DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ebri A 124 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ebri Freqüència total:  124 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i hauría pogut, com afirmaven els seus camarades, servir, quan estava ebri, de penó de calcés, i, en dejú, de botaló de floc. Però aquestes
tan amable que, tots els aquí presents em sembleu, com els déus homèrics, ebris de la barreja de nèctar i nepent, mentre que abans estàveu tristos i
és sempre un adolescent amb cabellera abundant? Doncs perquè, insensat i ebri, passa la vida en convits, ballarugues, danses i jocs, i no té cap mena
noble honra, mà esquerra, carreró estret, oli espanyol, ferro ample, moro ebri, mà oberta, té olorós, odi opressor, porta el pa, no en tinc, jo et
la marxa del subjecte és insegura, oscil·lant, semblant a la de l'ebri i a la del cerebel·lòpata. Si la marxa es realitza amb els ulls tancats,
és, ja se sap, la posició de Nietzsche. Després d'ell, moltes vanitats, èbries de menyspreu, han volgut emparar-se en el seu nom. Si bé la persona
violent), perquè: "Així com en Blasco hi havia un esperit dionisíac, ebri de comandament, de multituds, de delícies còsmiques i universals, en
La temporada de segar era aclaparant. L'agre saluet de les cigales, èbries de sol, trepanava el cervell. Els escaraders, tirats de falç, de cassot i
a qui cau a la seva xarxa la possibilitat de raonar lliurement. L'home ebri d'espectacles, de sorolls, de màquines, és un home que pensa poc. Són
d'acostar-s'hi: els montcarraners motoritzats que a la nit tornaven ebris i excitats de les Costas de Levante i de la Costa de los
Isidro Cercós" va anar a celebrar el seu sant al seu mas i després, ebri, decidí ocupar Vilaplana. Cal advertir que els dos diaris reusencs eren
Érem nosaltres amb la nit dins les copes. ¿Recordes? Ebris estranyament, parlàrem de vida per més vida.
dins meu? ¿No vibres tu mateixa com una flama greu, èbria de l'amplitud de l'infinit aeri? És Ell. És el seu aire. En el seu si
i només un poema pot explicar per què aquell home mal afaitat i ebri té ulls de príncep. La desfeta d'un món: vet aquí la grandesa,
líquid subtil filtre de mort benigne me l'ofereix Ebri d'amor pel món que cau i atura el fil del clam la roda que no
que més ens plau. Allà on anem l'anem sembrant. Mireu els soldats, els ebris de la mort. La mort és l'aiguardent que més ens plau. Allà on anem ens el
i és verge encara! Mireu, doncs, els soldats: músics i agricultors, ebris i amants, homes de cap a peus! Oh, meravella, tants segles que han passat
encara! Homes i dones, escolteu, mireu els soldats: músics i agricultors, ebris i amants, homes com cal! [Un dels Soldats s'ha acostat a la Noia i l'ha
arreu ens guanya crítica i blasme de les altres terres. Ens tracten d'ebris, i, amb grolleres frases, ens rebaixen al llot; i així ens ocorre que en
podia diarïament la ilusió méva, mon somni en flor; ebri escoltava lo téu accent sentia obrirse 't, vibrant, el cor. En
Nerón desde la torra, á la claror del combat cantan, ebris, sa victoria. ¿Qué dius? ¿que aixó es espantós? ¿que vejent
meua fúria d'argent, mossegue lànguidament uns llavis ebris que afloren entre pètals d'aiguamarina. Els teus ulls d'una
escanyat, el pou d'una masia abandonada. I aquells dos sergents totalment ebris, que dins la seva borratxera no veren més mitjà que entrar a la seva
ha començat ara mateix: cridant, empentegant-nos, ebris d'eternitat, amb serpentines i paperets de ser-feliç, anem d'un
tot seguit de l'estrena teatral, Àngel arribà una nit a casa una mica ebri; Rosanna estava desperta però es féu l'adormida. Ell començà a
i a la festa. Els nostres, volia dir jo —i no ho vaig fer per una timidesa èbria i insegura—, deuen ser als sofàs de les seves cases de mobles clars,
de seny. —Tornar? És possible? —va recitar Sergi, histriònic, potser ebri—. Veus, Marc? Al final ens quedarem sols nosaltres, els de la nostra
havia entrat en un buit fet d'horitzons llargs i hores lentes, de tombs ebris pels carrerons i itineraris per bars obscurs que Sergi anava anomenant i
L' arcabús, llansas, espasas, Surten, matan, tenen sort. Ebrios tots de la presa Se extenen los cassadors; Pasan
juliol VII Juliol rohent, rohent, ebri de llum y de vida; Juliol rohent, rohent, ¡passa
d'un sol, erm de consol. Juliol rohent, rohent, ebri de llum y de vida; Juliol rohent, rohent, ¡passa
presidirien la vila del silenci on dinasties d'enterradors invariablement ebris arrengueraven en fosses i nínxols per al viatge al nores els difunts
i enmig dels mals desdeia llur coratge; giragonsant com ebris trontollaven, tota perícia llur era exhaurida. En
de països en vies de desenvolupament (sobretot llatinoamericans) i, ebris de cervesa, pintaven as encerclades a les parets de Friburg, on estudiava
tros de carn batejada que rondinava amb turpitud, excepte quan recitava ebri el devessall eslau. S'acabava mig pollastre rostit, eructava, s'esvergava
bravejàs i jugàs per ell. I plorava per escrit quan tothom reia i cantava ebri a la taverna i Antònia Trèmol passava de mà en mà deixant que tothom la
Allargo el braç, com si pogués abastar-los, i per un moment, ebri, «m'inundo d'immens». Escala de matinada A J. V.
creua el cel enterbolit; a la taula del costat, l'ibis somica, ebri, cruel. Diuen que les passions no es poden mai pintar
m'acosto al balcó i escolto com refiles amagat en la boscúria èbria d'aquests jardins. ¡Quin goig tan cristal·lí i excepcional
Tot és i muda, i el galze clos, perfecte, és com el somni ebri d'algun poeta antic. Veig que el somriure bru d'aquella
els pirates que seuen amb putes al bar pesquen ebris d'enyor serrandells i corbines. Hi ha banderes al moll. Caravanes de cucs
, al fons, l'atreia com la dansa d'una flama, a la nit, atreu la falena èbria del seu propi vol. La primera escala, Londres, fou decebedora. La ciutat,
també en això seguia al peu de la lletra els passos del místic: caminar, ebri, per damunt mateix de les petjades sublims que deixà la Víctima divina,
tan sagnant com la massacre, i digne solament d'una soldadesca salvatge i èbria. Si la dona que estimes és verge, deixa a un desconegut la violació dels
lluu la còlera del rom. Et segueixo amb l'esguard, lúbrica com un simi, èbria com un globus sense llast. Bleixo cap a l'esquer dels pits vibrants, del
devasta. Aniré cap a les profunditats salvatges, pàl·lida de solitud, èbria de castedat! Avui sóc casta com la lluna. Oh lluna, caçadora, de sagetes
les clarianes del bosc per triar les nostres futures mullers. Els amics, ebris de cançons i d'alegria, anàvem agafats per les espatlles i llavors la
ens acuiten les hores, més m'afermen en la memòria. Ebri de besos, sento la pell més dolça que un vel de seda:
L'arbust resta quiet, immers dins un silenci fet de silencis ebris, de l'aleteig frenètic d'un papalló damunt l'escorça lacerada,
per la vida amb els sucs de la vida fins a quedar-ne ebris. En ser l'estiu, torno a enjoiar la cuina amb

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »