Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i hauría pogut, com afirmaven els seus camarades, servir, quan estava	ebri	, de penó de calcés, i, en dejú, de botaló de floc. Però aquestes
tan amable que, tots els aquí presents em sembleu, com els déus homèrics,	ebris	de la barreja de nèctar i nepent, mentre que abans estàveu tristos i
és sempre un adolescent amb cabellera abundant? Doncs perquè, insensat i	ebri	, passa la vida en convits, ballarugues, danses i jocs, i no té cap mena
noble honra, mà esquerra, carreró estret, oli espanyol, ferro ample, moro	ebri	, mà oberta, té olorós, odi opressor, porta el pa, no en tinc, jo et
la marxa del subjecte és insegura, oscil·lant, semblant a la de l'	ebri	i a la del cerebel·lòpata. Si la marxa es realitza amb els ulls tancats,
és, ja se sap, la posició de Nietzsche. Després d'ell, moltes vanitats,	èbries	de menyspreu, han volgut emparar-se en el seu nom. Si bé la persona
violent), perquè: "Així com en Blasco hi havia un esperit dionisíac,	ebri	de comandament, de multituds, de delícies còsmiques i universals, en
La temporada de segar era aclaparant. L'agre saluet de les cigales,	èbries	de sol, trepanava el cervell. Els escaraders, tirats de falç, de cassot i
a qui cau a la seva xarxa la possibilitat de raonar lliurement. L'home	ebri	d'espectacles, de sorolls, de màquines, és un home que pensa poc. Són
d'acostar-s'hi: els montcarraners motoritzats que a la nit tornaven	ebris	i excitats de les Costas de Levante i de la Costa de los
Isidro Cercós" va anar a celebrar el seu sant al seu mas i després,	ebri	, decidí ocupar Vilaplana. Cal advertir que els dos diaris reusencs eren
Érem nosaltres amb la nit dins les copes. ¿Recordes?	Ebris	estranyament, parlàrem de vida per més vida.
dins meu? ¿No vibres tu mateixa com una flama greu,	èbria	de l'amplitud de l'infinit aeri? És Ell. És el seu aire. En el seu si
i només un poema pot explicar per què aquell home mal afaitat i	ebri	té ulls de príncep. La desfeta d'un món: vet aquí la grandesa,
líquid subtil filtre de mort benigne me l'ofereix	Ebri	d'amor pel món que cau i atura el fil del clam la roda que no
que més ens plau. Allà on anem l'anem sembrant. Mireu els soldats, els	ebris	de la mort. La mort és l'aiguardent que més ens plau. Allà on anem ens el
i és verge encara! Mireu, doncs, els soldats: músics i agricultors,	ebris	i amants, homes de cap a peus! Oh, meravella, tants segles que han passat
encara! Homes i dones, escolteu, mireu els soldats: músics i agricultors,	ebris	i amants, homes com cal! [Un dels Soldats s'ha acostat a la Noia i l'ha
arreu ens guanya crítica i blasme de les altres terres. Ens tracten d'	ebris	, i, amb grolleres frases, ens rebaixen al llot; i així ens ocorre que en
podia diarïament la ilusió méva, mon somni en flor;	ebri	escoltava lo téu accent sentia obrirse 't, vibrant, el cor. En
Nerón desde la torra, á la claror del combat cantan,	ebris	, sa victoria. ¿Qué dius? ¿que aixó es espantós? ¿que vejent
meua fúria d'argent, mossegue lànguidament uns llavis	ebris	que afloren entre pètals d'aiguamarina. Els teus ulls d'una
escanyat, el pou d'una masia abandonada. I aquells dos sergents totalment	ebris	, que dins la seva borratxera no veren més mitjà que entrar a la seva
ha començat ara mateix: cridant, empentegant-nos,	ebris	d'eternitat, amb serpentines i paperets de ser-feliç, anem d'un
