Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Bon dia, noia. Nara. I no fugiran, no! Abel les ha	eixalades	una mica. Ell s'ha empescat un enginy per agafar-les sense ferir-les.
Ocell engabiat en gàbia secular. Ocell nostrat orb,	eixalat	, purpurí de sang i de vergonya. No serem pas relapses!
seus pares. No hi ha res a fer i ell se'n ressent fins a emmalaltir. Li	eixala	les il·lusions, li minva pretensions, s'enfebra i ha d'interrompre els
—és a dir com ja s'hi comportava poc abans d'esclatar la dictadura— "no	eixala	les aspiracions de Catalunya, sinó que les fa cada dia més grans i els
les robes del llit acotades a la boca: —Tens raó, Antònia, tens raó. Ja l'	eixalarem	. Parlaven per mi? Haurien tal volta endevinat?... Si aquell mosca morta
resolta de deixar créixer les ales de l'intel·ligencia, tradicionalment	aixalada	per preocupacions opressores de la personalitat femenina... són títols
a la barana. Han vist com vola i això que la setmana passada la vaig	eixalar	? —En comptes de parlar del coet i de la lluna i de les bromes del seu
de fam, i tancar-la en els reduïts límits dels temps i de l'espai és	eixalar	-la i fer-la espeternegar dins d'una gàbia que li ve petita. Per això diu
L'amor fa compendre molt sovint, i dóna ales a l'ànima. La fredor	eixala	i mutila. El cor és humil i adora; però un enteniment fred és orgullós,
Història de la Filosofia a Catalunya. Una correcció es permet l'autor:	eixalar	les ales de l'europeisme per a tornar a un nou i vulgar autoctonisme.
general de les tropes i president de la Junta Superior Governativa,	eixalés	els Torrabadella i posés les coses en el lloc que calia. El comte de
bé com a broma; i si és de debò? Quin remei em toca? ¿Deixar-me	eixalar	però dur-me'n una bona tallada, com a compensació, o no ajupir-me i perdre
manifestada i qui sap si amb certa duresa, són coses que no sols	eixalen	la volada de l'orador, sinó que l'atueixen, el confonen i l'anulen.
d'originalitat en tots sentits. En canvi una immigració excessiva	eixala	els impulsos naturals i exigeix que tota la sang, tota la vitalitat,
les hores amargantes d'adversitat i de vacil·lació, i no us deixeu	aixelar	i encongir pel viure petit, interessat, sense tremolors de verge i sense
y social aleshores embargan al home, lo separan de la familia, l'	axalan	de les pures afeccions que la naturalesa y la tradició havían fomentat en
fabulós de les masses populars. A la llarga, però, el localisme va	eixalar	-li les ales quan va fallar-li la important base financera indispensable.
glorifiqueu, ¡oh pobles de Catalunya! la memoria del rey Ferran, esparver	aixalat	per las estisoras d'una dona; caygut y pres en las telas d'una noblesa
llenga, en lloch de protegir la creixensa de la musa popular la haguera	aixalat	de tal manera que pocas forsas li hagueren quedat per empendre la mes
esbarzers et guardes del abís; alzina, negra quan el dia minva	eixalada	pel llamp vora una timba; çadolla d'aigua pura al cim fidel com
la mare perquè el dugui a braç. El voler del seu cor ningú li	eixala	, i amb les serventes es fa fer la llei, i la mare el
ambiciós per satisfer-me amb transmetre un saber mort. El meu desànim	eixalava	els deixebles, i aviat vaig reflexionar que de les meves mans, si
el nu sobre el qual se t'enfreda la cançó que m'	eixala	el fracàs de tota tu. M'has demanat l'almoina del sentit, i
barreig d'aromes que no sap d'on ve. Voltat de tiges que la nit	eixala	, tot d'una el càntir, presidint la sala, n'acobla
escau. Si relapse m'estiren —au, Guerau!—, m'	eixales	amatent i amorosida. D'aquesta vida qui té res a dir? Fins el
el volar? Tota bellesa immatura sempre me sap	eixalar	! Per què serà l'esperança més bella que l'arribar?
eines comprades al botxí. ¿Cap afany? Adéu! ¿Cap neguit? Fa anys que els	eixalaren	el crit. Adéu ovella! Adeu gos! A punt de migdia ramassen eines i es
Un altre cop aquí? Marcel Sóc així, Kàtia; a presidi no em van	aixelar	del tot la voluntat, i quan desitjo una cosa no paro. Caterina
dels Reys y la protecció de la Iglesia que encara no habia sigut	aixalada	per las estisoras dels lliberals feyan que la ensenyansa costas mólt poca
llas escorredor. Però no tenía cap cordill. —Si tingués unes estisores l'	aixelaría	, y com que no podría volar, el podría matar còmodament. Però no tenía
loshi donas propias! Jo haig de servirte de mostra: jo, que si no arrivo á	eixalar	els meus alegroys, encara podé m' estaría esperant á la terra á ton pare
primaria es la garantía de la... —Perdoni: —diguí al professor,	eixalant	sa eloqüencia;— perdoni, mes lo que jo desitjo ara es saber... —Té rahó y
y'ls poruchs forsarían de segur, recomenant, últimament que, á fí d'	aixalar	en lo possible á'n en Foix, procurés cada qual retirarli'ls
no 'n tenía prou dels vespres... ¡S' hi passavan tant rebé las nits!...	Aixaladas	sas alas per las tisoras del vici 'l desgraciat pardal ja no pogué
els vells, i per això aneu tant bé. Us enlaireu massa... i us haurien d'	aixalar	. Xic Prou que'ns aixalen! [(Torna la Madrona.)] Escena
bé. Us enlaireu massa... i us haurien d'aixalar. Xic Prou que'ns	aixalen	! [(Torna la Madrona.)] Escena IV [Els mateixos, més la Madrona]
L'home que va a raure en un casino d'aquests, ell mateix s'engavía i	aixala	les seves aspiracions. Xic De primera! Fidel No'l
Fugiu d'aquell migrat quietisme, qui mata l'inteligencia amb el dogma,	aixala	la voluntat am l'obediencia, adorm la sensibilitat am la resignació.
volada que la d'un colom eixalat. Vetaquí el seu gran erro, oblidar-se d'	eixalar	-me a mi. Serà molt llarga, aquesta nit. Mai no hi haurà hagut, per a
passivitat servil que'ls disposa a tolerar un altre dia jous més estrets,	aixalant	los per quan toca l'hora de volar. El pare traça a priori'l camí a
mos héroes los ossos de gegant, vetaquí, si tens sed, vells que	axalaren	las áligas de Fransa al estripam', verges que ploran
prop del cel, hont s' enlayra com á penjarhi niu, l'	eixalan	rojes flames, y cau, y ab les cucales y cisnes de les aygues
xafarán á tots!— —¡A tots! —ella responli,— ab aqueix mot m'	eixalas	lo cor; vina á mos brassos, fill meu, no 't cal fugir:
les aygues obrí passadís, qui ofega les Hidres, qui 'ls buytres	aixala	, per eixos so Alcídes, per tu, dèbil eura, so un llor
molt més manejable, dins la qual les dues colles de tudons acabats d'	eixalar	semblaven contemplar el món sense entendre res. Havia decidit que la
que semblen una barreja de cavall i antílop. Com si fossin pegassos	eixalats	per l'home perquè no puguin fugir volant. Més d'una vegada em sembla
mentre busca el Meu amb els ulls. —Amb aquestes lletres també tenies	eixales	—comenta el quart jugador. —¿Eixales? —D'eixalar, fer no sé què
lletres també tenies eixales —comenta el quart jugador. —¿	Eixales	? —D'eixalar, fer no sé què als ocells perquè no volin... —Ah!
tenies eixales —comenta el quart jugador. —¿Eixales? —D'	eixalar	, fer no sé què als ocells perquè no volin... —Ah! —alèxies en
Aixalà, malgrat similituds fonètiques amb l'àrab, deu tenir l'origen a "	eixalar	". Ves per on, de sobrepuig, aquell capità, a diferència dels altres