DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
eclesiàstic A 2295 oc.
eclesiàstic M 516 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb eclesiàstic Freqüència total:  2811 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per aquest tràngol, ja se sap, però sempre és força amarg", continuava l'eclesiàstic, que patia, sense haver-ne encara un lúcid esment, de càncer de pàncreas:
vista el gir habilidós a què ha estat sotmesa, en aquesta frase, la idea eclesiàstica. Per a començar, la "flaqueza" per a la qual es reclama
ha de menjar, i en general ha de menjar a costa dels reis i de senyors eclesiàstics o seglars, que li passen pensions i subsidis. Els mecenas d'Erasme estan,
la ruptura amb el concepte, perdurat durant l'Edat Mitjana, d'una cultura eclesiàstica o paraeclesiàstica, subordinada i adjacent. Amb totes les seves astúcies,
reverends André Legouy i Joseph Jaouen, fora o abans de la seva professió eclesiàstica, van ser, durant l'última guerra mundial, partisans contra
i buides. Els policies es passejaven dins el temple coberts amb capells eclesiàstics. Els fusters del Museu que desmuntaren els altars per traslladar-los
moriríeu al cap de tres dies. Ara, que, si patiu tant amb les orquestres eclesiàstiques, tot ho podríem arreglar. Mr. F. G.. —Què voleu dir? Jo.
bona part a l'estament burgès medieval, sense oblidar els cavallers i els eclesiàstics que coadjuvaren a fer viva la transcendental descoberta. Ferms amb llurs
dit, i aquest és un fenomen molt digne d'ésser remarcat, la mentalitat eclesiàstica, gairebé sempre malfiada davant les novetats, adopta amb un retard d'una
de l'Església. Des de finals del segle XI canvià l'ambient eclesiàstic a casa nostra. Els comtats catalans creixien i un d'ells, el de
la llibertat de Roma en el nomenament de bisbes, abats i altres càrrecs eclesiàstics. Això el dugué lluny, perquè reivindicà a tot Europa els principis de
Santa Seu que a finals del segle XI reconegué la independència eclesiàstica de Catalunya, que era tant com afirmar-ne la política: d'antuvi
a la costa, l'esclat de la civilització urbana féu florir un nou tipus d'eclesiàstic, una persona preocupada pel món de l'esperit i de la vida interior, que
així sorgiren, al costat de l'Orde de la Mercè (1218), testimoni eclesiàstic de l'expansió marítima de Catalunya, els intel·lectuals que havien de
La ruralització de l'Església contribueix a precipitar la decadència eclesiàstica. En els segles dels Àustries totes les preocupacions de les comunitats
a la ciutat l'ambient no era favorable per al redreçament de la vida eclesiàstica, perquè sortís del barroquisme sensual i ploraner en què s'havia alineat.
va practicar el sistema del regalisme a ultrança. Nomenà per als càrrecs eclesiàstics les persones més sotmeses a l'autoritat civil, més complaents amb el
i es troben en relació amb els savis francesos. La majoria no són eclesiàstics; els que ho són no podran aguantar l'hàbit amb motiu de les properes
dels membres de les comunitats. Quelcom semblava romput en la dinàmica eclesiàstica, i aquest sentiment no era menys manifest en el clericat secular. Molts
cosa a Espanya com des de 1840 a 1860; mai la cultura eclesiàstica no estigué a un nivell tan baix com des de 1850 a 1870;
sol a beneficiar-se'n. A la segona meitat del segle XIX la vida eclesiàstica catalana, que es fomenta en l'ona romàntica, aconsegueix noves fites. De
a definidor de la tradició cristiana del país. Així l'espiritualitat eclesiàstica progressà en totes direccions, malgrat el llast que les lluites
com era la dels industrials que preparaven els equips d'esquirols. Els eclesiàstics catalans cercaven una sortida al conflicte. Ja que la dels Cercles
des de mitjan segle XIII gràcies als teòlegs i jurisconsults eclesiàstics. Els furs monolítics i inalterables de les grans compilacions jurídiques
de la realitat de la monarquia paccionada posada a llum pels tractadistes eclesiàstics del tipus d'Eiximenis. Els comtes-reis del casal barceloní eren reis que