tot seguit de l'estrena teatral, Àngel arribà una nit a casa una mica	ebri	; Rosanna estava desperta però es féu l'adormida. Ell començà a
i a la festa. Els nostres, volia dir jo —i no ho vaig fer per una timidesa	èbria	i insegura—, deuen ser als sofàs de les seves cases de mobles clars,
de seny. —Tornar? És possible? —va recitar Sergi, histriònic, potser	ebri	—. Veus, Marc? Al final ens quedarem sols nosaltres, els de la nostra
havia entrat en un buit fet d'horitzons llargs i hores lentes, de tombs	ebris	pels carrerons i itineraris per bars obscurs que Sergi anava anomenant i
L' arcabús, llansas, espasas, Surten, matan, tenen sort.	Ebrios	tots de la presa Se extenen los cassadors; Pasan
juliol VII Juliol rohent, rohent,	ebri	de llum y de vida; Juliol rohent, rohent, ¡passa
d'un sol, erm de consol. Juliol rohent, rohent,	ebri	de llum y de vida; Juliol rohent, rohent, ¡passa
presidirien la vila del silenci on dinasties d'enterradors invariablement	ebris	arrengueraven en fosses i nínxols per al viatge al nores els difunts
i enmig dels mals desdeia llur coratge; giragonsant com	ebris	trontollaven, tota perícia llur era exhaurida. En
de països en vies de desenvolupament (sobretot llatinoamericans) i,	ebris	de cervesa, pintaven as encerclades a les parets de Friburg, on estudiava
tros de carn batejada que rondinava amb turpitud, excepte quan recitava	ebri	el devessall eslau. S'acabava mig pollastre rostit, eructava, s'esvergava
bravejàs i jugàs per ell. I plorava per escrit quan tothom reia i cantava	ebri	a la taverna i Antònia Trèmol passava de mà en mà deixant que tothom la
Allargo el braç, com si pogués abastar-los, i per un moment,	ebri	, «m'inundo d'immens». Escala de matinada A J. V.
creua el cel enterbolit; a la taula del costat, l'ibis somica,	ebri	, cruel. Diuen que les passions no es poden mai pintar
m'acosto al balcó i escolto com refiles amagat en la boscúria	èbria	d'aquests jardins. ¡Quin goig tan cristal·lí i excepcional
Tot és i muda, i el galze clos, perfecte, és com el somni	ebri	d'algun poeta antic. Veig que el somriure bru d'aquella
els pirates que seuen amb putes al bar pesquen	ebris	d'enyor serrandells i corbines. Hi ha banderes al moll. Caravanes de cucs
, al fons, l'atreia com la dansa d'una flama, a la nit, atreu la falena	èbria	del seu propi vol. La primera escala, Londres, fou decebedora. La ciutat,
també en això seguia al peu de la lletra els passos del místic: caminar,	ebri	, per damunt mateix de les petjades sublims que deixà la Víctima divina,
tan sagnant com la massacre, i digne solament d'una soldadesca salvatge i	èbria	. Si la dona que estimes és verge, deixa a un desconegut la violació dels
lluu la còlera del rom. Et segueixo amb l'esguard, lúbrica com un simi,	èbria	com un globus sense llast. Bleixo cap a l'esquer dels pits vibrants, del
devasta. Aniré cap a les profunditats salvatges, pàl·lida de solitud,	èbria	de castedat! Avui sóc casta com la lluna. Oh lluna, caçadora, de sagetes
les clarianes del bosc per triar les nostres futures mullers. Els amics,	ebris	de cançons i d'alegria, anàvem agafats per les espatlles i llavors la
ens acuiten les hores, més m'afermen en la memòria.	Ebri	de besos, sento la pell més dolça que un vel de seda:
L'arbust resta quiet, immers dins un silenci fet de silencis	ebris	, de l'aleteig frenètic d'un papalló damunt l'escorça lacerada,
per la vida amb els sucs de la vida fins a quedar-ne	ebris	. En ser l'estiu, torno a enjoiar la cuina amb

Pàgina 1 (de 3)

50 següents