×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb eclipsar |
Freqüència total: 319 |
CTILC1 |
l'havia destarotat: ¡aquella polseguera de miserables senyors feudals que | eclipsava | el sol de la reialesa! Però, a poc a poc, tot s'endegà. Vingueren grans | veritable. Però, sovint, a més, hi apareix, conscient o no, el desig d' | eclipsar | els altres, de deixar a l'ombra aquells qui no actuen així, i un desig | és la que m'ha orientat. Sartre s'hi limita el camp a uns termes que no | eclipsen | els d'un llibre de Gide, i s'hi posa en una actitud que no és la del goig | i que m'embriagaria sempre més, provinent d'ella o d'una altra capaç d' | eclipsar | -la, follia que per a mi equivalia a l'Amor, car no n'havia coneguda | al bar, era l'heroi. La seva gloriola durà uns quants dies. Després s' | eclipsà | . Quotidianament no sabia sostenir el seu paper. Era ell mateix qui havia | indústria eterna això és una quimera. Quan una indústria s' | eclipsa | , se n'ha d'aixecar una altra d'adaptada al moment que es viu. Ni la | i que la força i l'art, pels Àngels rèprobes són | eclipsats | molt fàcilment, capaços de fer en una hora el que ells, amb | i ve a dansar amb les bruixes de Lapònia, mentre | eclipsa | la lluna amb encanteris. L'altra Figura —si és que així, | conduïu-me'l!" Dient-ho va menar els seus rengles fúlgids que | eclipsaven | la Lluna; aquells anaren de dret cap a l'ombriu, amb el desfici | de polseguera? El vent hi bufa més constant que a la nostra Tarragona. | Eclipsada | primer per Cartago i després per Kairuan, Tunis no prengué importància | i els monuments s'hi alçaren a balquena, rics i bells, amb la dèria d' | eclipsar | els altres del món hel·lènic. El més ben conservat (molt destruït, però) | en teníem. I regoneixent els mèrits d'En Monturiol, que no varen ésser | eclipsats | ni entelats per l'alè del fracàs, admirem les quatre intencions que | científics de la nació els ha esborrat de la memòria dels homes i els ha | eclipsat | fins al punt que el mateix fet de citar els científics catalans que es | de l'odi és més gran, més espessa i més fosca i aviat taparà tot el cel i | eclipsarà | tota esperança. Pietat per al món! Pietat per als homes que hi pateixen! | la tragèdia grega i en el teatre elisabetà, que semblen, en grans línies, | eclipsar | tots els altres tràgics i totes les altres escoles de tragèdia. El que | tan lentament la costa inacabable. Y cada cop qu'un giravolt ens el | eclipsa | , les forses ens tornen a desmayar y's fa desitjar més, molt més encara. A | prou procurava resignar-se amb la seva creu per forçar la voluntat, se li | eclipsava | el temperament actiu, se li apagava la intel·ligència i se li doblegava | contra les llegendes de la posta del sud que s'anaven apagant com el sol, | eclipsaven | tot el que l'imperi castellà sortia a defensar armat fins a les dents, | si artísticament la superen, conceptivament no la igualen, va ser minada, | eclipsada | i finalment vençuda i arreconada com una desferra vella i arrencada de la | sap com els exèrcits de l'imperi castellà es van rendir mentre el sol s' | eclipsava | al cel en l'eclipsi que hi va haver l'any d'aquella derrota de l'imperi | epilèptiques de Carles II l'Encisat, al peu de la seva pròpia grandesa | eclipsada | per la glòria de Lluís XIV, després d'haver sentit la primera envestida | el demés, contingències, apariències, les recula en la penombra, fins a | eclipsar | -les. Joiós, vibrant, es trobava en un dels seus bons moments. La porta de | aquest estel d'Epifania que és la virtut, sobretot l'amor fratern, no va | eclipsar | -se, com els carismes meravellosos de la profecia i del miracle. Continua | les vermellors de les brases s'enfilen com esquirols per les rajoles i s' | eclipsen | perdent sang pel forat de la xemeneia. A tocar les finestres de l'eixida | a viure la primera història de l'home, una història que, de tan digna, | eclipsarà | , farà oblidar totes les que fins