Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

però m'assereno de seguida i m'aplico a vetllar pels meus interessos	econòmics	, tan importants com complexos. Sóc viuda, prou que ho saben, i el meu
—en les classes altes sobretot— a les exigències d'una estratègia	econòmica	familiar claríssima. Tot matrimoni era un matrimoni d'interès —i aquesta
història. La investigació ha anat clarificant-ne els elements: l'anatomia	econòmica	, la diversificació en grups i en classes que en deriva, els antagonismes
actual —d'una societat concreta—, comencen per indagar la seva estructura	econòmica	, la polarització de les seves classes, el grau polèmic en què aquestes
espavilada propensió apropiadora, uneixen un sentit voluptuós dels valors	econòmics	. No sé si m'expresso bé. Penso que no basta l'"execrable fam d'or" per
conducta humana sinó quan la societat comença a fer intervenir en la vida	econòmica	un mitjà autònom per a facilitar l'intercanvi de mercaderies, és a dir,
d'adquisició o de domini, ni un signe neutre del valor	econòmic	, sinó la realitat absoluta d'aquest valor. I sens dubte tenia —"tenia":
un valor immanent, el màxim valor immanent en el camp de les relacions	econòmiques	. I és això, or i plata, i or i plata en moneda concretament, el que l'
indiscutible. Però el capitalisme prenia volada i la trama del joc	econòmic	es feia més complexa. Grandet veu com creixen els seus milions, però
en les seves rutines. Perquè quan els ciutadans amb possibilitats	econòmiques	, els magnats de bossa opulenta, les corporacions benestants, van
eren massa vistosos perquè no fos així; la força inflexible del mecanisme	econòmic	tampoc no tolerava cap alternativa, d'altra banda. I és enmig d'aquesta
gran diversió. Plegàveu a mitja tarda i no sabíeu què fer. La solució més	econòmica	era aquesta: passejar. Caminàveu a l'atzar, reposadament, sense
a repressions inquisitorials. En certa mesura, subsisteix la vinculació	econòmica	entre l'escriptor i una classe social concreta —la dominant, que li
de l'estructura legislativa de l'Estat; són, de més a més, l'horitzó	econòmic	i social en el qual vivim. El Codi Penal ho garanteix. L'home del carrer
dividit entre la derrota i la defecció, en surt corregit: la represa	econòmica	i l'esperit il·lustrat dels nostres setcentistes hi representen
amb un procés paral·lel que es consuma en l'ordre de les realitats	econòmiques	—socioeconòmiques— del nostre món. La trajectòria seguida per la burgesia
en els darrers sis-cents anys prou que ho il·lustra. L'individualisme	econòmic	, que constitueix la força renovadora d'aquesta classe en el seu període
la reivindicació del sexe. Els conflictes que s'hi involucren són ètics i	econòmics	: el sexe n'és la víctima. Aquest és el plantejament. En la gradual
de què vivia l'home occidental s'escau, de més a més, enmig d'un trasbals	econòmic	i social sense precedents. O bé aquest trasbals és un dels incidents que
sobre l'individu, l'anul·len o l'inutilitzen en tant que agent	econòmic	. No cal dir què passaria si, per un moment, el nostre veïnat es lliurés
la societat ha de ressentir-se inevitablement de la pèrdua d'energia	econòmica	implicada en la seva actuació. D'aquí que la societat procuri defensar-se
és un germen disgregador, dissolvent, deleteri: soscava els fonaments	econòmics	de la societat. I per això cal ofegar-lo: per això cal reprimir o
amb què cal omplir el temps de no fer res, promouen venturoses expansions	econòmiques	: la llàstima és que la gent, curta de cèntims en general, no tingui més
unida a la noblesa. Aquest és un hàndicap que tenen els dèbils —físics o	econòmics	—: que mai no semblen nobles, almenys als ulls dels forts. La
monotonia. Canvien els vestits, les institucions, les estructures	econòmiques	, les religioses, el que vulgueu: però, en l'essencial, els habitants del
