | dubte | que es guarirà. A Mila, tot li prové del mateix: tot li prové d'ell... A | ple de perplexitat; tornà a empènyer, mirà pel pany: sí, no hi havia | dubte | : la porta era tancada amb clau i la clau era a la banda de dins. Mila | recordar que Mila les havia agafades per tancar-se per dintre, que sens | dubte | devia haver passat el forrellat. Giraven d'ací i d'allà per les | glòria i de majestat. El Senyor la cridarà al davant d'Ell; ho farà sens | dubte | amb veu irritada. I ella s'hi presentarà de seguida, humil i senzilla com | com si ella fos de cristall... Tal vegada el rostre de Déu expressarà un | dubte | ; sí, tal vegada la castigarà... —I, amb tot, hauré de castigar-te, | d'"amor" que els homes han viscut al llarg de la història. I no hi ha | dubte | , almenys, que això que nosaltres encara anomenem "amor" | o els supera, o s'hi esclafa tràgicament. Sigui com sigui, no hi ha | dubte | que la dona, des d'aquest nivell, i per a bé o per a mal, guanya la | cabdills romans havien de prestar-se a amargues reflexions, sens | dubte | , per la part dels seus contemporanis i de la posteritat resignada. Una | de Napoleó s'hauria produït igualment sense Napoleó: no ho posarem en | dubte | . Però ¿qui gosaria afirmar que s'hauria realitzat de la mateixa manera, | del valor econòmic, sinó la realitat absoluta d'aquest valor. I sens | dubte | tenia —"tenia": en passat— una part de raó, ja que l'or i la |
|