DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
efeminat A 91 oc.
efeminat M 9 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb efeminat Freqüència total:  100 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tant que sempre els embussen... Des d'una de les cabines, una veu prima i efeminada protesta: —Compte, eh? Molt de compte amb les paraules que dieu. Tots
tornen a riure, però ara és el guàrdia qui paga la festa, perquè la veu efeminada diu: —Us ha enganyat! Ell es recolza contra la muntanya de papers, a poc
que sempre solien ser els mateixos. —Es comprèn —explica el de la veu efeminada—. Ha crescut ja una altra generació que no sap res dels nostres
que envejaria un cavador. —Tots són iguals, ara —es queixa el de la veu efeminada—. No els haurien de deixar arribar fins aquí, quan són tan ignorants. La
jo. És la meva mare. —No heu contestat l'altra pregunta —diu el de la veu efeminada—. Com sabíeu que molestava els metges, si no us ho van dir? —No ho diuen
immersió. Algú més que ha entrat a orinar. —Ho són tots —explica la veu efeminada—. Perquè els tractem amb miraments ja s'imaginen que es poden propassar.
—diu la tercera veu contra el fons d'una remor de papers, perquè l'efeminat ha començat a fregar-se copiosament. —Evidentment què? O és que no ho és,
contradiu la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de la cabina, cordant-se els pantalons—.
no se sap si és de príncep o de princesa, perquè no he vist mai cosa més efeminada ni més ben tornejada que els ulls, les mans i els peus d'aquest xicot.
colom com aquest! Tard o d'hora caurà a les meves mans. [(Amb gestos afeminats i provant d'abraçar la noia.)] I saps per qui serà... saps per qui
nit no n'hi havia gaires. Uns duien la indumentària intencionadament efeminada; altres tenien una manera de vestir pinxesca. Altres amb la pell
De seguida serà al meu davant. Ara no el trobo gens simpàtic. Em sembla efeminat. Sí, aquesta és la impressió definitiva: un senyoret burgès que posa
més dir, en homenets francesos que de cop m'havien produït la impressió d'efeminats. I això, aquesta impressió també me l'han donada sovint l'art i la
sota una refinada civilització que sovint pren els aires de decadència efeminada, no han perdut aquella força i energia vitals que nosaltres, els
vénen d'un lloc: la Dona és qui els comença." "Vénen de la flaquesa efeminada de l'Home —digué l'Àngel—, del qui hauria de
el beneit del poble. —Bona gent —cridà Mimitó entrebancant-se i amb veu efeminada—, bona gent, la vídua, la Surmelina, ha perdut la seva ovella. Al qui la
embriagat que dorm o que vomita. Hi ha res més natural? És propi d'un efeminat llevar-se tard, despendre una part del dia en el seu agençament,
perquè la mare tenia una veu masculina com el seu fill o el fill una veu efeminada com la seva mare, no ho gosa pas decidir. Us rebel·larà que Nembrot era
lluquets. Els trobaria ordinaris, de flama petulant, de tija ridículament afeminada. Li semblaria que el món, en bandejar els lluquets, ha perdut una certa
eren pla bé d'un altre tremp que els de l'amic petimetre, un poc afeminat. El muntanyenc posava el seu braó i el seu amor propi a atuir
excessos en això són d'evitar: la nostra conducta no ha d'ésser blana ni efeminada d'una part, de l'altra no ha d'ésser rude ni rústega. I és inadmissible
la sorprenent exactitud de sempre— però no hi ha res com la guerra. Els afeminats perruquers de París, ara governen. El món no pot anar bé; primer...
taula negra. Darrera la taula, assegut, un home encara jove, de blanca i afeminada pell, d'ulls blaus i de mostatxos rossos, fins i afilats. Aquell home,
Eures, i la paraula em fa gràcia—, però això no vol pas dir que sigui un efeminat..." "Per a l'única funció digna de la dona, per a la més essencial que
que trobaven, i, si no la trobaven, ballaven ells amb ells amb moviments efeminats. El desori agafava proporcions desorbitades. Els guàrdies, cada vegada
riuràs potser, però un "matxote" em fa tant o més fàstic que un noi afeminat. T'ho ben juro. No tornis a dir que un noi ha de ser un bon animal.
que a les matrones no escau de portar; caminem amb un pas afectat i efeminat, sense posar el peu a terra; no caminem, planem; adornem els dits amb
obra de l'estil Imperi. Cal remarcar la dicció dels ropatges com és d'efeminada, com els plecs es troben sabotejats per la mania de polir-ne el modelat,
/a\ en castellà, /e\ en català: afeminado efeminat, amatista ametista, amparar emparar, añoranza
lligat al sexe femení i el sàdic al masculí. Únicament els homes afeminats i les dones viriloides tendeixen a reaccionar de manera inversa,
deixaven sentir la veu del professor que era llur pròpia veu. Són massa efeminats. I va seguir en aquest to afalagador. 27 maig Tarda de
Freneria, prop de la catedral de Barcelona. Però si el militar em trobava efeminat per a fer de mi el que ell en deia un home, tot un home —o, expressat
Laussel a Àustria i el torç de Brassempony a França), i altres obres més efeminades corresponents al solutrià. En l'època magdeleniana, l'art escultòric es
tirades al costat i estufat el cabell del costat contrari: aquestes modes afeminades continuaren exagerant-se en el regnat següent, amb Enric III i els seus
rodes al vol del coll, baixes de davant i altes del clatell, ridícoles, afeminades. Les sabates eren d'alta empenya, de diferent color la talonera. Eren
il·lusions: ni els impúdics, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els sodomites... posseiran en herència el Regne de Déu" (1C 6,
l'un per cruel, l'altre per compassiu; l'un deslleial, l'altre fidel; l'un efeminat i pusil·lànime, l'altre ferotge i fogós; l'un humà, l'altre superb; l'un
maneres i fàcilment. El fa menyspreable si és tingut per voluble, frívol, efeminat, pusil·lànime, indecís: de tot això s'ha de guardar el príncep com d'un
ser mort ningú sense haver estat jutjat; i tanmateix, essent considerat efeminat i home que es deixava governar per sa mare, fou menyspreat per aquest
el temps i aprofitant totes les avinenteses, caldrà fer-los més tous i efeminats, i organitzar-te de manera que tots els exèrcits del teu estat siguin
de la tradicional, momificada en vàcues fórmules exteriors de vanitat afeminada, grotesc espectre del noble orgull d'altre temps. I l'arquitecte,
Canova i sequaços, res de comú amb aquell certament admirable virtuosisme efeminat que no encaixaria ni en les escoles més decadents del període
hi engendra l'aigua, i sobretot per vici de naixença, és una escultura efeminada, mansoia, simple, i amb oportunes i intencionades dureses, condicions que
un sentiment religiós prou descarrilat, prou tèrbol, i sobre tot prou efeminat per a què agafi el caràcter d'una baixa idolatria, d'una iconofília més
els gavatxos van constatar que no se les havien amb un poble decadent i efeminat, sinó amb aquella mateixa /gens dura\ i aquells homes
com alguns dels meus companys que anaven sovint amb nines cobraren fama d'efeminats. Ja gran, vaig observar que els més virils visitaven les cases públiques
que l'enyoraven ferm i el titllaven, per burla, de cortesà afeblit i efeminat per la companyia de les dones. Perquè no havia passat pel pensament de
grollera i gegantina dels pobles occidentals, i la impulsió vivíssima i efeminada de la raça persa; i reaccionant inversament contra ambdues, que
jorns la seguretat i els domenys de l'Imperi. /c)\ El predomini efeminat del poble persa, el més nord-occidental de la contrada asiàtica no
ben inequívoques d'una esplendor exageradament llampant, saltirona i efeminada. El Crist que té al davant és així mateix representat a la manera

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »