×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dur |
Freqüència total: 39364 |
CTILC1 |
Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una | dura | i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans encadenats per Uranos al | la qual cosa l'honora i l'enalteix, sense que qualitats i mèrits la | duguessin | a créixer de nou. Mnemosine Mnemosine era l'altra titana que va ajudar | li contestaven, endevinant-ho, els guardes de l'execució de la | duríssima | sentència. "I tot per afavorir els homes, immunds, impurs, insolents, | discretes, algun badall. Quan les noies visitaven el gran científic, | duien | tanmateix amb elles, com un sedant cobertor, la clemència d'un cel serè, | lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra | dura | damunt el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan estable, que el roc | en un moment desesperada perennitat de pedra, coneixeràs com és de | dura | , sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al | veus, ja des del començament pura harmonia. Ignoro el motiu que les va | dur | a la llunyana Creta, a la banda d'Aptera, on varen provocar les Muses en | i Caribdis, ignoro el seu nombre. S'apliquen amb tenacitat al cant i | duen | a les mans, també de dona, delicats instruments de corda, que sospito que | el cadàver del seu amo. En recordaria de molts d'altres, però cal que | duguis | el nostre, útil i modest, al bany, avui i mentre duri el càlid estiu, en | "Per la vara s'entortolliga una serp, animal endevinaire. En l'altra mà | duu | sovint una copa, per a triagues i altres begudes saludables. La cornella, | conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan | dura | i amarga, és l'únic fràgil suport de la breu misèria de l'home, el prim | gossa d'ulls roigs i es llançaria, des de l'embarcació on els aqueus la | duien | captiva, a la fúria del mar —vegeu els versos 1259*1265 de | pur, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectual infinit". I una | dura | condició diamantina permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense | Agafes amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una | dura | i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la | petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya verge. Li | duien | nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va créixer i es va enfortir i | que sopis amb aquest mateix, tan modest i amb uns quants rebrecs, en | dur | -lo tantes hores", acabava, disgustada, la bondadosa però endreçadíssima | jo endevino qui sóc de debò, trista conca, fadrina de cara allargassada i | dura | . L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre noi, joguina de la política del seu | en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. Bé, enllestim. | Duc | a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el | no trigà a manifestar-se. Ell li féu un dia una observació un xic | dura | , segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que s'acalorava, | joventut, car havia estat un consumat ballarí. Portaren l'acordió, van | dur | una cadira. Tiago, el fill, s'hi acomodà i agafà l'instrument. Entre els | Costa era de talla regular, més aviat prim, de pell bruna, de faccions | dures | amb un no se sabia què de salvatge i ardent en la figura; en els ulls | alegria. No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una paraula | dura | , el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, | I, en efecte: que Candi fos capaç de reaccionar davant una facècia, per | dura | que fos, com ho féu aquella nit, era una cosa que ningú no hauria volgut | algun record era pels dies en què, d'infant, la seva mare l'hi havia | dut | . Quant al seu art... Tino Costa somrigué tristament, recordant els mesos | s'havia escaigut al terme de Santa Maria, el jutjat, per tal de | dur | a terme els necessaris esbrinaments, ordenà que el carro i l'animal | i s'havia reclòs més i més en la seva resolució de no veure-la, de | dur | a terme, fos com fos, la seva idea; d'ésser cruel amb ella i amb ell | vella—. Si va pecar fou per excés d'estimació. Tots sabem l'afecte que li | duu | a la Mila. —Càndia ha declarat que estigué present a l'entrevista i ha | però no volgué insistir. Aquell ésser estrany, aquell home de faccions | dures | i espirituals a la vegada; jove, però ja envellit, tenia no sabia què en | viu afecte, però ara la vol encara més. Ara Anselma ja sap per què l'han | duta | a la masia. La seva mare, un dia que ella intentà interrogar-la sobre | i gra per a la sembra. Per a Mila l'arribada del criat —la nova que | dugué | —, fou d'un efecte decisiu. Vacil·là encara algun temps; sofrí encara i es | nits d'hivern, que va portar-se de Santa Maria, i es va estendre sobre la | dura | terra, com els pobres que van pel món. "Com els pobres que van pel món", | Maria... a la ciutat... Ara ha de caminar pas a pas damunt de l'ampla i | dura | terra, per senderes intrincades, entre bardissars en els que s'enxarxen | . La dona era de nou al seu costat. Va ajudar-la a aixecar-se i la | dugué | cap a la masia. Mila ara la seguia submisa, recolzada al seu braç i | masia. Mila ara la seguia submisa, recolzada al seu braç i sanglotava. La | dugué | fins al llit; l'ajudà a despullar-se; hagué àdhuc d'ajudar-la a pujar al | esbrinar quelcom sobre qui era aquella noia i els motius que l'havien | dut | a deixar la seva casa. A la masia, mentrestant, passat l'estupor i la | les dents li petaven i girava els ulls en l'obscuritat. A poc a poc es | dugué | les dues mans al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els | allí a l'embassament d'aigües format per les pluges on els pastors | duien | a abeurar llurs ramats, i el rentaren. Després l'estengueren sobre una | que desperta una ofensa pren ara aspectes més capciosos o menys | durs | ? No ho sé. Potser caldrà buscar-ne una explicació pel cantó de l'orgull. | pretensió de no assemblar-nos a ningú, a l'hora d'escriure o de pensar, | duu | el fracàs en el seu mateix origen. No s'enganyava el tètric i avorrit | i els pastorets, que les senyores de Versalles enyoraven, | duien | una existència tenebrosa: fam, explotació, malaltia, incomoditat, por, | enllà, la ràdio dels rebels de Sevilla anuncià l'alçament. Hi havia una | dura | lluita a la ciutat, i el locutor advertia que els ràdiooients no | anys, comandats per un bordegàs de 13 o 14, que | duia | a la mà un revòlver lluent. El portava amb una inconsciència absoluta, | després d'un període de glaçades, el ponent més tebi desfeia la terra | dura | , aprimava el cristall opac dels camins. El mateix camperol em deia: | rebels d'Espanya. Garcia Oliver, en una conferència, ha fet una crítica | duríssima | de la Revolució, de la manca d'un ideal nacional, del sentit | Un dia, però, se'n van trobar un a pocs passos de la trinxera. No | duia | fusell: només bombes de mà. "Sort que ens en vam adonar; si no, hauria | d'André Gide, Retour de l'U·R·S·S·. És una diatriba molt | dura | , i es comprèn que l'autor hagi estat acusat de trotskista per part dels | nutritiva i barata. Afortunadament, no falten patates ni ous. En temps | durs | com els d'ara es veu més que mai la importància de la terra, de la | la seva cambra, el vestit de pana. La pallola que tantes vegades havia | dut | pels camins montsenyencs. Hem vist l'alegre galeria on treballava, amb | corones que envià la Reina per al seu sepeli era de prímules fresques i | duia | aquesta inscripció: "Les seves flors preferides". 9 | lluites a la província de Guadalajara. Es veu que vivim la fase més | dura | i decisiva de la guerra. Vent, molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris |
|