DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dur A 7179 oc.
dur AV 9 oc.
dur M 5 oc.
dur V 29868 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dur Freqüència total:  37061 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una dura i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans encadenats per Uranos al
la qual cosa l'honora i l'enalteix, sense que qualitats i mèrits la duguessin a créixer de nou. Mnemosine Mnemosine era l'altra titana que va ajudar
li contestaven, endevinant-ho, els guardes de l'execució de la duríssima sentència. "I tot per afavorir els homes, immunds, impurs, insolents,
discretes, algun badall. Quan les noies visitaven el gran científic, duien tanmateix amb elles, com un sedant cobertor, la clemència d'un cel serè,
lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura damunt el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan estable, que el roc
en un moment desesperada perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al
veus, ja des del començament pura harmonia. Ignoro el motiu que les va dur a la llunyana Creta, a la banda d'Aptera, on varen provocar les Muses en
i Caribdis, ignoro el seu nombre. S'apliquen amb tenacitat al cant i duen a les mans, també de dona, delicats instruments de corda, que sospito que
el cadàver del seu amo. En recordaria de molts d'altres, però cal que duguis el nostre, útil i modest, al bany, avui i mentre duri el càlid estiu, en
"Per la vara s'entortolliga una serp, animal endevinaire. En l'altra mà duu sovint una copa, per a triagues i altres begudes saludables. La cornella,
conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan dura i amarga, és l'únic fràgil suport de la breu misèria de l'home, el prim
gossa d'ulls roigs i es llançaria, des de l'embarcació on els aqueus la duien captiva, a la fúria del mar —vegeu els versos 1259*1265 de
pur, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense
Agafes amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la
petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya verge. Li duien nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va créixer i es va enfortir i
que sopis amb aquest mateix, tan modest i amb uns quants rebrecs, en dur-lo tantes hores", acabava, disgustada, la bondadosa però endreçadíssima
jo endevino qui sóc de debò, trista conca, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre noi, joguina de la política del seu
en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. Bé, enllestim. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el
no trigà a manifestar-se. Ell li féu un dia una observació un xic dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que s'acalorava,
joventut, car havia estat un consumat ballarí. Portaren l'acordió, van dur una cadira. Tiago, el fill, s'hi acomodà i agafà l'instrument. Entre els
Costa era de talla regular, més aviat prim, de pell bruna, de faccions dures amb un no se sabia què de salvatge i ardent en la figura; en els ulls
alegria. No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una paraula dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!,
I, en efecte: que Candi fos capaç de reaccionar davant una facècia, per dura que fos, com ho féu aquella nit, era una cosa que ningú no hauria volgut
algun record era pels dies en què, d'infant, la seva mare l'hi havia dut. Quant al seu art... Tino Costa somrigué tristament, recordant els mesos
s'havia escaigut al terme de Santa Maria, el jutjat, per tal de dur a terme els necessaris esbrinaments, ordenà que el carro i l'animal
i s'havia reclòs més i més en la seva resolució de no veure-la, de dur a terme, fos com fos, la seva idea; d'ésser cruel amb ella i amb ell
vella—. Si va pecar fou per excés d'estimació. Tots sabem l'afecte que li duu a la Mila. —Càndia ha declarat que estigué present a l'entrevista i ha
però no volgué insistir. Aquell ésser estrany, aquell home de faccions dures i espirituals a la vegada; jove, però ja envellit, tenia no sabia què en
viu afecte, però ara la vol encara més. Ara Anselma ja sap per què l'han duta a la masia. La seva mare, un dia que ella intentà interrogar-la sobre
i gra per a la sembra. Per a Mila l'arribada del criat —la nova que dugué—, fou d'un efecte decisiu. Vacil·là encara algun temps; sofrí encara i es
nits d'hivern, que va portar-se de Santa Maria, i es va estendre sobre la dura terra, com els pobres que van pel món. "Com els pobres que van pel món",
Maria... a la ciutat... Ara ha de caminar pas a pas damunt de l'ampla i dura terra, per senderes intrincades, entre bardissars en els que s'enxarxen
. La dona era de nou al seu costat. Va ajudar-la a aixecar-se i la dugué cap a la masia. Mila ara la seguia submisa, recolzada al seu braç i
masia. Mila ara la seguia submisa, recolzada al seu braç i sanglotava. La dugué fins al llit; l'ajudà a despullar-se; hagué àdhuc d'ajudar-la a pujar al
esbrinar quelcom sobre qui era aquella noia i els motius que l'havien dut a deixar la seva casa. A la masia, mentrestant, passat l'estupor i la
les dents li petaven i girava els ulls en l'obscuritat. A poc a poc es dugué les dues mans al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els
allí a l'embassament d'aigües format per les pluges on els pastors duien a abeurar llurs ramats, i el rentaren. Després l'estengueren sobre una
que desperta una ofensa pren ara aspectes més capciosos o menys durs? No ho sé. Potser caldrà buscar-ne una explicació pel cantó de l'orgull.
pretensió de no assemblar-nos a ningú, a l'hora d'escriure o de pensar, duu el fracàs en el seu mateix origen. No s'enganyava el tètric i avorrit
i els pastorets, que les senyores de Versalles enyoraven, duien una existència tenebrosa: fam, explotació, malaltia, incomoditat, por,
enllà, la ràdio dels rebels de Sevilla anuncià l'alçament. Hi havia una dura lluita a la ciutat, i el locutor advertia que els ràdiooients no
anys, comandats per un bordegàs de 13 o 14, que duia a la mà un revòlver lluent. El portava amb una inconsciència absoluta,
després d'un període de glaçades, el ponent més tebi desfeia la terra dura, aprimava el cristall opac dels camins. El mateix camperol em deia:
rebels d'Espanya. Garcia Oliver, en una conferència, ha fet una crítica duríssima de la Revolució, de la manca d'un ideal nacional, del sentit
Un dia, però, se'n van trobar un a pocs passos de la trinxera. No duia fusell: només bombes de mà. "Sort que ens en vam adonar; si no, hauria
d'André Gide, /Retour de l'U·R·S·S·\. És una diatriba molt dura, i es comprèn que l'autor hagi estat acusat de trotskista per part dels
nutritiva i barata. Afortunadament, no falten patates ni ous. En temps durs com els d'ara es veu més que mai la importància de la terra, de la
la seva cambra, el vestit de pana. La pallola que tantes vegades havia dut pels camins montsenyencs. Hem vist l'alegre galeria on treballava, amb
corones que envià la Reina per al seu sepeli era de prímules fresques i duia aquesta inscripció: "Les seves flors preferides". 9
lluites a la província de Guadalajara. Es veu que vivim la fase més dura i decisiva de la guerra. Vent, molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris

  Pàgina 1 (de 742) 50 següents »