×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb eixalar |
Freqüència total: 50 |
CTILC1 |
Bon dia, noia. Nara. I no fugiran, no! Abel les ha | eixalades | una mica. Ell s'ha empescat un enginy per agafar-les sense ferir-les. | Ocell engabiat en gàbia secular. Ocell nostrat orb, | eixalat | , purpurí de sang i de vergonya. No serem pas relapses! | seus pares. No hi ha res a fer i ell se'n ressent fins a emmalaltir. Li | eixala | les il·lusions, li minva pretensions, s'enfebra i ha d'interrompre els | —és a dir com ja s'hi comportava poc abans d'esclatar la dictadura— "no | eixala | les aspiracions de Catalunya, sinó que les fa cada dia més grans i els | les robes del llit acotades a la boca: —Tens raó, Antònia, tens raó. Ja l' | eixalarem | . Parlaven per mi? Haurien tal volta endevinat?... Si aquell mosca morta | resolta de deixar créixer les ales de l'intel·ligencia, tradicionalment | aixalada | per preocupacions opressores de la personalitat femenina... són títols | a la barana. Han vist com vola i això que la setmana passada la vaig | eixalar | ? —En comptes de parlar del coet i de la lluna i de les bromes del seu | de fam, i tancar-la en els reduïts límits dels temps i de l'espai és | eixalar | -la i fer-la espeternegar dins d'una gàbia que li ve petita. Per això diu | L'amor fa compendre molt sovint, i dóna ales a l'ànima. La fredor | eixala | i mutila. El cor és humil i adora; però un enteniment fred és orgullós, | Història de la Filosofia a Catalunya. Una correcció es permet l'autor: | eixalar | les ales de l'europeisme per a tornar a un nou i vulgar autoctonisme. | general de les tropes i president de la Junta Superior Governativa, | eixalés | els Torrabadella i posés les coses en el lloc que calia. El comte de | bé com a broma; i si és de debò? Quin remei em toca? ¿Deixar-me | eixalar | però dur-me'n una bona tallada, com a compensació, o no ajupir-me i perdre | manifestada i qui sap si amb certa duresa, són coses que no sols | eixalen | la volada de l'orador, sinó que l'atueixen, el confonen i l'anulen. | d'originalitat en tots sentits. En canvi una immigració excessiva | eixala | els impulsos naturals i exigeix que tota la sang, tota la vitalitat, | les hores amargantes d'adversitat i de vacil·lació, i no us deixeu | aixelar | i encongir pel viure petit, interessat, sense tremolors de verge i sense | y social aleshores embargan al home, lo separan de la familia, l' | axalan | de les pures afeccions que la naturalesa y la tradició havían fomentat en | fabulós de les masses populars. A la llarga, però, el localisme va | eixalar | -li les ales quan va fallar-li la important base financera indispensable. | glorifiqueu, ¡oh pobles de Catalunya! la memoria del rey Ferran, esparver | aixalat | per las estisoras d'una dona; caygut y pres en las telas d'una noblesa | llenga, en lloch de protegir la creixensa de la musa popular la haguera | aixalat | de tal manera que pocas forsas li hagueren quedat per empendre la mes | esbarzers et guardes del abís; alzina, negra quan el dia minva | eixalada | pel llamp vora una timba; çadolla d'aigua pura al cim fidel com | la mare perquè el dugui a braç. El voler del seu cor ningú li | eixala | , i amb les serventes es fa fer la llei, i la mare el | ambiciós per satisfer-me amb transmetre un saber mort. El meu desànim | eixalava | els deixebles, i aviat vaig reflexionar que de les meves mans, si | el nu sobre el qual se t'enfreda la cançó que m' | eixala | el fracàs de tota tu. M'has demanat l'almoina del sentit, i | barreig d'aromes que no sap d'on ve. Voltat de tiges que la nit | eixala | , tot d'una el càntir, presidint la sala, n'acobla | escau. Si relapse m'estiren —au, Guerau!