Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que els innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'	edat	em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni si procurava d'esforçar-me
anteriors. Forkys compta de segur amb més descendència, però a la meva	edat	la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et
Aquestes consideracions a part, Bel·lerofon, com és notori, en	edat	d'arreplegar mèrits i premis, va exterminar, al llom de Pegàs, la
ni tan sols sobre l'etimologia del seu nom, que prové, segons sembla, d'	edats	esborrades. Com que no ens mortifica de passar per curiosos encara amb
com un catxap, en aquest parany mortal? No diré que no es conservi, per l'	edat	que té, però no val la pena d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una
i al davant de la porta es trobaven tres o quatre infants de la seva	edat	. Un d'ells era el fill de l'amo —un infant ros, esprimatxat, entremaliat,
car no existia ja cap motiu per a esperar més. Els promesos tenien l'	edat	; els sogres envellien ràpidament, i la il·lusió d'ells era veure el fill
he dit —parlà de nou el pare—, com més aviat millor. Tots dos tenen ja l'	edat	, és cert, i no hi ha cap raó per a allargar-la més. Que parli Manuel
que alimentava de fer d'ella la seva esposa així que la noia en tingués l'	edat	; li parlà dels pares, que es feien vells; de la necessitat de portar una
irresistible que tot em cridava aquí amb els purs records de la meva	edat	primera. Diverses vegades, encara que mai amb tanta força, havia
la gràcia ingènua amb què havia estat executada, tenint en compte l'	edat	de l'infant. El bon rector de Santa Maria es sentí temptat i tot
d'allí. Entre aquests parents es trobava un oncle seu, ja d'una certa	edat	, el qual molt de tant en tant feia una visita a Santa Maria per saludar
de Mila es feia imprescindible; tant era així, que quan ell, a causa de l'	edat	, decidí retirar-se, la festa començà a declinar, i avui a Santa Maria
causaven les enraonies de la gent. Ja de temps, i malgrat la diferència d'	edats	, ella havia concebut l'esperança que el seu fill es casaria amb Sileta.
molts els qui pensaven que era una llàstima que Sileta no tingués ja l'	edat	de casar-se. Un home a la casa i, sobretot, un home com Quim Bisa —car
molts—, era que Quim no li plaïa. I Maria Àgueda corroborava: "Si és a l'	edat	de jugar, encara!" Però ella pensava en el seu secret: a Maria Àgueda no
parlava, amb un lleuger sobresalt. Darrera d'ella hi havia una dona ja d'	edat	, sense que es pogués dir que fos vella. El seu rostre expressava bondat,
l'Antiguitat pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara Alta	Edat	Mitjana —i per l'Orient intricat. Aquest "amor" és una creació dels
pel marginalisme més definit. L'Antiguitat, l'Orient, l'Alta	Edat	Mitjana, van ser civilitzacions exclusivament masculines. En elles, la
de no sentir-la, o l'enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l'	edat	en què pugui veure'm condemnat per la naturalesa a una inapetència tan
pulmó d'acer, no eren invents que fossin assequibles a l'home de l'	Edat	Mitjana o del Renaixement. Però estic persuadit que una bona cadira, una
, si no culs-de-cafè, no s'avindrien a una ascesi que els retrotrauria a l'	Edat	Mitjana... o al paleolític superior. Això mateix, aquesta —ni que sigui
susceptibles de ser al·legats a favor d'una cultura no liberal, perquè l'	Edat	Mitjana, ferma en una ortodòxia i en una jerarquia, el va
que es caracteritza per la ruptura amb el concepte, perdurat durant l'	Edat	Mitjana, d'una cultura eclesiàstica o paraeclesiàstica, subordinada i
del Vuitcents. En aquest punt, ens avancem a tothom. D'ençà de l'	Edat	Mitjana som un poble providencialment —excuseu-me l'adverbi—
