Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens sorprenem i reprimim amb esforç un somriure, perquè l'harmonia no	durarà	. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps
"Ara, a divertir-te en la teva esclavitud, en l'airejosa presó que	durarà	mil·lenaris. Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla
fortuna t'acompanya com si has de suportar contratemps i dolors, res no	dura	, tot s'esborra, els solcs dels rems i de la barca s'esvaneixen de seguida
però cal que duguis el nostre, útil i modest, al bany, avui i mentre	duri	el càlid estiu, en aquestes manses ones. En enraonar tanta estona, em
dolcesa dels ruixims que enceten la primavera." "Són tan boniques i	duren	tan poc, Déu meu, tan poc!", es lamentava la senyora Magdalena Blasi.
al teatre, algunes miques de desmais, corredisses. Però la mutació va	durar	sols uns quants segons, i el prestidigitador dedicava, amb el propi cap
de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot passa, res no	dura	, i el tràngol era aquietat, ens n'alegrem, pel sacrifici de la informació
va servir el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre li va convenir que	durés	, amb els altres companys garrins, la seva captivitat." Nausica "Què
es belluguen les que ara et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen	durar	diversos dies. "Bé, avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo
i per escreix vessava sang, m'hauria de purificar, i les cerimònies	duren	, i els divins jutges es complaurien a dictar expiacions oneroses. La dona
Va ser tan sols un truc perquè una teva obra escènica, massa curta,	durés	, per satisfer les diverses raonables exigències del públic. Sembla que
a qualsevol banda, i si t'he vist... ja ho sabeu. Quan s'ha vist que	durés	en el foll la constància? ¿Durà, per ventura, la seva afecció a la caça? ¿
vist... ja ho sabeu. Quan s'ha vist que durés en el foll la constància? ¿	Durà	, per ventura, la seva afecció a la caça? ¿Durà el seu amor amb Roseta la
en el foll la constància? ¿Durà, per ventura, la seva afecció a la caça? ¿	Durà	el seu amor amb Roseta la de Fandos? I amb la Marta de cal Dau. ¿Durà el
¿Durà el seu amor amb Roseta la de Fandos? I amb la Marta de cal Dau. ¿	Durà	el seu anar-se'n i el seu tornar? Durà el que dura el bé en l'imprudent
amb la Marta de cal Dau. ¿Durà el seu anar-se'n i el seu tornar?	Durà	el que dura el bé en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us dic que
de cal Dau. ¿Durà el seu anar-se'n i el seu tornar? Durà el que	dura	el bé en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us dic que el gos no
Tanmateix, no era ja la nena que ell deixà. Sileta, en el temps que havia	durat	la seva absència, s'havia convertit en una doneta, i en els seus ulls
terra i el cor se'ls emplenà a tots d'ira i de disgust. Tres anys havien	durat	aquelles relacions, i ve't aquí que en una nit, amb l'arribada de Tino
havia estat acollida amb murmuracions i amb mirades de reüll que	duraren	llarga estona, i se la veia mirant al seu entorn per si de cas algú es
vaig veure amb ella vaig dir-ho de seguida: s'acabarà: seure de ca no pot	durar	. Candaina el mirava en silenci. La cunyada parlà: —El teu oncle té raó,
Santa Maria. Tota la resta era el món de l'ignot i del terror. "Si això	dura	, Candi no tornarà", pensà. I sentí pietat per ell, i la sentí encara més
La multitud prorrompia en un aplaudiment unànime, clamorós, que	durava	una llarga estona. Moltes dones ploraven. —És que ho diu tan bé, i és tan
arbres, embadalir-se amb el cant dels ocells. Això, naturalment, no podia	durar	tota la vida, i hi havia ja qui havia insinuat que el noi acabaria