avui s'han viscut. Un silenci buidat | pinzellades l'espectacle anticipat de l'explosió de la bomba que havia d' | eclipsar | per sempre rei i comitiva dins el túnel... Vés a saber si ja ho sap tot, | superstició a les ànimes, i fins a ciutats senceres, quan el sol s' | eclipsa | , o quan la lluna, l'enfosquiment de la qual és més freqüent, ha amagat | totes les cares es giren cap al cel. El sol no té espectadors sinó quan s' | eclipsa | ; ningú no observa la lluna sinó quan defalleix semblantment; llavors | pobles que no coneixen del cel més que el seu aspecte i ignoren per què s' | eclipsa | la lluna; per què s'aombra. Fins entre nosaltres fa poc que la raó ens ha | —Petits, petits!... Veniu, veniu, veniu!... De sobte una ombra | eclipsà | la solellada. Eren els moixons. Havien comparegut i passaven a voladúria | l'afavorien de ballar mirant Biddy, em situava al seu davant per a | eclipsar | aquella demostració. Orlick s'havia aferrat a la forja gràcies a la | (en aquell temps n'hi havia si fa no fa pertot arreu), on Estel·la havia | eclipsat | totes les altres belleses, aquest matusser de Drummle se li mostrà tan | pietat filial no em cega fins el punt de creure que els seus fets d'armes | eclipsassin | els dels immortals vençuts de Roncesvalles. Noms familiars a casa nostra | amb brillants imatges, un ambiciós fragment descriptiu, que tal vegada | eclipsa | l'episodi de l'encontre d'Hèrcules i Pyrene, amb tot i que literàriament | oberta a l'hotel de Rambouillet; malgrat la Cort de Versalles, que va | eclipsar | els salons amb l'espectacle continuat del Rei Sol, sempre en escena des | que amb arborament enèrgic vol desfer un ambient social que l'ofega? | Eclipsats | els grans genis que donaren vida a la ciència medieval; en plena | a examen crític. Si hi hagué un temps en què la personalitat del poeta s' | eclipsava | darrera la vitalitat infosa a la seva obra, ara se'n considera deslligat | abans de mig segle novè— per la parròquia de Sant Cebrià, aquest titular | eclipsà | l'altre. En canvi, temps a venir, el nom de lloc de l'Oratori s'imposà al | donya Mercè de Pallejà. Fou més tard que l'esperit de la capella s'anà | eclipsant | i a restar sens utilitat. I passaren anys. I quan, per tant d'abandó i | empenta sense precedents, de tal manera que, per les seves dimensions, ha | eclipsat | , durant segles, tota l'arquitectura mundial. Mentre les grans catedrals | m. de llum, o la d'Albi, que, amb els seus 19,68, va | eclipsar | en amplada tota obra precedent. A les terres catalanes són d'aquest tipus | tingué la nau amb volta més ampla del món, de 23 metres de llum, | eclipsant | la d'Albi que havia estat fins llavors —amb quatre metres menys— la més | és un honor de l'humanitat, l'esplendor del qual no pot ni podrà mai | eclipsar | del tot la consideració de les misèries de l'actual règim econòmic, com | de les misèries de l'actual règim econòmic, com no podrà mai ésser | eclipsada | la bellesa de les estàtues gregues per la consideració dels vicis | Roques calcàries en formaven la base; però el carbonat de calci s'havia | eclipsat | sota grans esllavissades de terra rogenca que en dificultava | el pagador Sanahuja, que és l'únic funcionari del Parlament que no s'ha | eclipsat | del tot. Veig que alguns companys han col·locat llurs maletes, formant un | mar, les oliveres, les muntanyes. Els esparpells, les brillantors s'han | eclipsat | . No hi ha més que blancs —el blanc de la calç— i ombra. Aquests blancs, | electoral s'assembla a la temporada carnavalesca. La moral dels homes s' | eclipsa | , i són admesos o tolerats certs procediments i recursos que en èpoques | coincidí amb el floreixement i la llibertat dels seus Municipis, i s' | eclipsa | el poder de Roma quan el despotisme regnà sobre els Municipis, decaient | de vida social o col·lectiva i de vida espiritual i personal que mai s'ha | eclipsat | ni en les èpoques de majors preocupacions, i que així com serveix per a |
|