Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i murmurava de tot i contra tot, amb contínues al·lusions ofensives a la	duresa	i la brutalitat —així l'anomenava ella, retraient-li de passada el seu
una natural reacció contra el seu estat d'ànim, la veu li sonà amb més	duresa	, gairebé cruel. —No havies d'haver vingut, Mila, aquesta nit. Per què ho
sants; es demanava on devien raure entre la misèria i la vulgaritat, la	duresa	i la falta de fe del seu temps. ¿Estarien sepultats en qualsevol
sobte transparent: el fred laconisme de les seves preguntes, la gairebé	duresa	de les seves respostes tan inconcebibles, que la traspassaven com
l'emoció, ja vençut. No obstant això, es dominà, i li parlà gairebé amb	duresa	: —Vas obrar com un marrec sense enteniment, Candaina, reconeix-ho. ¿Et
cal ser massa aprensiu des del punt de vista moral, per a mesurar-ne la	duresa	... La clemència és una virtut que honora qui la practica: d'acord. Els
i Jaouen no s'origina tant en la llibertat dels dos nazis com en la	duresa	que hom reserva als altres: als presos comuns, sobretot. La desigualtat
Les batallades dels rellotges públics disfressaven la seva implacable	duresa	amb ressons litúrgics, i al capdavall es reduïen a fer de senyal
nuca. —Porc! —sent que diu. Vagament, té consciència de la caiguda, de la	duresa	del terra contra el front, de les mans de l'home que el subjecten pels
ells —diu la noieta—. Però no ho és. —Ho són tots —replica ell amb	duresa	. —Alguns, molt pocs, no. —Tots! —No —insisteix la noieta amb un
per acabat. —Sou molt generós —mormola la dona, emocionada, i ara sense	duresa	, insisteix prop de la noia—: Aneu-vos a vestir. —Ja serena, serveix les
amoïneu —fa ell, esmunyint-se com pot una mica més endins per evitar la	duresa	de la cotilla de la mestressa, però ella se n'adona. —On aneu? —pregunta.
Però amb escrúpols d'aquesta mena no es pot fer una guerra —afegeix amb	duresa	—. I això és una guerra. Ens cal un màxim de seguretat. Som l'avançada d'un
per acusar el seu propi pare, el cridaire Pere Grau, d'indiferència i de	duresa	. Però per què se li havia d'acudir? La dedicació a la infància distava
millor encara, son pare, que li infonia terror per la seva força, per la	duresa	de la mà, encara que tampoc no crec que hagués arribat a res. De totes
Això li agradava, i en la comesa demostrava una resistència física i una	duresa	veritablement increïbles. Malgrat la coixesa, podia, en efecte, fer, com
comparegué plorosa a la cita. —Què et passa? Què tens? —li digué ell, amb	duresa	. —La mare, que... Miquel va pensar que s'havia de mostrar ofès, indignat.
dies després, li vaig donar sa factura de cas florista, em tractà amb més	duresa	que mai. Ho prengué com a una coartada per dissimular el que per a ell
és una xicota plena i alta. Pentinada i vestida masculinament, és d'una	duresa	i d'una tibantor de pilota de rugby. No ha saludat mai ningú. Té una boca
Xela.)] Anem. [(Va per agafar-la del braç, però ella, sense	duresa	, el refusa. Surten lentament.)] Maurici Les dones!
unilateral i una mica equívoca— tot el que defuig la forma, el color i la	duresa	de les coses, tot el que dissol el món i redueix a l'eternitat el temps.