de dia en dia les visites s'anaren espaiant, i ara l'absència d'ell havia	durat	tant, que per primera vegada Mila es sentia alarmada i amb un començ
vibrava aleshores amb els crits i les curses, amb les cançons, que	duraven	fins a l'hora de sopar, o fins que les mares anaven a cercar llurs fills
de bategar, fins que s'adonà de l'error. Però el malestar després li	durà	tota la nit; tota la nit el fantasma estigué rondant els seus somnis. De
que el vetllava, s'havia adormit. Vaig alçar el llençol, i encara em	dura	el tremolor. Em semblava tothora veure'l; no he pogut tastar res en tot
l'àrea de les relacions socials, públiques. Ací, certes "habituds", si	duren	i si s'estableixen amb una penetrant omnipotència —cosa no insòlita—,
com el Diary de Samuel Pepys. És avui —un avui que	dura	ja temps— quan els escriptors reprenen el tema amb equanimitat. El
Un dèspota lacònic tindria, entre nosaltres, ben poques possibilitats de	durar	. La seva força natural-social —les adhesions populars que es guanya—
forta ofensiva a Euskadi. Crisi a la Generalitat (ja fa una setmana que	dura	). Es diu que pujarà un dictador republicà, potser el general Pozas. No ho
gairebé estiuenca. Un oreig amable agita de tant en tant el sègol. Encara	dura	, una mica marcida, la blancor dels cirerers florits. Quan he obert la
aplicat el control a les mars i fronteres d'Espanya. Penso que la guerra	durarà	fins a mitjan estiu. El control sembla que té per objecte ofegar-la.
i se'ls atreia a base de conversa, llonganissa i conyac. "Si allò	dura	gaire —deia—, em buiden tota la casa com els pretendents al palau
fa pocs dies, que la guerra és a les acaballes. "La guerra pot	durar	quinze dies i, a tot estirar, dos mesos; s'acabarà per la qüestió
fa una tempestat: núvols negres, ràpids; trona, plou i pedrega. Però	dura	poc. Després vaig al poble. El locutor de París P·T·T· diu que,
i es lluita acarnissadament al sector de Brunete. És una batalla que	dura	, gairebé sense interrupció, des del 6 d'aquest mes; diu que, per
Sol fort, al matí; núvols. A mitja tarda fa un temporal, que no	dura	gaire. En caure la tarda d'or, hi ha camins mullats, olor de reïna al
Parlo amb el meu cosí Anton Garriga, que creu que la guerra no pot	durar	, perquè la reraguarda està "podrida". El pedagog Eladi Homs em deia
"Desgraciadament hem de desitjar que vinguin més sovint". Quan encara	durava	l'alarma vaig a la Residència d'Estudiants. Hi ha molta gent pels
decisiva o el cop d'Estat són inevitables. Penso que tot plegat pot	durar	mesos, però no pas més enllà del maig. A dos quarts de 3 de la
desmoralització produïda pels terribles bombardeigs era tan gran que, si	duren	una mica més, la guerra s'acaba per col·lapse. Fàbriques sense obrers,
cos i movia les plomes de la cua. Quan el cant parava, aquella "dansa"	durava	encara una estona. Després ha vingut la parella i s'ha posat no gaire
amb gran boira. En Felip Graugés dina a casa. No creu que la guerra pugui	durar	gaire (sort de l'optimisme que ens ha aguantat sempre). A la tarda
queviures amb l'euga perd l'animal. L'aclama en la nit pura —el crepuscle	dura	encara, groguenc: brilla, ran dels castanyers, un estel enorme—. Trobem
blancs, lleugers i alegres. La guerra està aturada. A moments, diríeu que	durarà	sempre més. 10 juny. He baixat a Viladrau, matí i tarda.
sortirem aviat de la monotonia d'ara, que fa la impressió que la guerra	durarà	sempre més. A mitja tarda vaig al Pujolar, on lliuro una quantitat a
temps sinistres; però també amb l'esperança que la tragèdia ja no pot	durar	gaire més. Abans de dinar, els nens, amb gran fe, han resat el
dies terriblement difícils, però no sembla que aquests neguits hagin de	durar	molt. Escric unes divagacions sobre la funció dels grups i cenacles

Pàgina 1 (de 170)

50 següents