argent que passen de Lleida a Barcelona; per la intranquil·litat del món eclesiàstic i feudal, arruïnat per la inflació de finals de la centúria i per
jurisdicció excepcional per a castigar els "crims atroços" dels eclesiàstics. Però així i tot el país tirava, malgrat els desplantes dels
a partir de 1599. L'alta aristocràcia, la burgesia, els eclesiàstics de punta, intentaren de negociar amb Madrid sobre aquests problemes. I es
pragmàtic, que es completava amb la reclamació que els càrrecs públics i eclesiàstics es donessin als particulars de cada regne per evitar l'espoliament de la
Nobles i clerecia comparteixen llur credo; no tots els aristòcrates i els eclesiàstics, però sí la major part. Els qui no hi estan gens d'acord són els homes
els fets ens presenten els directors del moviment aristocràtic, burgès i eclesiàstic presos d'un estrany complex d'orgull, suspicàcia i temença. Molt aviat
d'un procés de recuperació biològica o de la desesperació del moment. Eclesiàstics i cavallers eren els més encesos, i els burgesos, els més pacífics i
entre inspector de policia i jugador de set-i-mig, i amb alguna cosa d'eclesiàstic i de domador de tigres. Aquest home era el general Primo de Rivera.
de caritats i misses; la tia Paulina la lliurava besant les mans de l'eclesiàstic. Tots els valors i tot el diner en bitllets de la tia anaven a parar a la
l'única corda de salvació, cremada vilment, destruïda per un intrigant eclesiàstic dominat per l'apetit del diner, per la més sòrdida de les avarícies! La
don Tomàs s'hi acumulaven tots els horrors imaginaris: els grinyols dels eclesiàstics martiritzats al mig de la plaça de Catalunya pels de la Fai i els de
el nou règim, aquesta tristesa en veure acabades les parades militars i eclesiàstiques, tenia tots uns aires de col bullida i de covardia domèstica. En general
precisament el confessionari, la relativament apaivagada vociferació dels eclesiàstics, la propaganda nudista i bolxevic que es feia impunement a tot arreu, la
la mil·lenària vibració del sexe. És inútil que un bon to intel·lectual o eclesiàstic, en referir-se a la qüestió sexual, evoquin les imatges de la pantera,
que recorda la història. I és laica no sols en tant que es desglossa de l'eclesiàstic (i a vegades, a desgrat de no desglossar-se'n rotundament); és laica,
però gairebé sempre conservant una, dues, tres peces de l'"uniforme" eclesiàstic. I, a més, periodistes femenines, que van des de les monges o les noies
de timidesa que ostenta. Ell diu que sent vocació per la carrera eclesiàstica i a divuit anys el tanquen a Cambridge, al col·legi de Jesús. A
llibre emprèn un viatge. No surt tot sol. L'acompanyen tres amics, també eclesiàstics, i recorren Dinamarca, Suècia, Rússia, Suïssa, Itàlia. De resultes del
el gros pare hostatger: —Tingueu la bondat —digué amb melosa veu d'eclesiàstic—. La taula és a punt. Baixàrem al refectori, una gran sala amb bancs i
de manera apreciable, però, la seva fesomia secular. Els grans edificis eclesiàstics —la catedral, el seminari, la basílica avui convertida en oficines i
el barret bicorne, amb les ales capgirades cap amunt, de clara inspiració eclesiàstica. —La festa, tal com avui ens ha arribat —explica el senyor Pons i Lluch—
o en qualsevol altra labor agrícola. Al costat del noble hi cavalca l'eclesiàstic; el segon càrrec en importància a la festa és l'anomenat de "sa
i a la rectoria, i record qui sap si de passades servituds feudals o eclesiàstiques. Corbera té al voltant de vuit-cents habitants, la majoria dels quals
l'Arxiduc no fou derrotat, molts d'aristòcrates i d'altres jerarquies eclesiàstiques s'hagueren d'exilar per tal de conservar la pell. Però una part de la
tota mena arribaren a un punt difícil de superar. Fins i tot els oficis eclesiàstics eren sovint conferits a persones que morien sense trepitjar les illes, i

  Pàgina 1 (de 57) 50 següents »