comprensiu, tenint en compte que la vida l'havia lligat amb una certa	duresa	, que el camp de les seves visions havia estat sempre limitat pel treball,
l'ànima. En els ulls de la seva amant la vidriositat havia perdut la	duresa	; les nines tenien una consistència més líquida, més humana; la galta es
es trobava senyor d'ell mateix, reprenia l'aplom, la fredor i la	duresa	. Els desmenjaments de Guillem desesperaven la Baronessa, però ja no hi
coses, he vist que tot plegat té tan poca importància, i la vida és d'una	duresa	, d'una mala fe i al mateix temps d'una indiferència que m'és ben igual
més la cavitat dels ulls; però un somriure naturalíssim mitiga la	duresa	de l'esguard; abraça la núvia; la besa amb llavis prims i freds. L'abric
i, un moment, l'amo Muntanyola provà que topés contra el seu. Un matís de	duresa	al rostre de la noia i un inici de separació bastà perquè ell es sentís
—balbuceja,— m'havia caigut el tovalló i... Però Angelina el mira amb la	duresa	de qui repta en silenci. Sona la campaneta del cancell i el doctor Grau,
"l'avorrida" amb una mitja rialla que no basta per a dissimular-li la	duresa	de la cara. —No m'ho prenguis a mal. Sols era per dir alguna cosa. M'
la porta del carrer. —Tornaràs, demà? —pregunta la germana sense gens de	duresa	en la veu.— Ens passa tan bé la vetlla, sentint-te contar malifetes! —I
lloc algun cabell indisciplinat, pensa que castigarà aquella intrusa amb	duresa	, sense falses llàstimes, abans que pugui posar en ridícul el bon nom dels
i per l'altra por: la d'haver d'encarar-se amb Laura i parlar-li amb	duresa	; resistir la mirada d'ella, freda, serena, clara, que l'acovardeix com si
que un plastró metàl·lic que protegia el pit i que per la seva rigidesa i	duresa	permetia que hom hi fixés el rest. L'armadura milanesa del castell de
a Pamplona (figs. 192 i 193). Per tal d'evitar la	duresa	del ferro sobre el cap, el bacinet anava, per dins, recobert d'estofa o
i això observant l'aspecte de la fusta i de l'escorça, l'olor, la	duresa	i d'altres característiques del mateix tipus. Dotzenes i dotzenes de
per raó de l'edat avançada a què arriba; el metall, a causa de la seva	duresa	. Un animal desproveït d'utilitat pràctica és invocat sovint en els ritus:
que jo em sentia treballar per dins, contra la meva voluntat, una certa	duresa	dolenta que de tant en tant esclatava enfora, les accions abruptes,
minvant les crisis de sentiment. L'exaltació durava períodes llargs. A la	duresa	forta del meu pare que m'havia repel·lit, jo hauria volgut oposar una
no dubtava de mi; poc penetrant com ella era, m'atribuïa una fermesa, una	duresa	decidida que jo estava lluny de tenir aleshores. Jo apareixia com un
vital, el meu suport moral i estètic, s'havia convertit en egoisme i	duresa	. La primera víctima n'era la meva mare, amb la qual tenia el deure
de cristiana. La seva germana no tenia possibles. El veia morir amb una	duresa	de beata revellida. —Posa't bé amb Déu i no pensis en res més —li deia—
m'ho suportava tot, sense protesta, com si veiés en les meves rancúnies i	dureses	la justa expiació del seu pecat. De vegades no podia més i es queixava.
et faria més bé que un llit i que un mos de pa. Tot d'una, recordes la	duresa	amb què t'han refusat. Et rius, amb un riure amarg, de les veus
severa amiga, la fidel companya que et guarda grans i fortes lliçons la	duresa	de les quals t'agrada d'atenuar amb aquests fantasmes de la il·lusió tan
Va fer, despòticament, el preu que ell va voler. Tot tractant l'home amb	duresa	i menyspreu, llançà els seus bagatges i els meus dintre el carret, i
Altres vegades havia de veure, més endavant, aquesta energia, aquesta	duresa	val més dir, en homenets francesos que de cop m'havien produït la
les característiques de la vida col·lectiva francesa. Però aquell dia la	duresa	amb què va tractar-me aquell jove, la vaig trobar inhumana, injusta, i el
què l'odiava, si li hauria hagut de besar les mans? No ho sé pas. Hi havia	duresa	i sequedat al seu rostre i als seus ulls, tot i la bona acció que feia,
malalt. El meu cos era capaç de resistir qualsevol privació, totes les	dureses	. Després d'una nit al ras, d'un sopar sumaríssim, em movia àgil. Disposat
escrigui per tornar-te'ls quan pugui? —No m'has de tornar res, va dir amb	duresa	. Però escriu-me a la taverna del mallorquí. Si trobes feina, fes-m'ho

Pàgina 1 (de 31)

50 següents