DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
efígie F 213 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb efígie Freqüència total:  213 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tècnica. Però d'aquesta exageració, d'aquesta caricatura, en surt la vera efígie d'una societat concreta. Els qui hagin sovintejat les pàgines
Diu que Garvin, director de l'Observer, cremaria ciris davant l'efígie de Franco. El Times ha publicat articles filofeixistes de Merry
inquisitorials. La societat mallorquina ja sols crema els heterodoxos en efígie. Les noies nord-americanes ni s'adonen de l'efecte escandalós que de
per al pobre don Tomàs. Es va tancar dintre del despatx a plorar sota l'efígie del seu avi; don Tomàs estava vençut, no creia en l'eficàcia de les
a la de Bernat de Manresa, mort el 1330 (fig. 88). A l'efígie d'Ot de Montcada i Llúria, mort el 1331 (figs. 89 i
les sabates, ornades amb joies. La presència o absència de perpunt en les efígies de les tombes no suposa distàncies cronològiques ni diferències de
un jaquès. No oblidem, però, que el rei encarregà a l'escultor que fes l'efígie "a la guisa antiga", cosa que Guillem Morey volgué reflectir amb la
i Claude Blair les més velles representacions del rest apareixen en dues efígies de cavallers alemanys morts el 1386 i el 1387, i el seu
Blair afirma que la primera representació gràfica de l'elmet és a l'efígie de Dietrich Hofer, a Schünching (Baviera), cavaller mort el
, es fa referència a la de tipus italià, com la que es veu, al costat de l'efígie del Magnànim a la famosa medalla del Pisanello, feta l'any 1449
de la varietat o de la subvarietat. Els esquimals de Dorset esculpien efígies d'animals en bocins d'ivori grossos com caps de llumí amb una tal
any amb pa i te solament. Venia de Polònia a peu, on l'havien penjat en efígie. Coneixia gairebé totes les llengües i literatures d'Europa. Escrivia
no estava tancada més que per una cleda. Aleshores en Jeroni va veure l'efígie del sant al damunt d'un petit altar mig enderrocat i destacant sobre una
i penja de la soca l'escorxa dels plàtans dels nostres passeigs. Era una efígie vestida de pelegrí, amb petxines a la valona i a la gallarussa i amb un
Nen\: una cara pàl·lida, malaltiça, tèrbola, on lluen, com en certes efigies mig-evals, uns ulls grossos, febrosament engrandits, oberts pel desvari o
Sobre un fons llis, convencional i fosc quasi sempre, hi traça Rafael les efigies del cardenal Bibiena i d'Andreu Navageno; Tiziano la de Felip II i la de
o el de Besnard i Carrière, que reprodueixen en nocturns interiors les efigies de llurs personatges, uns cops ens han mostrat el retrat a plein
veure que les petites rajoles que cobreixen tota la paret duen l'efígie d'un senyor que es cofa amb gorra i fuma amb pipa. Sense el coneixement
del tarot i de Superman. Però giro la mirada envers una postal amb l'efígie de Notre-Dame de Paimpont que de fa temps tinc posada al prestatge dels
mans", diu un goig estampat a Vic i que va dedicat a l'efígie de l'arcàngel que hom venera a la capella de Castelló. Les civilitzacions
per tal de començar el moviment de tot Catalunya, el van afusellar en efígie. Tot Barcelona, doncs, com a resum del pensament català que és, va sortir
és ell mateix i, sobretot, de bon cronista. Només cal comparar la seva efígie i la de Dostoiewski per adonar-se que no hi pot haver res de comú entre
violències inquisitorials. La societat mallorquina ja sols crema en efígie els heterodoxes. Les noies nordamericanes ni se n'adonen de l'efecte
jove,— que vós i jo estarem d'acord en el que us diré: que una imatge o efígie que hom avorreixi, un símbol o emblema enemic o evocador d'injustícies,
hi posa un dels que ell té de fons, que molt sovint no s'adiu prou bé a l'efígie del sant que es vol representar i en honor del qual es canten els goigs.
les gents humils a qui aquests fulls anaven destinats prou bé coneixia l'efígie del sant perquè calgués indicar-ne el nom al peu. Més modernament, quan
pòrtic de la Galleria degli Uffizi, però és evident que la seva efígie no havia de mancar en aquest temple de l'art florentí. De manera
somàtic dels grecs. Quan els egipcis o els grecs havien esculpit una efígie, havien volgut extreure'n una quintaessència o encarnar en ella un ideal.
madura, amb capell de palla, de Tarragona, o la dolçament suavitzada efígie de Marc Aureli, de Tarragona, que assenyala el moment pictoricista
a la cadira curul, llegint la Doctrina a un infant i flanquejat per les efígies de dos fidels, portadors del ròtul de la Llei. Però l'estil dibuixístic
/Sant Carlemany\, del museu de la catedral de Girona; és una efígie en alabastre policromat que probablement representa Pere el Cerimoniós,
testa del Pare Etern que conserva el Museu d'Art de Catalunya, efígie real al si d'una fluïdesa impetuosa. Amb Pere Joan comença l'expansió de
del santuari de L'Alcúdia, prop d'Elx, on va ésser trobada la famosa efígie. L'Alcúdia d'Elx i Indike, al costat d'Empúries, són els dos únics
es pogué fer escàpol. Condemnat però, en rebel·lia, fou cremat en efígie i hom li segrestà els béns. Segons escriu Miquel González i Sugrañes en
d'esquila, i en un dels avalots que es produïren, l'arribaren a cremar en efigie, en forma de ninot abillat de catedràtic, amb museta i birreta doctoral i
que hom pensava de convertir en panteó on es depositessin les restes i l'efígie dels homes més preclars en el saber humà morts a Barcelona. Al mig,
Shakespeare ha estat un dels genis més dissortats pel que fa a la seva efígie: els dos únics retrats que, malgrat llur dissemblança, ofereixen
Va parlar-nos el secretari militar, dret darrera la taula i sota l'efígie a gran talla del nostre dirigent suprem. Va explicar-nos la situació dels
arribat o no, perquè el moviment havia estat realment espontani i la seva efígie era totalment desconeguda de les masses. La bondat de Roca fou
absolutament inèdit i els diaris consideraven necessari publicar la seva efígie, utilitzaren el primer clixé que els semblà més plausible. Això s'ha fet
tan retocades... ¿quina garantia hi ha que donin cap idea de la seva vera efígie? I en aquesta, fent la primera comunió al mateix temps que la seva àvia
fins al punt que les persones que hi arriben estan exposades a sortir en efígie a les planes dels periòdics quan es celebra la festa de la vellesa,
regnants, i quan un d'aquests personatges moria, era substituït per l'efígie del proclamat de nou. La quantitat de cera que produïa el país era
a les esglésies més properes, on continuà el culte, fins que les efígies sagrades varen tornar al seu lloc d'origen o, amb els anys,
del gran oval, hom guarní un pavelló color de porpra, que cobricelava l'efígie de Pius VI, el pontífex llavors regnant. Les columnes del frontis eren
Pontífexs de l'Església des de Sant Pere fins a Pius VI; en l'altra, les efígies de tots els sants i Pares Generals de l'Ordre Dominicana, i en la
gran mestre català de l'art de teixir En Ramón Batlle i Ribas, qual mitja efigie s'admira hui al Parc de l'esmentada ciutat. Ara bè; havem interromput, de
monumental. En aquells gravats excel·lents, se'm varen fer familiars les efígies dels antics de més prestigi, i eren companys dels meus somnis els rostres
finca de Valls, i tenia també un calaix ple de monedes de coure, amb les efígies dels emperadors. D'aquelles monedes romanes, en circularen en gran
de les seves tendes d'orfebreria vaig comprar una coralina buidada amb l'efígie del Dant; era un treball de començament del divuit, que em serví d'agulla

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »