Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o una seva crítica, o persona, imagina't!, més apamada i censurada, les	efusions	m'aplanaran el camí, que sempre en terreny nu concordàvem. Si no l'és, i
sols de tard en tard, per justificar la seva conducta, es lliurava a les	efusions	familiars tot declarant que la solitud l'entristia. Era aficionada a les
aquestes modes. Na Remei Huguet corregué cap a la baronessa i la besà amb	efusió	: —Dona Obdúlia està descansant —digué; però la malalta ho va sentir i
M'estimen molt... A dir veritat, Dona Obdúlia sabia frenar les	efusions	familiars. Aquells parents del barri de Santa Catalina no li agradaven.
seu pare, i don Tomàs li oferí la mà, que Frederic va besar sense gens d'	efusió	i més aviat amb repugnància. —Hola, noi! Sembla que tots plegats hàgiu
s'anaven liquidant, lliurant i rendint en un gelatinós misteri d'	efusió	, en una melodia de sospir molt més enllà de la fisiologia, en una suor
posar una tendresa líquida, com de llàgrimes d'agraïment, d'adoració, d'	efusió	... Al vespre, abans de sopar, Pat i Maria Lluïsa es prenien un "picon"
no; però esperava una mica més de generositat per part d'ell, una certa	efusió	, una bona voluntat, almenys. Maria Lluïsa sabia perfectament, i se
a la porta; en acomiadar-se besà les galtes de Maria Lluïsa amb una gran	efusió	. Aquella senyora es deia Rosa Trènor. El cervell de Maria Lluïsa tenia
ja pots apretar, que jo combregaré amb el mínim de fe i el mínim d'	efusió	necessàries per ésser un alumne perfecte." El món de Ferran era el món
instintiu, aquell gest agre davant de la seva franquesa i de la seva	efusió	. Cinquanta mil vegades havia agafat els braços i havia besat les galtes a
amor de pare torna més gran, ensems que més avara d'	efusions	, a mida que els nostres fills avancen en la vida. Jo no sé
Laura abraça la cunyada i li diu amb la seva veu més temperada per una	efusió	que es desvetlla: —No ho diguis mai més això que si he de ser mestressa o
hagués tingut l'encert d'acostar-se a la muller, sols amb una part de l'	efusió	dels primers temps, hauria ajudat a fonamentar en ella una afecció
dos d'ençà que ens vam conèixer, i que aquell dia em va demostrar amb una	efusió	, amb una alegria de veure'm, gairebé emocionant. I no és pas que la trobi
i de les fletxes—, l'altra no sagnant —les àligues seran escanyades sense	efusió	de sang—; l'una, que consisteix en una conjunció pròxima del caçador i de
Si haguéssim estat els dos bons companys sols, amb quina abundància d'	efusió	m'hi hauria lliurat! Potser li hauria confessat les meves crisis, les més
i ell a mi... el pobre... va sofrir molt... Tot semblava a punt per a l'	efusió	. El glaç semblava que es trencaria ara, en aquest moment, a propòsit de
moment, a propòsit de Verdaguer. Jo ho esperava. Esperava l'hora de l'	efusió	. Absorbia encisat les paraules de Mistral. Ell mateix semblava estar
bé que molt amorosa i tendrament filial. De tant en tant se m'escapaven	efusions	líriques, visions, somnis, càntics que jo no podia dir ni havia de dir a
'l bras, m' habian salvat la vida. —¡Gracias, gracias! —vaig esclamar ab	efusió	. —¡Calli! —contestá la veuheta,— calli y vagi seguintme... A dalt ja
meu cor!... Y al arribar al devant meu, al veurem salvada, m' abrassá ab	efusió	inesplicable, sense saber lo que li passaba, tenintme llarch rato
'm giraba, los meus ulls topaban ab los seus que 'm miraban ab amor, ab	efusió	... ¡Ay! Que felissa es la dona quan estima per primera vegada!... La
se y á enterrarnos á tots. —¡Filla meva! —exclamá la mare abrassantme ab	efusió	y omplintme de petons y de llagrimas.— ¡Filla meva!... ¡Anem á morir!
la ma. L' Esparver li doná la ma igualment, pero no li va estrenye ab la	efussió	dels altres dos. —Si, —digué 'l senyor,— jo só don Abdon, com me
es deixà caure al costat de la seva mare, li prengué les mans amb	efusió	i, buscant els seus ulls perquè la protegissin, exclamà: —No t'ho vaig
Entendrits per les explosions sentimentals de donya Clotilde, amb quina	efusió	els parents afalagaven la partera, ponderaven la resistència física del
Ser un marit enganyat no exclou la cortesia..." Brindaren tots amb	efusió	. El xampany es vessà damunt la taula, inundà els pètals d'uns crisantems,
de revolta... ¿Qui era, doncs, aquell home que, tot sol, va ser capaç d'	efusions	tan espontànies i que en contacte amb els altres, especialment amb tu,
les.)] Apa, fora!, deixeu-nos tranquils!, no en volem, d'	efusions	! D'on deuen venir? Fan més soroll que un carrau i són més grosses que els
i el buirac, amb llamps tres voltes closos; i al seu entorn l'	efusió	ferotge de fum i flames i espurneigs horrísons.
novici es malfiï del rajolí que la salva. Res de més comú que aquesta	efusió	vesical. Molts insectes hi acudeixen, i elles amb més necessitat, ja que
—i no solament amb LSD—, a la incoherència, a la folgança vegetativa, a l'	efusió	innocent, ja causa més sorpresa. O perplexitat. És clar que, en tant que
mesura apreciable, aquestes actituds antiregimentals van dissipar-se en	efusions	infecundes. En tant que temptatives contra l'ordre establert, eren més
i d'amenitat les seves explicacions: reservat amb els alumnes, mancava d'	efusió	i de dots d'apòstol. "Els deixebles de Milà, en general, ens hem
veia cap antorxa ni cap altre dèu artificial de llum; i, no obstant, una	efusió	de raigs intensos rodolaven d'un cap a l'altre, banyant el tot d'una
altres, en efecte, l'estructura és allí, que reté la sensibilitat, l'	efusió	, l'escrúpol, l'hesitació, el lament, la persuasió també, sota un aparell
clàssica ha transportat contínuament del cos a l'ànima) d'una	efusió	moral, la demanda de perdó; en parlar-nos, a propòsit de Magdalena, d'un
de l'esperit assimilista. No és que entre elles i Catalunya hi hagi	efusió	recíproca, és que l'efusió simultània de les unes i de l'altra —cadascú,
No és que entre elles i Catalunya hi hagi efusió recíproca, és que l'	efusió	simultània de les unes i de l'altra —cadascú, sentint-se dels propis
de l'Ebre, desitgen salvar els partidaris d'una solució de concòrdia. L'	efusió	mai no està més ben garantida que quan uns i altres tenen desat i potser
no han aturat sovint ruptures diplomàtiques, ni guerres cròniques; ni l'	efusió	d'aquesta sang en la guillotina. Més eficaç penyora d'equilibri
aquestes arribessin per camins de concòrdia i es segellessin amb actes d'	efusió	fraternal. Sang i discòrdia foren el signe d'aquella caiguda i
comú. En Pasqualet, joiós de poder-se donar tot a la confiança, en plena	efusió	de sa jovenesa vibrant i expansiva, parlava al nou amic /ex
passes femenines que mantenen la seriositat perquè us precedeixen, i l'	efusió	perquè no defalleixen, i la pietat perquè són una mica mofetes amb la
pàl·lid com una flor marcida... i la pobre dòna el besa, el besa amb tal	efusió	amorosa, amb tal paroxisme de passió, com si amb aquell bes volgués
que l'ompliren de joia. Les paraules vessaren de la seva boca plenes d'	efusió	i de sinceritat. —No us afligiu així, santa dona des meu cor. Tot això no
la lectura en un exercici subtil, apassionant, quan hom es lliura a les	efusions	líriques, però no sempre prou concret a l'hora de fornir una informació
carrer, allà on fos, ella corria a prendre les mans d'Innocenci amb una	efusió	càlida i veritable. Pregonava a crits, orgullosament, que més d'un cop i
assolit, és de doldre la sang preciosa, sang de valents espanyols, en l'	efusió	espantosa de la qual no apareix més que l'impuls abominable d'un govern

Pàgina 1 (de 10)

50 següents