Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una tan especial simpatia, que captivava els cors. Era quelcom com un	efluvi	, que naixia de la seva ànima i es difonia per tota la seva persona;
on veiérem la llum per primera vegada. Potser ens crida quelcom —algun	efluvi	misteriós— d'allò que de nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis.
de guspires es desfeia vers les estrelles. La nit era tèbia, impregnada d'	efluvis	vernals. Les estrelles parpellejaven en l'ample cel, per damunt dels
i l'alegria del diumenge es pressentia ja a l'atmosfera saturada d'	efluvis	de primavera. AL matí Mila havia cridat de nou el seu pare, perquè era
d'una felicitat imaginària. La compensació li era de poder aspirar els	efluvis	del propi amor, que ella creia comú a tots dos: captació d'un corrent que
i malaltisses que nosaltres llegíem àvidament. Fins a mi arribaven els	efluvis	d'una literatura decadent i morbosa. Jo anava a Alcover o Plàcid Vidal i
Àdhuc la solitud es fa més densa amb la palpitació d'aquesta vida plena d'	efluvis	, de coses misterioses que no són ben bé nostres, però que no ens són
pudor i no ho saps. Ells, en canvi, no paren d'ensumar els seus propis	efluvis	, es coneixen més bé que tu. [La multitud bramula.] Un
sojorna eternament, en tu sojorna, brillant	efluvi	d'increada essència! ¿Prefereixes etèria correntia?
d'estafeta l'endemà de Sant Jordi. Del capdamunt del carrer arriben uns	efluvis	harmònics i així que ens hi atansem ens trobem davant la primera
esfondrament; el nostre ressorgiment és futurista, i la música és sempre	efluvi	del passat; el nostre ressorgiment és una esperança, i la música es
estil literari; perquè, de l'adulteri, no se'n dóna més que un discret	efluvi	: el de l'adulteri evitat; perquè finalment totes aquestes distàncies
reïnoses dels pinetells, les odors de les molses i de la fullaraca, l'	efluvi	salabrós del mar llunyà que duia el ventijol. I a tothora hauríeu
l'herbei, l'albura remorosa d'un vestit planxat alatejant molt a prop, l'	efluvi	d'una nuca festonejada de sol ixent i un lleu i fortuït contacte, sols
de visera i tornà a llambregar-nos intensament, enviant-nos terribles	efluvis	de la seva ànima, que talment jo sentia que em resseguien membre a membre
les cél·lules del meu cos sedegen per ella, beuen amb pler els més mínims	efluvis	de la seva visió i s'estremeixen de goig com a la revelació d'un misteri
i la visió se m'enterbolia com si m'anés a desmaiar. La marinada, suau	efluvi	retornador, pujava, i aviat l'alegria que dóna la sang quan torna
les delícies de la naturalesa em sega les cames i em penetra de sensuals	efluvis	. Meditar aquí és rendir-se. Com el baf que exhala la terra en les roentes
de pura raça, cèltica de pura sang, s'hi senten palpitar inspiracions,	efluvis	d'altres països, italians sobre tot. Els seus ulls hipnotitzats, ademés
Sense mirar la noia en sentia el revifament sobtat, com si misteriosos	efluvis	n'omplissin l'estança. L'aire s'estremí com en una ràfega triomfal, en
altra. Fatalment, la primera dona que l'hagués embolcallat amb els seus	efluvis	virginals, amb els seus esguards i somriures amistosos, amb el ventijol
i la turgència del pit que xocava amb el seu, al compàs de la música, i l'	efluvi	de la boca que respirava devora els seus narius foren d'Eugènia, cregué
al balcó. Feia un temps dolç de primavera. Flotava ja en l'ambient un	efluvi	sensual; instigador d'aproximacions i de confidències, mateix que en les
contestar, mateix que una guineu que tracta de descobrir un parany pels	efluvis	que hi han deixat les mans del caçador. Innocenci es compadia de tota
durant aquella temporada. La pau d'esperit, la poesia de la natura, els	efluvis	de rusticitat afrodisíaca, havien fet néixer una revifalla de passió al
de vent, el ninot metàl·lic i desgarbat dels tocs de cornetí i els	efluvis	viscerals dels oboes. En els intermitjos musicals, se sentia la fressa
tendre, apassionat i ros escita. Barregeu-hi aquell xampú necessari als	efluvis	capil·lars del país, i les exhalacions de la saboneta, i tindreu
l'ombra teniu per què: per a fondre en ella, astuciosament, el vergonyós	efluvi	que a l'entorn de la seva figura creaven les pensades de la seva negra
la resposta. La fresca de la matinada i l'aire salobrenc i carregat d'	efluvis	d'algues que llança la mar ha despertat vivament la mengera als qui
embafat del brostam aspre dels esqueis, i la marinada salobrenca, i els	efluvis	iodats de les algues de la ribera i les partícules d'aquesta llum tan
com absent de tot el passat, com una aparició misteriosa, regalimant d'	efluvis	i d'esblaimades llums d'una vida espectral. —I doncs?... —havia tornat a
de vida. En la atmòsfera que circumdava el cadàver, Joan Antoni cercava	efluvis	d'aquell esperit tenaç i pensava: La seva força no es pot haver perdut,
que allò era obra seva, se li augmentava la pròpia voluptat amb els	efluvis	de la dels demés. Sobre tot l'excitava l'espectacle de Joan Antoni vençut
si per mi fos possible la mort, voldria morir dins la lluïssor dels seus	efluvis	embriagadors. És un gaudi tal, que hom el voldria fer cessar per temor de
veure, mal que fos per un forat, les innocents magarrufes que li feia, l'	efluvi	pertorbador dels meus ulls negres, la pal·lidesa escaient de ma faç plena
dels sentiments estén el propi encís damunt el paisatge! Perquè hi ha	efluvis	interiors que embolquen tota la realitat d'una eixarpa fascinadora, i no
experimentava l'afecte per aquella dona, rebia d'aquells honestíssims	efluvis	, que li provenien del moviment sentimental dels altres, un reforç i una
coneixements. Ben al contrari, en la recíproca fluència dels honestíssims	efluvis	de què l'embolcaven els emigrats, el seu retorn era l'habitual en la dona
ganivet, la iniciació d'aquell misteri de la vida que sol beneir amb els	efluvis	d'una dolça joia les hores més pures de l'amor. El Bajalta saltà del llit
cap apartant el coixí. La imatge materna l'amanyagà amb els seus dolços	efluvis	i per un moment es trobà com al bosc quan era petit i cercava redós en
compta només amb una sola corda en la lira de les agradoses emocions. Els	efluvis	del lloc foren immediatament percebuts per Fe, que exclamà: —que és
el seu personal corresponent per tal d'amenitzar la sortida amb els seus	efluvis	musicals. Els xicots, en descobrir que el doctor Vila discutia amb uns
instruments de vent, el ninot metàl·lic i desairós dels cornetins i els	efluvis	viscerals dels oboès. Llavors, el director de la música era el mestre
Tota la prodigiosa sensibilitat d'aquell home de mar estava copsant	efluvis	de la naturalesa que sols ell podia percebre i no podia explicar com els
tenia una mena de vida íntima reblerta de romanticisme i exhalava uns	efluvis	subtils encantadors. La pàtina, perfum de la història, vivia vetllant
sé que la potencialitat de l'enyorança em posseïa i que, com un	efluvi	, percebia la música que antany improvisara al teu costat. Jo hi era tot
Joan. Encara més: sentia com per tots els seus porus una mena d'ardent	efluvi	s'escapava d'ell sense remei, i es vessava dins l'aire, on mil boques
pur, tan intens i lluminós. Sentia que aquella mar exhalava blavors en	efluvi	subtil, tal com una flor exhala flaires; i àdhuc li semblava que aquelles
en aquella intimitat, va influir-los simpàticament i guanyar-los el dolç	efluvi	de caritat que, com us deia, exhala d'una manera sensible el nostre
Maria... La primavera palpitava en l'ambient i torbava la sang, d'	efluvis	subtils. Ella tenia el rostre encès i semblava llunyana... Més enllà se

Pàgina 1 (de 5)

50 següents