×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dutxar |
Freqüència total: 255 |
CTILC1 |
el mira sorpresa. —Tu? —Vaig poder passar. Tu també eres aquí, mentre em | dutxava | ... —fa memòria. —Sí. Saps que es van endur tots els del replà? —M' | els imagineu, al costat del sot, prenent l'aigua amb la trompa, i | dutxant | -se l'espatlla. Quan l'elefant és mort, i l'heu vist sota els arbres | allí, ens pelaren al zero i ens feren vestir de gris, després d'haver-nos | dutxat | . Jo estava trist. Dormíem dins una gran nau, amb cent cinquanta més. | que més respecte em feia era saber que, tant a l'hivern com a l'estiu, es | dutxava | cada dia amb aigua freda, a les set del matí, ell, un vell que tenia | ell, un vell que tenia almenys seixanta anys: s'havia de morir aviat i es | dutxava | cada dia. quan em vingué l'acudit d'imaginar-me'l nu sota la dutxa, amb la | vaig veure que no hi havia penjat el barnús d'en Santi, "deu ser a | dutxar | -se". Vaig obrir l'armari per treure'n el jersei de niló que em volia | d'anar a entrar a l'hotel, una de més impetuosa ens ha arreplegat i ha | dutxat | el cotxe i els bagatges. El sopar ha estat més aviat melangiós: tots els | capolat i desfet, però amb una lucidesa cerebral meravellosa. S'alçà i es | dutxà | . Sota el fuet de l'aigua freda recobrà la puixança perduda. Quan tornà a | En prémer un botó, un aparell es posa en moviment i fa massatges, | dutxa | , eixuga i enllustra en cosa de segons. Per als peus, per tot arreu hi ha | de poder-hi prendre un bany calent; molt més fàcil serà a l'estiu poder | dutxar | -s'hi amb aigua fresca, tantes vegades com convingui. Aquest pis tindrà un | La mateixa cosa succeeix quan netegem la casa, quan ens rentem o ens | dutxem | ; quan fem net el cotxe, o quan eliminem els excrements, etc.. En aquest | treball amb interès. Les mou l'interès d'acabar aviat per tal de poder-se | dutxar | . Han d'interrompre les tasques ordinàries; però què importa això! A part | degut a l'augment de la població flotant. Açò no és estrany; tots ens | dutxam | més, ens baratam més de roba, bevem més. A Maó ja fa anys que la gent | còmoda i moderada per estar bé de salut i conservar la forma física. | Dutxeu | -vos amb aigua freda tot l'any, per a evitar els refredats, acostumeu-vos | d'adults. Prohibició de donar-se un bany amb calçat i obligació de | dutxar | -se abans d'entrar a la zona de banys. Indicació de zones de profunditat i | d'enfonsar la porta abans d'anar-se'n sense donar la lliçó. Després de | dutxar | -me i de prendre un cafè amb llet, va trucar el telèfon. Era la una, i | la neteja de les dents, de les ungles, dels cabells. Habituant els nois a | dutxar | -se després de les pràctiques esportives. Responsabilitzant els nois de | lloc a l'aparició de la brutícia i a una olor desagradable. Per això, cal | dutxar | -se, més aviat que no pas banyar-se, diàriament —amb una temperatura d'uns | cosa que no entenen molts pares, que pensen que en aquesta etapa no poden | dutxar | -se ni banyar-se. Els nens han de rentar-se el prepuci i el gland, | el bidet. "M'agrada anar ben neta, saps? La primera cosa que faig és | dutxar | -me cada matí". Amb les cames obertes, mig ajupida, s'eixugava amb la | pou comú del poblat, quan sentí les rialles de les joves negres que s'hi | dutxaven | . Poaven l'aigua i se la llençaven l'una a l'altra. Hauria passat sense | i mal educats", deia un dia desesperat en els vestuaris, mentre jo em | dutxava | amb tanta ràbia que ni m'adonava de que l'aigua era gelada. Llavors, | beure aigua fresca, després d'haver begut aigua durant el partit i tot | dutxant | -me. Me'n ric dels beduïns que travessen els deserts de Síria o d'Aràbia. | cambra, em vaig ficar al llit i vaig dormir, d'una tirada, fins a les sis. | Dutxat | i enllestit, em vaig dirigir cap al metro que em dugué a la plaça de la | que l'àrab