encarit tant i els cal, a més, pagar aportacions de guerra, llur situació	econòmica	es fa bastant més difícil que abans de la Revolució. "I abans teníem un
segons ell, una guerra "nacionalista", sinó originada per l'evolució	econòmica	d'Espanya (la interpretació marxista, és clar). Ara bé: el que complica
bé: el que complica les coses és que Espanya no constitueix cap unitat	econòmica	. Hi ha el Sud feudal i el Llevant industrial, burgès. Però precisament a
Partit Comunista, que vol una "democratització" de la vida política,	econòmica	i militar del país i s'oposa que Largo Caballero sigui alhora president
pressionar i obtenir avantatges abans de retirar-se d'Espanya —avantatges	econòmics	, colònies, etc.—. Diuen que el que ha deprimit més no ha estat
entre els núvols. Mentre ens escalfàvem, havent sopat, davant la cuina	econòmica	, la xibeca cantava insistentment en la nit freda. Tercer desembre de
en el meu minúscul "despatx" del rebost, a l'escalf de la cuina	econòmica	i a la claror d'un quinqué de porcellana. Escric unes notes sobre Pearl
amb cordes, d'atuells variats que s'amunteguen en tota mena de vehicles	econòmics	. —D'aquí a vint minuts els donaré l'entrada —repeteix l'home, es consulta
i el parteix de nou. Després escriu ràpidament, amb una lletra menuda i	econòmica	. Quan l'hi allarga, diu: —No us podré acompanyar. Ja sabeu que no m'és
"Ramet" que un servidor de vostès representa. Haig d'afegir: les més	econòmiques	del mercat. Poden comprar-les soltes si volen, però abans escoltin un bon
dos, el pobre Moratin que esperava la seva depuració, fent equilibris	econòmics	a la sòrdida dispesa del carrer d'en Petritxol, amb els traïdors de
francesa. Llença els diners embadalit amb la dubtosa senyora, i l'	econòmic	empordanès s'estremeix i rondina; predica amb èxit fàcil a la tertúlia
una forta suma que li permetia pagar deutes i fins enviar ajuda	econòmica	a Erasme Bonsoms, cosa que feia temps que havia promès, després de vèncer
el bloqueig dels seus béns no representava per a Jeroni cap preocupació	econòmica	. És una imatge agraïda i romàntica representar-lo miserable i famolenc
del món dintre la seva categoria. Sobre la transcendència política i	econòmica	del Canal de Panamà s'han escrit milers i milers de pàgines, i jo ara no
d'ofici, l'àlgebra el fa tornar boig. Després de l'àlgebra, les ciències	econòmiques	i la filosofia. El seu home és Hegel, i per què no Karl Marx? Mr. Catule
protestants, amb l'excusa de l'ànima, no descuidaren el resultat	econòmic	de llurs prèdiques, i algun capellà francès no va voler ésser més curt de
d'ells per força, altres per necessitats d'ordre administratiu o d'ordre	econòmic	, viuen dins d'aquesta tebior tropical com dins d'un cau de formigues.
del coco trinxat, fermentat i assecat al sol, i és, a més a més, la base	econòmica	de totes les illes de la Polinèsia. L'evolució moral i sentimental
i altres productes de primera necessitat al port de Papeete. El fenomen	econòmic	i social que es produeix amb la colonització xinesa, el podeu observar
balança comercial dels països en els quals feu escala, de la consistència	econòmica	dels ports que visiteu; us caldrà un cert contacte amb l'estadística. I,
illes Marqueses. Però, com que el contacte amb Raiatea dóna uns resultats	econòmics	més positius que la simple i periòdica càrrega de copra, la "Société
de l'olor grassa i abusiva de la copra, que és l'olor moral i l'olor	econòmica	de la Polinèsia. Una goleta carregada de copra i de carn humana en estat
base, una mena de plasma històric produït per fets geogràfics, racials,	econòmics	i socials primaris; el segon, la sobreestructura tècnica, sentimental,
han reunit perfeccions tècniques i han calgut per a armar-los recursos	econòmics	fora del nostre abast, llavors hem entrat en la fase de la

Pàgina 1 (de 434)

50 següents