figures de Raskòlnikov, d'Alioix Karamàzov o del príncep Mixkin, a unes	edats	determinades. Però, encara que en realitat siguin així, i aquells —o
en uns novel·listes de primera fila, un quadre de paral·lelismes entre l'	edat	dels personatges —l'edat que es diu que tenen o que aparenten— i l'edat
fila, un quadre de paral·lelismes entre l'edat dels personatges —l'	edat	que es diu que tenen o que aparenten— i l'edat de l'autor corresponent en
l'edat dels personatges —l'edat que es diu que tenen o que aparenten— i l'	edat	de l'autor corresponent en el moment d'inventar-los. Crec que arribaríem,
, assimilant-los-hi més o menys a contracor. D'altra banda, en canvi, l'	edat	dels personatges ens explicaria, sovint, alguna nota reveladorament
ens explicaria, sovint, alguna nota reveladorament lligada a l'	edat	, no real, sinó psicològica, de l'autor. Ho aclariré amb un exemple de
anys; restà —mentalment, moralment, sentimentalment— "fixat" en aquella	edat	. Fou tothora el jove napoleònida, enèrgic o ambiciós, romàntic i tossut,
real, d'aquell Stendhal anacrònic. Si bé es mira, el problema de l'	edat	del personatge no és sinó una parcel·la del problema de la seva
novel·lista. Una mica, caldrà aplicar també aquesta reflexió al cas de l'	edat	dels personatges. Els infants i els adolescents adultitzats, que
a la d'un Rimbaud. En contrast amb els hàbits intel·lectuals de l'	Edat	Mitjana, el Renaixement —parlo en general, és clar— introdueix un sentit
més respectable, en el passat. ¿Per què? Podríem creure que llavors —l'	Edat	Mitjana, per exemple— l'escriptor jugava amb avantatge: culte dins una
al sentimentalisme salvatgistòfil. La majoria dels escriptors de l'	edat	d'or del colonialisme deixaren de banda els bons sauvages, i van
l'estil. Ni les etapes d'intensa impregnació religiosa —allò que diuen l'	Edat	Mitjana cristiana, posem per cas— no n'eren una excepció. Homes i dones
qui estan una mica al corrent dels hàbits i de les inclinacions d'altres	edats	. En tot cas, la diferència entre allò d'abans i això d'ara radicaria
dona vacil·la una mica. "No ho sap? La tenim amagada. Com que un hom és d'	edat	i aquí han vingut gent d'aquests, m'hauria sabut greu que l'haguessin
de 2 c.c. a 3 de 3 c.c., d'acord amb l'	edat	i el pes de la criatura. Presentació: flascó de 30 grams de
i... Ara ve el policia —es talla. L'acompanya un individu entre dues	edats	, aparentment molt molestat, perquè gesticula i té la cara envermellida.
pot veure bé per primera vegada el seu interlocutor, un home de mitjana	edat	, robust i brut, vestit amb una mena de brusa llistada de blau i blanc,
diu ell, atansant-se-li. L'home es gira. —Són els privilegis de l'	edat	. —No sou pas tan vell... —No té res a veure amb la vellesa. Dels quaranta
forat que sembla força profund. A l'entorn, hi ha un home i una dona d'	edat	i una xicota jove. —Són els vells i la meva dona —explica l'home—. I
altra sala, vastíssima, on potser tres dotzenes d'individus de totes les	edats	i una noia s'inclinen sobre les màquines d'escriure, atents a seguir el
remorosa de veus femenines que després callen, quan una dona entre dues	edats	, ben conservada i conservadorament vestida amb una jaqueta sastre, es
ulls verds—. Començarem per vós. —I al seu company—: Ja podeu engegar. —	Edat	—diu l'altre. —Vint-i-tres —contesta la noia, però el de l'ull tapat alça
—Ell no ha preguntat res. Totes les respostes s'han de fer a través meu. —	Edat	—torna el de l'orella partida. —Edat? —pregunta el de l'ull tapat. —
respostes s'han de fer a través meu. —Edat —torna el de l'orella partida. —	Edat	? —pregunta el de l'ull tapat. —Vint-i-tres —diu la noia, dòcil. —Professió

Pàgina 1 (de 355)

50 següents