encara dormia. —Anem —digué. Em vaig vestir de pressa, sense | dutxar | -me ni res, i sortírem a fora. —No li hauria de dir adéu? —vaig | general traïdor o d'un bisbe amb botiga santera, pot, amb molt de goig, | dutxar | amb metralla les nostres ciutats. Un moro o un del terç, ben beneït per | feia setmanes, i, com més s'atansava el moment, més m'excitava. Em vaig | dutxar | , perquè m'agrada arribar-hi net, em vaig rentar el cap i tot, em vaig ben | ni beu, fa gimnàstica, dorm amb la finestra oberta estiu i hivern i es | dutxa | amb aigua freda. Admirable!. Mosso que té cura de les haveries. | sabó, una tovallola. La casa era molt gran. El sentíem que es | dutxava | . Sortí amb el banyador posat, sense res als peus. | Es cert que allò de vegades actua com anafrodisíac pels jovencells que es | dutxen | cada dia. Correrien, naturalment, d'un cafè a l'altre sense trobar la | Narcís. No ho dubti, jove, no ho dubti! Mentre els espanyols no es | dutxin | cada matí, ni portin el coll planxat, ni els trens arribin d'hora, no hi | Li pots dir de passada que no provoqui una inundació cada vegada que es | dutxa | . La mitjana. I de passada, que no agafi aquells posats de màrtir | —On vas Manel, tan elegant? Manel. —Espero la xicota. He anat a | dutxar | -me i se m'ha fet tard, de manera que pensava que ja la trobaria florint-se | tancar la cremallera. —Hola, Adela, bona tarda, Engràcia. Passeu. —Que et | dutxes | sense rentar-te el cap? —Sempre que venim és al bany. No calia que et | havia fet maionesa sinó també beixamel, tot d'un plegat. En Feliu es | dutxà | , i una vegada sec s'esbatanà sobre el llit. I ben aviat arribà a una | la feina)] I la teva gimnàstica? Nel Ara hi vaig. Després em | dutxaré | i m'afaitaré. Samsó Gimnàstica, en aquestes hores? Nel | : "Nasi, fes-me el llit", "Nasi, posa aigua a escalfar per a | dutxar | -me", "Nasi, vine aquí i fes-me un petó". Quina malícia em | fantasies ni quimeres. Ara el sol plora pel cel i no ens | dutxa | amb dolls daurats; només veu taques de gris i s'amaga | i sempre que podia explicava coses lletges d'ell." En Lluís ja s'havia | dutxat | , deu ésser a la cuina, esmorzant. La Sílvia notava que s'havia afaitat | però a la fi ja no ho podien suportar, s'ofegaven, i sortiren per a | dutxar | -se amb aigua freda, s'estaven ben xopes de suor i era una delícia voltar | per veure quines pel·lícules feien. La Sílvia pensà, em | dutxaré | , i quan baixà la cremallera dels pantalons de color de coral, va respirar | va respirar fent sortir l'aire dels pulmons a poc a poc. En acabat de | dutxar | -se, es passà la llet de cogombre per la cara i l'altra, la /Desert | Esther espentejà la porta i ningú no ens va rebre. Entràrem: estava | dutxant | -se, i la nostra irrupció el va posar en evidència quan isqué del lavabo. | la màquina i el vaig deixar en un calaix de la taula del despatx. Em vaig | dutxar | i em posí unes sabatilles d'esport. Quan estava cordant-me la camisa vaig | sinó per la calor que sentia i, també, perquè no tenia esperança de | dutxar | -se fins que no arribés a l'estudi. —Perdoni, senyora Altafulla, però | tot prenent la copeta, i es notava agradablement ensonyat. L'altra era | dutxar | -se. Així que, durant el dia, prenia tres o quatre dutxes que li anaven bé | el qual, per arborar-lo com a artista, s'hi va voler | dutxar | sense pudor. El músic, sota l'aigua, complaent, exhibia els | la falsa absència de la Irene... Se'ns va fer tard i jo tenia ganes de | dutxar | -me abans d'anar a dormir. El pare m'acompanyà al lavabo. En tancar la | i que jo em sabia de memòria. Em vaig afanyar a posar-me'l un cop | dutxat | . No em fa vergonya confessar que en sentir el contacte de la llana sobre | què hi són si no? Pere: És clar, per què hi són?... Així és com | dutxar | -se amb els mitjons posats. Tu saps com són d'incòmodes? Semblen faixes. |
|