—, m' | eixales | amatent i amorosida. D'aquesta vida qui té res a dir? Fins el | el volar? Tota bellesa immatura sempre me sap | eixalar | ! Per què serà l'esperança més bella que l'arribar? | eines comprades al botxí. ¿Cap afany? Adéu! ¿Cap neguit? Fa anys que els | eixalaren | el crit. Adéu ovella! Adeu gos! A punt de migdia ramassen eines i es | Un altre cop aquí? Marcel Sóc així, Kàtia; a presidi no em van | aixelar | del tot la voluntat, i quan desitjo una cosa no paro. Caterina | dels Reys y la protecció de la Iglesia que encara no habia sigut | aixalada | per las estisoras dels lliberals feyan que la ensenyansa costas mólt poca | llas escorredor. Però no tenía cap cordill. —Si tingués unes estisores l' | aixelaría | , y com que no podría volar, el podría matar còmodament. Però no tenía | loshi donas propias! Jo haig de servirte de mostra: jo, que si no arrivo á | eixalar | els meus alegroys, encara podé m' estaría esperant á la terra á ton pare | primaria es la garantía de la... —Perdoni: —diguí al professor, | eixalant | sa eloqüencia;— perdoni, mes lo que jo desitjo ara es saber... —Té rahó y | y'ls poruchs forsarían de segur, recomenant, últimament que, á fí d' | aixalar | en lo possible á'n en Foix, procurés cada qual retirarli'ls | no 'n tenía prou dels vespres... ¡S' hi passavan tant rebé las nits!... | Aixaladas | sas alas per las tisoras del vici 'l desgraciat pardal ja no pogué | els vells, i per això aneu tant bé. Us enlaireu massa... i us haurien d' | aixalar | . Xic Prou que'ns aixalen! [(Torna la Madrona.)] Escena | bé. Us enlaireu massa... i us haurien d'aixalar. Xic Prou que'ns | aixalen | ! [(Torna la Madrona.)] Escena IV [Els mateixos, més la Madrona] | L'home que va a raure en un casino d'aquests, ell mateix s'engavía i | aixala | les seves aspiracions. Xic De primera! Fidel No'l | Fugiu d'aquell migrat quietisme, qui mata l'inteligencia amb el dogma, | aixala | la voluntat am l'obediencia, adorm la sensibilitat am la resignació. | volada que la d'un colom eixalat. Vetaquí el seu gran erro, oblidar-se d' | eixalar | -me a mi. Serà molt llarga, aquesta nit. Mai no hi haurà hagut, per a | passivitat servil que'ls disposa a tolerar un altre dia jous més estrets, | aixalant | los per quan toca l'hora de volar. El pare traça a priori'l camí a | mos héroes los ossos de gegant, vetaquí, si tens sed, vells que | axalaren | las áligas de Fransa al estripam', verges que ploran | prop del cel, hont s' enlayra com á penjarhi niu, l' | eixalan | rojes flames, y cau, y ab les cucales y cisnes de les aygues | xafarán á tots!— —¡A tots! —ella responli,— ab aqueix mot m' | eixalas | lo cor; vina á mos brassos, fill meu, no 't cal fugir: | les aygues obrí passadís, qui ofega les Hidres, qui 'ls buytres | aixala | , per eixos so Alcídes, per tu, dèbil eura, so un llor | molt més manejable, dins la qual les dues colles de tudons acabats d' | eixalar | semblaven contemplar el món sense entendre res. Havia decidit que la | que semblen una barreja de cavall i antílop. Com si fossin pegassos | eixalats | per l'home perquè no puguin fugir volant. Més d'una vegada em sembla | mentre busca el Meu amb els ulls. —Amb aquestes lletres també tenies | eixales | —comenta el quart jugador. —¿Eixales? —D'eixalar, fer no sé què | lletres també tenies eixales —comenta el quart jugador. —¿ | Eixales | ? —D'eixalar, fer no sé què als ocells perquè no volin... —Ah! | tenies eixales —comenta el quart jugador. —¿Eixales? —D' | eixalar | , fer no sé què als ocells perquè no volin... —Ah! —alèxies en | Aixalà, malgrat similituds fonètiques amb l'àrab, deu tenir l'origen a " | eixalar | ". Ves per on, de sobrepuig, aquell capità, a diferència dels altres |
|